France — Wikipedia
Aller au contenu
Èn årtike di Wikipedia.
Cisse pådje ci (a vey avou l'
Urope
) n' est co k' on
djermon
, dj ô bén kel pådje est djusse
siblåtcheye
, eyet co trop tene; et s' divreut ele ecråxhî ene miete. Si vos avoz des cnoxhances so ç' sudjet ci, vos nos ploz aidî, clitchîz sol loyén «
candjî l' pådje
» po radjouter des informåcions
France
Drapea
Åres nåcionåles
Imne nåcionå:
Li Marseyesse (ime)
Mwaisse-veye
Paris
Lingaedje oficir
francès
Sitindêye
• totåle
• aiwe
643 801 km²
0.3%
Populåcion
• totåle
• dinsité
68,605,616 dimorants
106.6 djins/km²
Dislaxhaedje
awousse 843 (Julian)
Tchîf d' estat
Emmanuel Macron
Prumî minisse
Sébastien Lecornu
Manoye
uro, franc Pacifique
Coisse d' eure
UTC+01:00
Preficse telefonike
33
Dominne internete
.fr
I gn a so les
cmons Wikipedia
des imådjes ou fitchîs son a vey avou
France
Modele:
voy
copene
Li
France
, c' est on payis del
Urope coûtchantrece
, ki s' mwaisse veye c' est
Paris
Lingaedjes
candjî
candjî l’ côde wiki
Li
lingaedje oficir
, c' est l'
francès
. C' est l' seu lingaedje k' on pout djåzer dins totes les plaeces oficires (
Pårlumint
, evnd.)
Gn a bén ene septantinne di
lingaedjes do payis
. I sont ricnoxhous come "patrimoenne" del France pa l' årtike 75-1 del nouve
mwaisse lwè
vôtêye e moes d' djulete 2008. On les pout rindjî come çoula
Romans lingaedjes d' oyi
galo
lorin
normand
picård
pweturlin
tchampnwès
walon
Bote di Djivet
Ôtes
romans lingaedjes
arpitan
occitan
côsse
Lingaedjes nén romans
alzacyin
basse
burton
flamind
lussimbordjwès
Ezès teritweres djudla-mer
canake
Istwere del France
candjî
candjî l’ côde wiki
Francia
, 1703
Après les
gueres France Espagne
, gn a yeu l'
Påye di Nîmegue
, la kel
Bote di Djivet
walon-cåzante
, a passé des
Bas Payis espagnols
al France.
Après l'
revolucion francesse
, les Francès abrokît el Beldjike. Et fote ene dobleur ås Otrichyins al
troejhinme batreye di Fleuru
Après, i divnît les mwaisse del
Walonreye
(et rashonner li
Principåté d' Lidje
et les estats walons k' estént
Bas Payis otrichyins
). C' est çou k' on lome li
Redjime francès
Do côp après, c' est
Napoleyon Bonapåre
ki prind l' povwer. Bråmint des Walons si vont egadjî dins si årmêye. I serè vinké pol dierin côp al
Batreye di Walerlô
Pus tård e 19inme sieke, gn årè
Napoleyon III
ki va fé l'
guere di Crimêye
pu l'
guere di 1870
Sol tournant do 19inme et l' vintinme sieke, on djåzrè mo di l'
Afwaire Dreyfus
Li France fourit ene des prumirès pouxhances a esse emacralêye dins l'
Prumire
pu l'
Deujhinme guere daegnrece
C' est onk des Estats askepieus do
Traité d' Rome
(1957).
Djeyografeye
candjî
candjî l’ côde wiki
Viyaedjes di France metous djusse astok del Walonreye
candjî
candjî l’ côde wiki
Viyaedjes del Bote di Djivet
Ôtès viyaedjes do
Dipårtumint des Årdenes
Les Rivires
Ôtès viyaedjes do
Dipårtumint do Nôr
Aiwes di France
candjî
candjî l’ côde wiki
Ki passèt eto el Walonreye
Esco
Mouze
Sambe
Simwès
Tchiere
Virwin
Ôtès aiwes
Li
tchestea d' Montsoreau
Rilomêyès djins
candjî
candjî l’ côde wiki
Rilomés Francès
candjî
candjî l’ côde wiki
Napoleyon Bonapåre
Napoleyon III
Claude Debussy
Charles De Gaulle
Emile Zola
Rilomés Walons k' on dmoré lontins el France
candjî
candjî l’ côde wiki
Georges Ista
Georges Simenon
Renkin Sualem
Terwagne di Marcour
Commons
I gn a so les
cmons Wikipedia
des imådjes ou fitchîs son a vey avou
France
Prin del pådje «
Categoreyes
Djermons Urope
France
Payis
France
Radjouter on sudjet