França - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

França - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
Coord.:
47°
N, 2°
47°N
2°E
47; 2
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «
Françoaldo Sena de Souza
».
França
République française
(fr)
France
(fr)
Bandera
Escut d
armes
Tipus
estat sobirà
república
país
Himne
La Marsellesa
(4 octubre 1958)
Lema
Llibertat, igualtat, fraternitat
Epònim
francs
Lloc
47°
N, 2°
47°N
2°E
47; 2
Capital
París
(1789–)
Conté la subdivisió
Alps
Alsàcia
(1956–2015)
Alta Normandia
../... 26+
Població humana
Població
68.605.616
(2025)
(106,56
hab./km²
Gentilici
francès,
francesa
Idioma oficial
francès
Geografia
Part de
Espai Econòmic Europeu
Superfície
643.801 km²
Aigua
0,3
Banyat per
canal de la Mànega
oceà Atlàntic
mar del Nord
mar Mediterrània
Punt més alt
Mont Blanc
(4.808,72 m)
Punt més baix
estany de Lavalduc
(−10 m)
Limita amb
Espanya
sud
Itàlia
Mònaco
Brasil
Surinam
Suïssa
Luxemburg
Alemanya
Andorra
sud
Bèlgica
nord
Regne dels Països Baixos
(2010–)
Dades històriques
Anterior
Regne de França
Rauracian Republic
(en)
Republic of Bouillon
(en)
Ciutats lliures de Menton i Roquebrune
Regne de Bora Bora
Cronologia
481
Regne dels Francs
agost 843
Frància Occidental
Tractat de Verdun
18 maig 1804
Primer Imperi Francès
Dia festiu
Dilluns de Pasqua
dilluns de Pasqua
Dia de la Victòria a Europa
8 de maig
Ascensió de Jesús
39 dies després de Pasqua
Dilluns de Pentecosta
50 dies després de Pasqua
festa nacional francesa
14 de juliol
Assumpció de Maria
15 d'agost
Tots Sants
1r de novembre
Dia de l'Armistici
11 de novembre
Nadal
25 de desembre
Dia Internacional dels Treballadors
1 de maig
Cap d'Any
1 de gener
Divendres Sant
2 dies abans de Pasqua
Organització política
Forma de govern
sistema semipresidencial
Òrgan executiu
Govern de França
Òrgan legislatiu
Parlament francès
President
Emmanuel Macron
(2017–)
Primer ministre
Sébastien Lecornu
(2025–)
Màxima autoritat judicial
Tribunal de Cassació de França
Membre de
Tractat de No Proliferació Nuclear
Centre de Coordinació de Moviments Europeus
Organització Conjunta de Cooperació en Matèria d'Armament
../... 55+
PIB nominal
2.957.879.759.264 $ (2021)
Pressupost
455.200.000.000 € (2023)
Moneda
euro
Identificadors descriptius
Fus horari
UTC+01:00
(→
França metropolitana
hora estàndard
Domini de primer nivell
.fr
.bzh
.re
.wf
.yt
.pm
.paris
.alsace
Prefix telefònic
+33
Telèfon d'emergències
112
15
17
18
114
Codi país
FR
Codi NUTS
FR
Lloc web
service-public.fr
França
francès
France
fʁɑ̃s
?·
pàg.
), oficialment la
República Francesa
francès
République française
[ʁe.py.blik⋅fʁɑ̃.sɛz]
), és un
estat
constituït per una
metròpoli
i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la
Unió Europea
; a l'
Europa
occidental, limita a l'oest amb l'
oceà Atlàntic
; al nord amb el
canal de la Mànega
, el
pas de Calais
–que la separa del
Regne Unit
– i la
mar del Nord
; a l'est amb
Bèlgica
Luxemburg
Alemanya
Suïssa
Itàlia
, i al sud amb
Andorra
Espanya
Mònaco
i la mar
Mediterrània
. Abasta 543,801 km²
i té una població total de 66,7 milions de persones.
És una
república semipresidencialista
unitària que es divideix en 18
regions
, amb capital a
París
, la ciutat més gran del país i el principal centre cultural i comercial. La
França Europea
inclou igualment l'illa mediterrània de
Còrsega
, al nord de l'illa italiana de
Sardenya
. Els anomenats
territoris d'ultramar
, repartits arreu del món, es componen de nombroses illes i enclavaments continentals, com ara la
Guaiana Francesa
, l'
illa de la Reunió
o els
Terres Australs i Antàrtiques Franceses
Durant l'
edat del ferro
, el que avui és la França metropolitana va ser habitada pels
gals
, un poble
celta
. L'àrea va ser annexada al 51 aC per
Roma
, i el territori va portar el nom de Gàl·lia fins al 486, quan els
francs
germànics
van conquerir la regió i van formar el
Regne de França
. Amb la seva victòria a la
Guerra dels Cent Anys
(1337-1453), França va esdevenir una gran potència europea en la
baixa edat mitjana
, enfortint la construcció de l'Estat i la
centralització política
. Durant el
Renaixement
, la cultura francesa va florir i es va establir un
imperi colonial global
, que al
segle
xx
seria el segon més gran del món.
Al
segle
xvi
va ser dominada per
guerres civils religioses
entre
catòlics
protestants
hugonots
). França es va convertir en el poder cultural, polític i militar dominant l'Europa en temps de
Lluís XIV
. A l'acabament del
segle
xviii
, la
revolució francesa
va enderrocar la
monarquia absoluta
; va establir una de les primeres
repúbliques
de la història moderna i va redactar la
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
, que expressa els ideals de la nació actuals.
