Jesús de Natzaret - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Jesús de Natzaret - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Jesús
» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «
Jesús (desambiguació)
».
Jesús de Natzaret
Una de les representacions més antigues de Jesús com el
Bon Pastor
, del segle
iii
Biografia
Naixement
En
arameu
ישוע (
Jeixua
);
grec
Ἰησοῦς (
Iessus
6 aC ↔ 4 aC
Betlem (Imperi Romà)
Mort
7 abril 30 dC
(25/34 anys)
Gòlgota (Imperi Romà)
Causa de mort
pena de mort
crucifixió
Sepultura
valor desconegut
tomba del Jardí
tomba buida
tomba de Talpiot
basílica del Sant Sepulcre
Jerusalem
Profeta
30 dC
Dades personals
Residència
Natzaret
Cafarnaüm
Galilea
Grup ètnic
Jueus
Religió
Judaisme
Formació
valor desconegut
cap valor
Es coneix per
Fundador del
cristianisme
Color dels ulls
valor desconegut i
Marró
Color de cabells
valor desconegut i
Negre
Activitat
Camp de treball
Fusteria
ministeri cristià
Lloc de treball
Galilea
Jerusalem
Ocupació
predicador
predicador
messies
professor
fundador de religió
tektōn
(en)
sanador
taumaturg
profeta
líder religiós
fuster
rabí
pastor
Ocupador
valor desconegut
Membre de
Santíssima Trinitat
Interessat en
Reialesa de Déu
caritat
amor
fe
Gènere
Paràbola
Moviment
Apocalipticisme
Alumnes
Sant Pere
Andreu apòstol
Jaume el Major
Joan l'Apòstol
Felip apòstol
Sant Bartomeu
Tomàs apòstol
Mateu apòstol
Jaume el Menor
Judes Tadeu
Simó apòstol
Judes Iscariot
Maria Magdalena
Sant Maties
Influències
Joan Baptista
Patrimoni net estimat
valor desconegut
Messies, Fill de Déu
Celebració
cristianisme
Festivitat
Nadal
Pasqua de Resurrecció
festes del Senyor Jesucrist
Participà en
1 aC
retorn de Jesús a Natzaret
Crist rentant els peus dels deixebles
expulsió dels mercaders del Temple
conversió de l'aigua en vi
Entrada triomfal a Jerusalem
Sant Sopar
sermó de la muntanya
vida de Jesús al Nou Testament
Obra
Obres destacables
miracles de Jesús
pregàries de Jesús
paràbola de Jesús
Altres
Títol
Rei de Polònia
(2016–cap valor)
Família
Sagrada Família
Dinastia de David
Pares
Josep de Natzaret
Déu Pare
cap valor
Verge Maria
Germans
Parents
Adam
ancestre
Abraham
ancestre
David
ancestre
Desposyni
parent
Joaquim
avi matern
Santa Anna
àvia materna
Joan Baptista
, valor desconegut
Elisabet
, valor desconegut
Condemnat per
sedició
(30 dC)
→ (
pena de mort
blasfèmia
(30 dC)
Cronologia
5 aC
nativitat de Jesús
33 dC
resurrecció de Jesús
7 abril 30 dC
crucifixió de Jesús
28 dC-3 abril 33 dC
ministeri de Jesús
baptisme de Jesús
Opening the Gates of Paradise
(en)
Jesús de Natzaret
(7-2 aC
– 30-33 dC
) és la figura central del
cristianisme
, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu». El cristianisme sosté que Jesús fou el
Messies
anunciat a l'
Antic Testament
i s'hi refereix com a
Jesucrist
, nom que també es fa servir en contexts no cristians com a sinònim de Jesús de Natzaret.
Pràcticament tots els actuals estudiosos de l'antiguitat estan d'acord que el
Jesús històric
va existir
encara que les investigacions sobre la recerca del Jesús històric han evidenciat que no hi ha consens en la fiabilitat històrica dels relats evangèlics i que el grau de seguiment que va tenir el Jesús bíblic fos el mateix que el que va tenir el Jesús històric.
