Català - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Català - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'idioma. Vegeu-ne altres significats a «
Català (desambiguació)
».
Català
català i valencià
occ.
: [kataˈla]
or.
: [kətəˈɫa]
alg.
: [kataˈɾa]
Altres noms
valencià
(al País Valencià)
AFI
: [baɫensiˈa], [vaɫensiˈa] (
oc.
[bəɫənsiˈa] (
or.
[vəɫənsiˈa] (
Tarr., bal.
).
Tipus
llengua
llengua viva
Ús
Parlants
10.048.969 (2018)
Parlants nadius
4.873.396
(2021
Oficial
Llista
L'Alguer
Andorra
Balears
Catalunya
País Valencià
Perpinyà
Autòcton de
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Andorra
Franja de Ponent
el Carxe
Catalunya del Nord
l'Alguer
Aragó
Regió de Múrcia
Pirineus Orientals
Estat
Espanya
França
Andorra
Itàlia
El domini lingüístic català dins d'Europa
Territoris catalanoparlants on el català és oficial
Territoris catalanoparlants on el català no és oficial
Territoris històricament no catalanoparlants on el català és oficial
Domini lingüístic català
Coordenades
42°
N, 2°
42°N
2°E
42; 2
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
Característiques
Sistema d'escriptura
alfabet català
Catalan Braille
(en)
Institució de normalització
Institut d'Estudis Catalans
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Institut Aragonès del Català
Estudiat per
filologia catalana
Història
història de la llengua catalana
Codis
ISO 639
-1
ca
ISO 639-2
cat
ISO 639-3
cat
ISO 639-6
iren
SIL
cat
Glottolog
stan1289
Linguasphere
51-AAA-e
Ethnologue
cat
ASCL
2301
Linguist List
cat
IETF
ca
El
català
(denominació oficial a
Catalunya
, a les
Illes Balears
, a
Andorra
, a la ciutat de
l'Alguer
i tradicional a
Catalunya del Nord
) o
valencià
(denominació oficial al
País Valencià
i tradicional al
Carxe
) és una
llengua romànica
parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de
mallorquí
menorquí
eivissenc
formenterer
segons l'illa), Andorra, la
Franja de Ponent
(a l'
Aragó
), la ciutat de
l'Alguer
(a l'illa de
Sardenya
), la Catalunya del Nord,
el
Carxe
(un petit territori de
Múrcia
habitat per pobladors valencians),
10
i en comunitats
arreu del món
(entre les quals destaca la de l'
Argentina
, amb 200.000 parlants).
11
Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.992.625 d'habitants (2013-2015),
12
inclou 1.687 termes municipals. El 2023 era parlada com a llengua materna per més quatre milions de persones (29% de la població del territori lingüístic), de les quals 2.924.610 a Catalunya,
13
1.190.672 al País Valencià
14
i 327.384 a les Illes Balears.
15
Com les altres llengües romàniques, el català prové del
llatí vulgar
que parlaven els
romans
que s'establiren a
Hispània
durant l'
edat antiga
La normativa del català és establerta, d'una manera general, per l'
Institut d'Estudis Catalans
, que pren com a base l'ortografia, la gramàtica i el diccionari elaborats per
Pompeu Fabra
, i per a les variants específiques del valencià, per l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
, que pren com a base les
Normes de Castelló
, és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però més adaptada a la pronunciació del
català occidental
i als trets que caracteritzen les varietats
valencianes
El català té cinc grans dialectes (
valencià
nord-occidental
central
balear
rossellonès
) que juntament amb l'
alguerès
, es divideixen fins a vint-i-una varietats i s'agrupen en dos grans blocs: el
català occidental
i el
català oriental
. Les propostes normatives permeten reduir les diferències entre aquests dialectes en el
català estàndard
des del punt de vista
gramatical
fonètic
i de
lèxic
El català és una llengua de transició entre les
llengües iberoromàniques
i les
llengües gal·loromàniques
, encara que antigament fos molt pròxima a l'
occità
, amb el qual comparteix origen i grup: l'
occitanoromànic
. Al llarg dels darrers segles, la major part dels dialectes del català han rebut una forta influència del
castellà
a l'Estat espanyol i a l'Estat andorrà, del
francès
a la
Catalunya del Nord
i també a Andorra, i de l'italià i del sard a l'Alguer, que hi ha deixat empremta en forma de nou vocabulari i noves expressions. El grau d'ús i d'oficialitat del català varia molt segons el territori, que va des de la nul·la oficialitat a
França
a ser l'única llengua oficial a
Andorra
, passant per la cooficialitat en tres comunitats autònomes espanyoles.
La Llengua Catalana
, discurs presidencial
d'Àngel Guimerà
al 1895
L'ordre estàndard de les frases és Subjecte-Verb-Objecte, encara que pugui canviar en certs tipus de frases com les oracions interrogatives i algunes relatives. La
morfologia
del català és similar a la de la resta de llengües romàniques: relativament poques
flexions
; dos
gèneres
, cap
cas
(excepte en els
pronoms personals
, on encara romanen vestigis de la declinació llatina), i distinció entre
singular
plural
. Els
adjectius
també es flexionen segons el gènere i el nombre. La
prosòdia
presenta un
accent prosòdic
que pot ser marcat per mitjà d'
accent gràfic
. La llengua té una varietat
vocàlica
mitjana, amb vuit sons vocàlics diferents. Una característica pròpia del català és la manera com es forma el passat perifràstic, un
temps verbal
singular que combina un auxiliar basat en el verb
anar
(encara que no totalment coincident amb aquest) i l'infinitiu (en altres llengües del món aquesta combinació té un valor de futur).
Glotònims
Article principal:
Denominacions de la llengua catalana
Al llarg de la història la llengua catalana ha rebut diferents noms segons el territori, illa o fins i tot comarca o localitat. De vegades aquests glotònims han perdurat en el temps i altres han anat desapareixent.
A la fi del
segle
xiv
ja es constata la denominació d'aquesta llengua al País Valencià, entre altres noms, com a valencià, denominació estatutària oficial en l'actualitat. Per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma política per afeblir la llengua basant-se en aquesta doble denominació, l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
, en el seu
Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià
, constata que:
És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears.
16
En el cas de les Illes Balears, un 69% dels parlants empra denominacions localistes (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer) mentre que el 31% restant es refereix a la llengua com a català.
17
No obstant això, a les Balears, a diferència del cas del País Valencià, l'ús de glotònims diferents de l'unitari és compatible amb la percepció de la unitat de la llengua; un 81% dels parlants illencs considera que la llengua que parlen és la mateixa que a la resta de territoris de parla catalana.
18
Hi ha altres
glotònims
tradicionals que es fan servir com a sinònim de "català" al llarg del domini lingüístic. Així, per exemple, a
l'Alguer
se'n diu
alguerès
, a
Fraga
l'anomenen
fragatí
, a
Maella
, maellà
cal
citació
i a la comarca de la
Llitera
, lliterà.
cal
citació
També hi ha constància que almenys durant el segle XIX i primers dels segle XX a Alacant s'anomenava també
alacantí
en la seua forma arcaica
alicantí
19
20
Tot i haver-hi quantitat de glotònims, només "català" i "valencià" posseeixen rang d'oficialitat, a més de ser els únics amb potestat per a referir-se al conjunt lingüístic.
21
22
23
24
Classificació
Cronologia de l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'Europa des del
segle
xi
El català és una
llengua indoeuropea
i actualment es troba entre la branca gal·loromànica i la branca iberoromànica de les
llengües romàniques
. És per això que podem dir que el català té una classificació força complexa i no exempta de polèmica (fins amb un cert rerefons
polític
), car comparteix moltes característiques amb el castellà (llengua iberoromànica) i amb l'occità i el
francès
(llengües gal·loromàniques). Depèn en gran manera de les fonts.
La
Gramàtica del català contemporani
25
situa el català dins les
llengües romàniques occidentals
, en una posició intermèdia entre la família gal·loromànica i la família iberoromànica. El català nasqué dins la família gal·loromànica i s'hi mantingué fins al
segle
xv
, però a partir de llavors ha experimentat una clara influència del castellà. Comparant les diferents llengües romàniques, el català sovint s'ha considerat com a llengua pont o de transició entre les
llengües iberoromàniques
i les
gal·loromàniques
, posició que sovint implica certes connotacions de llengua menor. Altres estudis més moderns classifiquen el català dins el diasistema de les
llengües occitanoromàniques
, un conjunt lingüístic diferenciat en el context romànic.
26
Posicions minoritàries dins la lingüística catalana, però majoritàries dins la lingüística occitana, sostenen que, d'acord amb criteris d'
intel·ligibilitat mútua
, semblança lingüística i tradició literària comuna entre el català i l'
occità
, ambdues llengües s'haurien de considerar com a
dialectes d'una mateixa llengua
. Sobre aquesta qüestió els pares de la romanística, com ara
Wilhelm Meyer-Lübke
Friedrich Christian Diez
, inclogueren el català com a part integrant del conjunt occità.
27
28
29
30
31
Distribució geogràfica
La llengua catalana es parla en quatre estats diferents:
Territoris de llengua catalana.
Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana.
Una possible bandera per a la llengua catalana, reflectint la totalitat dialectal, que agafa com a base la
senyera
, símbol comú, afegint-hi elements oficials del
País Valencià
Andorra
Illes Balears
i la ciutat de
L'Alguer
, que representa la mescla entre els dialectes orientals i occidentals del català.
Andorra
, on és la llengua pròpia i únic idioma oficial. És la llengua habitual del 43,8% de la població.
Espanya
Catalunya
, on és la
llengua pròpia
i cooficial juntament amb el castellà i l'
occità
variant aranesa
). Existeixen diverses variants dialectals dins del territori. El 2018 era la llengua habitual del 43,5% de la població.
Illes Balears
, on és la llengua pròpia i cooficial juntament amb el castellà, es parlen diverses variants dialectals. El 2014 era la llengua habitual del 47,1% de la població.
En la major part del
País Valencià
, on és la llengua pròpia i on es parla la
varietat dialectal
anomenada oficialment i genèricament
valencià
, no és uniforme a tot el territori, ja que hi ha tres subdialectes amb matisos de diferència. De fet, la zona septentrional
valenciana
i la meridional
catalana
comparteixen un mateix dialecte, el
valencià de transició
. En aquesta zona i rep el nom històric
32
i oficial de
valencià
33
Igual que en altres territoris, hi existeixen subdialectes: el
valencià de transició o tortosí
, a la zona septentrional i compartit amb la zona meridional
catalana
, el
valencià septentrional o castellonenc
, el
valencià central
, el
meridional
i el
valencià alacantí
. En les zona valencianoparlant el 2021 el català era la llengua habitual del 28,46% de la població a casa.
Per a més informació, vegeu l'article
valencià
A la zona oriental d'
Aragó
Franja de Ponent
), territori format per les
comarques
de
la Llitera
i el
Matarranya
, i prop de la meitat dels municipis de la
Ribagorça
Baix Cinca
Baix Aragó
– Casp; el 2014 la tenien com a llengua habitual el 49,6
% de la població del territori. A la Llei 2/2016 d'Aragó en el seu article 35 indica que
L'aragonès i el català d'Aragó, en què estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies a què es refereix l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Malgrat això, el 2024, però el govern tenia intencions de deixar de considerar tant el català com l'aragonès llengües pròpies de l'Aragó.
34
Una petita
comarca
de la
Regió de Múrcia
, coneguda com
el Carxe
, on el català, en aquest cas valencià, és parlat per unes cinc-centes persones, encara que no és oficial.
França
Els antics territoris tributaris dels comtats del
Rosselló
i la
Cerdanya
(territori conegut també com a
Catalunya del Nord
) que van formar part de la
Monarquia Hispànica
fins al
Tractat dels Pirineus
1659
). Actualment, es corresponen amb la gairebé totalitat del departament dels
Pirineus Orientals
. Aquí el català no és oficial i ha retrocedit molt davant del
francès
. És la llengua habitual del 3,5% de la població.
Nombroses comunitats de
gitanos catalans residents a França
han mantingut de fa segles el català com a llengua materna i de relació entre ells. N'hi ha sobretot a Occitània (des d'Aquitània fins a la Provença), però també a la França central i septentrional.
35
36
Itàlia
La ciutat italiana de l'
Alguer
a l'illa de
Sardenya
, on és parlat habitualment per un 13,9% de la població. L'Estat italià, en virtut de la "Norma en matèria de tutela de les minories lingüístiques històriques" de 1999, preveu l'ús de llengües com el català en l'administració pública, en el sistema educatiu així com la posada en marxa de transmissions radiotelevisives per la
RAI
sempre que l'estatut de llengua subjecta a tutela sigui sol·licitat al consell provincial per municipis en què ho sol·liciti el quinze per cent de la població.
37
Anteriorment, el 1997, el Consell Regional de Sardenya havia reconegut la igualtat en dignitat de la
llengua sarda
amb la
italiana
a tota l'illa, així com amb altres llengües d'àmbit més reduït, entre les que cita el català, a la ciutat de l'Alguer.
38
La ciutat, per la seva banda, promulga la seva tutela i normalització en els seus estatuts de 2000.
39
Una denominació que intenta englobar a tota aquesta àrea lingüística, no exempta de discussions pel caràcter ideològic que ha anat adquirint, és la de
Països Catalans
, encunyada a la fi del
segle
xix
i popularitzada per
Joan Fuster
en la seva obra
Nosaltres els valencians
(«Nosaltres els valencians», 1962).
Història
Article principal:
Història de la llengua catalana
Fragment del
Llibre Jutge
, 1060-1080, copiat a Organyà i conservat a l'
Arxiu del Bisbat d'Urgell
, ms. 185. El llibre més antic totalment escrit en català
Les
Homilies d'Organyà
són un dels primers documents literaris més antics escrits en català.
Decret de
prohibició de la llengua catalana
al
Rosselló
Conflent
i la
Cerdanya
del
2 d'abril
de
1700
Els primers batecs del català escrit són, pel cap baix, del
segle
iv
i es troben en els textos de
Pacià de Barcelona
, encara que el llibre més antic escrit totalment en català és el
Llibre Jutge
, del
segle
xi
i copiat a Organyà. Les cèlebres
Homilies d'Organyà
són ja dels anys 1220-1230 i d'una data semblant ho seria la còpia del
Llibre Jutge
conservada al
Monestir de Montserrat
40
Els primers escriptors en llengua catalana serien:
Ramon Llull
Bernat Desclot
Ramon Muntaner
Francesc Eiximenis
Bernat Metge
(segles
xiii
xiv
), i també destacarien:
Anselm Turmeda
Andreu Febrer
Ausiàs March
Joanot Martorell
al segle XV. Als
segles
xvi
xvii
, començà un retrocés del català escrit (no pas oral) perquè va entrar una dinastia castellana al poder i donà preponderància al seu idioma com a llengua escrita.
L'ús del català fou prohibit al
Principat de Catalunya
en el camp oficial des del
Decret de Nova Planta
1716
),
41
al
Regne de València
1707
) i a Mallorca i Eivissa (
1715
). A Catalunya Nord ja s'havia aplicat una prohibició similar el
1700
. Menorca va passar a sobirania britànica el
1713
Aquestes prohibicions van restar excepte breus períodes durant la
primera
segona república espanyola
als territoris catalans d'Espanya i fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia entre el 1978 i el 1983, excepte a
la Franja
Des de la meitat del
segle
xiii
fins al tombant del
segle
xv
42
hom ha parlat el
català al Regne de Múrcia
, on hi havia components militars de la
Corona d'Aragó
i pobladors catalans. A la ciutat de
Càller
, a
Sardenya
, havia estat una llengua habitual fins al
segle
xviii
, com va passar també
a Malta
. Durant el
segle
xix
hi va haver importants colònies catalanoparlants a
Saint Augustine
Florida
) i a
Algèria
, que parlaven un dialecte extint, conegut com a
patuet
El 1807 l'Oficina d'Estadística del Ministeri d’Interior francès va demanar als
prefectes
una enquesta oficial sobre els límits de la llengua francesa. L'enquesta constata que al
Rosselló
, es parlava pràcticament només català, i, atès que
Napoleó
volia incorporar el Principat a França, com succeí el 1812, es preguntà al
cònsol
a Barcelona. Aquest declara que el català
“se enseña en las escolas, se imprimeix y se parla, no sols ente lo baix poble, si que també entre las personas de primera calitat, aixi en tertulias, com en visitas y congressos”
, indicant que es parla a tot arreu
“a excepcio dels tribunals reals
". També indica que el català es parla a més
“en lo Regno de Valencia, en las islas de Mallorca, Menorca, Ibissa, Sardeña, Corcega y molta part de Sicilia, en la Vall d'Aran i Cerdaña”
43
Un dels primers diccionaris Català-Llatí, publicat a Barcelona l'any 1696, el
Gazophylacium
, amb més de 1.000 pàgines.