Al
segle
xix
Napoleó
va obtenir el poder i va establir el
Primer Imperi Francès
. Després del col·lapse de l'Imperi, França va patir una successió de governs tumultuosos que van culminar amb l'establiment de la
Tercera República Francesa
el 1870. França va ser un
participant important
en la
Primera Guerra Mundial
, de la qual
va sortir victoriós
, i va ser una de les
potències aliades
en la
Segona Guerra Mundial
, malgrat ser ocupada per les
potències de l'Eix
el 1940. Després de
l'alliberament
el 1944, es va establir la
Quarta República
i va ser posteriorment dissolta en el curs de la
guerra d'Algèria
. La
Cinquena República
, dirigida per
Charles de Gaulle
, es va formar el 1958 i es manté fins avui en dia. Algèria i gairebé totes les altres colònies van obtenir la seva independència en la dècada del 1960 amb la mínima controvèrsia, i en general conserven estretes
relacions econòmiques i militars amb França
França ha estat durant molt temps un centre mundial de l'
art
, la
ciència
i la
filosofia
. És el quart país amb més monuments declarats
Patrimoni de la Humanitat
a Europa per la
UNESCO
i rep al voltant de 83 milions de
turistes
estrangers a l'any, més que qualsevol altre país del món.
França és un
país desenvolupat
amb la
sisena economia més gran
del món per
PIB nominal
i el
novè més gran
per
paritat de poder adquisitiu
En termes de la riquesa total de les llars, ocupa el quart lloc del món. França s'exerceix bé en les classificacions internacionals d'
educació
salut
esperança de vida
desenvolupament humà
. França roman una gran potència al món; és membre fundador de les
Nacions Unides
, on és un dels cinc membres permanents del
Consell de Seguretat de l'ONU
, i membre fundador de la
Unió Europea
(UE).
També és membre del
Consell d'Europa
, formava part de l'
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE), de la
Francofonia
i del
Grup dels vuit
(G8). Militarment, és membre de l'
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
(OTAN).
Geografia
França a vista de satèl·lit.
Geografia física
Articles principals:
Geografia de França
Dependències d'ultramar franceses
La part europea de França és la
França metropolitana
i està situada en una de les extremitats occidentals d'
Europa
. Limita amb la
mar del Nord
al nord, amb el
canal de la Mànega
al nord-oest, amb l'
oceà Atlàntic
a l'oest i amb la
mar Mediterrània
al sud-est. Políticament, fa frontera amb
Bèlgica
Luxemburg
al nord-est, amb
Alemanya
Suïssa
a l'est, amb
Itàlia
Mònaco
al sud-est, i amb
Espanya
Andorra
al sud-oest. Les fronteres meridionals i orientals del país corresponen als massissos muntanyosos dels
Pirineus
, els
Alps
i el
Jura
; la frontera nord-est correspon amb el
riu Rin
, mentre que la resta de fronteres no corresponen a cap element natural. La França metropolitana comprèn diverses illes, incloses
Còrsega
i les illes costaneres. Es troba entre les latituds 42° 19'46 "N i 51° 5'47" N i entre les longituds 4°46' O i 8°14'42" E i, per tant, es troba dins de la zona
temperada
del nord. La part continental cobreix al voltant de 1000 km de nord a sud i d'est a oest.
França també es compon de molts territoris fora del continent europeu, anomenats
territoris d'ultramar
, la qual cosa li permet estar present en tots els oceans del món excepte l'
oceà Àrtic
. Aquests territoris tenen diferents estatuts de l'administració territorial francesa i es troben a:
L'
Amèrica del Nord
: la col·lectivitat territorial de
Saint-Pierre i Miquelon
El
Carib
: Els departaments de
Guadeloupe
Martinica
i les col·lectivitats territorials de
Saint Barthélemy
Saint-Martin (Antilles Franceses)
L'
Amèrica del Sud
: El departament de la
Guaiana Francesa
L'
oceà Índic
occidental: El departament de la
Reunió
i la col·lectivitat departamental de
Mayotte
L'
oceà Pacífic
: la col·lectivitat territorial de
Wallis i Futuna
, el país d'ultramar de la
Polinèsia Francesa
i la col·lectivitat
sui generis
de
Nova Caledònia
L'
Antàrtida
i l'oceà Índic meridional: Les
Terres Australs i Antàrtiques Franceses
Mapa físic simplificat de França.
França és fronterera amb el
Brasil
Surinam
a la
Guaiana Francesa
, i també amb els
Països Baixos
a través de la part francesa de
Sant Martí
. El territori europeu de França cobreix 551.500 km², que el converteixen en l'estat més gran de la
Unió Europea
. La superfície total de França, amb els seus departaments i territoris d'ultramar (amb exclusió de la
Terra Adèlia
), és de 643,801 km², el 0,45% de la superfície total de la Terra. França posseeix una àmplia varietat de paisatges; des de les planes costaneres al nord-oest a les serralades dels
Alps
al sud-est, el
massís Septentrional
al sud i els
Pirineus
al sud-oest.
Deixant de banda els territoris d'ultramar, França ha duplicat la seva superfície inicial al llarg de la seva història annexionant-se alguns territoris dels voltants mitjançant tractats o conquestes, d'entre els quals destaca la totalitat d'
Occitània
, situada al sud de França, que representa la conquesta més important. Altres antigues regions històriques que són part de França són la Bretanya, Arpitània, Alsàcia i Lorena i Còrsega. Una part de
Catalunya
també roman actualment sota administració francesa d'ençà del 1659; l'anomenada
Catalunya del Nord
, situada a l'extrem sud-est de l'Estat; així com
una part del País Basc
a l'extrem sud-oest.
A causa dels seus nombrosos
departaments i territoris d'ultramar
dispersos en gairebé tots els oceans del planeta, França posseeix la segona
zona econòmica exclusiva
(ZEE) més gran del món, que abasta 11.035.000 km², just darrere de la ZEE dels
Estats Units
(11.351.000 km²), i davant de la ZEE d'
Austràlia
(8.148.250 km²). La seva ZEE cobreix aproximadament el 8% de la superfície total de totes les ZEE del món.