16
La majoria dels estudiosos estan d'acord que Jesús era un predicador
jueu
de
Galilea
que fou batejat
per
Joan el Baptista
, i
fou crucificat
Jerusalem
sota les ordres del governador romà,
Ponç Pilat
17
Els erudits han construït diversos retrats literaris del Jesús històric que sovint el representen com el líder d'un moviment apocalíptic, el Messies, un sanador carismàtic, un filòsof savi o un
igualitarista
que volia impulsar reformes socials.
18
Per elaborar la cronologia de la vida de Jesús, els erudits han relacionat les dades del
Nou Testament
amb les fonts històriques no cristianes.
Els cristians creuen que Jesús va ser concebut per l'
Esperit Sant
, va tenir un
naixement virginal
, va fer
miracles
, va fundar l'
Església
Cristiana
, va morir
crucificat
com un sacrifici d'expiació, va
ressuscitar després de la mort
, i va
ascendir
al
cel
, des d'on
tornarà a venir
19
La gran majoria dels cristians adoren Jesús com l'encarnació del Fill de Déu, la segona de les Persones de la
Santíssima Trinitat
A l'islam, Jesús (normalment transcrit com a
Isa
) és considerat un dels profetes de Déu més importants i el
Masih
Messies
20
Per als musulmans, Jesús és un profeta i missatger de l'islam que va néixer d'una verge, però a diferència dels cristians no el consideren Déu ni sostenen que fos víctima d'una crucifixió. Els
jueus
rebutgen que Jesús fos el
Messies
esperat, al·legant que no complia les
profecies messiàniques
de la
Tanakh
Introducció
Nom
Els
jueus
en temps de Jesús tenien un únic nom, de vegades complementat amb el cognom del pare o de la ciutat natal de l'individu. Per això el
Nou Testament
es refereix a «Jesús de Natzaret»,
21
el «fill de Josep»
22
i «Jesús, fill de Josep, de Natzaret».
23
No obstant això, també és anomenat «el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, de Judes i de Simó».
24
El nom de
Jesús
, tal com es troba en diversos idiomes moderns, es deriva del llatí
Iesus
, una transcripció del grec Ἰησοῦς (Iessús).
25
La forma grega és una interpretació del terme de l'
arameu
ישוע (
Yeshua
), que al seu torn es deriva del terme hebreu יהושע (
Yehoshua
),
26
és a dir Josuè.
27
El nom de Yeshua es feia servir a Judea en l'època del naixement de Jesús.
28
Les obres de l'historiador del
segle
Flavi Josep
es refereixen a almenys vint persones diferents amb aquest nom.
29
L'etimologia del nom de Jesús en el context del Nou Testament generalment conclou que «Yahweh és la salvació».
30
Des del
cristianisme primitiu
, els cristians s'han referit a Jesús com a Jesucrist.
31
La paraula
Crist
prové del grec
Χριστός
Khristós
),
25
32
que és una traducció de l'
hebreu
מָשִׁיחַ
Masiah
), que significa l'ungit i en català es tradueix com a
Messies
33
34
Els cristians anomenen Jesús com el Crist perquè creuen que és el Messies esperat o profetitzat a l'
Antic Testament
. En l'ús posterior a la Bíblia,
Crist
va esdevenir un nom comú o la part del nom comú Jesucrist, però originàriament era un títol.
35
36
El terme «cristià» per a referir-se a un seguidor de Jesucrist es fa servir des del primer segle.
37
38
Fonts
Article principal:
Fonts de la historicitat de Jesús
La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel
Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants. Les fonts cristianes, com els llibres del
Nou Testament
, inclouen històries detallades sobre Jesús de Natzaret, però hi ha discussió sobre la historicitat dels relats.