Al
segle
xix
amb la Renaixença es produeix la recuperació del català com a llengua de cultura i posteriorment s'inicia un esforç normativitzador que culmina al
segle
xx
amb diverses fites com ara l'obra de
Pompeu Fabra
i l'Institut d'Estudis Catalans. Durant el
segle
xix
es considerava el català com un dialecte de l'occità arribat durant la reconquesta,
44
o pels musulmans durant la retirada de Septimània.
45
Un dels primers
filòlegs
que van creure que el català i el provençal són llengües diferents fou
Friedrich Christian Diez
26
Característiques
El català té algunes característiques lingüístiques que la fan diferent de les llengües romàniques del voltant, sorgides de l'evolució local i peculiar del llatí vulgar. Els trets següents són algunes de les mutacions del llatí que s'han esdevingut durant la consolidació del català, i també se'n mostren altres trets generals.
Vocalisme
Trets comuns amb el grup gal·loromànic:
Caiguda de les vocals àtones finals excepte -A (
mūrum
flōrem
mur
flor
) que l'oposen al grup iberoromànic que les conserva, excepte -E (
muro
però
flor
chor
), o a l'italoromànic que les conserva totes (
muro
fiore
).
Trets comuns amb l'occità:
El català presenta una riquesa de diftongs i mots monosil·làbics: (
[aj]
rai
[ej]
rei
[aw]
cau
[ew]
beu
[ow]
pou
, etc.)
Trets que l'oposen al gal·loromànic:
Conservació gairebé general del so de la
-u-
llatina (català oriental
lluna
[ˈʎunə]
, català occidental
lluna
[ˈʎuna/ɛ]
, occità
luna
[ˈlynɔ]
, francès
lune
[lyn]
). Només el dialecte
capcinès
va passar a la
-u-
gal·loromànica.
Trets que l'oposen al castellà:
Manteniment de
[ɛ]
[ɔ]
Trets que l'oposen a l'occità (de manera genèrica):
Reducció del diftong
au
a "
o oberta
[ɔ]
caulem
paucus
col
poc
Consonantisme
Tret de la Romània occidental:
Sonorització
de -P-, -T-, -C- intervocàliques en -
-, -
-, -
- (
capra
catēna
sēcūrus
cabra
cadena
segur
Trets comuns gal·loromànics:
Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (
plicāre
clāvem
flōrem
plegar
clau
flor
). Aquest tret, comú amb les llengües gal·loromàniques, oposa el català a les llengües iberoromàniques
46
que normalment els han perdut (en castellà
llegar
llave
, en
portuguès
chegar
chave
).
47
48
Com en francès, en portuguès i en occità, se sonoritzen les consonants sordes obstruents quan el fonema primer de la paraula següent és una vocal o una consonant sonora, per exemple (en pronunciació valenciana):
els homes
[eɫs]
[ˈɔmes]
[eɫˈzɔmes]
peix bo
[ˈpe(j)ʃ]
[ˈbɔ]
[ˈpe(j)ʒˈβɔ]
blat bord
[ˈblat]
[ˈboɾt]
[ˈbladˈboɾt]
Trets comuns amb l'occità (llenguadocià)
Caiguda de -N- intervocàlica esdevinguda final en el lèxic (
pānem
vīnum
pa
vi
). Contràriament al llenguadocià, el plural conserva aquesta
[n]
(ex:
pans
vins
) fora del dialecte septentrional, el rossellonès.
Ensordiment
de les consonants finals:
verd
[t]
àrab
[p]
Trets específics, que gairebé no es troben en cap altra varietat de la
Romània
-D- intervocàlica esdevinguda final passa a
-u
pedem
crēdit
peu
, (ell)
creu
-C + e, i, final →
-u
crucem
→ antic
crou
creu
Les terminacions -TIS en la flexió verbal (2a persona del plural) han derivat a
-u
mīrātis
→ antic
miratz
mirau
mirau/mireu
Palatalitzacions consonàntiques (dispersades en la resta de la Romània):
Palatalització
de L- inicial (
lūna
lēgem
lluna
llei
). Aquest tret es troba també en el subdialecte foixenc (occità) i a la zona asturlleonesa.
Palatalització de
-is-
[jʃ]/[ʃ]
procedent de -X-, SC- (
coxa
piscem
cuixa
peix
/k/ + [e], [i], [j]
*[ts]
[s]
caelum
cel
[ˈsɛɫ]
/ɡ/ + [e], [i], [j]
*[dʒ]
[ʒ]/[dʒ]
gelū
gel
[ˈʒɛɫ]
/j/
*[dʒ]
[ʒ]/[dʒ]
iactāre
gitar
[ʒiˈta]
-ly-, -ll-, -c'l-, -t'l-
ll
[ʎ]
mulierem
muller
caballum
cavall
, també hi ha altres casos com
villa
vila
, on s'ha simplificat la
geminació
auricula
*oric'la
orella
vetulus
*vet'lu
vell
-ni-, -gn-, -nn-
ny
[ɲ]
ligna
llenya
annum
any
tret compartit amb el castellà.
Els altres trets, també originals, tenen una extensió superior a les llengües romàniques.
Reducció dels grups consonàntics -MB-, -ND→
-m-
-n-
camba
cumba
mandāre
binda
cama
coma
manar
bena
), tret compartit amb l'
occità gascó
i el
llenguadocià
meridional.
Presència de geminades:
setmana
[mm]
cotna
[nn]
bitllet
[ʎʎ]
guatla
[ɫɫ]
intel·ligent
[ɫɫ]
. Trets quasi desapareguts al dialecte valencià. Aquestes sols són comunes a l'occità i a les varietats itàliques.
Morfologia
El català baleàric ha conservat l'article salat
se
sa
sos
ses
(< llatí
ipse
«mateix»), probablement anterior a la forma derivada de
ille
. Aquest article solament s'ha conservat de manera dominant al
sard
i està en perill d'extinció, si no ha desaparegut, en algunes àrees de
Provença
i de
Sicília
Els
articles
més usuals (i normatius) són
el
la
els
les
(ara, al dialecte nord-occidental i a l'alguerès perduren encara les formes masculines
lo
los
Contràriament a les varietats iberoromàniques, el català practica certes elisions fonètiques. Algunes s'escriuen com
el
l'home
i d'altres no s'escriuen
quinze anys
[ˈkinz ˈaɲs].
Els
possessius
genèrics es formen amb l'article (ex:
el meu gos
) com en italià (
il mio cane
), en portuguès (
o meu cão
), en algunes varietats occitanes (roergàs, llenguadocià, gascó pirinenc i niçard). Existeix alhora una altra forma de possessiu (de presència variada segons els
dialectes
) usada essencialment per a certs membres de la família i/o per a expressar un grau d'afecte elevat (ex:
mon pare
; en valencià
ma casa
ma vida
).
El femení plural es forma amb "-es" (
casa
cases
).
Té
plurals sensibles
(el francès no en té; Ex:
un pas
des pas
) que es formen amb
-os
. Ex:
gos
goss
os
peix
peix
os
. S'oposa així al castellà i a l'occità llenguadocià que usen
-es
(ex:
mes
mes
es
).
Absència gairebé completa del
partitiu
com a les llengües iberoromàniques i en oposició a les llengües gal·loromàniques (ex:
vull pa
, cast.
quiero pan
, però fr.
je veux du pain
).
Existeix la formació del
pretèrit
mitjançant
perífrasi
amb una conjugació especial del present del verb anar. Ex:
jo vaig dir
(que generalment ha desplaçat
jo diguí
).
Lèxic
El lèxic bàsic català sembla demostrar més afinitats amb el grup gal·loromànic que amb l'iberoromànic. Aquestes semblances es fan més paleses amb l'occità (posarem exemples del dialecte llenguadocià).
fenestra
finestra
(oc.
fenèstra/finèstra
, fr.
fenêtre
, it.
finestra
), així com esp.
hiniestra
i port. antic
fẽestra
, però actualment esp.
ventana
, port. janela (però gallec xanela i fiestra)
mandūcāre
menjar
(oc.
manjar
, fr.
manger
, it.
mangiare
); contra
comedere
> esp. i port.
comer
matutinum
matí
(oc. i fr.
matin
, it.
mattino/mattina
); contra
*māneāna
> esp.
mañana
, port.
manhã
parabolāre
parlar
(oc.
parlar
, fr.
parler
, it.
parlare
); contra
fābulāre
> esp.
hablar
, port.
falar
tabula
taula
(oc.
taula
, fr.
table
, it.
tavola
); contra
mēnsa
> esp. i port.
mesa
Segons
Ethnologue
, i a manca de dades referents al francès, el català té en l'italià la llengua més propera en similaritat lèxica fora del diasistema occitanoromànic: 87% de semblança amb l'italià, 85% amb el portuguès i el castellà, 76% amb el
ladí
, 75% amb el sard i 73% amb el romanès.
49
Alfabet i caràcters
L'alfabet utilitzat per antonomàsia és l'
alfabet català
. Malgrat això, de l'època medieval existeixen alguns llibres i texts en català aljamiat, és a dir, català escrit amb caràcters hebreus o àrabs. Per exemple, algunes de les làpides del Centre Bonastruc Saporta de Girona són escrites en català amb caràcters hebreus.
50
Sistema d'escriptura
El sistema d'
escriptura
també presenta certs trets particulars. El català presenta una característica única, l'escriptura de la
ela geminada
: ‹l·l› (com a
intel·ligent
). L'altre tret especial del català és la ‹ny›
[ɲ]
que també es troba a l'
hongarès
, a les llengües
filipines
, al
malai
, a l'
indonesi
i a diverses llengües africanes. També convé esmentar la grafia ‹-ig›, pronunciada
[t͡ʃ]
després de vocal i
[it͡ʃ]
després de consonant, representada a poques paraules (com
faig
maig
mig
[mit͡ʃ]
),
desig
[deˈzit͡ʃ]
puig
raig
Reig
roig
vaig
veig
) o la representació amb ‹t› + "
consonant
" les consonants dobles en: ‹tm›, ‹tn›, ‹tl› i ‹tll› i l'africament en: ‹ts›, ‹tz›, ‹tx›, ‹tg› i ‹tj› (
setmana
cotna
Betlem
bitllet
potser
dotze
jutge
platja
).
Gramàtica
Article principal:
Gramàtica del català
Els
substantius
adjectius
catalans es declinen en
gènere
nombre
. Els substantius pertanyen a un d'entre dos gèneres – masculí per la forma
un
una
i femení per la forma
una
unes
51
Igual que els
determinants
, els adjectius han de concordar en gènere i nombre amb el substantiu que acompanyen. Per exemple, el sintagma
el noi senzill
es pot flexionar de la següent manera:
Singular
Plural
Masculí
el noi senzill
els nois senzills
Femení
la noia senzilla
les noies senzilles
En el cas dels substantius que poden anar en masculí o femení, el femení es forma habitualment afegint el sufix -
a la forma masculina; per exemple,
gat/gata
nen/nena
. Tanmateix, també hi ha nombrosos adjectius que presenten una forma diferent pel masculí i el femení (
home/dona
bou/vaca
), que formen el femení de forma especial (
emperador/emperadriu
metge/metgessa
) o que tenen la mateixa forma pel masculí i el femení (
estudiant
portaveu
). En alguns pocs casos especials, un substantiu pot canviar de gènere si canvia de nombre. Així doncs, es diu "l'
art paleocristià
" però "les
belles arts
".
52
Les frases catalanes segueixen un esquema SVO (subjecte-verb-complement o objecte) encara que es permeti la variació en l'ordre dels elements per qüestions d'estil o per donar més rellevància a determinada informació. El mot més important de la frase és el
verb
, sense el qual no existeix l'oració gramatical.
Dialectes
Article principal:
Dialectes del català
El 1861,
Manuel Milà i Fontanals
va proposar una divisió del català en dos grans blocs dialectals:
Català oriental
Català occidental
No hi ha una línia precisa que divideixi els dos blocs, puix que sempre hi ha una zona de transició força ampla entre cada parell de dialectes, excepte a les illes Balears. Les diferències més notables entre tots dos blocs són:
Català occidental
Les vocals àtones són:
[a] [e] [i] [o] [u]
. Hi ha distinció entre la
i la
i entre la
i la
La
inicial o postconsonàntica està africada
/tʃ/
. Entre vocals o quan està precedida de
, és
/jʃ/
La pronunciació de les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí [e].
La 1a persona del present d'indicatiu és -e (valencià) o -o (nord-occidental i de transició).
Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -ix, -ixen, -isca.
Hi ha manteniment de la nasal plural medieval en mots proparoxítons: hòmens, jóvens.
Hi ha vocabulari específic:
espill
xiquet
...
Català oriental
Les vocals àtones són:
[ə] [i] [u]
. Les vocals
en posició àtona es tornen /ə/ i la
i la
es tornen /u/ (tanmateix, es manté /o/ a Mallorca).
La
tant si és inicial, postconsonàntica, entre vocals o si és precedida de
és fricativa
/ʃ/
Les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí es pronuncien
[ɛ]
(a la major part del baleàric es pronuncien
[ə]
i en alguerès es pronuncien [e]).
Antiga tendència a la
iodització
de certs mots històrics (tret estigmatitzat i en fort retrocés actualment a Catalunya, amb frases com "la paia a l'ui").
La 1a persona del present d'indicatiu és -o (central), -i (septentrional) i zero (Balears i alguerès).
Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -eix, -eixen, -eixi.
La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxítones cau:
homes
joves
Hi ha vocabulari específic:
mirall
noi
al·lot
...
Cap
dialecte
és completament homogeni: tot dialecte es pot subdividir en molts subdialectes. El català es divideix en dos blocs dialectals i aquests en diversos dialectes:
Divisió dialectal del català-valencià
BLOC OCCIDENTAL
a)
Nord-occidental
1.
Ribagorçà
i.
Benasquès
(CA < > AN)
2.
Pallarès
b)
Occidental de transició
1.
Tortosí
o valencià de transició
2.
Matarranyenc
c)
Valencià
1.
Castellonenc
2.
Valencià central
3.
Valencià meridional
4.
Alacantí
5.
Valencià murcià
(Desaparegut, trets lèxics i gramaticals transferits al
murcià o panotxo
DIALECTES DE TRANSICIÓ ENTRE BLOCS
a)
Xipella
(oriental < > occidental)
1.
Solsoní
b)
Salat de la Marina
(mallorquí < > valencià)
BLOC ORIENTAL
a)
Septentrional (rossellonès)
1.
Capcinès
b)
Central
1.
Salat de la Costa Brava
2.
Barceloní
3.
Tarragoní
4.
Septentrional de transició
c)
Baleàric
1.
Mallorquí
i.
Mallorquí pollencí
ii.
Mallorquí solleric
iii.
Mallorquí felanitxer
iv.
Mallorquí sineuer
iv.
Mallorquí d'Argentina
(Desaparegut)
2.
Menorquí
i.
Menorquí oriental
ii.
Menorquí occidental
ii.