Amb 4.810,45
metres sobre el nivell del mar
, el
Mont Blanc
, situat als
Alps
a la frontera entre França i
Itàlia
, és el punt més elevat de França, de la
Unió Europea
i de l'
Europa occidental
. França també té extensos sistemes fluvials, com el
Sena
, el
Loira
, la
Garona
i el
Roine
, que divideix el massís central dels Alps i desemboca a la
mar Mediterrània
a la
Camarga
. Còrsega es troba davant la costa mediterrània.
Geologia, orografia i hidrografia
Article principal:
Llista dels rius de França
Penya-segats prop d'
Étretat
, a la
Normandia
La França metropolitana compta amb una àmplia varietat de conjunts topogràfics i paisatges naturals. Gran part del territori actual de França va sorgir durant diversos episodis
tectònics
com l'aixecament
varisc
a l'
era Paleozoica
. Les muntanyes dels
Alps
, els
Pirineus
i el
Jura
són al seu torn molt més joves i tenen formes menys erosionades -el pic més elevat dels Alps, el
Mont Blanc
, fa 4.809 metres sobre el nivell del mar-. Tot i que el 60% dels municipis estan classificats com a propensos a tenir
riscos sísmics
, els
terratrèmols
no són gaire habituals a França. Aquests massissos delineen diverses conques
sedimentàries
, inclosa la conca d'
Aquitània
al sud-oest i la conca de
París
, al nord. A més, diverses vies naturals, com ara la vall del
Roine
, permeten una fàcil comunicació entre localitats.
Les costes ofereixen paisatges contrastants:
penya-segats
(a la
costa Blava
, per exemple), els
aiguamolls
i les zones forestals de
Sologne
o les llargues platges sorrenques del
Llenguadoc
. El sistema fluvial de França s'organitza principalment al voltant de quatre grans rius i dos de menors: el
Loire
, el
Sena
, la
Garona
i el
Roine
, i el
Mosa
i el
Rin
- que a França te menys importància que a la resta d'Europa-. La conca francesa dels primers quatre rius correspon al 62% del territori metropolità.
França compta amb 11 milions de quilòmetres quadrats d'aigües marines sota la seva jurisdicció, dins dels tres oceans dels quals el 97% són a ultramar.
Biodiversitat i medi ambient
Bosc d'
avets
als Alps.
La majoria del territori metropolità de França correspon al
bioma
de
bosc temperat de frondoses
, encara que també hi ha el
bosc temperat de coníferes
als Alps i el
bosc mediterrani
al sud-est. La quantitat de
cérvols
en estat salvatge s'està incrementant gràcies a polítiques orientades amb aquest objectiu, a part que es garanteix la protecció de les espècies autòctones no domèstiques, amb la creació de parcs i reserves naturals, així com per la reintroducció d'espècies que van ser exterminades al país (l'
os bru
, el
linx
i el
bisó europeu
, entre d'altres).
A la França metropolitana hi ha 136 espècies d'arbres,
cosa excepcional tractant-se d'un país europeu. Al país hi ha 9
parcs nacionals
i 46
parcs naturals
. Les espècies
vegetals
conreades per a consum humà directe i per a la producció agroindustrial ocupen grans espais de la superfície francesa, destacant la
vinya
i el
blat
entre moltes altres. Es practica una intensiva criança i explotació de
bous
porcs
ovelles
cabres
cavalls
. També abunden espècies menors com els
conills
i l'
aviram
La producció agropecuària representa un 56% (del qual les terres de cultiu són un 33%, les collites permanents un 3%, i les pastures permanents un 20%), la massa forestal el 28%, i «altres» el 16%.
10
Els boscos s'estenen sobre la superfície de la França metropolitana fins a cobrir més de 140.000 km². Les zones especialment protegides conformen el 8% del territori nacional. El subsòl proporciona materials de construcció en abundància (
grava
sorra
calç
) i matèries primeres (
caolí
talc
sofre
potassa
), però és pobre en productes energètics i minerals. La
Guaiana Francesa
, per la seva banda, té el 90% del seu territori cobert per la
selva tropical
Organització territorial
Article principal:
Administració territorial de França
Alts de
França
Normandia
Illa de
França
Gran Est
Borgonya-
Franc-
Comtat
Centre-
Vall del Loira
País del
Loira
Bretanya
Nova-
Aquitània
Alvèrnia-
Roine-Alps
Occitània
Provença-
Alps-
Costa Blava
Còrsega
Guaiana Francesa
Guadalupe
Martinica
Mayotte
Reunió
Bèlgica
Luxemburg
Alemanya
Suïssa
Itàlia
Regne Unit
Andorra
Catalunya
Brasil
Surinam
Espanya
Mònaco
Canal de la Mànega
Badia de
Biscaia
Mar de
Ligúria
Mar
Mediterrani
Les principals divisions administratives franceses són les
regions
, un total de 18 (de les quals 13 pertanyen a la
França Europea
). El següent tipus de divisió administrativa és el
departament
, un total de 101 (de les quals 5 són d'ultramar). La següent divisió administrativa és el
districte
arrondissement
, i n'existeixen 329. Els districtes se subdivideixen en 3879
cantons
per motius administratius i electorals. Finalment, també els districtes són dividits en 36.571
municipis
communes
Les regions, els departaments i els municipis són coneguts com a "col·lectivitats territorials" (
collectivités territoriales
), la qual cosa vol dir que els residents poden elegir els membres d'una assemblea local i un cap executiu, mentre que els districtes i els cantons són meres divisions administratives i/o electorals sense autonomia. Fins al 1940 els districtes també eren col·lectivitats territorials amb una assemblea local (el consell de districte), però van ser eliminades durant el règim de Vichy, i abolides en la
Quarta República
el
1946
Tres comunes o municipis importants –
París
Lió
Marsella
– es divideixen en
arrondissement
o districtes municipals per a la seva administració territorial amb batlles locals i disposen d'una certa autonomia financera i administrativa al si del mateix consell municipal. El departament de París només es constitueix d'una sola comuna o municipi, i les quatre regions d'ultramar –
Guadaloupe
Martinica
Guaiana Francesa
i l'
Illa de la Reunió
– són constituïdes només per un departament. La regió de
Còrsega
, que comprèn dos departaments, té un estatut especial de col·lectivitat territorial lleugerament diferent de les altres regions europees (n'és considerat una, malgrat no ser una regió continental). Totes les regions, continentals o d'ultramar, són parts integrants de la Unió Europea.
