Baxu alemán - Wikipedia
Saltar al conteníu
De Wikipedia
Baxu alemán
Plattdütsch, Plattdütsk
Faláu en
Alemaña
Rexón
Norte d'Alemaña y zones baxes del
Rin
Falantes
Nativos:
Otros:
~1.000.000
640.000
1.000.000
Familia
Llingües indoeuropees
Xermánicu
Xermánicu occidental
Baxu alemán
Alfabetu
Llatín
Estatus oficial
Oficial en
Nengún país
Reguláu por
Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1
nengún
ISO 639-2
nds
ISO 639-3
Estensión del baxu alemán
El nome
Baxu alemán
(en baxu alemán:
Plattdütsch
Plattdütsk
Plautdietsch
Nedderdütsch
, etc y n'
altu alemán
Plattdeutsch
Niederdeutsch
) designa les variedaes llingüístiques o llingües de la rama xermánica occidental desendolcaos dende'l
antiguu saxón
que se falen nel oeste de los
Países Baxos
y el norte d'
Alemaña
. Tamién les variedaes baxofránciques de
Niederrhein
, los
Países Baxos
Flandes
yeren consideraos orixinalmente baxu alemán. Ye importante nun lu confundir con
baxu saxón
, que son les variedaes occidentales del baxu alemán
Historia
editar
editar la fonte
Los
saxones
espardiéronse coles
invasiones bárbares
pal sur, suroeste ya
Inglaterra
llevando con ellos la so llingua.
Beda Venerabilis
llamó a los saxones que quedaren nel continente
Antiguos saxones
, del cual vien el nome
Antiguu saxón
pa les etapes tempranes de la llingua baxu alemana. Esta llingua espardióse peles actuales rexones de
Holstein
Stormarn
Baxa Saxonia
Börde
Harz
Westfalia
y la parte oriental de los
Países Baxos
. Sicasí, en
Wendland
hubo per sieglos una zona onde s'amestaron
eslavos
y saxones.
Los dialeutos anglosaxones y el
inglés antiguu
tienen un gran númeru de coincidencies col baxu alemán ya que los pueblos xermánicos que invadieron
Gran Bretaña
teníen orixe nel norte d'Alemaña. Esta llingua anglosaxona xebró abondo del baxu alemán poles influyencies
daneses
noruegues
de los
viquingos
, la influyencia del
francés
normandu que s'impunxo y la erosión de la gramática inglesa na
Edá Media
Col entamu de la
Ostsiedlung
(Colonizaciones facia l'este) espardióse l'antiguu baxu alemán pal este tanto en rexones de l'Alemaña oriental y Polonia como en ciudaes báltiques y escandinaves. Amás sustituyó dialeutos daneses nel norte y
frisones
en
Frisia oriental
. Estes nueves variedaes amuesen carauterístiques especiales como la nueva desinencia del plural de los verbos que na zona occidental ye -(e)t (wi maakt, ji maakt, se maakt) y na oriental en -en (wi maken, ji maken, se maken).
El baxu alemán foi primero una llingua d'escritura importante utilizada xunto col llatín en documentos y testos llexislativos. Hubo importantes testos teolóxicos (biblies como la
Kölner Bibel
o la
Lübecker Bibel.
L'
Hansa
dominada por
Lübeck
tuvo el baxu alemán como llingua de comunicación que sirvió como
llingua franca
de los mares del norte y este. Esta dómina de la llingua denomínase Baxu alemán mediu (Mittelniederdeutsch) aproximao ente los años 1200 y 1600.
Col pasu del tiempu l'
altu alemán
foi sustituyendo al baxu alemán como llingua d'escritura y rebaxóla a nivel dialeutal. Al rodiu de los sieglos XVI y XVII les cancilleríes foron pasándose al altu alemán na escritura pese a que la población siguiera utilizando nel so día a día'l baxu alemán. Más alantre l'altu alemán entraría poco a poco nes capes de la sociedá hasta que l'antigua llingua de la rexón pasara a convertise en llingua oral de les persones de clase baxa, especialmente de la xente de campu.