39
Els dos únics esdeveniments que reben un assentiment gairebé universal són el
baptisme de Jesús
per
Joan Baptista
i la
crucifixió de Jesús
pel governador romà
Ponç Pilat
40
41
42
42
43
44
45
46
47
Entre les fonts no cristianes que es fan servir per establir la historicitat de Jesús hi ha les fonts jueves, com
Flavi Josep
, i les romanes, com
Tàcit
. Aquestes fonts es comparen i contrasten amb les fonts cristianes com les
cartes paulines
i els
evangelis sinòptics
. Són fonts que acostumen a ser independents entre si (per exemple, les fonts jueves no es basen en fonts romanes) i les semblances i diferències entre elles s'utilitzen en el procés d'autenticació.
48
49
Després de valorar els estudis recents més rellevants, Amy-Jill Levine va afirmar que «no hi ha ni una imatge de Jesús que convenci a tots o a la majoria dels estudiosos», ja que tots els retrats de Jesús són objecte de crítiques per algun grup d'erudits més o menys nombrós.
40
Cronologia
Judea, Galilea i les àrees veïnes en època de Jesús
La majoria dels estudiosos estan d'acord que Jesús era un
galileu
jueu
nascut a principi del
segle
que va morir a Judea
50
m entre l'any 30 i el 36 dC.
51
52
El consens acadèmic general és que Jesús era contemporani a
Joan Baptista
i va ser crucificat pel governador romà
Ponç Pilat
, que va regnar de l'any 26 al 36 dC.
17
La majoria dels estudiosos sostenen que Jesús va viure a Galilea i Judea, i no va predicar o estudiar a cap altre lloc.
53
Els evangelis ofereixen diverses pistes sobre l'any del seu naixement.
Mt
2:1
l'associa amb el regnat d'
Herodes el Gran
, que va morir al voltant de l'any 4 aC, i
Lc
1:5
menciona que Herodes era al tron poc abans del naixement de Jesús.
54
55
Tot i que aquest evangeli també associa el naixement amb el cens de
Publi Sulpici Quirí
, que va ser deu anys més tard.
56
57
Lc
3:23
afirma que Jesús tenia «uns trenta anys» al principi del seu
ministeri
, que d'acord amb
Ac
10:37-38
va ser precedit pel ministeri de Joan el Baptista, tal com mostra també
Lc
3:1
que havia començat l'any 15 de
Tiberi
, que va regnar el 28 o 29 dC.
55
58
En confrontar els relats de l'evangeli amb les dades històriques i l'ús d'altres mètodes, la majoria dels estudiosos conclouen que Jesús va néixer entre l'any 6 i 4 aC,
58
59
però d'altres proposen estimacions que engrandeixen el marge d'error. Segons John P. Meier, Jesús podria haver nascut també l'any 7 aC,
mentre que Finegan diu que podria haver nascut fins i tot l'any 2 aC.
Els anys del ministeri de Jesús s'han calculat utilitzant diversos enfocaments.
60
61
Un d'aquests s'ha centrat en
Lc
3:1-2
Ac
10:37-38
i les dates del regnat de Tiberi, que són ben conegudes, per a concloure que Jesús va començar el ministeri l'any 28 o 29 dC.
62
Un altre enfocament utilitza la declaració sobre el temple de
Jn
2:13-20
, que afirma que el
temple de Jerusalem
estava en el seu any número 46 de la construcció al començament del ministeri de Jesús, juntament amb
els texts de Flavi Josep
que diuen que Herodes va començar la reconstrucció del temple l'any 18 del seu regnat, per estimar una data entre el 27 i el 29 dC.
60
63
Un altre mètode fa servir la data de la mort de
Joan Baptista
i el matrimoni d'
Herodes Antipas
amb
Heròdies
, basada en els escrits de
Flavi Josep
, i relaciona les dates amb
Mt
14:4
Mc
6:18
64
65
Com que la majoria dels erudits daten el matrimoni d'Herodes i Heròdies entre els anys 28 i 35 dC, la data resulta al voltant dels anys 28 i 29 dC.
61
També hi ha diversos enfocaments per a determinar l'any de la
crucifixió de Jesús
. La majoria dels estudiosos coincideixen que va morir entre l'any 30 i el 33 dC.