Dependències franceses a ultramar
Des de la promulgació de les
lleis Defferre
de 1982 i
1983
, i les
lleis Raffarin
del
2003
2004
, França s'ha constituït com un estat descentralitzat. La reforma constitucional de febrer del 2003 precisa que l'organització de la República és descentralitzada. La descentralització, que ve acompanyada en la seva primera etapa de la desconcentració, afavoreix l'aparició de poders locals veritables, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produeix debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de
devolució de poders
administratius.
A més de les col·lectivitats territorials d'exercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existeix un esglaó intermunicipal que exercirà a poc a poc més competències. De fet, les comunes o municipis han estat convidades a agrupar-se sota el règim de la
mancomunitat
que disposa d'ara endavant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurídica reconeguda. El
2006
, 2.573 comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeració i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional amb 90% del total de les comunes o municipis i el 85% de la població francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o fins i tot de regions diferents. Algunes mancomunitats existeixen també amb col·lectivitats locals de països veïns, la qual cosa facilita la gestió d'equipaments comuns, principalment en matèria de transportació.
Un nou esglaó s'ha creat amb l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en ens més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins i tot aquelles que són excloses de les mancomunitats ja existents.
Demografia
Ciutats de més de
200 000 hab. (2011)
Majors zones
metropolitanes (2011)
París
2 249 971
París
12 292 895
Marsella
850 636
Lió
2 288 759
Lió
472 305
Marsella
1 720 941
Tolosa
447 340
Tolosa
1 250 251
Niça
344 064
Lilla
1 159 547
Nantes
287 845
Burdeus
1 140 668
Estrasburg
272 222
Niça
1 003 947
Montpeller
264 538
Nantes
884 275
Burdeus
235 178
Estrasburg
764 013
Lilla
227 533
Rennes
679 866
Rennes
208 033
Grenoble
675 122
Amb una població estimada de 64 milions,
11
França és el 21è país més poblat del món.
12
Les zones metropolitanes més poblades de França són
París
Lió
Marsella
Tolosa
Lilla
Burdeus
Niça
Nantes
Estrasburg
Rennes
. França, ha tingut un
creixement poblacional
natural (que exclou la migració) superior a la majoria dels països de la Unió Europea i el 2003 va ser responsable de la immensa majoria del creixement natural del bloc.
El 2020 la
taxa de natalitat
estimada és d'1,78 fills per dona, el país més fecund d'Europa, per davant d'
Irlanda
que té 1,77.
13
i la
taxa de creixement poblacional
de 0,574%.
11
La
taxa neta de migració
estimada per al 2008 és positiva, d'1,48 migrants per 1.000 habitants.
11
El 2006, l'Institut Nacional d'Estadística i d'Estudis Econòmics (
INSEE
, en francès), va estimar que 4,9 milions d'immigrants vivien a França, és a dir el 8% de la població. Ja que els nens nascuts de pares immigrants en sòl francès es consideren francesos, el nombre de ciutadans d'origen estranger és de 6,7 milions (segons l'estimació de 1999), és a dir el 10% de la població francesa.
Etnografia
Des de temps prehistòrics, França ha estat un encreuament de comerç, migració i invasions. Quatre són els grups ètnics principals de França: precèltics,
celtes
llatins
germànics
francs
visigots
burgundis
vikings
). A més d'aquestes poblacions "històriques", nous pobles han immigrat a França des del
segle
xix
belgues
italians
espanyols
portuguesos
polonesos
romanesos
grecs
jueus
de l'Europa Oriental i del
Magrib
àrabs
amazics
del
Magrib
Afro-francesos
xinesos
entre d'altres. S'estima que el 40% de la població francesa descendeix, en diverses proporcions, d'aquests grups migratoris, cosa que fa de França un dels estats més diversos ètnicament d'Europa, malgrat l'estereotip popular de França com a nació
gal·la
. No obstant la integració dels pobles europeus va ser més fàcil que no pas els pobles no-europeus, la qual cosa ha produït barreres culturals i discriminació social.
Llengües
Articles principals:
llengües de França
literatura francesa
Senyals bilingües en francès i bretó, una llengua regional de França.
La
llengua oficial
de la República Francesa és el
francès
, i d'acord amb el segon article de la
constitució francesa
, el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francès. A més, tot i que segons la
llei Toubon
de 1994, la publicitat comercial pot utilitzar les llengües regionals, sempre ha d'utilitzar també el francès. Des de
1882
, data en què la
Tercera República
va instaurar l'educació primària universal, l'ús de les llengües regionals va ser durament reprimit, amb l'objectiu de crear unitat nacional.
14
Amb aquesta política, el francès s'ha imposat a la resta de llengües regionals i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Tot i que no gaudeixen de cap reconeixement oficial, algunes d'aquestes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa—com és el cas del
català
al departament dels
Pirineus Orientals
—i a les universitats.