Menorquí de Florida
(Desaparegut)
3.
Eivissenc
i.
Eivissenc oriental
ii.
Eivissenc occidental
iii.
Vilatà
d)
Alguerès
DIALECTES NO CLASSIFICATS
a)
Patuet d'Algèria
(Desaparegut)
b)
Judeocatalà
(Desaparegut)
c)
Catanyol
Estàndards
Existeixen dos estàndards principals per a la llengua catalana, el regulat per
l'
Institut d'Estudis Catalans
, l'estàndard general, tenint com a centre l'ortografia establerta per
Pompeu Fabra i Poch
però amb els trets gramaticals i ortogràfics característics del català central
53
no influenciats pel castellà, i el regulat per
l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
, centrat en l'estandardització del valencià prenent com a base les
Normes de Castelló
, és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però adaptada a la pronúncia del
català occidental
i als trets que caracteritzen els dialectes
valencians
. Tots dos són vàlids per a la seva utilització arreu del domini lingüístic, si bé és més comú utilitzar l'estàndard de l'IEC fora del mateix.
L'estàndard de l'IEC, a més de tenir com a base els trets del català central, pren també trets d'altres dialectes considerant-los com a estàndard. Tot i això, la diferència més notable de tots dos estàndards és l'accentuació de moltes "e" tòniques, per exemple:
francès
anglès
(IEC) –
francés
anglés
(AVL),
cafè
(IEC) –
café
(AVL),
conèixer
(IEC) –
conéixer
comprèn
(IEC) –
comprèn
(AVL). Això és a causa de la diferent pronunciació d'algunes "e" tòniques, especialment les Ē ("e" llargues) i les Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí, en ambdós blocs del català, on al bloc oriental es pronuncia
[ɛ]
a l'occidental es pronuncia [e]. Malgrat això, l'estàndard de l'AVL manté l'accent greu "è", sense pronunciar-se obert al bloc occidental, en algunes paraules com són:
què
València
èter
sèsam
sèrie
època
També hi ha altres divergències com l'ús de
tl
en alguns mots per l'AVL en comptes de
tll
com en
ametla
ametlla
espatla
espatlla
butla
butlla
, l'ús dels determinants demostratius elidits (
este
eixe
) igual que els reforçats (
aquest
aqueix
) o l'ús de moltes formes verbals comunes en el valencià, i moltes esteses pel bloc occidental, com les formes del subjuntiu o l'escriptura dels incoatius tant en
-ix-
com en
-eix-
o l'ús preferent del morfema
-e
de la 1a persona singular del present d'indicatiu.
A les
illes Balears
es fa servir l'estàndard de l'IEC adaptat al marc dialectal balear per la secció filològica de la
Universitat de les Illes Balears
, l'òrgan consultiu del
Govern Balear
. Per exemple, l'IEC indica que tan correcte és escriure "cantam" com "cantem" i la Universitat determina que la forma preferent a les Illes ha de ser "cantam" fins i tot en àmbits formals. Un altre tret de l'estàndard balear és l'escriptura de la 1a persona del singular del present d'indicatiu, on no hi ha desinència: "jo cant", "jo tem", jo "dorm".
l'Alguer
, l'IEC ha adaptat l'estàndard a la
varietat algueresa
. En aquest estàndard s'hi pot trobar, entre altres característiques, l'article
lo
d'ús general, possessius especials
la mia
lo sou/la sua
lo tou/la tua
, etc., ús de la
-v- al pretèrit imperfet
a totes les conjugacions:
cantava
creixiva
llegiva
; ús de moltes paraules de caràcter arcaic a la resta del domini mes d'ús molt corrent a l'alguerès:
manco
per
menys
calqui u
per
algú
qual/quala
per
quin/quina
, etc. i adaptacions dels pronoms febles.
Nombre de parlants al món
Article principal:
Català al món
Dins del domini lingüístic
Territoris on té estatus oficial
Àrees on el català és idioma oficial
Àrees on el català no és idioma oficial
Les dades en general provenen de l'InformeCAT de Plataforma per la Llengua (2017-2018), excepte quan se n'indiqui el contrari:
Territori
L'entén
El sap parlar
Llengua inicial o usada a casa
Catalunya
7.091.477
6.027.006
2.924.610
País Valencià
4.388.060
2.529.064
1.190.672
Illes Balears
1.080.287
898.379
327.384
Andorra
71.802
59.012
33.000
L'Alguer
Sardenya
Itàlia
38.759
22.192
7.478
Total
12.670.385
9.535.653
4.483.144
A Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, la llengua inicial s'hi inclou els que parlen les dues llengües a casa l'any 2023.
15
13
14
Les dades de la llengua inicial de l'Alguer són del 2004.
54
Les dades d'Andorra de la llengua inicial són de l'Estudi sobre coneixements i usos lingüístics de la població andorrana de 2022.
55
Territoris en els quals no té estatus oficial
Territori
L'entén
El sap parlar
Llengua inicial
Catalunya del Nord
Occitània
França
283.935
164.775
47.115
Franja de Ponent
Aragó
Espanya
43.625
37.181
21.471
El Carxe
Regió de Múrcia
Espanya
Sense dades (<677)
Sense dades (<677)
Sense dades (<677)
Total
327.560
201.956
68.586
Les dades de la llengua inicial de la Catalunya Nord són de
Coneixements i usos lingüístics a la Catalunya Nord el 2015
56
Les dades de la llengua inicial de la Franja de Ponent són dels
Usos lingüístics a la Franja, 2014
57
Català al món per nombre de parlants
+ 8.000.000 parlants
+ 100.000 parlants
+ 50.000 parlants
+ 25.000 parlants
+ 1.500 parlants
Fora del domini lingüístic
Article principal:
Casals catalans
País
nota 1
11
El sap parlar
Argentina
204.000
Mèxic
64.000
Espanya
58
58.544
Alemanya
49.000
Veneçuela
5.700
Cuba
3.500
Estats Units
59
2.325
Resta de països
60
~50.000
Total
458.402
Total
Si sumem totes les taules anteriors obtenim aquest resultat:
Àrea
L'entén
El sap parlar
Llengua inicial
Dins del domini lingüístic
12.997.945
9.737.610
4.551.730
Fora del domini lingüístic
402.128
311.359
Sense dades
Total
13.400.074
10.048.969
4.551.730
Situació sociolingüística
La característica sociolingüística més destacada del català és que en tots els territoris on es parla es troba en situació de
bilingüisme
social: amb el
francès
a Catalunya del Nord, amb l'
italià
(més que amb el
sard
) a
L'Alguer
, i amb el
castellà
a la resta del domini lingüístic, incloent-hi
Andorra
, on també es parla francès, castellà i portuguès. D'altra banda, el català el 2010 era la desena llengua en traducció, la vuitena a la blogosfera i la vintena en edició al món.
61
Tots els territoris
Coneixement del català (2013-2015)
Territori
El sap parlar
L'entén
El sap llegir
El sap escriure
Catalunya
80,4
94,3
82,4
60,4
País Valencià
56,4
77,7
57,2
38,3
Illes Balears
80,5
96,8
83,5
61,9
Catalunya del Nord
35,4
61,1
39,2
14,3
Andorra
nota 2
78,9
96,0
89,7
61,1
Franja de Ponent
80,2
94,1
74,7
41,2
L'Alguer
50,5
88,2
35,6
8,1
Percentatge de la població de 15 i més anys, al País Valencià: només zona catalanòfona i persones que tenen un domini més bo que 'un poc' en cada categoria.
62
Ús social (2003-2004)
Territori
A casa
Al carrer
Catalunya
31
51
País Valencià
31
32
Illes Balears
38
41
Catalunya del Nord
Andorra
38
51
Franja de Ponent
52.2
61
L'Alguer
Percentatge de la població de 15 i més anys, al País Valencià: només zona catalanòfona.
63
Llengua materna (2013-2015)
Territori
Percentatge
Catalunya
31,3%
País Valencià
nota 3
27%
Illes Balears
37,9%
Andorra
27%
Franja de Ponent
52,2%
Catalunya del Nord
9,1%
L'Alguer
17,5%
Total
28,8%
Percentatge de la població de 15 i més anys que té el català com a llengua materna únicament.
64
Segons dades de la
UNESCO
el català el 2019 era la vint-i-tresena llengua més traduïda a altres llengües del món
65
i la vint-i-setena a la qual es tradueix més.
66
Segons un estudi de Jordi Mas, de
Softcatalà
, el català és la vint-i-sisena llengua més emprada a
Internet
67
Catalunya
Ús habitual del català per vegueries l'any 2018. (Font: IDESCAT).
+70%
58-60%
54-57%
38-40%
27%
La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la
Vall d'Aran
on ho és l'
aranès
. Tant el català com el
castellà
, llengua oficial de l'
Estat espanyol
, són oficials en tot el territori. L'
occità
, denominat
aranès
a la
Vall d'Aran
, és també oficial a Catalunya. Generalment els catalans són bilingües i parlen les dues llengües principals encara que difereixen respecte a l'idioma que tenen per
llengua materna
. Segons les dades de 2018, més del 97 % dels catalans sap parlar castellà mentre que el 81,2 % sap parlar català.
68
A més, l'ús per cada parlant d'un o un altre idioma depèn amb freqüència de l'àmbit social en el qual s'expressi. Segons les dades de l'
Institut d'Estadística de Catalunya
, el 36,1% dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 48,6% el castellà i el 7,4% ambdues. El 7,4% de la població resident de Catalunya utilitza habitualment altres llengües. L'aranès és la llengua materna del 21,4
% de la població de la Vall d'Aran, la pròpia del 24,7
% i l'habitual del 19,7
%.
69
El 2018, la llengua catalana era considerada la llengua materna del 34,3 % dels catalans, la pròpia del 43,2 % i la d'ús habitual del 43,5 % (els percentatges inclouen també als parlants que consideren conjuntament al castellà i al català com a llengua materna, pròpia o d'ús habitual).
A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua. L'oriental inclou el
dialecte central
, majoritari, que es parla a les comarques del nord de
Tarragona
Barcelona
, i
Girona
, en la regió pirinenca de la qual apareixen ja trets de català septentrional. L'occidental és el propi de les comarques occidentals de Catalunya (
Lleida
i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al
valencià
, amb el qual forma un continu i en la intersecció del qual es troba el
tortosí
. El català és especialment preponderant fora de l'
àrea metropolitana de Barcelona
i del
Camp de Tarragona
. La Generalitat ha anat desenvolupant legislació que promou i protegeix l'ús social del català.
El
castellà
que es parla a Catalunya té trets dispars, sense mostrar un dialecte específic. Alguns parlants del castellà que són originaris d'altres regions d'
Espanya
mostren trets fonètics i dialectals propis de la seva terra d'origen, mentre que uns altres van neutralitzar aquests trets, sia a voluntat, per contacte amb catalanoparlants, per la influència dels mitjans de comunicació, etc. Els catalanoparlants que parlen castellà mostren algunes influències de la seva llengua materna i els seus trets són, de vegades, estereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana. El castellà no es considera llengua pròpia de Catalunya pel seu origen, ja que va ser portat per les grans onades immigratòries del
segle
xx
, sobretot les dels anys 60 i 70, procedents de la resta d'Espanya, sobretot d'
Andalusia
Extremadura
, i que en gran part es van concentrar a l'
àrea metropolitana de Barcelona
La comunitat immigrant o forana instal·lada a Catalunya sovint manté la seva llengua materna per comunicar-se amb els seus familiars o parlants del seu mateix idioma que resideixin també al territori. A part del castellà parlat pels immigrants procedents de la resta d'Espanya i de l'Amèrica Llatina, destaquen sobretot les persones que tenen de llengua materna l'
àrab
(140.300) i el
romanès
(70.500), si bé el seu nombre s'estén considerablement en moltes ciutats que, com Barcelona, amb habitants de fins a 177 nacionalitats,
70
mostra un ampli repertori lingüístic, dels quals a més dels citats, destaca l'
amazic
, el
francès
, el
portuguès
, l'
italià
, l'
alemany
, el
rus
, i l'
anglès
. L'enquesta estadística d'usos lingüístics de la
Generalitat
feta el 2018 revelava també la presència important de parlants de
gallec
com a llengua materna (49.000).
71
A Catalunya el factor més important del bilingüisme social és la immigració procedent de la resta d'Espanya. Hom ha calculat que, sense migracions, la població de Catalunya hauria passat d'uns 2 milions de persones el 1900 a 2,4 el 2001,
72
en comptes dels més de 6,1 milions censats en aquesta data (i que són més de 7 el 2008); és a dir, la població sense immigració hauria estat el 39% de la real el 1980. El percentatge de parlants de català com a primera llengua a Catalunya ha passat del 36,2%, més 2,5% de bilingües el 2003 al 31,5% més un 2,8% de bilingües el 2018, unes dades que confirmen el retrocés del català a Catalunya, encara que, més lentament que en altres territoris.
73
Segons els
El coneixement del català 2011
, de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix amb relació a les de l'any 1986, tot just encetada la política lingüística, destaca el fet que mentre que la població de 2 anys i més en aquests vint-i-cinc anys havia crescut en 1.470.118 habitants, la població que havia adquirit les distintes habilitats lingüístiques ho havia fet de manera superior: 1.662.114 persones més entenien el català, hi havia 1.597.671 nous parlants, 2.208.336 eren nous lectors i 2.224.726 persones més sabien escriure en català, factor que és atribuïble a una actitud social favorable i a polítiques públiques eficaces.
74
A partir del 2013 es van començar a agafar dades de només els majors de 15 anys, i no se'n pot fer una comparació exacta, però pel que fa a percentatge de persones que entenen el català, del 1986 al 2018 ha augmentat del 90,3% al 94,4%, els qui el saben parlar del 68,3% al 81,2%, els qui el saben llegir del 60,5% al 85,% i els qui el saben escriure del 31,5% al 65,3%.
75
Tot i així, pel que fa als usos, el català és la segona llengua més parlada de Catalunya, on és superada pel castellà tant com a llengua materna,
76
d'identificació
77
i habitual
78
segons les dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2018, tot i que el català és la llengua més parlada en 5 de les 8 àrees funcionals de Catalunya. Segons les dades de l'
Institut d'Estadística de Catalunya
(Idescat) per a l'any
2018
, el català era la llengua habitual del 43,5% de la població de Catalunya (un 36,1% en exclusiva i un 7,4% bilingüe amb el castellà). En termes absoluts, 2.779.300 persones tenien el català com a idioma habitual (2.395.100 en exclusiva i 474.200 bilingüe amb el castellà), davant de 3.578.800 (56%) que tenien al castellà com a llengua habitual. Respecte a l'enquesta del 2003 d'Idescat s'observa un retrocés en xifres absolutes de l'ús habitual del català (2.779.300 enfront de 2.850.000 de 2003) i també en valors relatius (43,5% davant del 50,7%).
78
S'observa també un creixement, tant en valors absoluts com relatius, dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellà com el català (en valors absoluts es produeix gairebé una triplicació, passant de 265.40 a 474.200; en valors relatius, el creixement és del 4,7% al 7,4%), tot i que l'ús únic del català augmenta respecte el 2008 (35,6% a 36,1%).
79
Segons l'
Enquesta d'usos lingüístics de la població 2018
, de l'
Institut d'Estadística de Catalunya
, el 31,5% de la població tenia com a llengua materna el català, el 52,7% el castellà i el 2,8% era bilingüe matern. La llengua catalana ha patit també un fort retrocés com a llengua habitual passant del 46% el 2003, al 36,1%
80
el 2018, mentre que el castellà augmenta del 47,2% el 2003 al 48,6%
80
el 2018. Per la seva banda els bilingües perfectes segueixen incrementant-se fins al 7,4%
80
el 2008. Segons la mateixa font, el català ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la població, però continua disminuint en percentatge respecte al total de la ciutadania catalana.