66
Els evangelis indiquen que l'esdeveniment va succeir durant la prefectura de Pilat, el governador romà de Judea entre el 26 i el 36 dC.
67
68
69
La data de la
conversió de Pau
(estimada entre el 33 i el 36 dC) actua com un límit superior de la data de la crucifixió. Les dates de la conversió i el ministeri de Pau es poden determinar mitjançant l'anàlisi de les epístoles de Pau i el Llibre dels Fets.
70
71
Els astrònoms des d'
Isaac Newton
han intentat esbrinar amb precisió la data de la crucifixió mitjançant l'anàlisi del moviment lunar i el càlcul de les dates històriques de la
pasqua jueva
una festivitat basada en el
calendari hebreu
, que era un
calendari lunisolar
. Les dates més acceptades derivades d'aquest mètode són el 7 d'abril de l'any 30 dC i el 3 d'abril de l'any 33 dC (ambdós del
calendari julià
).
72
Interpretació als evangelis
L'adoració dels pastors, per
Bronzino
Article principal:
Jesús al Nou Testament
Els quatre
evangelis
canònics (
Mateu
Marc
Lluc
Joan
) són les principals fonts de la biografia de Jesús, però hi ha altres parts del
Nou Testament
, com les
Epístoles Paulines
, que probablement foren escrites dècades abans que els evangelis i que també inclouen episodis de la seva vida, com el
Sant Sopar
1 Co
11:23-26
73
74
Els
Ac
10:37-38
Ac
19:4
es refereixen als principis del ministeri de Jesús i l'anunci que en va fer
Joan el Baptista
abans del seu ministeri.
75
76
Ac
1:1-11
expliquen més coses sobre l'
Ascensió de Jesús
(també mencionada a
1 Tm
3:16
) que el que mostren els evangelis canònics.
77
Alguns dels primers cristians i dels grups
gnòstics
tenien altres descripcions de la vida i els ensenyaments de Jesús que no formen part del Nou Testament com l'
Evangeli de Tomàs
, l'
Evangeli de Pere
i l'
Apòcrif de Jaume
entre d'altres
. La majoria dels estudiosos consideren que aquests són més tardans i menys fiables que els evangelis canònics.
78
79
Validesa dels evangelis
Fragment d'un papir grec del
segle
iii
de l'
Evangeli segons Lluc
que es discuteix.
Els evangelis canònics són quatre relats, cadascun escrit per un autor diferent. El de Marc va ser escrit el 60-75 dC, el de Mateu el 65-85 dC, el de Lluc el 65-95 dC i el de Joan el 75-100 dC.
80
Es diferencien en el seu contingut i en l'ordenament que fan dels esdeveniments.
81
Els de Mateu, Marc i Lluc es coneixen com els
Evangelis sinòptics
perquè del grec σύν (
sin
, 'junts') i ὄψις (
opsis
's'han de mirar').
82
83
Són similars pel que fa al contingut, la disposició narrativa, el llenguatge i l'estructura dels paràgrafs.
82
83
Els estudiosos estan d'acord que no és possible trobar una relació directa entre els evangelis sinòptics i l'evangeli de Joan.
84
Mentre que el flux d'alguns esdeveniments, com el
Baptisme de Jesús
, la
transfiguració
, la crucifixió i la interacció amb els apòstols tenen similituds entre els sinòptics, esdeveniments com la transfiguració no apareixen a l'
Evangeli segons Joan
, que també difereix en altres coses, com la purificació del temple.
85
La majoria dels estudiosos coincideixen que Mateu i Lluc es van inspirar en l'Evangeli segons Marc, tot i que també expliquen algunes coses que no apareixen a l'Evangeli segons Marc. Per explicar això molts estudiosos creuen que a més de Marc hi havia una altra font, habitualment anomenada
Font Q
, que va ambdós autors van fer servir.
86
Segons el punt de vista majoritari, els evangelis sinòptics són les principals fonts d'informació històrica de Jesús.
87
Tanmateix, no tot el que figura al Nou Testament es considera històricament fiable.