Los procesos sociales de los sieglos IXX y XX amenazaron la existencia de la llingua baxu alemana, lo cual aumentó cola industrialziación y urbanización hasta que finalmente la burocratización de la vida y la obligatoriedá d'asistir a les escueles (onde la llingua d'enseñu yera l'altu alemán) xunto colos medios de mases n'altu alemán fixeron que la sociedá pasase del baxu a l'altu alemán como llingua de comunidá.
Finalmente nel sieglu XX tres la
Segunda Guerra Mundial
entamó una serie de movimientos migratorios de xente d'otres árees llingüístiques, lo cual dificultó el caltenimientu de la llingua baxu alemana.
División dialeutal
editar
editar la fonte
Dialeutos n'Alemaña
editar
editar la fonte
Baxu alemán occidental o
Baxu saxón
Baxu saxón del norte
Schleswig
Holstein
Frisón oriental
Westfalianu
Ostfalianu
Baxu alemán oriental
Märkisch
Mecklemburgu-Pomerania occidental
Pomeranu oriental
Baxu prusianu
Plautdietsch
Nes mayores ciudaes del norte d'Alemaña coexisten dialeutos baxu alemanes y dialeutos altu alemanes como l'
altu alemán d'Hamburgu
o l'
alemán del Ruhr
que se desendolcaran nos sieglos IXX y XX y nun cuenten como baxu alemán. Sicasí, estos dialeutos amuesen un
sustratu
baxu alemán en dalgunes carauterístiques llingüístiques, léxicu, sintaxis o entonación.
Dialeutos nos
Países Baxos
editar
editar la fonte
Westerkwartiers
Gronings
Stellingwerfs
Midden-Drents
Zuid-Drents
Twents
Twents-Graafschaps
Gelders-Overijssels
Veluws
Otros países
editar
editar la fonte
Plautidetsch
Mecedures de baxu alemán y altu alemán
editar
editar la fonte
Missingsch
Petuh
Kollumerpomsters
Fonoloxía histórica
editar
editar la fonte
L'altu alemán surde na edá media a partir de la
segunda mutación consonántica
, que nun tuvo llugar en toles llingües xermániques, como ye'l casu del baxu alemán. Poro, el baxu alemán aseméyase de munchos xeitos al
neerlandés
inglés
frisón
suecu
noruegu
islandés
danés
, por exemplu:
Baxu alemán
Neerlandés
Inglés
Frisón de Saterland
Frisón del Norte
Suecu
Noruegu
Islandés
Altu alemán
Asturianu
Water
water
water
woater
weeder (
Fering
Öömrang
vatten
vann
vatn
Wasser
Agua
Vad(d)er
vader
father
foar
faader (
Sölring
far
far
faðir
Vater
Padre
Pann(e)
pan
pan
ponne
poon (Fering/Öömrang)
panna
panne
panna
Pfanne
Sartén
Solt
zout
salt
soalt
saalt (Fering/Öömrang)
salt
salt
salt
Salz
Sal
Melk
melk
milk
molk
moolk (Fering/Öömrang)
mjölk
melk
mjólk
Milch
Lleche
Kopp
kop
cup
kop
kop (Fering/Öömrang)
kopp
kopp
bolli
Tasse
Taza
En dalgunos dialeutos occidentales la g pronúnciase como en neerlandés, esto ye, como [x] (mesmu soníu que la
ch
en
noch
machen
n'aleman estándar, la
de l'asturianu en
guaḥe
o la
del castellán en
cojo
Comparación de consonantes baxoalemanes y altoalemanes
editar
editar la fonte
nd. = baxu alemán, nl. = neerlandés, hdt. = altu alemán, engl. = inglés
k → ch:
nd. nl. ik ↔ hdt. ich (yo)
nd. kaken, koken, nl. koken ↔ hdt. kochen (cocinar)