14
La immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'
àrab
14
El 1999, un projecte encomanat pel govern francès identificà 75 llengües que qualificarien per al reconeixement en la ratificació de la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
, de les quals 24 són autòctones a la metròpoli, i les altres són dels territoris d'ultramar.
15
El
Consell Constitucional
, tanmateix, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradeia la provisió constitucional de la Cinquena República que establia que el francès era la llengua de la República. Tot i que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció addicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títol ha esdevingut la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".
16
Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el 75è article de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconèixer la diversitat lingüística de l'Estat i ara estableix "
les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França
".
17
Malgrat tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.
11
Religió
Catedral de Notre Dame, a
París
França és un estat laic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de
laïcitat
francès, vigent des de 1905, el govern té la prohibició legal de reconèixer cap "religió", però reconeix les "organitzacions religioses", sense esmentar res de la doctrina religiosa. Les organitzacions religioses, al seu torn, no han d'intervenir en la política i el govern francesos.
D'acord amb l'enquesta de l'
Eurobaròmetre
, el 2010 el 44% va respondre que és
cristià
(41% va dir ser
catòlic
, 2%
protestant
i 1% d'altres
cristians
), el 29% s'identifica com
agnòstic
o no creient, el 13% com a
ateu
, 2% com
musulmà
, 1% com
budista
mentre el 4% va dir ser una altra religió i el 7% no va respondre l'enquesta.
18
Una enquesta prèvia del
Eurobaròmetre
el 2005, el 34% dels ciutadans francesos van respondre que "creien en l'existència d'un déu", mentre que el 27% va respondre que "creien en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el 33% negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.
19
Tot i que només l'1% dels francesos són jueus, la comunitat jueva és la més gran d'Europa, amb 600.000 adherents. El nombre total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el nombre total entre 5 i 6 milions.
20
21
Religió
% dins la població francesa (2010)
18
Cristians
catòlics
41%,
protestants
2%, "altres cristians" 1%)
44
Irreligiosos
Agnòstics
29
Ateus
13
Islàmics
Budistes
Altres
No ho saben, no contesten
Educació
L'educació francesa està centralitzada i dividida en tres etapes: primària, secundària i superior.
L'educació primària i secundària són predominantment públiques gestionades pel Ministeri d'Educació Nacional.
L'ensenyament superior es divideix entre les universitats públiques i les prestigioses i selectives
Grans Écoles.
Traient aquestes últimes, França és coneguda per la seva educació superior assequible.
22
Actualment, França és un dels països europeus que disposa de més beques per a estudiants, concedides per institucions públiques i privades que cobreixen tot tipus de nivells i assignatures de grau.
22
23
Política i govern
La República Francesa es va fundar sobre la
Declaració dels drets de l'home i del ciutadà
de 1789.
França és una
república
unitària
, "indivisible,
laica
democràtica
i social" amb un règim
semipresidencial
, segons la
constitució de la Cinquena República
aprovada per
referèndum
el
28 de setembre
1958
. El
poder executiu
es divideix en dos:
el
president de la República
cap d'Estat
, electe per sufragi universal, per un mandat de cinc anys; i
el govern, encapçalat pel
primer ministre
; designat pel president, sovint el líder del partit o coalició amb més representació a l'Assemblea Nacional.
Abans de 1962, el President de la República Francesa era elegit per mitjà del sufragi universal indirecte d'un ampli
col·legi electoral
. Aquest col·legi electoral havia estat ampliat per evitar la preponderància del poder legislatiu sobre el poder executiu, que s'havia produït durant la
Quarta República Francesa
i que havia provocat el bloqueig de les institucions. El novembre de 1962, el president de la República va demandar, per
referèndum
que fos elegit per sufragi universal directe, utilitzant l'article 11 de la constitució i no l'article 89. L'article 11 permet sotmetre a referèndum les lleis sobre els poders públics i l'organització de les institucions o fins i tot els tractats internacionals, mentre que l'article 89 permet sotmetre una revisió constitucional al poble només després de l'acord parlamentari o congressista. Amb aquest esdeveniment el govern de Pompidou va ser deposat per una moció de censura.
En la constitució de la Cinquena República, el poder executiu va ser reforçat en detriment del poder legislatiu. El president va adquirir poders com ara el dret a la dissolució de l'Assemblea Nacional (article 12 de la constitució), el dret a sotmetre al poble un referèndum (article 11 de la constitució), el poder de nomenar el Primer ministre (article 8 de la constitució) o fins i tot el dret de donar un missatge al Parlament (article 18 de la constitució). Quant al govern, el president determina i dirigeix la política de la nació. Disposa igualment del poder reglamentari que el permet aplicar lleis. Fixa, també, 3/4 de les ordres del dia de l'Assemblea nacional. Després de la reforma constitucional del
2001
, el President de la República n'és elegit per cinc anys per sufragi universal directe. La
pena de mort a França
es va abolir l'any
1981
, convertint-se així l'últim Estat de la
Comunitat Europea
en fer-ho, i encara queden partits polítics a favor de restablir-la.
El
poder legislatiu
recau sobre el
Parlament de França
, un cos legislatiu
bicameral
compost per:
l'
Assemblea Nacional
Assemblée Nationale
en
francès
), integrat per 577 diputats, representants de circumscripcions locals i electes per un mandat de cinc anys; i
el
Senat
, integrat per 348 membres, electes per un
col·legi electoral
per un mandat de sis anys.
Palau Borbó
, seu de l'Assemblea Nacional.
L'Assemblea Nacional té el poder de destituir el gabinet o govern executiu amb una
moció de censura
. Per això, el primer ministre i el seu gabinet de ministres són determinats pel partit o coalició de partits amb majoria a l'Assemblea. Si el president de la República i la majoria de l'Assemblea són de partits diferents, hi ha una "
cohabitació
". Els francesos a l'estranger són representants per l'Assemblea dels Francesos de l'Estranger.