Els habitants de Catalunya que tenen com a
llengua materna
al català són menys que aquells que la fan servir de manera habitual. Segons l'Idescat, el 2018, 2.186.800 persones (31,5%) tenien al català com a llengua materna (enfront de 3.366.000, 52,7%, que tenen al castellà). Aquestes xifres inclouen 176.400 que també tenen com a llengua materna al castellà. Es mostren fenòmens similars als descrits amb la llengua habitual en relació amb les dades de 2003: estabilització de parlants que tenen al català com a llengua materna (2.177.800 el 2003 enfront dels citats 2.186.800 de 2018), amb la reculada en termes relatius (38,70% enfront del 34,3%), augment dels parlants que tenen com a llengües maternes al castellà i al català (es passa de 141.600 a 176.400 parlants; augment del 2,5% al 2,8% en termes relatius), amb la consegüent disminució del nombre de persones que consideren exclusivament al català com a llengua materna.
81
En sentit similar, els catalans que consideren al català com a llengua d'identificació són menys (però no de manera tan acusada) que els que la fan servir de manera habitual. Segons les dades d'Idescat, el 2018, 2.761.200 persones (43,20%) tenien al català com a llengua d'identificació (per 3.419.600, el 53,50% que ho feien amb el castellà). Aquestes xifres inclouen 440.600 persones que també s'identifiquen amb el castellà. Hi ha un lleuger descens del nombre de parlants que s'identifiquen amb el català (2.770.500 el 2003 enfront dels citats 2.761.200 de 2018), amb retrocés en termes relatius (49,30% enfront del 43,20%), augment dels parlants que s'identifiquen amb el català i el castellà (es passa de 278.600 a 440.600 parlants; augment del 5% al 6,9% en termes relatius), amb la simètrica disminució del nombre de persones que s'identifiquen exclusivament amb el català.
73
En maig de 2025 els socis d'investidura del president socialista de la Generalitat de Catalunya
Salvador Illa
van signar
Pacte Nacional per la Llengua
amb una vintena d'entitats, del que tota l'oposició va mantenir-se al marge.
82
Coneixement del català a Catalunya (2021)
83
Coneixement
Persones
Percentatge
L'entén
7.164.000
95,9%
El sap parlar
6.688.000
89,6%
El sap llegir
6.762.000
90,6%
El sap escriure
6.140.000
82,2%
Població total major de 2 anys
7.467.000
100%
El català a Catalunya
84
nota 4
Any 2003
Any 2008
Any 2013
Any 2018
Any 2023
Persones
Persones
Persones
Persones
Persones
Llengua habitual
2.850.300
50,7%
2.933.300
47,6%
2.697.000
43,1%
2.779.300
43,5%
2.847.545
42,6%
Llengua inicial
2.177.800
38,7%
2.186.000
34,6%
2.093.000
33,4%
2.186.800
34,3%
2.346.000
34,6%
Llengua d'identificació
2.770.500
49,3%
2.838.100
46%
2.713.000
43,4%
2.761.200
43,2%
3.024.700
44,6%
Àmbits del pla territorial de Catalunya.
Àrea Metropolitana de Barcelona
Camp de Tarragona
Catalunya Central
Penedès
Ponent
Comarques gironines
Alt Pirineu i Aran
Terres de l'Ebre
S'observa que el català es manté com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2008, encara que de manera lenta, en comptes de retrocedir com al
País Valencià
o a la
Catalunya del Nord
. El retrocés en termes relatius que s'ha produït en el període 2003-2008 es deu a la important arribada d'immigrants a Catalunya, més de mig milió en aquest període, un 36% dels quals tenen al castellà com a llengua pròpia.
85
Altres estudis, com
La Segona Generació a Barcelona: Un Estudi Longitudinal
(març de 2009),
86
aplicat a l'àrea metropolitana de Barcelona, assenyalen que aproximadament el 80% dels immigrants de la zona d'estudi considerada prefereix utilitzar el castellà, un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen. Els autors creuen que és així per haver-se instal·lat els immigrants en barris on el castellà és més habitual.
Pel que fa a la distribució territorial (dades de 2018), la població que té el català com a llengua habitual és predominant en els àmbits de les
Comarques gironines
(54,1%),
Terres de l'Ebre
(72,2%),
Ponent
(57%),
Catalunya Central
(59,6%) i
Alt Pirineu i Aran
(58,8%), on el català com a llengua habitual (exclusiva) és usat per més del 50% de la població. Els graus menors d'ús exclusiu es donen en el
Camp de Tarragona
(40,4%), el
Penedès
(38,9%) i l'
Àrea Metropolitana de Barcelona
(27,5%).
84
Respecte a les dades de 2003, s'observa un retrocés percentual dels parlants habituals exclusius de català en totes les àrees.
87
La
Generalitat de Catalunya
ha dut a terme una tasca de foment i potenciació de l'ús del català com la llengua prioritària a Catalunya. Tant l'estatut d'autonomia de
1979
com el de
2006
defineixen al català com
llengua pròpia
de Catalunya. L'estatut de 2006 indica a més que:
88
El català […] és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
— Estatut d'Autonomia de Catalunya, article 6.a.
País Valencià
Article principal:
Valencià
El
País Valencià
té una realitat sociolingüística molt complexa i plural, amb predomini del castellà a les zones urbanes i amb predomini del valencià a les zones rurals. La
província de Castelló
i el sud de la
província de València
són les zones on més es parla el valencià, i la
província d'Alacant
i l'àrea metropolitana de
València
són les zones on menys es parla. A la part del
País Valencià
on és
llengua pròpia
, existeix un procés de
substitució lingüística
del català pel castellà. Aquest procés s'ha completat gairebé del tot a la ciutat d'
Alacant
89
i és molt avançat a la de
València
, malgrat que encara no és important en àrees rurals. Fins a una època recent, molts parlants eren en situació prop de la
diglòssia
, cosa que vol dir que feien servir el català només en situacions informals, mentre que a les situacions institucionalitzades feien servir exclusivament el castellà.
El 2024, la llengua ha patit atacs de partits com
VOX
que volen arraconar-la a l'escola, i per exemple volen eliminar el mínim de 25% de valencià a les escoles de zones castellanoparlants. A més a més, amb la nova llei a les zones valencianoparlants serien les famílies en comptes del consell escolar qui ho decidiria. També recupera una doble línia valencià-castellà. Aquestes mesures trenquen amb el consens entorn de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, en vigor des del 1983.
90
Ús lingüístic a casa en les zones històricament valencianoparlants el 2021
91
Zona
Castellà
Valencià
Ús indistint/
Altres
Regió
Alacant
76,1%
12,2%
5,5%
9%
Regió
Alcoi-Gandia
34,5%
43,3%
10,6%
11,6%
València i À.M.
76,7%
12,5%
6,4%
4,4%
Regió
València
46,1%
41,3%
8,4%
4,2%
Regió
Castelló
49,6%
33%
9,5%
7,9%
Total
56,6%
28,46%
8,08%
7,42%
El predomini del castellà es concentra bàsicament a una franja interior central i occidental, i a un enclavament (
Asp
Montfort
) a l'extrem sud, comprenent-hi el 25% del territori i en el que resideixen el 13% de la població. En aquest territori s'empren unes variants dialectals del castellà amb influència del català, el
dialecte xurro
i el
dialecte murcià
, tot i que no està consensuada per tots els lingüistes a causa de les diferències dialectals del
Baix Segura
Villena
amb la zona oriental de
Múrcia
. El valencià té en aquesta zona un grau de coneixement limitat.
El predomini del valencià es concentra a la costa i a les comarques contigües, abasta el 75% del territori i hi resideix el 87% de la població. Segons un sondeig del
2021
, en aquesta àrea el 28,46% de la població afirma utilitzar el valencià preferentment a casa, davant del 56,6% que utilitza la llengua castellana (amb un 8,08% de persones que usen indistintament les dues llengües). Per zones, l'ús del valencià a casa és predominant a les zones de concentració urbana mitjana o baixa, mentre que el castellà ho és a les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en aquesta zona té alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.
Seguint dades oficials sobre l'ús en l'àmbit domèstic, per zones dins el territori de predomini valencianoparlant, el valencià té un ús minoritari a l'àrea metropolitana de València i a la zona de la meitat sud de la província d'Alacant, on s'utilitza sempre per menys del 30%. L'ús continuat del valencià a la llar només és majoritari a la regió d'Alcoi-Gandia.
Les dades sociolingüístiques referides al
valencià
publicades al
Coneixement i ús del valencià
editat per la
Generalitat Valenciana
el 2021 eren (zona valencianoparlant):
91
Quant a les quatre habilitats lingüístiques:
El 79,4% de la població del País Valencià de més de quinze anys entenia el valencià. Poc més de la meitat, el 54,9% era capaç de parlar-lo. El 60,9% està capacitada per a llegir-lo, i el 44,4% pot escriure'l.
Quant a l'ús de la llengua. Les dades de l'ús del valencià donen compte de la minorització de la llengua:
A casa el 23,1% usa el valencià predominantment o exclusiva (un 7,5% més l'usa indistintament amb el castellà), el 20,4% l'utilitza en les relacions d'amistat (un 14,7% més l'usa indistintament amb el castellà), un 13,9% el fa servir en grans superfícies comercials (un 9,7% més l'usa indistintament amb el castellà) i un 14% amb la gent que no coneix (un 9,1% més l'usa indistintament amb el castellà).
Comparativa de la situació sociolingüística de 1985 i 2021.
Quant a les quatre habilitats lingüístiques es verifica un estancament en el percentatge de població que és capaç d'entendre el valencià, una disminució en 12 punts de la població competent per a parlar-lo (d'un 66,8% a un 54,9%) i un increment notable de la que pot llegir-lo (d'un 30,5
% a un 60,9%) i escriure'l (d'un 9,6% a un 44,4%), en 30 punts i 35 punts respectivament. Quant a l'ús de la llengua el percentatge de població que usa el valencià ha baixat 30 punts o més en tots els àmbits d'ús.
91
92
Evolució lingüística a les zones considerades històricament valencianoparlants
93
91
Any
Castellà
Valencià
Bilingüe
Altres
1989
49,6%
45,8%
4,5%
0,1%
1992
45,0%
50,4%
4,6%
0,0%
1995
47,2%
50,0%
2,8%
0,0%
2005
54,5%
36,4%
6,2%
2,9%
2008
56,8%
32,3%
7,6%
3,3%
2021
56,6%
28,46%
8,08%
7,42%
Coneixement del català al País Valencià (2021)
91
nota 5
Coneixement
Zona valencianoparlant
Zona castellanoparlant
Total
L'entén
79,4%
54%
75,8%
El sap parlar
54,9%
24,2%
50,6%
El sap llegir
60,9%
35%
57,2%
El sap escriure
44,4%
19,5%
40,8%
Illes Balears
Article principal:
Illes Balears
El català és la llengua pròpia de les Illes Balears (així definida en el seu Estatut d'Autonomia) i cooficial, al costat del castellà, per ser-ho aquesta en tot l'Estat. El cas balear és semblant al de Catalunya, també aquí el factor principal en l'expansió del castellà ha estat la immigració, en mesura molt més gran que la
substitució lingüística
94
La situació sociolingüística del català a les
Illes Balears
és diferent segons l'illa i la zona, a
Menorca
i a la
Part Forana
de
Mallorca
és on més es parla el català i a
Palma
i a
Eivissa
és on menys es parla. A més, a les zones turístiques, es parlen l'
anglès
i l'
alemany
. Encara que amb menys impacte, l'italià és també un idioma freqüent, sobretot a Formentera, que compta amb un alt índex de turisme d'aquesta nacionalitat.
Segons una enquesta duta a terme el 2003 per la Secretaria de Política Lingüística dels 1.113.114 habitants de les Illes Balears l'entenien 749.100 persones (el 93,1%), el sabien parlar 600.500 persones (el 74,6%), i era la llengua habitual de 404.800 persones (el 45,7%).
95
Al període 2013-2015 aquestes dades havien millorat i dels 1.084.160 habitants l'entenien 1.046.624 persones (96,8%), el sabien parlar 883.312 persones (80,5%), el sabien llegir 914.725 persones (83,5%) i el sabien escriure 705.869 persones (61,9%).
12
96
Coneixement del català a les Illes Balears (2013-2015)
Coneixement
Persones
Percentatge
L'entén
1.046.624
96,8%
El sap parlar
883.312
80,5%
El sap llegir
914.725
83,5%
El sap escriure
705.869
61,9%
Població total major de 15 anys
1.084.160
100%
En canvi, la llengua materna i habitual de la població havia disminuït en termes percentuals.
97
98
El català a les Illes Balears
Any 2004
Any 2014
Persones
Percentatge
Percentatge
Llengua habitual
404.800
50,3%
47,1%
Llengua materna
357.500
44,4%
41,5%
Franja de Ponent (Aragó)
Article principal:
Català a l'Aragó
El català és la llengua pròpia i tradicional en aquest territori anomenat
Franja de Ponent
, que antigament formava part del
Principat de Catalunya
tot i que actualment és la franja oriental d'
Aragó
. No és una llengua oficial i té una presència gairebé nul·la en les institucions públiques, molt limitada en l'ensenyament, on només és possible estudiar-la com a llengua optativa, en l'administració i en actes públics en general. Malgrat això, la Llei 2/2016 d'Aragó en el seu article 35 es modifica la legislació prèvia per indicar que
L'aragonès i el català d'Aragó, en què estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies a què es refereix l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
A partir d'aquesta Llei, l'any 2018 es va crear l'
Institut Aragonès del Català
com a òrgan del
Govern d'Aragó
en l'àmbit de la llengua catalana a l'Aragó. Com un dels primers resultats de la constitució d'aquest organisme, el 13 de març de 2023 es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó, l'acord normatiu de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua sobre la norma d'ús oficial del català d'Aragó. L'acord estableix que el model normatiu a aplicar al català d'Aragó serà el de l'
Institut d'Estudis Catalans
, així com el de l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
tant per la proximitat dialectal com pel fet d'inscriure's en el model de la llengua comuna.
99
El 2014 era parlat per un sector significatiu de la població, el 80,2% dels adults, que representen 33.743 parlants de català a la Franja.
100
L'any 2004 però, eren 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta.
101
La davallada es deu sobretot a causes demogràfiques, més que no pas a causes sociolingüístiques. A tot Aragó el 2011 hi havia 55.513 parlants de català, segons dades censals.
102
Pel que fa a la transmissió generacional del català, el 2014 es mantenia estable i, en algunes ocasions, en nivells superiors als del castellà, ja que el 89,2
% dels que parlaven català amb els progenitors transmeten aquesta llengua als fills, mentre que els castellanoparlants que continuaven transmetent el castellà són el 87,5
%. A més, els bilingües familiars tendien a privilegiar l'ús del català en l'ús amb les generacions posteriors (63,9
% dels casos). Ara bé, la llengua a dins la llar va davallar: entre les generacions més joves el català (39,6
%) i el castellà (44,1
%) tenien un volum similar en l'àmbit familiar (a diferència dels més grans de 65 en què el català era un 73,6% i el castellà un 22,7%).
57
Evolució del Català
Coneixement
2004
2014
57
L'entén
98,5
38.853
93,9
38.059
El sap parlar
88,8
35.031
80,4
32.592
El sap llegir
72,9
28.740
75,3
30.497
El sap escriure
30,3
11.936
41,8
16.852
Població de 15 anys o més
100
42.081
100
42.081
Llengua
2004
2014
57
Inicial (Casa)
Habitual
Identificació
Inicial (Casa)
Habitual
Identificació
Català
71,1
73,6
66,6
52,2
49,6
50,7
Castellà
26,6
22,4
29,9
33,8
40,6
40,6
Català-Castellà
1,8
3,5
3,3
11,6
0,1
0,2
Altres
0,4
0,6
0,3
2,5
6,3
2,7
Andorra
Article principal:
Llengües d'Andorra
La llengua
pròpia
nacional
oficial
d'Andorra és el català. A més a més és l'únic territori on el català és l'únic idioma oficial i és l'únic estat del món que el té com a idioma oficial.
