El Hobbit - Wikipedia
Và al contegnud
De Wikipedia
Quest articol chì l'è scrivuu in
lombard
, grafia
milanesa
El Hobbit
(nomm
ingles
The Hobbit - There and Back Again
) l'è on romanz scrivuu del scrittor e professor ingles
John Ronald Reuel Tolkien
, publicaa per la prima voeulta in del
1937
de la cà editris
Allen & Unwin
A l'è 'l primm di liber che cunten su i stori del mond che 'l Tolkien l'aveva scomenzaa a imaginà on quai desenni prima. L'era nassuu 'me ona
novella
per bagai, e 'l gh'ha 'vuu on gran bell sucess. Quand che però gh'è staa ciamaa de scriv el liber dopo, alora el Hobbit el saria devegnuu el prologo del capolavor del scrittor, cioè
El Scior di Anei
I disegn e i ilustrazion de la version original hinn staa faa proppi del Tolkien in persona.
La storia
Modifega
modifica 'l sorgent
On bell dì de primavera, el
hobbit
Bilbo Baggins
el se troeuva denanz a l'uss de cà soa el strion
Gandalf
, che 'l ghe proponn de vegnì insemma a lù a fà on'aventura in terr lontann. Bilbo che, compagn de tucc i hobbit per ben, l'ha semper pensaa che i aventur sien on queicoss de brutt e di quai besogna scappà, el scappa dent in cà.
El dì dopo on quaivun el picca la porta de cà Baggins, e 'l Bilbo (che 'l pensa che 'l sia el Gandalf, vegnuu a bev on tè insemma lù) le derva. Vun dopo l'alter, el se troeuva in cà tredes Nan (
Óin
Glóin
Fili
Kili
Balin
Dwalin
Ori
Dori
Nori
Bifur
Bofur
Bombur
Thorin Scuderogor
), che trichen el sò bev e mangen quasi tutt quell che troeuven in dispensa. Insemma a lor el riva anca Gandalf, che 'l dì prima l'aveva mettuu on segn segrett in su l'uss de la cà de Bilbo, de manera che tucc i Nan savessen che l'era quella lì la cà indè trovàss. El strion de fatt, el gh'ha consejaa a Thorin, el capp de la comitiva de Nan, de toeu insemm a lor el Bilbo, che l'è on
scassinador
proppi bravo. Duranta la sira i Nan spieghen a Bilbo indè l'è che hinn dree a 'ndà: al de là de la
Contea
(la terra di Hobbit), al de là di
Montagn
e di
Terr Selvadegh
, per rivà a la
Montagna Deperlee
. Lì gh'era vun di regn di Nan, e 'l sò re a l'era el nonno de Thorin,
Thror
. Ma on bell dì l'era rivaa on drago ciamaa
Smaug
, che l'aveva coppaa on mucc de Nan e j'aveva scasciaa via: i Nan eren proppi sciori e gh'aveven on mucc de or, bisgiô e gioiei, e quella robba chì ai draghi la ghe pias de bon. Insomma, i tredes Nan hinn dree a tornà a cà per toeuves quell che l'è sò: Bilbo Baggins, el "scassinador", el gh'ha de trovà la manera de fài nà dent a la Montagna.