Els senadors són elegits indirectament per aproximadament 150.000 "grans electors" (
grands électeurs
), que són principalment càrrecs electes locals. Entre els grans electors hi ha consellers regionals, consellers de departament, batlles, consellers municipals i llurs delegats, i els diputats de l'Assemblea Nacional. Aquest sistema introdueix un biaix en la composició del Senat, ja que afavoreix les àrees rurals. Els poders legislatius del Senat són limitats; quan no hi ha cap acord entre les cambres, l'Assemblea Nacional té l'última paraula, llevat dels casos de les lleis constitucionals i lleis orgàniques.
Emmanuel Macron
, president de la República Francesa.
La judicatura està integrada per diverses corts. Els casos civils són jutjats per les Corts de Gran Instància (
Grande instance
) i els Tribunals d'Instància (
Tribunaux d'instance
). Els casos criminals són jutjats pels Tribunals Correccionals (
Tribunaux correctionnels
) i els Tribunals de Policia (
Tribunaux de police
). Totes les decisions finals d'aquestes corts i tribunals poden dirigir-se a una de les trenta-cinc Corts d'Apel·lació. A més, totes aquestes corts i tribunals són controlades per la Cort de Cassació, així com les altres corts professionals especialitzades. La
Cort de Justícia de la República
Cour de Justice de la République
), és la cort pels casos d'alta traïció, integrada per membres de l'Assemblea Nacional i alguns senadors, la qual jutja els casos relacionats amb el president i els ministres.
14
Paral·lelament a la judicatura, existeix una jerarquia de corts administratives, controlades pel
Consell d'Estat
, la qual examina els casos d'apel·lació. El Consell d'Estat, té un cert control sobre el govern i l'administració en assegurar que les accions es conformen a la llei.
14
No obstant això, ni la judicatura ni les corts administratives dictaminen els casos relacionats amb la constitució, tasca que pertany al
Consell Constitucional
. El Consell examina les lleis per determinar llur concordança amb la constitució, abans de llur promulgació, en el cas de les lleis orgàniques, o per petició del President de la República, el President del Senat, el President de l'Assemblea Nacional, el Primer Ministre; o per petició de seixanta senadors o seixanta diputats.
Economia
Article principal:
Economia de França
L'economia francesa està en una transició d'una economia rica i moderna en què el paper del govern i la intervenció eren significatives a una amb més participació de les empreses privades i que funciona segons els mecanismes de mercat.
24
El govern ha
privatitzat
parcialment o totalment moltes companyies de béns i serveis; hi ha participació privada en algunes empreses importants com ara
Air France
Renault
, i
Thales
, tot i que el govern encara manté un control significatiu en els sectors energètic, del transport públic i de la indústria de la defensa.
24
França promou el
capitalisme
, però busca assolir la igualtat social per mitjà de la legislació, les
polítiques tributàries
, i la
despesa social
, per reduir la disparitat de la renda.
24
Com a membre del
G8
, el grup de les nacions més industrialitzades, l'economia francesa és la vuitena més gran del món, amesurat en el seu
Producte interior brut
en
paritat de poder adquisitiu
25
o la sisena en termes nominals.
26
França és el cinquè exportador de béns i el quart exportador de serveis més gran del món.
27
Tot i així, la balança comercial va tenir un dèficit de 53.400 milions de dòlars el 2007.
27
El principal
índex borsari
francès és el
CAC 40
L'
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
, de la qual França és membre, va reportar, el 2005, que, entre els països del G8, França encapçala la llista en productivitat (en PIB per hores treballades).
28
Tot i així, el PIB per capita de França és 30% inferior al dels
Estats Units
, efecte atribuïble al percentatge de la població activa; el 2004, el 68,8% de la població entre els 15 i els 64 anys treballava, en comparació amb el 80% al
Japó
, el 78,9% al
Regne Unit
, el 77,2% als Estats Units i el 71% a
Alemanya
29
El 2007, el govern va iniciar una reforma laboral. La càrrega tributària francesa és una de les més elevades d'Europa, a prop del 20% del PIB el 2005.
24
Amb 82 milions de turistes el 2007,
30
França és el primer destí turístic del món.
Història
Article principal:
Història de França
En
llatí
Francia
designava la regió del nord d'
Europa
, poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les
tribus germàniques
que s'anomenaven a si mateixos els
francs
. Hi ha diverses teories sobre l'origen del terme. Una suggereix que es deriva del
protogermànic
frankon
, que es tradueix com a
javelina
o llança. Una altra teoria suggereix que en una antiga llengua germànica
franc
significava "lliure" (origen de la paraula catalana "franc"), tot i que una d'altra proposta que és el mot "franc" el que es deriva de la designació del poble germànic, atès el seu estatus com a poble lliure durant l'
Imperi Romà
. De fet, des dels segles
iii
al
IV
els romans ja tenien contactes amb els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en llur exèrcit molt abans de les
grans invasions germàniques
pròpiament dites. Durant el període de la
dinastia carolíngia
, el territori del poble franc va ser denominat
Franchonolant
Frenkenland
), mentre que el territori del poble
gal·loromà
va ser denominat
Uualholant
Welschland
). El 1204, la paraula
Francia
va designar, per primera vegada, el territori sobre el qual s'exercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a anomenar-se, esporàdicament,
rex Francie
Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la
Gàl·lia
, habitada pels
gals
, un poble
celta
. La Gàl·lia fou conquerida pels
romans
al
segle primer aC
, i els gals van adoptar la llengua i la cultura
romàniques
. El
cristianisme
també hi va arrelar en els segles
segon
tercer
de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el
Rin
foren traspassades per tribus
germàniques
al
segle IV
, principalment pels
francs
, dels quals deriva el nom del país; la
França
(o
Illa de França
) fou un domini feudal dels reis
Capets
francesos al voltant de
París
Divisió de l'
imperi Carolingi
pels tractats de
Verdun
843
) i
Meerssen
870
).