nd. nl. maken, engl. make ↔ hdt. machen (facer)
d → t:
nd. nl. dag, engl. day ↔ hdt. Tag (día)
sicasí d → d: (cf. th inglesa)
nd. dat, Doorn, nl. dat, doorn (engl. that, thorn) ↔ hdt. das, Dorn (eso, espina)
t → s:
nd. nl. dat, wat, eten, engl. that, what, eat ↔ hdt. das, was, essen (eso, qué, comer)
t → z:
nd. Tied, Timmer, nl. tijd, mdartl. timmer, engl. tide, timber ↔ hdt. Zeit, Zimmer (tiempu, habitación)
t → tz:
nd. sitten, nl. zitten, engl. sit ↔ hdt. sitzen (tar sentáu)
p → f:
nd. slapen, slopen, nl. slapen, engl. sleep ↔ hdt. schlafen (dormir)
nd. Schipp, nl. schip, engl. ship ↔ hdt. Schiff (barcu)
p → pf:
nd. Peper, nl. peper, engl. pepper ↔ hdt. Pfeffer (pimienta)
v, w, f → b:
nd. Wief, Wiewer, nl. wijf, wijven, engl. wife, wives ↔ hdt. Weib, Weiber (muyer, esposa)
nd. leev, leewer, nl. antiguu inglés; lief ↔ hdt. lieb, lieber (caru, queríu)
Otres
editar
editar la fonte
westnd. = baxu alemán occidental
s → sch:
sl → schl:
westnd. slapen → hdt. schlafen (dormir)
sm → schm:
westnd. smeren, Smeer → hdt. schmieren, Schmiere (untar, untura)
sp → schp:
westnd. spitz, spiss → ostnd. hdt. spitz (pronunciao "xpits") (punta)
st → scht:
westnd. Steen → hdt. Stein (pronunciao "xtain") (piedra)
sw → schw:
westnd. Swien → hdt. Schwein (gochu)
Regla ortográfica
editar
editar la fonte
Nun existe nenguna ortografía unitaria pal baxoalemán, los llingüistes utilicen habitualmente una trescripción
fonética
, esto ye, una escritura que representa los soníos lo más fielmente posible. Poro, munchos testos son difíciles de lleer pa la xente.
La ortografía más emplegada ye la de
Johannes Saß
, (
"Kleines plattdeutsches Wörterbuch. Nebst Regeln für die plattdeutsche Rechtschreibung"
Hamburgu
1972). Sofítase na ortografía del altoalemán y remarca les anomalíes. Magar ello esta ortografía nun ye vinculante nin abarca tol territoriu y permite una gran variedá. Asina esta escritura utilízase sobre too pa los dialeutos del norte. Por exemplu pal
westfalianu
nun encaxa a causa de los sos diptongos.
Pal baxoalemán oriental nun hai regles d'escritura pero hai una convención del sieglu XIX qu'utilicen los lexicógrafos modernos de
Mecklemburgu-Pomerania occidental
. Estrémase de les regles de Saß sobre too pola falta de duplicación de vocales, del dígrafu pa la vocal /i:/ y otros símbolos especiales (Æ/æ bzw. Œ/œ, Å/å, Ę/ę), que nun s'afayen nes fales
baxosaxones
Gramática
editar
editar la fonte
Nun existe una gramática unitaria, tomamos como exemplu la gramática recoyida por Wolfgang Lindow probablemente propia del área del norte de la Baxa Saxonia.
Xéneros
editar
editar la fonte
Los sustantivos tienen tres
xéneros
como n'altoalemán:
de Mann (cf. hd. „der Mann“), Akkusativ: den Mann (l'home)
de Fru (cf. hd. „die Frau“), Akkusativ: de Fru (la muyer)
dat Kind (cf. hd. „das Kind“), Akkusativ: dat Kind (el nenu)
Nun siempres correspuéndense los xéneros del baxoalemán colos de l'altoalemán.