103
La realitat lingüística d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país des de la segona meitat del
segle
xx
: el 1940 les persones estrangeres residents al país representaven només el 17%; el 1989 representaven el 75,7% –màxima històrica– i el 2007 eren al voltant del 65%. A causa d'aquest fenomen, tot i que el català és la llengua oficial, el castellà i el francès són llengües d'ús habitual en moltes interaccions comercials, i més recentment, la població de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.
103
104
D'acord amb el Centre de recerca sociològica de l'
Institut d'Estudis Andorrans
, el 2022 el català era la
llengua materna
del 44% de la població, seguida pel
castellà
amb un 40,3% i a certa distància del
portuguès
(13,5%) i
francès
(10%).
105
El 2015 el 63,7% dels enquestats deien que utilitzaven el català com la llengua habitual amb les relacions amb altres persones, el 48,6% ho feia en castellà, el 6,6 en portuguès i el 5,7% en francès. Pel que fa a la llengua d'identificació o llengua pròpia, el 53,4% s'identificaven amb el català, el 38,5% amb el castellà, el 6,5% amb el francès, el 12,3% amb el portuguès, el 2,4% amb l'anglès i un 4,9% amb altres llengües.
106
Les dades apunten que el 2022 el català era la llengua més utilitzada en tots els àmbits (a casa, amb els amics i a la feina). Així, el català obtenia un indicador de 3,3, en què 1 correspon a ‘gens' i 5 a ‘molt’. La dada, que s'obté agrupant els àmbits d'ús a casa, amb els amics i a la feina, s'incrementava una dècima respecte al 2018. El castellà se situava en segona posició amb un indicador de 2,9, el portuguès obtenia un 1,4 i el francès un 1,3.
106
Quant a l'
alfabetització
, el 100% dels ciutadans saben llegir i escriure.
Segons l'observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'
Institut d'Estudis Andorrans
, els usos lingüístics a Andorra el 2022 són els següents:
Llengua materna
Llengua habitual
Català
44 %
63,7 %
Castellà
40,3 %
48,6 %
Portuguès
13,5 %
6,6 %
Francès
10 %
5,7 %
Altres
9,8%
4,9%
Font:
Institut d'Estudis Andorrans
105
Presència internacional
L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional.
107
L'ingrés d'Andorra en l'
ONU
, el
28 de juliol
de
1993
, va permetre per primera vegada en la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització.
108
També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al
Festival de la Cançó d'Eurovisió
el
2004
amb
Marta Roure
i la cançó «
Jugarem a estimar-nos
».
109
Catalunya del Nord
Article principal:
Situació del català a la Catalunya Nord
A la
Catalunya del Nord
, el català ha estat reconegut com a llengua del departament, ensems amb el francès, el 10 de desembre del 2007 pel
Consell General dels Pirineus Orientals
110
mitjançant la
Carta en favor del català
. Tot i que aquest acte no comporta pas cap conseqüència ni té pas cap valor legal a l'estat francès.
A la Catalunya del Nord, com en la major part de
França
, el procés de
substitució lingüística
de l'idioma local pel francès està molt avançat,
111
amb el clàssic patró pel qual l'idioma canvia primer a les ciutats i només més tard al camp. El reial decret francès de
Lluís XIV
del 2 d'abril de 1700, amb data d'aplicació d'1 de maig del mateix any, va prohibir dràsticament l'ús de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d'un altre tipus, sota pena d'invalidar el contingut. Des de llavors, el francès continua sent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. En el primer terç del
segle
xx
, però, el català encara era la llengua de relació en moltes poblacions, especialment en l'àmbit rural.
112
Arribat el 2015 només el 61% de la població comprenia el català (65,3% el 2004), un 35,4% era capaç de parlar-lo (37,1% el 2004), el 39,2% era capaç de llegir-lo (31,5% el 2004) i un 14,3% (un 10,6% el 2004). Pel que fa a les últimes dades sociolingüístiques de què disposa la Generalitat de Catalunya (2015) reflectien que el
francès
era la llengua majoritària a la Catalunya del Nord, amb una presència minoritària del català. Habitualment parlava francès el 87,1% de la població, català el 1,3%, ambdós idiomes un 4,4% i el 7,1% parlava altres llengües o combinacions.
56
Coneixement del català
2004
2015
L'entén
65,3%
216.125
61,0%
225.445
El sap parlar
37,1%
122.780
35,4%
130.979
El sap llegir
31,4%
103.823
39,2%
144.937
El sap escriure
10,6%
35.124
14,3%
52.829
Població de 15 anys o més
100
419.820
100
452.530
Llengua
2015
Inicial (Casa)
Habitual
Identificació
Català
9,2%
1,3%
4,2%
Francès
69,9%
87,1%
75,9%
Català-Francès
3,5%
4,4%
7,5%
Altres
16,7%
7,1%
12,5%
Font: Generalitat de Catalunya, Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Institut Franco-Català Transfronterer-UPVD, Enquesta d'usos lingüístics a la Catalunya del Nord 2015.
Comarques tradicionals del departament dels Pirineus Orientals. Toponímia en
català
La transmissió lingüística intergeneracional del català continua gairebé interrompuda i amb valors negatius. Això significa que la diferència entre el percentatge de població que parla català (sol o compartit amb altres llengües) amb la mare (el 14,9%) o amb el pare (el 17,4%), i el percentatge que l'utilitza amb els fills (un 11,4%), és de 3,5 i 6 punts menys. Si considerem la dada del català sol, el català com a llengua d'ús amb la mare és un 5,7%, amb el pare un 6,8% i amb el fill més gran el 0,7%.
56
En els àmbits interpersonals, l'ús de la llengua catalana, sol o compartit, varia entre el 3,3
% en les notes personals i el 16,1% a la llar.
56
Placa bilingüe a la plaça Major d'
Elna
Rètol en català a l'entrada de
la Torre del Bisbe
Rètol en francès i en català al
coll d'Ares
L'Alguer (Sardenya)
Article principal:
Alguerès
El procés d'interrupció de la transmissió lingüística de l'alguerès se troba en fase molt avançada: el 2015 solament el 10,3
% dels genitors més d'edat (més grans de 65 anys) ha utilitzat l'alguerès com a llengua principal amb els fills, xifra que baixa al 3,6
% si considerem els genitors més joves (18-44 anys).
113
Segons les diferents enquestes d'usos lingüístics de
L'Alguer
, fetes per la Generalitat de Catalunya, el coneixement de l'alguerès és el següent:
114
113
Usos lingüístics de l'Alguer
2004
2015
L'entén
90,1%
88,2%
El sap llegir
46,5%
35,6%
El sap parlar
61,3%
50,5%
El sap escriure
13,6%
8,1%
El 2004 el 22,4% dels algueresos tenia el català com a primera llengua, però en l'ús social baixava al 13%, i en el camp escolar predominava l'
italià
. La percepció que tenia la població és que l'
alguerès
es parlava més que fa cinc anys, ara bé també es creu que es parlararia menys cinc anys després. Respecte al sentiment de pertinença a la comunitat lingüística catalana, un 77,7% es manifestava entre molt i bastant identificat.
El 2015 l'alguerès era la llengua inicial o primera llengua parlada (L1) del 24,1
% de la població resident a l'Alguer (suma de les categories «Alguerès», «Alguerès i italià» i «Alguerès i altres combinacions»), la qual s'identifica amb aquest idioma en el 26,1
% dels casos. D'altra banda, el 18,5
% dels entrevistats declarava tenir l'alguerès, sol o amb altres llengües, com a llengua d'ús habitual.
113
Pel que fa a l'ús social el 2015 el català s'utilitzava menys, com a llengua principal o paritària, a l'Administració pública local (3,1
%), als grans establiments comercials (1,4
%) i als petits comerços (6,1
%), i tenia una vitalitat major amb els clients/usuaris (12,9
%), companys de feina (13,1
%), llar (13,4
%) i amics (19,1
%).
113
L'Alguer té una població de 42.380 habitants (2023). La població de la
ciutat
va ser substituïda per colons
catalans
de les comarques del
Penedès
Camp de Tarragona
després d'un aixecament popular contra el rei
Pere el Cerimoniós
. A la fi de
1354
, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.
És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat
algueresa
. Des de la fi de la
Segona Guerra Mundial
, però, la immigració de gent de parla
sarda
, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills. El
2004
i el
2015
els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents:
115
113
2004
2015
Primera llengua
Llengua habitual
Primera llengua
Llengua habitual
Italià
59,2%
83,0%
79,3%
87,2%
Català
22,4%
13,9%
24,1%
18,5%
Sard
12,3%
2,8%
14%
4,2%
Monument a la unitat de la llengua a l'Alguer.
Muralla de l'Alguer
Fins fa relativament poc, la majoria dels habitants de la zona parlaven
alguerès
, una varietat dialectal del català amb influències del
sard
i l'
italià
. El català va ser reemplaçat pel
castellà
com a llengua oficial durant el
segle
xvii
, i, al
segle
xviii
, per l'italià.
El 1990 un 60% de la població local encara entenia l'alguerès parlat, des de fa un temps, poques famílies l'han transmès als fills. Tanmateix, la majoria dels algueresos de més de 30 anys el saben parlar i diferents entitats promouen la llengua i la cultura, com ara
Òmnium Cultural
, el Centre Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer.
Les últimes dades sociolingüístiques de la
Generalitat de Catalunya
(2015) reflecteixen que per a la majoria de la població de l'Alguer la llengua vernacla és l'
italià
, sent la primera llengua del 79,3% de la població i l'habitual del 87,2%. El català és la primera llengua per al 24,1% de la població i un 18,5% que la té com a llengua habitual. La tercera llengua, el sard, mostra un ús més baix. Pel que fa a la llengua d'identificació, un 75,4% s'identifiquen amb l'italià, un 26,1% amb el català i un 11,2% amb el sard.
113
Des de
1997
la llengua catalana compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de
Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna
Arxivat
2009-02-21 a
Wayback Machine
. A més, diferents entitats, com ara
Òmnium Cultural
, el
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
i l'
Obra Cultural de l'Alguer
, promouen la
llengua
cultura
pròpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la
Generalitat de Catalunya
El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals d'altres zones dels
Països Catalans
. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la
ciutat
Els algueresos diuen a la seva ciutat «la Barceloneta» (pronunciat
/baɫsaɾuˈneta/
), a causa de la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre
Barcelona
i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre
Girona
i l'Alguer.
Entre les seves tradicions vives destaca el
Cant de la Sibil·la
, que segons la tradició es canta la nit de
Nadal
a l'Alguer, de la mateixa manera que a altres regions de
cultura catalana
com
Mallorca
o la ciutat
valenciana
de
Xeraco
116
En els últims anys hi ha hagut un ressorgiment de la música cantada en la llengua local. Entre els més famosos protagonistes d'aquesta nova onada destaquen artistes com la cantant
Franca Masu
Nova llei a Sardenya del dia 27 de juny de 2018. Per primera vegada a la història, Sardenya va aprovar una llei de regulació integral de la llengua catalana de l'Alguer. El Consell Regional va aprovar la nova llei per a dotar de tanta protecció com fos possible les altres llengües de l'illa de Sardenya (el català, el sard i el ligur).
117
L'impulsor de la llei, Paolo Zedda (MDP), va defensar les llengües de Sardenya cap a un reconegut bilingüisme, com passa en altres comunitats lingüístiques protegides a Itàlia, com la de Trentino i la Val d'Aosta.
118
Àmbit educatiu
Article principal:
Educació en català
Amb la
democràcia
es va recuperar la llengua en l'
àmbit educatiu
. No obstant això, la introducció del català a les aules va ser molt desigual segons el territori. Així, mentre que a Catalunya i a les Balears s'ha adoptat un model lingüístic segons el qual el català és la llengua vehicular principal, al País Valencià s'ha seguit un model radicalment diferent en el qual els pares poden triar, en teoria, la llengua d'escolarització dels fills.
119
Mitjans de comunicació en català
Articles principals:
Espai català de comunicació
Mitjans de comunicació digitals en català
Als
Països Catalans
existeixen diferents
mitjans de comunicació
en català, els quals conformen l'anomenat
espai català de comunicació
. En l'àmbit de la premsa cal destacar l'edició en català de
La Vanguardia
El Periódico de Catalunya
, els diaris editats només en català
El Punt Avui
Ara
Diari de Balears
L'Esportiu
; la nombrosa premsa comarcal en català (
Segre
Regió 7
Diari de Girona
El 9 Nou
, etc.), les revistes en català (
El Temps
Sàpiens
, etc.) i els nombrosos diaris digitals en català (
VilaWeb
Racó Català
Nació Digital
Ara.cat
3CatInfo
, etc.). Pel que fa a la ràdio destaquen
Catalunya Ràdio
IB3 Ràdio
À Punt FM
RAC1
com a emissores generalistes,
3CatInfo
com a emissora d'informació 24 hores, i
Catalunya Música
Ràdio Flaixbac
Flaix FM
RAC 105
com a emissores musicals. Finalment, pel que respecta a la televisió, cal fer esment de
TV3
IB3 Televisió
À Punt
Andorra Televisió
8tv
com a canals generalistes i
El 33
3CatInfo
SX3
Esport3
i com a canals temàtics.
El català en l'àmbit digital
Fins al moment l'adveniment de la digitalització havia estat positiva per al català. A diferència del món de la impremta on les barreres d'entrada (econòmiques, legals, etc.) havien estat tradicionalment adverses al català, la popularització d'Internet a partir de 1994 a Catalunya va venir acompanyada d'una presència evident del català tant en l'àmbit institucional (Gencat, Diba, Ajuntament de Barcelona, etc.) com econòmic (La Caixa), social (entitats) i fins i tot personal (webs personals), tendència que s'accelera amb els blogs i el web 2.0.
120
Les primeres xarxes socials fortament arrelades a Catalunya, Facebook, Tuenti (2010), Twitter (2012), disposen d'una interfície plenament operativa en català. A Twitter el català es defineix com la 19 llengua d'ús en aquesta xarxa.
121
També incorporen el català les principals marques del sector digital en l'àmbit global (
Google
Microsoft
) en els seus productes estrella. També hi influeix positivament l'interès tecnològic dels territoris on es parla català (cal tenir present que el català és la 8a llengua en penetració d'Internet entre la ciutadania) i l'any 2006 el català és també la 9a llengua als blocs, en aquell moment en eclosió.
122
Dues claus de l'ús del català a la xarxa són la versió catalana de la Viquipèdia, 17a del món i de les primeres en articles de qualitat, i el naixement del domini .cat, amb 100.000 dominis. D'altra banda, gràcies a la mateixa demanda ciutadana i empresarial i a la tasca d'agents com l'entitat sense ànim de lucre Softcatalà, els principals sistemes operatius d'ús comú (
Windows
Linux
Android
, Ios, etc.).
123
El català disposa d'un bon equipament en tecnologies de traducció automàtica, àmbit en què se situa al nivell de llengües com l'italià o l'alemany. La situació és més negativa en la resta de tecnologies de la llengua,
124
amb aplicació en àmbits com la Internet de les coses, els sistemes de navegador i control d'automòbils, poca presència en l'àmbit de la intel·ligència artificial i els agents personals. El suport tecnològic al català està creixent lentament, arran dels recents avanços en
IA
i d'una major conscienciació sobre el valor de les dades i les tecnologies lingüístiques entre els organismes públics i privats. No obstant això, és necessari un major esforç per a promoure la creació de solucions i recursos de
codi obert
, amb la finalitat de reduir la barrera d'inversió perquè les empreses construeixin tecnologia per al català.