Encara que l'inici de la
monarquia francesa
sovint remunta al
segle
, l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença amb la divisió de l'
imperi Franc
de
Carlemany
en dues parts, oriental i occidental, al
segle
ix
. La part oriental donaria origen al que ara és
Alemanya
, mentre que la part occidental és a l'origen de França.
Els descendents de Carlemany van governar França fins al
987
, quan
Hug Capet
, duc de França i comte de París, fou coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels
Capets
, governarien el
Regne de França
fins al
1792
, quan la
Revolució Francesa
va establir la
Primera República Francesa
, en un període de transformacions radicals que va començar el
1789
Napoleó Bonaparte
va agafar el control de la República el
1799
, de la qual se'n va proclamar Primer Cònsol. Els seus exèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous reialmes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Arran de la seva derrota el
1815
, la monarquia francesa fou restablerta, la qual més endavant va ser abolida legislativament i seguida per una
Segona República
el
1848
. Aquesta segona república va finalitzar quan l'últim nebot de l'Emperador,
Lluís Napoleó Bonaparte
, en fou elegit President i va proclamar un
Segon Imperi
el
1852
. No tan ambiciós com el seu oncle, el segon Napoleó també fou finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la
Tercera República
1870
).
Si bé al final resultà vencedora tant a la
Primera Guerra Mundial
com a la
Segona
, França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial (
Imperi colonial francès
) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de
1958
, s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la
Cinquena República
) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipus parlamentari.
Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a
Algèria
, el govern de Pflimlin va ser deposat. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de
1958
, amb poders plens i amb la tasca de redactar una constitució que establís la Cinquena República. En va ser elegit president el desembre del mateix any.
De Gaulle va utilitzar en diverses vegades el
referèndum
principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mitjà del sufragi universal. El
1965
, en la primera elecció amb sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit amb el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari
François Mitterrand
El
maig francès
de 1968 van començar les manifestacions estudiantils (moviment que després s'estendria a altres regions del món) van concentrar els partits d'esquerra, sacsejant el règim de De Gaulle. Després d'una manifestació pro-de Gaulle als Camps Elisis li van donar un nou suport. El
1969
, però, el govern de Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de 21 regions amb poders polítics limitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. Amb el «no» del referèndum, de Gaulle va renunciar.
Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és
Nicolas Sarkozy
i el 2012 és elegit president
François Hollande
Referències
The World Factbook — Central Intelligence Agency
».
www.cia.gov. Arxivat de l'
original
el 2018-12-25.
[Consulta: 1r novembre 2016].
Insee - Population - Évolution de la population jusqu'en 2016
».
www.insee.fr.
[Consulta: 1r novembre 2016].
Hargreaves
, Alec G.
Memory, Empire, and Postcolonialism: Legacies of French Colonialism
(en anglès).
Lexington Books,
2005.
ISBN 9780739108215
UNWTO Tourism Hisglidhts 2014 edition
(en anglès),
2022.
DOI
10.18111/9789284416226
[Consulta: 24 febrer 2022].
GDP (current US$) | Data
».
data.worldbank.org.
[Consulta: 1r novembre 2016].
GDP, PPP (current international $) | Data
».
data.worldbank.org.
[Consulta: 1r novembre 2016].
Anonymous
France - European Union website, the official EU website - European Commission
(en anglès).
European Union website, the official EU website - European Commission,
05-07-2016.
[Consulta: 1r novembre 2016].
10 Longest Rivers in France
(en anglès),
11-01-2020. Arxivat de l'
original
el 2021-04-24.
[Consulta: 19 agost 2020].
Embajada de Francia en los EEUU - Descripción General de Francia
»,
20-04-2003. Arxivat de l'
original
el 2003-04-20.
[Consulta: 2 novembre 2016].
586-1184
, Ian C. Mills, c/o The Wharton Group, P.O. Box 310185, Newington, CT 06131-0185 -- E-mail: mail@discoverfrance.net
; Tel. (860).
Facts About France, Part 1
».
www.discoverfrance.net.
[Consulta: 2 novembre 2016].
People
Arxivat
2018-12-24 a
Wayback Machine
. France. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 25 d'agost, 2008
Rank Order. Population
Arxivat
2011-09-27 a
Wayback Machine
. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 25 d'agost, 2008
La France toujours championne de la fécondité en Europe
(en francès).
France Info,
15-01-2020.
[Consulta: 24 febrer 2022].
France
. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008
Cerquiglini, Bernard (1999)
Report Les Langues de la France
. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008
Délégation Général à la langue française
. Data d'accés: 25 d'agost, 2008
Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République
. Senat francès. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008
Eurobarometer on Biotechnology
».
Comissió europea
2010,
p.
381
[Consulta: 16 maig 2015].
Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11
».
[Consulta: 5 maig 2007].
France to train imams in 'French Islam'
, The Guardian
France - International Religious Freedom Report 2005
».
Masters in France (2024)
(en anglès).
[Consulta: 29 novembre 2023].
Bursaries for foreign students
(en anglès).
[Consulta: 29 novembre 2023].
Economy
Arxivat
2018-12-24 a
Wayback Machine
. France. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 28 d'agost, 2008
Rank Order of GDP PPP
Arxivat
2011-06-04 a
Wayback Machine
. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 24 d'agost, 2008
UK slips behind France on economy
».
Financial Times
11-01-2008.
[Consulta: 23 maig 2008].
France Fact Sheet
. The Economist. (8 d'agost, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
Labour productivity 2003
Microsoft Excel
),
2005. Arxivat de l'
original
el 2007-01-23.
[Consulta: 20 abril 2006].
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
OECD Employment Outlook 2005 - Statistical Annex
Format PDF
),
2005.