Dativu, acusativu o oxetivu
editar
editar la fonte
Fálase davezu d'una caída del casu de suxetu (
nominativu
) y del oxetivu (
acusativu
). El dativu paez fusionase col acusativu y el xenitivu descríbese con usos de preposiciones.
Xenitivu
editar
editar la fonte
El xenitivu constrúise cola partícula postclítica -(e)s y l'artículu "des". Cola cayida del baxoalemán tres el
Renacimientu
estinguióse esti casu. Namás pue atopase en delles construcciones, sobre too les de les partes del día.
Tüügs maken - lliteralmente "facer del cosu", pa describir tonteríes. cf.
hd
Zeug
eens Dags - un día. cf. hd.
eines Tages
's Morrns - pela mañana. cf. hd.
des Morgens
's Nachts - pela nueche. cf. hd.
des Nachts
La construcción de posesivu típica del xenitivu ye sustituida por una cosntrucción de
dativu
y un pronome posesivu. Por exemplu:
Den Fischer siene Fru (La muyer del pescador) cf. hd. Dem Fischer seine Frau (lliteral: Al pescador so muyer)
De Fru vun den Fischer cf. hd. Die Frau von dem Fischer (lliteral: La muyer del pescador)
Antiguamente usábase'l xenitivu en llugar del dativu pa la primera construcción.
Des Fischer siene Fru
Plural
editar
editar la fonte
El plural, igual que n'altoalemán, constrúise de diversos xeitos:
Desinencia
Singular
Plural
Altoalemán
Asturianu
Umlaut
dat Huus
de Hüüs
das Haus, die Häuser
la casa, les cases
Allargamientu
de vocal
de Dag
de Daag(/e/n)
der Tag, die Tage
el día, los díes
Terminación en -(e)n
de Disch
de Dischen
der Tisch, die Tische
la mesa, les meses
Terminación en -er
dat Kleed
de Kleder
das Kleid, die Kleider
el vistíu, los vistíos
Terminación en -er con Umlaut
dat Book
de Böker
das Buch, die Bücher
el llibru, los llibros
Terminación -s
de Arm
de Arms
der Arm, die Arme
el brazu, los brazos
Sin cambeos
de Fisch
de Fisch
der Fisch, die Fische
el pexe, los pexes
irregulares
de Mann
de Mannslüd (tamién
de Manns
der Mann, die Männer
l'home, los homes (lliteral "xente d'home")
Pronomes
editar
editar la fonte
Pronomes personales
editar
editar la fonte
Númberu
Persona
Xéneru
Nominativu
Acusativu
Acusativu (Frisia oriental)
Acusativu (Ostfalia)
Singular
1.
ik
mi
mi
mik
2.
du
di
di
dik
3.
Masculín
he(i)
em/sik
hum
ö(h)ne
Feminín
se(i)
ehr/sik
höhr/höör
se(i)
Neutru
dat/et
dat/sik
et
Plural
1.
wi
u(n)s
uns
üsch
2.
ji, (j)it (südwestf.)
ju, juch,
(verschriftlicht auch als jug),
10
ji, ink (südwestf.)
11
jo
jehre
3.
se
jem/jüm/ehr/se(i)
höhr
sik
Pronomes posesivos
editar
editar la fonte
Númberu
Persona
Xéneru
Nominativu (Un poseyedor)
Acusativu (Un poseyedor)
Nominativu (Dellos poseyedores)
Acusativu (Dellos poseyedores)
Singular
1.
mien
mien(en)
mien
mien
2.
dien
dien(en)
dien
dien
3.
Masculín
sien
sien(en)
sien
sien
Femenín
ehr
ehr(en)
ehr
ehr
Plural
1.
u(n)s
u(n)s(en)
u(n)s
u(n)s
2.
ju(un), jug(e/n)
ju(un), jug(e/n)
juun
juun
3.