125
European Language Grid (ELG, 14-09-2023) Tecnologies lingüístiques - Catàleg de recursos per llengua
Llengua
# Productes
Referència (cerca ELG)
Anglès
6.192
126
Castellà
2.540
127
Alemany
2.382
128
Francès
2.120
129
Català
641
130
Basc
353
131
Gallec
262
132
Aragonès
30
133
Asturià
21
134
Malgrat això, l'aparició de les grans plataformes de contingut i streaming van representar un nou repte per a la llengua catalana. Una enquesta del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) el 2019 detectava que un 60
% de la població consumia serveis audiovisuals sota demanda, i que fins a un 40
% del total ja estava subscrita a plataformes de pagament com Netflix, Amazon Prime o HBO.
135
136
El 2020 el 90% dels catalans havia consumit contingut en castellà a les plataformes, mentre que només el 50% ho havia fet en català i el 30% en anglès. A més a més, cap plataforma excepte
FilminCAT
no oferia la interfície en català.
137
El contingut d'àudios, subtítols i audiodescripció en català a 2024 és molt escàs.
138
També, les xarxes socials com
Twitch
són un gran mercat desequilibrat que aboca els creadors de continguts catalanoparlants a passar-se al castellà.
135
Malgrat això, d'ençà del 2020, sobretot, s'ha fet un gran avenç tant en el contingut propi com forà. Es va aprovar una llei de l'audiovisual tant a Espanya com Catalunya per impulsar el català a les plataformes
139
140
141
i algunes plataformes com Netflix van començar a doblar pel seu compte o subvencions.
142
143
Pel que fa al contingut nacional, es van millorar els continguts digitals com la web del
Super3
TV3 a la carta
, que van optar per oferir molt de contingut digital first o es van modernitzar amb els nous
SX3
3Cat
144
145
Un altre àmbit en què el català no té gens de presència és: els
videojocs
. El 2022 prop del 50
% de la població catalana jugava a videojocs, percentatge que pujava al 90% en el cas dels menors de 20 anys. Tot i així, només el 6’2% jugava en català. La majoria ho feia en castellà o anglès. Això és a causa que excepte els videojocs produïts a Catalunya, la majoria de grans produccions no estan disponibles en català (amb alguna notable excepció com el
Minecraft
).
146
Estatus jurídic
L'idioma català a Espanya
Territoris catalanoparlants on el català és oficial
Territoris catalanoparlants on el català no és oficial
Territoris històricament no catalanoparlants on el català és oficial
El fet que la comunitat lingüística catalana estigui disgregada en quatre estats diferents provoca una gran diversitat quant a l'estatut legal de la llengua.
147
Els drets juridicolingüístics dels catalanoparlants són ben diferents segons l'indret geogràfic. D'una banda hi ha el Rosselló, l'Alguer, la Franja i el Carxe on, els catalanoparlants no tenen poc o cap reconeixement legal. D'altra banda, però, hi ha Andorra, el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears on els catalanoparlants tenen garantits certs drets lingüístics.
Dins l'Estat espanyol
Dins l'Estat espanyol, els drets lingüístics els marquen la
Constitució
i els
Estatuts d'Autonomia
La Constitució, en l'Article 3, estableix que "El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts". En conseqüència, el català és oficial però només és obligat conèixer el castellà.
Aquest mateix article estableix que les altres llengües d'Espanya seran també oficials en els territoris autònoms d'acord amb els seus Estatuts respectius. La llengua catalana s'estableix com a oficial en tres estatuts d'autonomia: Catalunya, País Valencià i Balears.
Situació al País Valencià, Catalunya i Balears
Recentment l'Estat espanyol està immers en un procés d'actualitzacions dels Estatuts d'Autonomia. Però des del punt de vista lingüístic els canvis no són substancials:
L'
Estatut d'Autonomia de les Balears
aprovat en març de 2007 no contempla cap canvi lingüístic respecte de l'anterior.
La reforma de l'
Estatut d'Autonomia del País Valencià
aprovada en abril de 2006, canvia el terme
valencià
pel d'
idioma
valencià
. I s'afegien dos paràgrafs a l'article 6è: el 1r, on estableix "La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià", no és una gran novetat, ja que, la
Llei d'ús i ensenyament del valencià
ja en parlava. I l'últim, on s'estableix l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
com a institució normativa de l'idioma valencià.
L'
Estatut d'Autonomia de Catalunya
del 2006 és l'únic que estableix alguns canvis importants pel que fa a l'estatut jurídic de la llengua:
Drets i deures lingüístics. En primer lloc s'afigeix el deure de conèixer el català. D'aquesta manera tothom té el dret de conèixer el castellà i el català, dret d'emprar el castellà i el català, el deure de conèixer el castellà i el català.
Llengua pròpia. L'estatut català estableix que la llengua pròpia és el català i n'és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions i dels mitjans de comunicació públics, i en l'ensenyament.
Per acabar, el nou estatut obliga a l'Estat a emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i assegurar-ne la presència.
Finalment, cal destacar altres aspectes que es traspuen dels Estatuts d'Autonomia:
La dualitat lingüística al País Valencià.
Cooperació / Reconeixement de la unitat de la llengua. Un aspecte important per a una llengua minoritària com el català és la unitat de la llengua, des d'aquest punt de vista cal remarcar les referències existents als estatuts balear i català. Fruit d'aquesta cooperació hi ha l'
Institut Ramon Llull
on col·laboren les institucions catalanes i balears. A l'Estatut valencià no es fa cap referència ni a la unitat de la llengua ni a la cooperació entre els territoris del domini lingüístic. Per a trobar-ne alguna en el corpus legislatiu valencià hem de buscar en el dictamen del
Consell Valencià de Cultura
, en les resolucions de l'
AVL
o en la
LUEV
, però en tots aquests casos les referències a la unitat de la llengua són ambigües i fins i tot irrisòries.
Situació a la Franja de Ponent
A les comarques de la
Franja de Ponent
hi ha vint-mil habitants que tenen el català com a llengua materna. El procés de normalització es va iniciar quan alguns dels batlles d'aquestes comarques, el 22 de gener de 1984, varen demanar l'ensenyament optatiu del català a les escoles. El dia 1 de febrer de 1984 se celebrà una reunió a Mequinensa amb representants de tots els pobles de la Franja, que formularen la
Declaració de Mequinensa
. Els reunits hi varen proposar que la llengua catalana s'ensenyés com a assignatura optativa a tots aquells pobles de la Franja de Ponent que ho demanessin i que la
Diputació General d'Aragó
donaria suport a la producció literària en català. Els representants municipals, per la seua banda, es varen comprometre a fomentar l'ús públic del català en les seues localitats respectives: la retolació, els edictes, els mitjans de comunicació, etc.
El 2013 el govern aragonès va aprovar la
Llei de llengües d'Aragó
amb el nom
Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies
va ser aprovada amb els vots de
PP
PAR
148
Així doncs es batejava el català
Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental
LAPAO
), i l'aragonès
Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica
LAPAPYP
).
149
La Llei 2/2016 d'Aragó en el seu article 35 modifica la legislació prèvia per indicar que
L'aragonès i el català d'Aragó, en què estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies a què es refereix l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
A partir d'aquesta Llei, l'any 2018 es va crear l'
Institut Aragonès del Català
com a òrgan del
Govern d'Aragó
en l'àmbit de la llengua catalana a l'Aragó.
Com un dels primers resultats de la constitució d'aquest organisme, el 13 de març de 2023 es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó, l'acord normatiu de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua sobre la norma d'ús oficial del català d'Aragó. L'acord estableix que el model normatiu a aplicar al català d'Aragó serà el de l'
Institut d'Estudis Catalans
, així com el de l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
tant per la proximitat dialectal com pel fet d'inscriure's en el model de la llengua comuna.
150
El 2024, però el govern tenia intencions de deixar de considerar tant el català com l'aragonès llengües pròpies de l'Aragó.
34
Situació al Carxe
Dels catalanoparlants que viuen sota administració del Regne d'Espanya els que tenen l'estatut jurídic més desfavorable són els
carxencs
. El Carxe és una zona catalanoparlant que comprèn algunes entitats de població dels municipis de
Iecla
Jumella
Favanella
i on el català no té cap reconeixement oficial per la
Comunitat Autònoma de Múrcia
. L'única actuació en favor de la llengua la realitza l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
que des de 2006 imparteix classes de català a Iecla, atenent el prec de veïns carxencs.
Andorra
Al
Principat d'Andorra
el català és l'única llengua oficial segons la
Constitució d'Andorra del 1993
151
Catalunya Nord
Exclusió de les llengües pròpies a França
. Al llarg de la història l'Estat francès ha desenvolupat tot un sistema d'exclusió de les llengües pròpies.
La
llei Deixonne
. Malgrat les inquietuds regionalistes que comencen a manifestar-se a principis del
segle
xx
, caldrà esperar a la llei Deixonne de 1951. Aquesta Llei obria una petita escletxa en el sistema escolar. A l'escola primària, els mestres podien ser autoritzats a ensenyar durant una hora les llengües locals. A l'escola secundària només podien assegurar-se cursos com a activitats extraescolars. Les lleis posteriors sobre les llengües locals i regionals no han anat més enllà de la llei Deixonne.
L'Alguer
Rètol bilingüe a l'Alguer
L'any 1997, el Consell Regional de Sardenya va reconèixer la igualtat en dignitat de la llengua sarda amb la italiana en tota l'illa, així com amb altres llengües d'àmbit més reduït entre les quals se cita el català a la ciutat de l'Alguer.
152
La ciutat, per la seua part, promou la normalització del català als seus estatuts de l'any 2000.
153
En virtut de la "Norma en matèria de tutela de les minories lingüístiques històriques del 1999", l'Estat italià preveu l'ús de llengües com el català en l'administració pública i en el sistema educatiu, així com l'emissió de continguts radiotelevisius per la
RAI
sempre que així ho sol·liciti el 15% de la població dels municipis que en facin la petició al consell provincial.
154
Influència en altres llengües
Parlars amb empremta de la llengua catalana
Panotxo
Múrcia
Sard
Sardenya
Sicilià
Sicília
Napolità
Nàpols
Xurro
Comarques xurres
Patuet
(originat a
Algèria
, avui testimonial a França entre alguns
pied-noir
155
Manlleus en altres llengües
Hi ha paraules d'origen català que han arrelat en diverses llengües. Existeixen paraules que van entrar en la llengua castellana durant el
segle
xx
a causa d'una expansió i importació d'especialitats vinculades a la gastronomia com poden ser les paraules
ensaïmada
escalivada
paella
, bajel (
vaixell
). I d'altres com
orxata
van arrelar al
castellà
per la mateixa raó però no eren originals del català sinó provinents d'origen llatí.
156
157
Paella, Barraca i Porxo han estat utilitzades per l'
esperanto
158
Allà on ha deixat sentir més la influència lèxica ha estat en les llengües veïnes i en les dels països que havien pertangut a la
Corona d'Aragó
. Destaquen els casos del sard, els dialectes meridionals italians i el castellà.
158
El
sard
és la llengua amb més influx lèxic català, ja que s'hi compten cap a quatre mil catalanismes. N'hi ha de tota mena, per exemple ‘arratera' (ratera), ‘arrekkáda' (arracada), ‘bugnu' (bony), ‘faina' (feina), ‘ferréri' (ferrer), ‘fustéri' (fuster), ‘gravellu' (clavell), ‘istimare' (estimar), ‘istraviare' (estalviar), ‘judgi' (jutge), ‘leggiu', (lleig), ‘matessi' (mateix), ‘mukkadóri' (mocador), ‘pigota' (pigota [verola]), ‘pikkaperdéri' (picapedrer), ‘poal' (poal [galleda]), ‘sabattéri' (sabater), ‘sindria' (síndria), ‘suréllu' (sorell), ‘tancare' (tancar) i ‘tastare' (tastar).
158
En els parlars meridionals
italians
, especialment el
sicilià
i el
napolità
, hi ha abundants empremtes lèxiques catalanes, entre les quals ‘abbucari' (abocar), ‘aggrajiri' (agrair), ‘atturrari' (torrar), ‘badagghiari' (badallar), ‘cairedda' (cadira), ‘cagghiari' (callar), ‘caravazza' (carabassa), ‘cara' (rostre), ‘carruaju' (vehicle), ‘imbolicari' (embolicar), ‘ngargiola' (presó) i ‘sgarrari' (esguerrar).
158
El
castellà
ha acollit sempre, i encara ho fa, mots d'origen català. Per això s'hi troben moltes paraules de procedència catalana com ara ‘anguila' (anguila), ‘añorar' (enyorar), ‘bajel' (vaixell), ‘buque' (buc), ‘capicúa' (capicua), ‘clavel' (clavell), ‘cohete' (coet), ‘faena' (feina), ‘mercader' (mercader), ‘papel' (paper), ‘pólvora' (pólvora), ‘reloj' (rellotge), ‘sastre' (sastre), ‘semblante' (semblant), ‘timonel' (timoner) i ‘turrón' (torró).
158
Moltes altres llengües han manllevat en menor mesura mots al català: l'italià estàndard, el portuguès, l'alemany, etc. El francès també ho ha fet. Així, mots francesos com ara ‘abricot' (albercoc), ‘baraque' (mena de barraca), ‘galère' (galera), ‘misaine' (vela mitjana) o ‘papier' (paper) són d'origen català. Algun d'aquests mots ha passat després del francès a altres idiomes com ara l'anglès, una llengua a la qual és més difícil que hagin arribat directament els catalanismes. Tenen possiblement aquest origen, per exemple, els mots anglesos ‘apricot' (albercoc), ‘barrack' (caserna), ‘mizen' (vela ‘mitjana') i ‘paper' (paper).
158
En
anglès
– que fa part de les
llengües germàniques occidentals
– han arrelat també diversos mots com
Allioli
Barraca
Paella
en la seva llengua.
Institucions i organitzacions entorn de la llengua
Entre les institucions i organitzacions que s'ocupen de la llengua catalana es troben:
Consorci per a la Normalització Lingüística
(CpNL, a Catalunya)
Institut d'Estudis Catalans
(IEC, amb seu a Barcelona)
Acadèmia Valenciana de la Llengua
(AVL, amb seu a València)
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
(DGPL-GenCat)
Plataforma per la Llengua
, ONG amb seu a Barcelona
Òmnium Cultural
, ONG amb seu a Barcelona
Les diferents universitats al territori dels Països Catalans, que no només ensenyen el català, sinó que també proporcionen diferents lèxics i altres eines per l'idioma.
Els diferents manuals d'estil i altres eines proporcionades pels mitjans de comunicació en català, com ara l'
ésAdir
, el portal lingüístic de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Associacions i organitzacions vinculades als estudis catalans: Associació de Professionals i Estudiosos de la Llengua i la Literatura Catalanes,
Societat d'Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera
(SERCLE), organitzacions de catalanística, etc.
Institut Ramon Llull
, promoció internacional de la llengua i cultura catalanes.
Obres cabdals de lexicografia – diccionaris, gramàtiques i altres eines
Diccionaris monolingües
Tots els següents diccionaris cabdals són accessibles avui en línia de franc:
Diccionari Alcover-Moll
Diccionari català-valencià-balear
, un diccionari descriptiu en 10 volums més aviat de principis de
segle
xx
, farcida de magnífics exemples d'ús i molt útil per cercar paraules difícils de trobar, entre altres coses.
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
, una obra normativa moderna de l'
IEC
Gran Diccionari de la llengua catalana
(GDLC), de l'
Enciclopèdia Catalana
Diccionari normatiu valencià
, una obra normativa moderna de l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
de
Joan Coromines
Diccionaris bilingües o més
Moltes de les següents eines són accessibles en línia de franc:
TermCat
- Centre de Terminologia de la Generalitat de Catalunya, on es poden cercar termes de camps especialitzats, com ara la gastronomia, l'agricultura, etc. Les entrades en català mostren les equivalències en castellà, i sovint també en anglès, francès i alemany, i a vegades també en italià (i llatí, segons el cas). Els termes es poden cercar a partir de qualsevol idioma dels inclosos.
