Bosnià - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Bosnià - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no
cita les fonts
o necessita més referències per a la seva
verificabilitat
Bosnià
bosanski jezik / босански језик
Tipus
varietat estàndard
variant lingüística pluricèntrica
Ús
Parlants
2.500.000
Parlants nadius
3.500.000
(2008
Oficial
Bòsnia i Hercegovina
Sèrbia
Montenegro
Autòcton de
Balcans
Estat
Bòsnia i Hercegovina
Sèrbia
Montenegro
Croàcia
Albània
Kosovo
Coordenades
44°
N, 18°
44°N
18°E
44; 18
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves meridionals
llengües eslaves sudoccidentals
serbocroat
xtokavià
hercegovià oriental
Característiques
Sistema d'escriptura
alfabet de Gaj
glagolític
Bosnian Cyrillic
(en)
Arebica
(en)
alfabet ciríl·lic serbi
Institució de normalització
Sense regulació oficial
Nivell de vulnerabilitat
1 segur
Codis
ISO 639
-1
bs
ISO 639-2
bos
ISO 639-3
bos
SIL
BWF
Glottolog
bosn1245
Ethnologue
bos
ASCL
3501
IETF
bs
El
bosnià
bosanski jezik
босански језик
) és una
llengua eslava meridional
, nadiua en els naturals de
Bòsnia i Hercegovina
. La llengua és principalment parlada a
Bòsnia i Hercegovina
i a la regió de
Sandžak
(entre
Sèrbia
Montenegro
, però de majoria bosniana). Aquesta llengua forma part de la branca lingüística del que va ser conegut com a
serbocroat
, des del
segle
xix
fins a principis del 1990.
L'alfabet bosnià està basat en l'
alfabet llatí
. L'
alfabet ciríl·lic
és acceptat (però rarament utilitzat), sobretot per l'ampli ús que se'n va fer en el passat, durant l'època en què va formar part de l'antiga
Iugoslàvia
. El nom
llengua bosniana
és el nom acceptat entre els lingüistes bosnians i l'usat per l'estàndard ISO-639.
Història
modifica
Tot i que l'
alfabet llatí
és usat en el bosnià modern, la més antiga manifestació escrita en aquesta llengua es troba en alfabet bosniociríl·lic o
bosančica
(també usat a la zona de
Dalmàcia
) que literalment vol dir 'llengua bosniana' i que data dels segles X-XI. Aquest tipus d'escriptura és de gran valor per a la història i la lingüística bosniana, per ser l'única manifestació purament originària de Bòsnia. A la vegada, relaciona la
monarquia
medieval
bosniana (la qual l'utilitzava) amb la
religió
bosniana de la mateixa època (que també en feia ús). L'alfabet bosniociríl·lic es troba en nombrosos documents reials, així com en antigues tombes bosnianes. Un dels més antics exemples n'és la carta de formació de l'estat bosnià, del
1189
, escrita pel líder bosnià
Kulin Ban
La considerable influència del
bosančica
a la Bòsnia medieval s'ha emprat com a eix de la controvèrsia en debats i propaganda al llarg de la història de les rivalitats entre bosnians, serbis i croats; aquests dos darrers grups han tendit a reclamar-lo com a propi, tot i el seu origen geogràfic bosnià.
Altres alfabets menys importants són el
begovica
(utilitzat per la noblesa bosniana) i l'
arabica
(d'origen àrab i breument utilitzat pels bosnians).
La ironia de la llengua bosniana és que el seu ús parlat presenta més homogeneïtat, a nivell col·loquial, que en els serbis o els croats, però fracassà, per raons històriques, en la seva estandardització durant el crucial
segle
xix
El primer diccionari bosnià, un glossari bosnià-
turc
escrit per
Muhamed Hevaji Uskufi
, fou compost el 1631. Tot i això, a diferència de diccionaris en altres llengües que eren publicats regularment, l'obra d'Uskufi en romangué com a únic exemple. Com a mínim, dos factors en foren la causa:
l'
elit
bosniana escrivia gairebé únicament en llengües estrangeres (
àrab
, turc, persa). La literatura vernacular, escrita en aràbic, era irregular;
l'
emancipació
nacional bosniana es retardà respecte a la dels serbis i la dels croats, raó per la qual la projecció de la llengua bosniana no aixecà prou d'interès ni suport.
Les referències per a la llengua bosniana durant els segles
xix
xx
provenien de fora de Bòsnia-Hercegovina. Probablement, els escriptors bosnians més autèntics (els coneguts com a
"Renaixença bosniana"
al canvi de segle) escrivien en una varietat més similar a la forma croata que no pas a la sèrbia, utilitzant l'alfabet llatí, però amb característiques remarcables del bosnià, principalment lèxiques. Els principals autors de la Renaixença bosniana foren l'
erudit
, polític i poeta
Safvet-beg Bašagić
, el "poète maudit"
Musa Ćazim Ćatić
i el rondallaire
Edhem Mulabdić
En els dies de la Iugoslàvia
comunista
, tot i que el lèxic fou serbianitzat, l'escriptura llatina esdevingué dominant; se l'anomenà oficialment
serbocroat
. Després del col·lapse de Iugoslàvia, els bosnis van restar com els únics hereus del serbocroat híbrid.