(jem-)ehr
(jem-)ehr(en)
(jem-)ehr
(jem-)ehr
Axetivos
editar
editar la fonte
Declínense igual que n'alemán estándar, cola pecularidá de que la raíz de nominativu/acusativu del neutru puede ser
-es
-et
Conxugación verbal
editar
editar la fonte
Los verbos distinguen dos tiempos, presente y pretéritu, y dos modos, indicativu y suxuntivu.
La desinencia de plural ye única pa toles persones. Ésta ye al oeste del ríu
Elba
-(e)t y al este d'ésti -(e)n
El baxoalemán namás conoz un participiu, el participiu perfeutu (
Partizip II
en alemán estándar), mientres que'l
Partizip I
de l'alemán estándar nun esiste nesta llingua, nel so llugar utilízase una forma de
xerundiu
que tamién ye mui usual nel alemán estándar coloquial, el
xerundiu renanu
Baxoalemán:
Ik bün an't maken
Neerlandés
Ik ben aan het maken
Alemán coloquial:
Ich bin am machen
Alemán estándar:
Ich mache
Alemán con
Partizip I
(usu lliterariu):
Ich bin machend
Inglés
I'm making
Asturianu: Toi faciendo
Pretéritu
editar
editar la fonte
Constrúise como n'alemán estándar utilizando'l verbu auxiliar
hebben
Futuru
editar
editar la fonte
Futuru col modal
sölen/schölen/zullen/sallen/schaelen
, "deber". cf. hd.
sollen
Ik schal na School gahn
lliteral
He dir a la escuela
, puede significar tanto "he dir" como "diré". cf. hd.
Ich soll zur Schule gehen
Futuru col verbu
waarn
, "llegar a ser". cf. hd.
werden
. Usu habitual nel alemán estándar
Ik waar morgen to School gahn
cf. hd.
Ich werde morgen zur Schule gehen
Simplemente con alverbios temporales que yá falen del futuru puede utilizase una forma verbal de presente, como n'alemán estándar.
Ik gah morgen na School to
cf. hd.
Ich gehe morgen zur Schule
. (Mañana voi a la escuela)
Prefixu
ge-
editar
editar la fonte
Esti prefixu utilízase en dellos dialeutos pa formar los participios perfectos, como n'alemán estándar, mientres que n'otros dialeutos nun apaez. Les razones nun tan nidies entá. N'ostfalianu'l prefixu
ge-
pasa incluso a
e-
Dellos poetes y escritores en baxoalemán
editar
editar la fonte
Oswald Andrae
Hermann Bärthel
Korl Biegemann
Hein Bredendiek
John Brinckman
Reimer Bull
Ewald Christophers
Heinrich Deiters
Johannes Diermissen
Georg Droste
Arnold Dyck
Reuben Epp
Johann Hinrich Fehrs
Gorch Fock
(Johann Wilhelm Kinau)
Klaus Groth
August Hinrichs
Moritz Jahn
Rudolf Kinau
Christine Koch
Jürgen Kropp
Hinrich Kruse
Albert Mähl
Joachim Mähl
Eli Marcus
Friedrich Ernst Peters
Fritz Reuter
Walter Rothenburg
Heinrich Schacht
Jochen Schimmang
Ernst-Otto Schlöpke
Heinrich Schmidt-Barrien
Martin Selber
Wilhelmine Siefkes
Wolfgang Sieg
Julius Stinde
Rudolf Tarnow
Jack Thiessen
Augustin Wibbelt
Alwine Wuthenow
Referencies
editar
editar la fonte
Archived copy
».
Archiváu dende l'
orixinal
, el 2012-01-19.
Dieter Stellmacher: Niederdeutsche Sprache. 2. Auflage. Weidler, Berlin 2000,
ISBN 3-89693-326-4
, S. 108.
Wolfgang Lindow: Plattdeutsches Wörterbuch. Schuster, Leer 1984,
ISBN 3-7963-0215-7
, S. 253–257.