Diccionari de la llengua catalana multilingüe
, de l'
Enciclopèdia Catalana
–aquest diccionari inclou català, castellà, anglès, francès i alemany.
Els diccionaris bilingües de l'
Enciclopèdia Catalana
, com ara català-anglès i anglès-català, català-castellà i viceversa, passant pel
Diccionari sànscrit-català
d'Òscar Pujol (2006), el català-llatí, llatí-català, etc.
L'Oxford Catalan-English Dictionary
, d'
Oxford University Press
, a les beceroles...
Les eines de traducció en línia, com ara
SoftCatalà
Google Translate
Gramàtiques, normes
Gramàtica de la llengua catalana
, de l'Institut d'Estudis Catalans (2016)
Gramàtica normativa valenciana
, de l'AVL
Normes de Castelló
(1982)
Gramàtica catalana
, obra històrica de
Pompeu Fabra
(1918)
Enciclopèdies
Gran Enciclopèdia Catalana
, accessible en línia de franc
La
Viquipèdia en català
Notes
S'hi exclouen països com França o Itàlia perquè és difícil saber els catalanoparlants que no són de l'Alguer o la Catalunya Nord.
Dades del 2004
Dades del 2004
Xifres que inclouen tant els parlants que consideren només al català com a llengua habitual, materna o d'identificació com als que consideren d'aquesta manera tant al català com al castellà.
Només s'hi inclouen els que responen que en saben "perfectament bé" i "bastant bé"
Referències
Plataforma per la Llengua
InformeCAT 2018 - 50 dades sobre la llengua catalana
(PDF).
InformeCAT
[Barcelona],
01-01-2015,
p.
5. Arxivat de l'
original
el 7 de març 2021
[Consulta: 11 setembre 2018].
Lloc web oficial de l'Alguer
». Arxivat de l'
original
el 2008-03-06.
[Consulta: 14 gener 2017].
Constitució d'Andorra - Article 2
(pdf)
p.
1,
28-04-1993. Arxivat de l'
original
el 11 de setembre 2018.
[Consulta: 14 gener 2017].
Estatut d'autonomia de les illes Balears - Article 4
(pdf). Arxivat de l'
original
el 2014-05-30.
[Consulta: 14 gener 2017].
Estatut d'autonomia de Catalunya - Article 7
(pdf).
Parlament de Catalunya
. Arxivat de l'
original
el 6 d'abril 2019.
[Consulta: 14 gener 2017].
Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana - Article 6
».
Corts Valencianes
. Arxivat de l'
original
el 3 d'octubre 2018.
[Consulta: 14 gener 2017].
L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès
».
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
. Arxivat de l'
original
el 21 de setembre 2016.
[Consulta: 14 gener 2017].
S. Alonso, A. López P. Lumbreras, A.Pérez.
Editorial Casals, S.A..
Apóstrofe, Lengua y Literatura, Bachillerato p.14-15
2004. 8421829254.
Limorti, Ester; Artur Quintana.
Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant.
El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia
1998. 8477843155.
Declaració sobre la denominació de la llengua catalana
Enllaç no actiu
Language: Catalan
(en anglès).
Joshua Project. Arxivat de l'
original
el 2022-11-26.
[Consulta: 25 maig 2024].
Mapa de coneixements
».
Generalitat de Catalunya,
2013-2015.
[Consulta: 25 maig 2024].
Cataluña. Personas según la lengua inicial más frecuente por sexo, grupo de edad y lugar de nacimiento (España/Otro país).
(en castellà).
INE,
2023. Arxivat de l'
original
el 2024-06-03.
[Consulta: 25 maig 2024].
Comunidad Valenciana. Personas según la lengua inicial más frecuente por sexo, grupo de edad y lugar de nacimiento (España/Otro país).
(en castellà).
INE,
2023. Arxivat de l'
original
el 2024-06-03.
[Consulta: 25 maig 2024].
Islas Baleares. Personas según la lengua inicial más frecuente por sexo, grupo de edad y lugar de nacimiento (España/Otro país).
(en castellà).
INE,
2023. Arxivat de l'
original
el 2024-06-03.
[Consulta: 25 maig 2024].
RESOLUCIÓ 2/2005, de 29 de març, de la Presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l'Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària de 9 de febrer de 2005, pel qual s'aprova el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià. [2005/3416
]».
DOGV
Generalitat Valenciana,
núm. 4983 Ref. Base de dades 1853/2005,
12-04-2005. Arxivat de l'
original
el 2023-09-27
[Consulta: 23 desembre 2018].
Melià
, Joan;
Vanrell
, Maria del Mar.
Enquesta d'usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi.
Conselleria de Cultura, Participació i Esports (Govern de les Illes Balears) - Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya) - Universitat de les Illes Balears,
10-2017,
p.
171.
ISBN 978-84-8384-366-6
Arxivat
2022-10-07 a
Wayback Machine
Melià
, Joan;
Vanrell
, Maria del Mar.
Enquesta d'usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi
(en català).
Conselleria de Cultura, Participació i Esports (Govern de les Illes Balears) - Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya) - Universitat de les Illes Balears,
2017,
p.
179-180.
ISBN 978-84-8384-366-6
Arxivat
2022-10-07 a
Wayback Machine
Lillo
, Manuel.
Enric Valor, memòries d'un país
(en catalan),
24-05-2021.
[Consulta: 5 agost 2025].
L'ànima alacantina: la llengua
»,
18-07-2025.
[Consulta: 5 agost 2025].
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià
(en valencià).
[Consulta: 5 octubre 2025].
Generalitat de Catalunya
Estatut d'Autonomia de Catalunya
».
[Consulta: 5 octubre 2025].
Generalitat Valenciana
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
(en valencià).
[Consulta: 5 octubre 2025].
Govern de les Illes Balears.
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears
».
[Consulta: 5 octubre 2025].
Gramàtica del català contemporani
. Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró, Manuel Pérez de Saldanya (directors). Editorial Empúries. Any 2002.
Martínez Arrieta
, S.;
Sumien
, D.
Els lligams entre català i occità
L'Abadia de Montserrat,
2006,
p.
115.
ISBN 8484157938
Arxivat
2024-06-03 a
Wayback Machine
LAMUELA, X.
Estandardització i establiment de les llengües
. Barcelona: Ed. 62, 1994.
Pierre Bec (1995)
La langue occitane
, coll. Que sais-je? nr. 1059, París: Presses Universitaires de France [1ª ed. 1963]
Catalan language
».
101 Languages. Arxivat de l'
original
el 2020-12-01.
[Consulta: 21 desembre 2008].
Normalization and Encoding of Occitan
».
Multext-Cataloc. Arxivat de l'
original
el 2013-01-15.
[Consulta: 21 desembre 2008].
L'occitanòfila valenciana Euphemia Llorente
».
Oc Valéncia. Arxivat de l'
original
el 2009-06-24
[Consulta: 21 desembre 2008].
Còpia arxivada
». Arxivat de l'
original
el 2009-06-24.
[Consulta: 21 desembre 2008].
Acords i dictàmens de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Vegeu «Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià» (9/2/2005).
». Arxivat de l'
original
el 2021-11-25.
[Consulta: 25 novembre 2021].
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Arxivat
2021-10-26 a
Wayback Machine
Article 6:
«1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 2. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià».
Serra
, Laura.
L'Aragó deixarà de considerar "llengües pròpies" el català i l'aragonès
»,
31-01-2024. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
Casanova
, Eugeni
Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora
Lleida:
Pagès Editors
2016. D.L. L-1457-2016.
ISBN 978-84-9975-805-3
Font-Tarrés
, Albert.
El mapa dels gitanos que parlen català a França
».
ara.cat
Ara
19-06-2015. Arxivat de l'
original
el 20 de juny 2015.
[Consulta: 20 juny 2015].
Legge 15 Dicembre 1999, núm. 482.
Normativa in matèria di tutela delle minoranze linguistiche storiche
. Gazzetta Ufficiale núm. 297. 20 dicembre 1999
». Arxivat de l'
original
el 2015-05-12.
[Consulta: 2 novembre 2010].
Legge Regionale 1997.10.15, N. 26.
Promozione i valorizzazione della cultura i della lingua della Sardegna
. Art 2.1, 2.4. Consiglio Regionale della Sardegna
». Arxivat de l'
original
el 2021-03-01.
[Consulta: 2 novembre 2010].
Estatut Comunal
. Art.9. Ciutat de l'Alguer
Arxivat
2011-07-22 a
Wayback Machine
, 8 d'agost de 2000 (en català)
Alturo
, Jesús;
Alaix, Tània.
Lletres que parlen: viatge als orígens del català
Barcelona:
La Magrana,
2023,
p.
429.
ISBN 9788419334053
Les causes a la Real Audiència es faran en llengua castellana
".
Article IV del decret de Nova Planta del 16 de gener del 1716
Arxivat
2008-03-15 a
Wayback Machine
Limorti Payà
, Esther.
Toponímia del Carxe
(PDF).
València [Av. de la Constitució, 284]:
Publicacions de l'
Acadèmia Valenciana de la Llengua
2017,
p.
2.
ISBN 978-84-482-6155-9
«El valencià es degué parlar en la ciutat de Múrcia durant els segles
xiii
xiv
; fins al segle
xv
a Cartagena[...]»
Arxivat
2022-10-12 a
Wayback Machine
Merle
, René.
Visions de “l'idiome natal” à travers l'enquête impériale sur les patois 1807-1812
(en francès).
Perpinyà:
Editorial Trabucaire,
05-01-2010,
p.
223.
ISBN 978-2849741078
Meyer-Lübke
, Wilhelm
Grammatik der romanischen Sprachen
(en alemany).
Reisland,
1890-1902,
p.
14.
Bourciez
, Édouard
Éléments de linguistique romane
(en francès).
Bulletin Hispanique,
1910.
Característiques del català entre les llengües veïnes
».
Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'
original
el 22 de desembre 2015.
[Consulta: 15 desembre 2015].
Reglas de evolución fonética del latín al castellano
». Arxivat de l'
original
el 22 de desembre 2015.
[Consulta: 15 desembre 2015].
Evolución fonética del latín
». Arxivat de l'
original
el 22 de desembre 2015.
[Consulta: 15 desembre 2015].
Catalan
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2023-03-09.
[Consulta: 9 març 2019].
Exposició Llegat. Paisatge humà dels Calls
». Arxivat de l'
original
el 2022-07-05.
[Consulta: 17 maig 2022].
Concordança nom-adjectiu
».
Andorra La Vella:
Servei de Política Lingüística d'Andorra. Arxivat de l'
original
el 2013-10-04.
[Consulta: 22 desembre 2008].
art
».
Diccionari de la Llengua Catalana, 2a edició
Barcelona:
Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'
original
el 2021-04-13.
[Consulta: 22 desembre 2008].
Massot i Muntaner
, Josep.
Antoni M. Alcover i la llengua catalana
L'Abadia de Montserrat,
1985,
p.153.
ISBN 8472027457
Arxivat
2024-06-03 a
Wayback Machine
Dades sintètiques
».
Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer 2004
Generalitat de Catalunya,
2004. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25
[Consulta: 25 maig 2024].
ENQUESTA USOS LINGÜÍSTICS_2022_final.pdf Estudi sobre coneixements i usos lingüístics de la població andorrana
».
Servei de política lingüística,
2022.
[Consulta: 25 maig 2024].
Enllaç no actiu
L'Enquesta d'usos lingüístics a la Catalunya del Nord 2015
».
Coneixements i usos lingüístics a la Catalunya Nord
2015. Arxivat de l'
original
el 2024-03-15
[Consulta: 25 maig 2024].
Els usos lingüístics a la Franja, 2014
».
Biblioteca tècnica de política lingüística
2017
[Consulta: 25 maig 2024].
L'INE publica noves dades sobre el coneixement i ús del català
». Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
Detailed Languages Spoken at Home and Ability to Speak English for the Population 5 Years and Over: 2009-2013
(en anglès),
2015. Arxivat de l'
original
el 17 d'abril 2020.
[Consulta: 25 maig 2024].
Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.
El català és la desena llengua en traducció - 28 juliol 2010
».
El Punt Avui,
28-07-2010. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Coneixements lingüístics
». Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans
Llengua inicial, d'identificació i habitual
». Arxivat de l'
original
el 2024-05-30.
[Consulta: 25 maig 2024].
"TOP 50" Original language
(en anglès).
Index Translationum. Arxivat de l'
original
el 2024-06-03.
[Consulta: 25 maig 2024].
"TOP 50" Target Language
(en anglès).
Index Translationum. Arxivat de l'
original
el 2022-03-22.
[Consulta: 25 maig 2024].
Estudi sobre l'ús del català a Internet el 2005
». Arxivat de l'
original
el 2011-05-22.
[Consulta: 20 desembre 2010].
Enquesta d'usos lingüístics 2018, pàg. 21
Enquesta d'usos lingüístics 2018, pàg. 43
La població estrangera a Barcelona
».
Ajuntament de Barcelona,
01-01-2023. Arxivat de l'
original
el 30 d'abril 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Enquesta d'usos lingüístics 2018, pàg. 12
Anna Cabré:
Immigració i estat del benestar
». Arxivat de l'
original
el 2020-09-20.
[Consulta: 29 maig 2017].
Enquesta d'usos lingüístics 2018, pàg. 13
El coneixement del català 2011. Anàlisi sociolingüística del Cens de població del 2011
».
Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Enquesta d'usos lingüístics 2018, pàg. 20
Població segons llengua inicial. Dades enllaçades 2003-2008-2013
».
Idescat. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Població segons llengua d'identificació. Dades enllaçades 2003-2008-2013
».
Idescat. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Població segons llengua habitual. Dades enllaçades 2003-2008-2013
».
Idescat. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Població segons llengua habitual.
%. Catalunya
».
Idescat. Arxivat de l'
original
el 2024-06-03.
[Consulta: 25 maig 2024].
Enquesta d'usos lingüístics 2018, pàg. 15
Enquesta d'usos lingüístics 2018, pàg. 11
Laia Colomé, Cesc Giró.
Guanyar 600.000 nous parlants en cinc anys, el gran objectiu del Pacte Nacional per la Llengua: "El català ens necessita a tots"
».
Rac1,
13-05-2025.
[Consulta: 15 maig 2025].
Població de 2 anys o més. Per coneixement del català i edat.
».
Idescat. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
Sistema d'Indicadors Lingüístics
».
Generalitat de Catalunya.
[Consulta: 15 maig 2025].
El català perd pes com a llengua habitual per la immigració]
El País
, 30 de juny de 2009.
C3% B3 + a + BCN.pdf La Segona Generació a Barcelona
: Un Estudi Longitudinal
Arxivat
2016-03-06 a
Wayback Machine
, d'Alejandro Portes (Universitat de Princenton), Rosa Aparicio (Universitat Pontifícia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)
Usos lingüístics. Població de 15 anys i més. Per identificació lingüística. Àmbits
Arxivat
2013-10-04 a
Wayback Machine
, Enquesta d'Usos Lingüístics de la població (2003), Institut d'Estadística de Catalunya.
Títol Preliminar. Article 6
».
Estatut de Catalunya
Generalitat de Catalunya,
2006. Arxivat de l'
original
el 24 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Montoya, Brauli:
La difusió social de la substitució lingüística a la ciutat d'Alacant: Assaig d'una cronologia
Arxivat
2007-09-27 a
Wayback Machine
, Treballs de sociolingüística catalana 13, pp. 25-38
Les claus de la nova llei educativa del País Valencià que ha portat a la vaga a l'ensenyament
».
CCMA,
23-05-2024. Arxivat de l'
original
el 2024-05-24.
[Consulta: 25 maig 2024].
Coneixement i ús social del valencià
».
Generalitat Valenciana,
2021. Arxivat de l'
original
el 9 de desembre 2023.
[Consulta: 25 maig 2024].
ESTUDI SOCIOLÒGIC SOBRE LA PROBLEMÀTICA SOCIOLINGÜÍSTICA A LA COMUNITAT VALENCIANA
».