Imbesuii de tutt i stori che l'ha scoltaa, el Bilbo el va in lett. El dì dopo, quand el desseda, el pensa de vesses insognaa tutt, e in fond a l'è content. Ma el Gandalf el ghe dis che i Nan hinn dree a spettàll, e che 'l gh'ha de moeuves. A quell pont, ona part del sò anim che 'l cognosseva nò (ona propension a l'aventura che la ghe vegn de la fameja de soa mamm, i
Tuc
) la salta foeura, e 'l se decid de andàggh adree ai Nan, anca se l'ha mai scassinaa negott in tutta la soa vita. In su la strada che la mena ai montagn, el riess a fàss ciappà pussee in considerazion di Nan, già che 'l ghe da ona man a salvàss di
Omen Negher
(di bestion grand e gross che mangen de tutt e che vegnen de preja quand che 'l solta foeura el Sô). Insemma a Gandalf, i quattordes compagn a riven a
Gran Buron
, ona bella vallada cà di
Elf
de l'
Elrond
. Lù el ghe da ona man a lor, per preparàss mej per traversà i montagn e 'l ghe da di spiegazion per lengg la mappa per rivà a la Montagna Deperlee. Dopo 'n para de setemann, la compagnia la lassa Gran Buron e la ciappa la strada di
Montagn Nebbios
. Chì, in d'ona nott de tempesta, troeuven repar dent a ona caverna, ma vegnen rapii di
Orch
che viven lilinscì. Grazzia a l'intervent del Gandalf, i Nan e Bilbo riessen a liberàss e a coppà el capp di Orch, poeu tacchen a scappà. Ma in del rebelott de la fuga dent i tunnel di montagn, el Bilbo el resta indree, tutt indeperlù e in mezz al scur. Intant che 'l cerca la strada giusta, el va semper pussee dent al coeur de la montagna. On bell moment el troeuva, per cas, on anellin d'or e se 'l mett in sacoccia. On bell pont a l'incontra ona creatura strana, ciamada
Gollum
. Quell lì a l'è on esserin biott e magher che 'l viv tutt indeperlù in d'on laghett sott i montagn, el maja i pess e, se l'è bon de coppài, anca i Orch. Già che l'è corios de trovà on queidun compagn de l'hobbit, el ghe fa ona proposta: farann ona gara de indovinei; se 'l perd Bilbo, Gollum le mangerà; sedenò, Gollum el ghe farà vedè la strada per sortì foeura de lì. La gara l'è bella impegnativa, e a la fin el Bilbo el riess a vincc perchè 'l ghe domanda
Cossè che gh'hoo in sacoccia?
. Inrabbii per avè perduu, Gollum el va a ciappà on sò anellin d'or magich che 'l fa 'gnì invisibei, de manera de podè coppà Bilbo e mangiàll. Ma el se incorgg de 'vègghel pù, e 'l sospett che ghe l'abbia Bilbo el le fa andà pussee in bestia anmò. Intant che 'l scappa de la creatura, foeura de lee, el Bilbo el descovriss el podè de l'
Anell
, e le dopera per scappà via de Gollum e di Orch, e per sortì foeura di Montagn. Lilinscì, dopp d'avè caminaa per on poo, el troeuva finalment i Nan e Gandalf, che hinn proppi content de trovàll anmò (e adess le tegnen anmò pussee in considerazion). Ma de nott i Orch sortissen foeura di montagn e, insemma ai
Luff
, ghe dann la cascia a la Compagnia, che la cerca on repar in scima a di alber. I Orch proeuven a brusà i piant, e i quindes compagn vegnen salvaa domà quand che riven i
Grand Agoi
in sò aiutt.
On quai dì dopo, i Agoi lassen i Nan, Bilbo e Gandalf in di Terr Selvadegh. Gandalf el mena i sò amis a la cà de
Beorn
, on omm che ogni tant el se trasforma in d'on
ors
. Quell chì, che in d'on primm l'è minga inscì sicur de l'onestà di ospit, a la fin ghe da del mangià e on poo de armamentari per traversà el
Bosch Fosch
, la granda foresta che la se troeuva in mezz in tra i Terr Selvadegh e 'l territori de la Montagna Deperlee. Prima de andà dent a la foresta, Gandalf el lassa la compagnia perchè 'l gh'ha de fà on quai lavoreri bell important, che però el spiega nò. I quattordes compagn tacchen a traversà el Bosch, in mezz a milla pericoi. Dopo 'n atacch de ragn gigant, el Bilbo el demostra anmò 'na voeulta on coragg e finalment el cunta su del sò anell special, col deventà anmò pussee popolar in tra i Nan. On bell moment, i Nan vegnen faa presonee di
Elf
che viven in de la foresta, e 'l Bilbo el gh'ha de salvài on'altra voeulta. Cont el sò anell, el riess a 'ndà dent a la cà del
re
di Elf Silvan, a liberà i sò amis e a fài scappà dent a di baril che vegnen buttaa dent a on fiumm. Inscì sconduu, i quattordes compagn riven a
Esgaroth
, la città di Omen in sui riv del
Lagh Longh
, minga lontan de la Montagna. Chichinscì vegnen saludaa comè eroi, e ghe vegn daa on bell poo de material per rivà a la Montagna.