Agathe Lasch: Mittelniederdeutsche Grammatik. Verlag Max Niemeyer, Halle an der Saale 1914, § 401
Vgl. Kartenmaterial auf
regionalsprache.de
Bei
Ulrich Jahn
Dei Fischer un syne Fruu
. In:
Volksmärchen aus Pommern und Rügen
l, Norden/Leipzig 1891, auf
Wikisource
Bei
Wolfgang Rieck
Stephan Jantzen, 17. Dezember 1873, „Jungs hollt juch fast“
Archiváu
2013-10-05 en
Wayback Machine
Mecklenburgisches Wörterbuch, Bd. 3, Neumünster 1961, Sp. 1106, so bei
Fritz Reuter
, Beispiele auf
Wikisource
Ut de Franzosentid
Eine alte Kinderfrau
Ik weit einen Eikbom
Vergleiche auch
Google-Suche ju
Google-Suche juch
Google-Suche jug
Vgl. Kartenmaterial auf
regionalsprache.de
Bibliografía
editar
editar la fonte
Xeneral
Gerhard Cordes, Dieter Möhn (Hrsg.):
Handbuch zur niederdeutschen Sprach- und Literaturwissenschaft. (NSL.)
Erich Schmidt Verlag, Berlin 1983,
ISBN 3-503-01645-7
William Foerste
Geschichte der niederdeutschen Mundarten.
In:
Wolfgang Stammler
(Hrsg.):
Deutsche Philologie im Aufriss.
1.
Band. 2.
Auflage, Erich Schmidt Verlag, Berlin 1957, Sp.
1730–1898.
Jan Goossens (Hrsg.):
Niederdeutsch.
Band 1:
Sprache.
2. Auflage, Wachholtz Verlag, Neumünster 1983,
ISBN 3-529-04510-1
Klaas Heeroma:
Niederländisch und Niederdeutsch
. 3. Auflage, Bonn 1976 (
Nachbarn 2
).
Friedrich Ernst Peters
Formelhaftigkeit, ein Wesenszug des Plattdeutschen.
Westphal, Wolfshagen-Scharbeutz 1939.
Friedrich Ernst Peters
Anmerkungen zur Frage des Plattdeutschen.
In: F.
E. Peters:
Heine Steenhagen wöll ju dat wiesen! Die Geschichte eines Ehrgeizigen.
Husum-Verlag, Husum 2012; Online: Potsdam, Universitätsverlag Potsdam, 2012.
Willy Sanders:
Sachsensprache, Hansesprache, Plattdeutsch. Sprachgeschichtliche Grundzüge des Niederdeutschen.
Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1982,
ISBN 3-525-01213-6
Sammlung Vandenhoeck
).
Dieter Stellmacher
Niederdeutsche Sprache.
2. Auflage, Weidler, Berlin 2000,
ISBN 3-89693-326-4
Germanistische Lehrbuchsammlung
26).
Vocabulariu
Johannes Sass
Der neue Sass – Plattdeutsches Wörterbuch – Plattdeutsch – Hochdeutsch, Hochdeutsch – Plattdeutsch.
6.
Auflage, Wachholtz Verlag, Neumünster 2011,
ISBN 978-3-529-03000-0
Gramática
Martin Durrell:
Westphalian and Eastphalian.
In: Charles V.
J. Russ (Hrsg.):
The Dialects of Modern German. A Linguistic Survey.
Routledge, London 1990,
ISBN 0-415-00308-3
, S.
59–90.
Reinhard H. Goltz, Alastair G.
H. Walker:
North Saxon.
In: Charles V.
J. Russ (Hrsg.):
The Dialects of Modern German. A Linguistic Survey.
Routledge, London 1990,
ISBN 0-415-00308-3
, S.
31–58.
R[udolf] E. Keller:
Westphalian: Mönsterlänsk Platt.
In:
German Dialects. Phonology & Morphology, with selected texts. Manchester University Press, Manchester 1961, S.
299–338.
R[udolf] E. Keller:
North Saxon: Lower Elbe.
In:
German Dialects. Phonology & Morphology, with selected texts. Manchester University Press, Manchester 1961, S.
339–381.