Generalitat Valenciana,
1985. Arxivat de l'
original
el 7 de desembre 2022.
[Consulta: 25 maig 2024].
Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics
Arxivat
2007-10-28 a
Wayback Machine
Fons de Dades Numèriques
Arxivat
2012-02-03 a
Wayback Machine
, de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Dades de "llengua que parla a casa".
Bernat Joan i Marí:
Canvi demogràfic i substitució lingüística a les illes Pitiüses
Arxivat
2009-04-15 a
Wayback Machine
Institut d'Estudis Eivissencs Territoris (1999), 2:103-111
Encuesta Sociolingüística realizada en 2003 por la Secretaría de Política Lingüística, Gobierno de las Islas Baleares
». Arxivat de l'
original
el 2009-01-23.
[Consulta: 27 febrer 2013].
Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana
».
Biblioteca tècnica de política lingüística
2019. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024
[Consulta: 25 maig 2024].
Enquesta d'usos lingüístics a les Illes Balears 2004
».
Generalitat de Catalunya, Govern de les Illes Balears,
2004. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Llengua inicial, d'identificació i habitual
».
Idescat,
2018. Arxivat de l'
original
el 2024-05-30.
[Consulta: 25 maig 2024].
El BOA avui publica l'acord normatiu de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua sobre la norma d'ús oficial del català d'Aragó
(en castellà). Arxivat de l'
original
el 2023-05-27.
[Consulta: 27 maig 2023].
Sorolla
, Natxo (coord);
Gimeno
, Chabier;
Giralt
, Javier;
Montañés
, Miguel;
Moret
, María Teresa.
Llengua i societat a la Franja: Anàlisi de l'Enquesta d'usos lingüistics (2004-2014)
Saragossa:
Prensas de la Universidad de Zaragoza,
2018,
p.
51.
ISBN 9788417633509
Arxivat
2020-06-10 a
Wayback Machine
Enquesta sobre usos lingüístics a la Franja
(pdf),
2005.
Arxivat
2013-10-04 a
Wayback Machine
Reyes
, Anchel;
Gimeno
, Chabier;
Montañés
, Miguel;
Sorolla
, Natxo;
Esgluga
, Pep.
L'aragonés y lo catalán en l'actualidat. Analisi d'o Censo de Población y Viviendas de 2011
2017,
p.
29.
Arxivat
2017-10-11 a
Wayback Machine
La llengua a Andorra
».
catala.ad
Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra). Arxivat de l'
original
el 2013-10-04.
[Consulta: 1r desembre 2010].
Emigración y política educativa
(en castellà).
Aula Intercultural. Arxivat de l'
original
el 2011-07-28.
[Consulta: 1r desembre 2010].
L'estudi de coneixements i usos lingüístics indica que el català és la llengua de referència de la població en coneixement i ús
»,
16-06-2023. Arxivat de l'
original
el 2023-02-19.
[Consulta: 16 juny 2023].
Llengua catalana: Tercer quadrimestre del 2005
».
Institut d'Estudis Andorrans,
2005. Arxivat de l'
original
el 2010-05-29.
[Consulta: 1r desembre 2010].
The Council of Europe in brief
(en anglès).
Consell d'Europa
. Arxivat de l'
original
el 2012-06-05.
[Consulta: 1r desembre 2010].
Foreign Minister of Andorra Addresses General Assembly
(en anglès).
Organització de les Nacions Unides
(ONU). Arxivat de l'
original
el 2013-05-15.
[Consulta: 1r desembre 2010].
El català participa avui per primera vegada a Eurovisió
».
Racó Català,
12-05-2004. Arxivat de l'
original
el 2013-10-04.
[Consulta: 1r desembre 2010].
enllaç sense format
Arxivat
2008-02-07 a
Wayback Machine
Arxivat
2009-06-24 a
Wayback Machine
Arxivat
2009-06-24 a
Wayback Machine
Arxivat
2009-06-24 a
Wayback Machine
Arxivat
2009-06-24 a
Wayback Machine
Associació de sociolingüistes de llengua catalana:
La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l'inici del
segle
xxi
Pel que fa a la transmissió, els territoris bàsicament es divideixen en dos grups. D'una banda, l'Alguer, i encara més la Catalunya del Nord, on es produeix un retrocés intergeneracional clar del català, és a dir on la cadena de transmissió de la llengua de pares a fills s'ha trencat, i on, per tant, hi ha en un nivell avançat del procés de substitució lingüística.
González-Agàpito
, Josep.
Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939: història de l'educació
: Catalunya, Illes Balears, País Valencià
L'Abadia de Montserrat,
2002,
p.297.
ISBN 8484153002
Arxivat
2024-06-03 a
Wayback Machine
Ballone
, Francesc
Els usos lingüístics a l'Alguer, 2015
».
Biblioteca tècnica de política lingüística
4-2017. Arxivat de l'
original
el 2023-12-08
[Consulta: 25 maig 2024].
Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer 2004
». Arxivat de l'
original
el 2006-09-12.
[Consulta: 22 juliol 2012].
Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer: Dades sintètiques
(PDF).
Llengua catalana: Dades estadístiques
Generalitat de Catalunya,
2004. Arxivat de l'
original
el 12 de setembre 2006.
[Consulta: 8 gener 2009].
Informació sobre el Cant de la Sibil·la a l'Alguer i a Mallorca
». Arxivat de l'
original
el 2008-04-11.
[Consulta: 27 febrer 2013].
Legge lingua, positivo per Alghero
(en italià).
Alghero News,
28 giugno 2018. Arxivat de l'
original
el 2018-07-06.
[Consulta: 5 juny 2018].
Sardenya reconeix oficialment el català de l'Alguer i oficialitza el sard
». Arxivat de l'
original
el 2018-07-06.
[Consulta: 5 juliol 2018].
Política lingüística en democràcia
».
Generalitat de Catalunya
. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Web 2.0, blocs, espai públic i llengua catalana: anàlisi i expectatives per al treball tècnic
».
Web
Generalitat de Catalunya
2006.
[Consulta: agost 2015].
The Twitter of Babel: Mapping World Languages through Microblogging Platforms
».
Web
Cornell University Library
2012.
[Consulta: agost 2015].
Sapiens Edicions
1.000 anys de català Sàpiens núm. 160
Sapiens Edicions
2015
[Consulta: setembre 2015].
Softcatalà. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística
».
Web
Generalitat de Catalunya
2006.
[Consulta: agost 2015].
La Llengua catalana a l'era digital
».
Web
UPC. Metanet
2012.
[Consulta: agost 2015].
Melero
, Maite;
Calvo
, Blanca;
Rodríguez
, Mar;
Villegas
, Marta.
Language Report Catalan
(en anglès).
Cham:
Springer International Publishing,
2023,
p.
107–110.
DOI
10.1007/978-3-031-28819-7_8
ISBN 978-3-031-28819-7
English - ELG
».
Spanish -ELG
».
German -ELG
».
French -ELG
».
Catalan - ELG
».
Basque - ELG
».
Galician - ELG
».
Aragonese - ELG
».
Asturian - ELG
».
Massaguer
, Marina
Vila
, F. Xavier
Flors-Mas
, Avel·lí.
L'ús de la llengua en l'entorn digital: oportunitat o amenaça?
».
Saó,
26-07-2021. Arxivat de l'
original
el 2023-02-01.
[Consulta: 25 maig 2024].
Bravo
, Rosa M.
El català en temps de Netflix - 09 nov 2019
»,
25-05-2024. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
El doblatge i la subtitulació en català a les plataformes digitals
».
Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Monitoring language diversity and accessibility of streaming platforms in the EU.
». Arxivat de l'
original
el 1 de març 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Les engrunes lingüístiques de la llei audiovisual espanyola
»,
26-05-2022. Arxivat de l'
original
el 2022-05-26.
[Consulta: 25 maig 2024].
El Govern aprova el Projecte de llei de l'audiovisual de Catalunya, que protegeix la presència del català i de l'aranès en el sector
». Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
El català agafa embranzida a les plataformes - Diari de la llengua
»,
07-10-2023. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
Fàbregas
, Laura.
Cataluña lanza 4,4 millones en ayudas a Netflix y HBO para que doblen y subtitulen en catalán
(en castellà),
18-04-2024. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
Serra
, Laura.
El contenido en catalán en las plataformas se dobla en dos años: ¿cómo se ha conseguido?
(en castellà),
13-01-2024. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
de Dios
, Marisa.
3Cat, el Netflix català de TV3, fa mig any amb 850.000 registrats
(en castellà),
07-05-2024. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
Arrenca el SX3, el nou Super3 desdoblat: S3 per als més petits i X3 per als més grans
»,
10-10-2022. Arxivat de l'
original
el 2022-12-05.
[Consulta: 5 desembre 2022].
Vilajosana
, Marc.
El català als videojocs: una partida per guanyar
»,
09-09-2022. Arxivat de l'
original
el 2024-05-25.
[Consulta: 25 maig 2024].
Marc legal
».
Generalitat de Catalunya
[Consulta: 25 maig 2024].
Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
(en castellà).
BOE. Arxivat de l'
original
el 23 de maig 2021.
[Consulta: 25 maig 2024].
El catalán de la Franja se denominará 'lapao' en Aragón
(en castellà),
06-05-2013. Arxivat de l'
original
el 2024-06-03.
[Consulta: 25 maig 2024].
El BOA avui publica l'acord normatiu de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua sobre la norma d'ús oficial del català d'Aragó
(en castellà). Arxivat de l'
original
el 2024-06-03.
[Consulta: 27 maig 2023].
Constitució d'Andorra
». Arxivat de l'
original
el 20 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Legge Regionale 15/10/1997, N. 26.
Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna
. Art. 2.1, 2.4. Consiglio Regionale della Sardegna
Arxivat
2021-03-01 a
Wayback Machine
(italià)
Article 9, Tutela de la llengua i de la cultura de l'Alguer
Estatut comunal
Arxivat
2011-07-22 a
Wayback Machine
, 8 d'agost del 2000
(català)
Legge 15 Dicembre 1999, n. 482. Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche. Gazzetta Ufficiale n. 297. 20 dicembre 1999
Arxivat
2015-05-12 a
Wayback Machine
(italià)
Marta Marfany,
Els menorquins d'Algèria
ISBN 84-8415-366-5
Coromines
, Joan.
Orxata
».
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2024.
[Consulta: 25 maig 2024].
Collins English Dictionary
HarperCollins Publishers,
1991.
ISBN 0-00-433286-5
El català en altres llengües
».
Web
Generalitat de Catalunya
2012.
[Consulta: agost 2013].
Bibliografia
Badia i Margarit, Antoni Maria.
Llengua i cultura als Països Catalans
. Barcelona: Edicions 62, 1964. (Llibres a l'abast; 19) Amb nombroses reimpessions i reedicions. Actualment: (El Cangur; 16)
ISBN 8429700447
Coromines, Joan.
El que s'ha de saber de la llengua catalana
. Palma: Moll, 1954. (Raixa; 1) Amb nombroses reimpessions i reedicions. Actualment:
ISBN 8427303289
Enciclopèdia de la llengua catalana
. Barcelona: Edicions 62, 2001.
ISBN 84-297-5026-6
GRAU MATEU, Josep,
"El català, llengua de govern: la política lingüística de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)"
Revista de llengua i dret
, 64, desembre 2015.
Veny, Joan; Pons i Griera, Lídia.
Atles lingüístic del domini català
. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-. En curs de publicació.
ISBN 84-7283-720-3
(o.c.).
Institut d'Estadística de Catalunya
Enquesta d'usos lingüístics de la població 2018
Vegeu també
Portal de la Llengua Catalana
Gramàtica del català
Numerals en català
Dret lingüístic del català
Repressió del català
Diferències entre el català i l'occità
Denominacions de la llengua catalana
Normalització lingüística del català
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
Viccionari
Viccionari
Viquidites
Viquidites
Viquillibres
Viquillibres
Viquinotícies
Web de la llengua catalana. Generalitat de Catalunya
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Llengües romàniques
Llengües romàniques occidentals
Iberoromàniques
aragonès
castellà
asturlleonès
asturià
lleonès
mirandès
extremeny
càntabre
galaicoportuguès
gallec
portuguès
fala
Occitanoromàniques
català
occità
Gal·loromàniques
arpità
oïl
francès
gal·ló
borgonyó
normand
való
picard
poiteví-saintongès
lorenès
franc-comtès
berrichon
Retoromàniques
furlà
ladí
romanx
Padanoromàniques
gal·loitàlic
emilià-romanyol
lígur
llombard
piemontès
vènet
istriot
Llengües romàniques orientals
Italoromàniques
toscà
italià
cors
romanesc
napolità
sicilià
Balcoromànques
aromanès
dacoromanès
istroromanès
meglenoromanès
dàlmata
Llengües romàniques insulars
Sardoromàniques
sard
Lingüística catalana
Català
Part de
Cultura de Catalunya
}}
Dialectes
Bloc
occidental
Nord-occidental
Ribagorçà
Benasquès
aragonès
⇔ català)
Pallarès
(Vegeu:
Català a l'Aragó
Fragatí
Parlars ribagorçans
Transició
Tortosí
Matarranyenc
Valencià
Septentrional
Central
Meridional
Salat de la Marina
Parlar xeu
Alacantí
(Vegeu:
Català a Múrcia
Bloc
oriental
Septentrional
Capcinès
Central
Salat de la Costa Brava
Barceloní
parlar xava
Vilanoví
Transició
Al septentrional
Septentrional de transició
parlars de
la Garrotxa
la Cerdanya
Al nord-occidental
Tarragoní
Xipella
Solsoní
Balear
Mallorquí
Pollencí
Solleric
Felanitxer
Sineuer
Parlar de Palma
Parlar dels botifarres
Menorquí
Oriental
Occidental
Eivissenc
Oriental
Occidental
Vilatà
Alguerès
No classificats
Judeocatalà
Catanyol
Història
Català al món
Parlar gitano de França
Patuet d'Algèria
Català a Isla Cristina
Català a Malta
Català a l'Argentina
Mallorquí de l'Argentina
Menorquí de Florida
Influència en
Caló català
Castellà del País Valencià
Maltès
Murcià
Napolità
Sard
Sicilià
Parlars xurros
Diacronia
Català antic
Clàssic
Modern
Contemporani
(Vegeu:
Denominacions
, «
Llemosí
» i
Català-valencià-balear
Gramàtica
Accentuació
Apostrofació
Conjugació verbal
Falsos amics
Fonologia
Interferències gramaticals
Morfologia
Ortologia
Ortografia
accents diacrítics
Pronoms febles
Sintaxi
Entitats
IEC
AVL
IRL
IIFV
JPC
(Catalunya)
JQCV
(País Valencià)
JAC
(Illes Balears)
Institut Aragonès del Català
(Aragó)
En cursives, parlars locals i particularismes
Assignatures a l'
ESO
Catalunya
País Valencià
i les
Illes Balears
Matemàtiques
Llengua catalana
Llengua valenciana
Llengua castellana
Llengua anglesa
Llengua aranesa
Ciències naturals
Ciències socials
Educació per a la ciutadania
Educació musical
Educació física
Educació visual i plàstica
Assignatures a l'Educació de
Segona Ensenyança
d'
Andorra
Matemàtiques
Llengua catalana/valenciana
Llengua castellana
Llengua anglesa
Llengua francesa
Ciències físiques i de la natura
Ciències socials
Educació musical
Educació física
Educació visual i plàstica
Tecnologia
Registres d'autoritat
BNE
BNF
GND
LCCN
NKC
Bases d'informació
GEC
Britannica
SNL
Obtingut de «
Categoria
Català
Categories ocultes:
Articles amb sintaxi de fitxer obsoleta
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Articles amb enllaços externs no actius
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Articles amb referències puntuals demanades
Articles amb referències sense format
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
100 articles fonamentals
Control d'autoritats
Català
Afegeix un tema