Rivaa lalalì, riessen a trovà ona portisina segreta che la mena dent a la Montagna. Bilbo, cont el sò anell, el ghe va dent e 'l riva in de la sala del Tesor. E lì el troeuva anca Smaug, el drago. Smaug el se incorgg che gh'è on quaivun, ma el riess minga a vedèll perchè l'è proteggiuu de l'anell. Smaug e Bilbo ciciaren on ciccinin, e 'l Bilbo per sbali el fa capì a Smaug de vess rivaa de Esgaroth. Dopo 'n poo el Bilbo el riess a scappà e 'l torna di Nan. Ma Smaug, inrabbii, el sortiss foeura de la Montagna e 'l gola fin a Esgaroth, indè che 'l tacca a spudà foeugh e a trà giò tusscoss. Ma
Bard
, on arcier discendent di vegg re di Omen, le coppa cont ona freccia: l'è 'l noeuv eroe de Esgaroth. La notizzia che 'l drago l'è mort la ghe da bonoeur a tucc. Inscì se decid de andà dent a la Montagna per cattà i gran tesor che se troeuven lì dedent. L'è l'istess lavorà che fann i Elf Silvan, che vegnen leaa di omen comandaa de Bard. Rivaa denanz a la Montagna, descovrissen che i Nan hann giamò ciappaa possess del sò vegg regn, e voeuren dàggh negott del sò tesor. Per 'sta reson, i Omen e i Elf metten sott assedi la Montagna. El Bilbo, che 'l voeur minga che 'l s'cioppa ona guerra (i Nan hann domandaa a on dord de golà di Nan di
Coi de Ferr
per dàggh ona man a combatt), el roba l'
Arkengemma
, el gioiell pussee bell del tesor di Nan, e le porta di Omen e di Elf per fàgghel doperà 'me merce de scambi. Quand che Thorin el se incorgg de 'sto lavorà, el se inrabbis de bon e 'l voeur pù che 'l Bilbo el vegna dent a la Montagna.
Intrattant a riven anca i Nan di Coi de Ferr, e 'l someja che la guerra la sia in sul pont de s'cioppa de vera. Ma a l'improvis i trii esercit vegnen leaa in tra de lor, perchè denanz a la montagna el riva on nemis pussee gramm anmò: i Orch di Montagn e i Luff, che voeuren vendicàss. La s'cioppa la granda
Battaja di Cinch Esercit
, che l'è vinciuda di Omen, Nan e Elf anca grazzia a l'aiutt di Agoi e de Beorn. In de la Battaja (indove l'è rivaa anca Gandalf, tornaa de ona granda battaja dent al Bosch Fosch) moeuren Thorin, Fili e Kili. Prima de morì, però, Thorin el riess a ciamàggh scusa a Bilbo per come l'è che l'ha trattaa.
Despoeu de tutt 'sti aventur, el Bilbo el ciappa su el tocch del tesor che i Nan, recognossent, gh'hann daa e, insemma a Gandalf, l'invia a tornà cà. Dopo 'n viagg bell longh, finalment el riva in de la Contea. De quell moment inanz, però, el sarà pù l'hobbit paciarott che l'eva prima de partì: l'è cressuu (minga d'età, perchè 'l gh'aveva giamò cinquant'agn) e l'ha scovert quell che l'è bon de fà, anca se l'è inscì piscinin e, a l'aparenza, poch important. Tutt quell, però, el le fa vegnì on poo strani ai oeugg de tucc i alter hobbit, ma lù ghe da pù importanza.
Al cinema
Modifega
modifica 'l sorgent
Per savenn pussee, varda l'articol
El Hobbit (film)
Ona prima version in carton animaa per bagai l'è stada fada in del
1977
, dirigiuda de
Jules Bass
Arthur Rankin Jr
In di
Agn Domilla
, despoeu el gran sucess cinematografegh de la trilogia del
Scior di Anei
del
Peter Jackson
, l'è vegnuda foeura l'esigenza de fà on film anca in su la prima overa de Tolkien. Dopo vari agn de contrattazion, a la fin l'è staa scernii anmò 'na voeulta el Jackson per fà su el noeuv film. El liber l'è staa spartii foeu in tre part: el primm episodi l'è sortii in del
2012
, intant che 'l segond l'è vegnuu foeura a la fin del
2013
; per el terz gh'avaremm de spettà l'
inverno
del
2014
Vos corelaa
Modifega
modifica 'l sorgent
El Scior di Anei
Gandalf
Bilbo Baggins
Smaug
Hobbit
Nan
John Ronald Reuel Tolkien
Utegnüü da "
Categorie
Articol in Milanes
Articol in ortografia milanesa
El Hobbit
Sgionta un argoment