En un nivell formal, la llengua bosniana està començant a prendre un marc distintiu: lèxicament, préstecs islàmics i orientals són cada cop més freqüents; fonèticament i fonològica, el
fonema
"h" apareix en moltes paraules com un tret característic de la parla dels bosnis, així com de la seva tradició lingüística; hi ha també alguns canvis en la gramàtica, la morfologia i l'ortografia que reflecteixen la tradició literària bosniana anterior a la
Primera Guerra Mundial
, principalment la referent a la Renaixença de principis del
segle
xx
Controvèrsia
modifica
El nom de la llengua és un tema controvertit per als veïns croats i serbis. Aquests anomenen la seva llengua croata i serbi, respectivament. La constitució de la
Republika Srpska
, en què el bosnià és també oficial, hi fa referència com a "la llengua parlada pels bosnians" ("Jezik kojim govore Bošnjaci"). L'ús de la llengua romandrà com una qüestió pendent mentre les tres entitats de
Bòsnia-Hercegovina
la continuïn anomenant segons el nom que n'identifica el rerefons
ètnic
. Les constitucions de RS i FBiH reconeixen les tres llengües, però és la gent qui rebutja establir un sol nom per allò que, en el fons, és una mateixa llengua.
La llengua bosniana (
bošnjački jezik
) porta també a la controvèrsia pel que fa a com se l'ha d'anomenar. Alguns lingüistes croats (
Radoslav Katičić
Dalibor Brozović
Tomislav Ladan
) consideren que caldria fer una diferència entre la paraula usada per a designar la llengua i aquella utilitzada per a anomenar els originaris de Bòsnia. D'altra banda, lingüistes i intel·lectuals bosnians (per exemple,
Muhamed Filipović
) consideren la interpretació de lingüistes serbis i croats com a accions nacionalistes contra l'ètnia bosniana i la seva identitat, ja que la posició de Sèrbia i de
Croàcia
durant la guerra va ser molt "antibosniana".
La
República de Montenegro
, per la seva banda, no reconeix la llengua bosniana. És, així, peculiar la situació que es dona en diverses localitats on, segons el cens del 2003, la majoria de la població parla "altres llengües", ja que les paperetes censals no tenen l'opció per a marcar el bosnià.
És important observar que l'
acord de pau de Dayton
especifica que la llengua bosniana és una llengua distintiva parlada pels bosnians de Bòsnia i Hercegovina. Aquest reconeixement oficial del bosnià és acceptat pels presidents signants de l'acord de Bòsnia i Hercegovina (
Alija Izetbegović
), Croàcia (
Franjo Tuđman
) i Sèrbia (
Slobodan Milošević
). D'aquesta manera, doncs, la llengua bosniana és oficialment reconeguda per la
Constitució
de
Bòsnia i Hercegovina
El bosnià, el serbi, el montenegrí i el croat són exemples de
llengua ausbau
. En aquest cas, una mateixa llengua sense massa diferències dialectals però amb denominacions diferents per raons purament polítiques.
Fonologia
modifica
Vocals
modifica
Els sistema vocàlic bosnià és simple, amb només cinc vocals. Totes les vocals són
monoftongs
. Caldria mencionar també que la lletra "R" es considera tant una vocal com una consonant. Actua com a vocal quan va envoltada per dues consonants, com en les paraules
brzo
(ràpid),
trn
(espina),
mrk
(fosc),
vrlo
(molt).
Consonants
modifica
El sistema de consonants és més complicat i consta de sèries de consonants
fricatives
palatals
Vegeu també
modifica
Hi ha una
edició en bosnià
de la
Viquipèdia
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bosnià
Serbocroat
Croat
Registres d'autoritat
BNE
BNF
GND
LCCN
NKC
Bases d'informació
Britannica
SNL
Viccionari
Llengües eslaves
Eslaves orientals
Antic eslau oriental
Belarús
Rus
Rutè
Ucraïnès
Súrjik
Eslaves occidentals
Caixubi
Eslovac
Polabi
Polonès
Silesià
Sòrab
Alt sòrab
Baix sòrab
Txec
Moravià
Eslaves meridionals
Búlgar
Eslovè
Macedònic
Serbocroat
Bosnià
Croat
Croat molisià
Montenegrí
Serbi
Altres
Antic eslau
Eslau eclesiàstic
Intereslau
Protoeslau
Obtingut de «
Categories
Cultura de Bòsnia i Hercegovina
Llengües eslaves meridionals
Categories ocultes:
Articles sense referències
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Bosnià
Afegeix un tema