[Consulta: 29 juny 2006].
Directorate of Tourism.
Le tourisme international en France en 2007
(en francès).
Govern de França. Arxivat de l'
original
el 2008-12-28.
[Consulta: 5 juny 2008].
Vegeu també
Portal de França
Antic règim a França
Casos de corrupció a França
Gastronomia de França
Llista de centrals nuclears de França
Llista dels bisbats i arquebisbats de França
Llista de peixos de França
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
(Galeria)
Commons
Commons
(Categoria)
Viccionari
Viccionari
Viquidites
Viquidites
Viquinotícies
França - Lloc web oficial
(francès)
Présidence de la République
(francès)
Regions administratives de la República Francesa
França metropolitana
Alts de França
Alvèrnia-Roine-Alps
Borgonya-Franc Comtat
Bretanya
Centre-Vall del Loira
Còrsega
Gran Est
Illa de França
Normandia
Nova Aquitània
Occitània
País del Loira
Provença-Alps-Costa Blava
Regions d'ultramar
Guadalupe
Guaiana Francesa
Martinica
Mayotte
Reunió
Departaments de França
França
metropolitana
01
Ain
· 02
Aisne
· 03
Alier
· 04
Alps de l'Alta Provença
· 05
Alts Alps
· 06
Alps Marítims
· 07
Ardecha
· 08
Ardenes
· 09
Arieja
· 10
Aube
· 11
Aude
· 12
Avairon
· 13
Boques del Roine
14
Calvados
15
Cantal
· 16
Charente
· 17
Charanta Marítima
· 18
Cher
· 19
Corresa
· 2A
Còrsega del Sud
· 2B
Alta Còrsega
· 21
Costa d'Or
· 22
Costes d'Armor
· 23
Cruesa
· 24
Dordonya
· 25
Doubs
· 26
Droma
· 27
Eure
· 28
Eure i Loir
· 29
Finisterre
· 30
Gard
· 31
Alta Garona
· 32
Gers
· 33
Gironda
· 34
Erau
· 35
Illa i Vilaine
· 36
Indre
· 37
Indre i Loira
· 38
Isèra
· 39
Jura
40
Landes
· 41
Loir i Cher
· 42
Loira
· 43
Alt Loira
44
Loira Atlàntic
· 45
Loiret
· 46
Òlt
· 47
Olt i Garona
· 48
Losera
· 49
Maine i Loira
· 50
Manche
· 51
Marne
· 52
Alt Marne
· 53
Mayenne
54
Meurthe i Mosel·la
· 55
Mosa
· 56
Ar Mor-Bihan
· 57
Mosel·la
58
Nièvre
· 59
Nord
· 60
Oise
· 61
Orne
· 62
Pas de Calais
· 63
Puèi Domat
· 64
Pirineus Atlàntics
· 65
Alts Pirineus
66
Pirineus Orientals
· 67
Baix Rin
· 68
Alt Rin
· 69
Roine
Metròpoli de Lió
· 70
Alt Saona
71
Saona i Loira
· 72
Sarthe
· 73
Savoia
· 74
Alta Savoia
· 75
París
· 76
Sena Marítim
· 77
Sena i Marne
78
Yvelines
· 79
Deux-Sèvres
· 80
Somme
· 81
Tarn
· 82
Tarn i Garona
· 83
Var
· 84
Valclusa
· 85
Vendée
· 86
Viena
· 87
Alta Viena
· 88
Vosges
· 89
Yonne
· 90
Territori de Belfort
· 91
Essonne
· 92
Alts del Sena
· 93
Sena Saint-Denis
· 94
Vall del Marne
· 95
Val-d'Oise
Departaments
d'ultramar
971
Guadalupe
· 972
Martinica
· 973
Guaiana Francesa
· 974
Reunió
· 976
Mayotte
Estats membres de la Unió Europea
Membres de la Unió Europea
Alemanya
Àustria
Bèlgica
Bulgària
Croàcia
Dinamarca
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Estònia
Finlàndia
França
Grècia
Hongria
Irlanda
Itàlia
Letònia
Lituània
Luxemburg
Malta
Països Baixos
Polònia
Portugal
Romania
Txèquia
Suècia
Xipre
Candidats oficials
Islàndia
Macedònia del Nord
Montenegro
Sèrbia
Turquia
Candidat sense reconeixement oficial
Albània
Portal:Unió Europea
Estats
d'
Europa
Albània
Alemanya
Andorra
Armènia
Àustria
Azerbaidjan
Bèlgica
Belarús
Bòsnia i Hercegovina
Bulgària
Ciutat del Vaticà
Croàcia
Dinamarca
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Estònia
Finlàndia
França
Geòrgia
Grècia
Hongria
Irlanda
Islàndia
Itàlia
Kosovo
Letònia
Liechtenstein
Lituània
Luxemburg
Macedònia del Nord
Malta
Moldàvia
Mònaco
Montenegro
Noruega
Països Baixos
Polònia
Portugal
Regne Unit
República Moldava de Transnístria
República Turca de Xipre
Romania
Rússia
San Marino
Sèrbia
Suècia
Suïssa
Turquia
Txèquia
Ucraïna
Xipre
1. Estat parcialment a l'
Àsia
2. Estat geogràficament a l'
Àsia
, però sovint considerat part d'
Europa
per raons històriques i culturals
3.
Estat reconegut parcialment
4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobirans
de facto
gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
Registres d'autoritat
BNF
GND
LCCN
VIAF
SUDOC
BIBSYS
NLA
NDL
NKC
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
SNL
HDS
OSM
Obtingut de «
Categoria
França
Categories ocultes:
Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Història i geografia (Els 1000 de META)
Control d'autoritats
Pàgines que usen l'extensió Kartographer
França
Afegeix un tema