88
Els elements d'autenticitat històrica que es discuteixen inclouen la
nativitat
, la
resurrecció
, l'
ascensió
, alguns
miracles
i el judici del Sanedrí, entre d'altres.
89
90
91
Les opinions sobre els evangelis van des dels qui els consideren infal·libles per explicar la vida de Jesús
92
fins als qui consideren que no tenen cap credibilitat històrica.
93
Els autors del Nou Testament mostren poc interès per elaborar una cronologia detallada de Jesús o en buscar la manera de lligar els episodis de la seva vida amb els esdeveniments històrics del seu temps.
94
Com s'indica a
Jn
21:25
, els evangelis no pretenen proporcionar una llista exhaustiva dels esdeveniments de la vida de Jesús.
95
Es van escriure principalment per a ser documents teològics en el context del
cristianisme primitiu
, amb la incorporació d'elements cronològics de manera secundària.
96
Una manifestació dels evangelis com a documents teològics més que com a cròniques històriques és que dediquen aproximadament una tercera part del seu contingut a tan sols set dies, és a dir, a l'última setmana de la vida de Jesús a
Jerusalem
, el període anomenat la
Passió de Jesús
97
Encara que els evangelis no donen detalls suficients per satisfer les demandes dels historiadors moderns, és possible extreure'n un quadre general de la història de la vida de Jesús.
88
94
96
Els evangelis són una sèrie de discursos de Jesús en determinades ocasions, com el
Sermó de la muntanya
o el discurs de comiat. També inclou més de trenta
paràboles
incorporades en diversos moments del relat, sovint per a tractar temes relacionats amb els sermons.
98
Els miracles de Jesús constitueixen una gran part dels evangelis. En Marc, el 31 per cent del text hi està dedicat.
99
Les descripcions dels evangelis sobre els miracles sovint estan acompanyades dels records sobre els seus ensenyaments.
100
101
Vida familiar
L'Anunciació
del
Retaule de Vallmoll
de
Jaume Huguet
(99 x 77,5 cm). L'
arcàngel Gabriel
anuncia a la
Verge Maria
que serà mare de Jesús sense tenir relacions sexuals, sinó per obra de l'
Esperit Sant
Articles principals:
Genealogia de Jesús
Nativitat de Jesús
Baptisme de Jesús
, i
Temptació de Crist
Naixement
Els relats de la
genealogia
i la
nativitat
de Jesús només apareixen als evangelis de Lluc i Mateu, el que els fa, per tant, principals fonts d'informació sobre aquests esdeveniments. Fora del Nou Testament, hi ha documents que són més o menys contemporanis de Jesús i els evangelis, però no n'hi ha gaire que aportin dades sobre els detalls biogràfics de la seva vida.
88
Mateu comença el seu evangeli amb la genealogia de Jesús (
Mt
1:1
) que comença amb David i Abraham.
Lc
3:22-24
explica que quan la veu del cel s'adreça a Jesús l'identifica com el Fill de Déu. Lluc traça l'ascendència de Jesús a través d'
Adam
102
La nativitat és un element important a l'evangeli de Lluc, ja que comprèn més del 10 per cent del text i el text és tres vegades més llarg que el text de la nativitat de Mateu.
103
El text de Lluc explica esdeveniments anteriors al naixement de Jesús i se centra en Maria, mentre que Mateu se centra en Josep.
104
105
106
Tots dos textos diuen que Jesús va néixer de
Maria
i de
Josep
, que es van prometre a
Betlem
, i parlen del
naixement virginal de Jesús
, segons el que Jesús hauria estat miraculosament concebut per l'
Esperit Sant
en el ventre de Maria que no va deixar de ser verge.
107
108
109
Lc
1:31
Maria coneix per les paraules de l'àngel
Gabriel
que concebrà i donarà a llum un nen anomenat Jesús a través de l'acció de l'Esperit Sant.
105
107
Com que Maria està embarassada, Josep té dubtes del seu compromís amb Maria,(
Mt
1:19-20
) però en el primer somni un àngel li demana que no tingui por de prendre a Maria per esposa perquè és l'Esperit Sant qui ha concebut Maria.