Wolfgang Lindow
u.
a.:
Niederdeutsche Grammatik.
Verlag Schuster, Leer 1998,
ISBN 3-7963-0332-3
Schriften des Instituts für Niederdeutsche Sprache.
Reihe Dokumentation 20).
Helmut Schönfeld:
East Low German.
In: Charles V.
J. Russ (Hrsg.):
The Dialects of Modern German. A Linguistic Survey.
Routledge, London 1990,
ISBN 0-415-00308-3
, S.
91–135.
Heinrich Thies
Plattdeutsche Grammatik. Formen und Funktionen. A–Z.
2. Auflage, Wachholtz Verlag, Neumünster 2011,
ISBN 978-3-529-03200-4
Kiek mal rin – zum Nachschlagen
).
Lliteratura
Claus Schuppenhauer:
Plattdeutsche Klassiker 1850–1950. Wege zur niederdeutschen Literatur.
Verlag Schuster, Leer 1982,
ISBN 3-7963-0209-2
Schriften des Instituts für Niederdeutsche Sprache.
Reihe Dokumentation 7).
Situación llingüística
Hans Joachim Gernentz
Niederdeutsch – gestern und heute. Beiträge zur Sprachsituation in den Nordbezirken der Deutschen Demokratischen Republik in Geschichte und Gegenwart.
2. Auflage, Hinstorff, Rostock 1980 (
Hinstorff-Bökerie. Niederdeutsche Literatur
11).
Ulf-Thomas Lesle:
Plattdeutsch zwischen gestern und morgen: Geschichtsbeschleunigung und die Suche nach der identitas.
In: Robert Peters, Horst P. Pütz, Ulrich Weber (Hrsg.):
Vulpis Adolatio.
Fs. für Hubertus Menke zum 60.
Geburtstag. Heidelberg 2001, S.
429–449.
Ulf-Thomas Lesle:
Das Eigene und das Fremde: ‚Der Fall des Niederdeutschen‘ - Beispiel eines Identitätsdiskurses.
In:
Zeitschrift für Religions- und Geistesgeschichte
Jg.
66 (2014), H.
1, S.
32–55.
Hubertus Menke
Een’ Spraak is man bloots een Dialekt, de sik to Wehr setten kann. Nachlese zur Diskussion um die Europäische Sprachenschutzcharta.
In: Ursula Föllner (Hrsg.):
Niederdeutsch. Sprache und Literatur der Region.
Lang, Frankfurt am Main u.
a. 2001,
ISBN 3-631-37194-2
, S.
9–33 (
Literatur – Sprache – Region
5).
Hubertus Menke:
Niederdeutsch: Eigenständige Sprache oder Varietät einer Sprache?
In: Nina Hartel, Barbara Meurer, Eva Schmitsdorf (Hrsg.):
Llingua Germanica. Studien zur deutschen Philologie.
Jochen Splett zum 60.
Geburtstag. Waxmann, Münster u.
a. 1998,
ISBN 3-89325-632-6
, S.
171–184.
Control d'autoridaes
Proyeutos Wikimedia
Datos:
Q25433
Multimedia:
Low German language
Identificadores
BNF
119556749
(data)
GND
4042178-8
LCCN
sh85078636
NDL
00572781
NKC
ph114338
SUDOC
02753748X
AAT
300388737
Diccionarios y enciclopedies
Britannica
url
Datos:
Q25433
Multimedia:
Low German language
Volltext
».
Archiváu dende l'
orixinal
, el 2012-06-11.
Volltext
».
Archiváu dende l'
orixinal
, el 2014-03-01.
Sacáu de «
Categoría
Llingües xermániques
Categoríes anubríes:
Páxines que usen enllaces máxicos ISBN
Wikipedia:Webarchive template wayback links
Wikipedia:Artículos con identificadores BNF
Wikipedia:Artículos con identificadores GND
Wikipedia:Artículos con identificadores LCCN
Wikipedia:Artículos con identificadores AAT
Baxu alemán
Amestar seición