110
Quan Maria està a punt de donar a llum, va anar amb Josep fins a
Natzaret
per a inscriure el nen al cens ordenat per Cèsar August. Quan Maria ha de donar a llum no troben lloc a l'hostal i decideixen anar a un
pessebre
Lc
2:1-7
). Els pastors van a Betlem a veure Jesús després de ser-ne informats pels àngels i la notícia s'estén a l'estranger.(
Lc
2:8-20
). Després de la presentació de Jesús al temple, Josep, Maria i Jesús tornen a Natzaret.
105
107
Mt
1:1-12
, els
Reis Mags
o els Mags arriben d'Orient amb regals al jove Jesús, anomenat Rei dels Jueus. Herodes sent a parlar del naixement de Jesús i, volent matar-lo, ordena la
massacre dels nens de Betlem
. Però un àngel adverteix Josep en el seu segon somni, i la família
fuig a Egipte
. Després tornen i s'instal·len a Natzaret.
110
111
112
Infant Jesús
La casa de Jesús s'identifica en els evangelis de Lluc i Mateu com la ciutat de Natzaret, a Galilea. Josep, espòs de Maria, apareix en la descripció de la infància de Jesús, però després ja no se'n parla més.
113
Els textos de Mateu, de Marc i l'
Epístola als Gàlates
mencionen els germans i les germanes de Jesús, però la paraula grega
adelphos
en aquests versos també es pot traduir com a "parents".
114
Escrit en grec, l'evangeli de Marc diu (
Mc
6:3
) que Jesús era un τέκτων (
tekton
), un terme que s'acostuma a traduir com a fuster, i Mateu (
Mt
13:55
) afirma que era el fill d'un
tekton
115
Encara que tradicionalment s'ha traduït "tekton" com a "fuster", és una paraula força general que també podria traduir-se en fabricant d'objectes o fins i tot constructor.
116
117
Més enllà dels relats del Nou Testament, l'associació de Jesús amb la fusta és una constant en les tradicions del segle I i II.
Justí el Màrtir
, al
segle
ii
, escriu que Jesús va fer jous i arades.
118
Els evangelis indiquen que Jesús sabia llegir, parafrasejar i debatre els textos de la Bíblia, però això no implica que rebés classes formals d'escriptura.
119
Baptisme i temptació
Representació del 1723 de l'escena del baptisme de Jesús, de Francesco Trevisani, amb el cel obrint-se i l'Esperit Sant descendint.
120
Els relats evangèlics del baptisme de Jesús estan precedits per informació sobre Joan Baptista i el seu ministeri.
121
122
123
Mostren Joan predicant de la penitència i el penediment per a la remissió dels pecats i fomentant la donació d'almoines als pobres (
Lc
3:11
). Mostren Joan batejant la gent de l'àrea del
Jordà
, aproximadament en el moment que Jesús va començar el seu ministeri. L'evangeli de Joan (
Jn
1:28
) inicialment especifica que batejava on hi havia aigua abundant (
Jn
3:23
).
124
125
En els evangelis, Joan havia predit (
Lc
3:16
) que arribaria algú «més potent» que ell,
126
127
Pau de Tars
també s'hi refereix (
Ac
19:4
).
75
Mt
3:14
, quan troba Jesús, Joan Baptista diu que en comptes de batejar-lo, ell necessita ser batejat per Jesús, però Jesús el convenç que el bategi.
128
Després ho fa i Jesús surt de l'aigua, el cel s'obre i una veu del cel declara: «Aquest és el meu estimat, en qui m'he complagut» (
Mt
3:17
). Llavors l'Esperit Sant descendeix sobre Jesús com un colom.
126
127
128
Aquest és un dels dos esdeveniments descrits en els evangelis on una veu del cel anomena Jesús fill, una denominació que no tornarà a utilitzar fins a la Transfiguració.
129
Després del baptisme, els evangelis sinòptics descriuen com Jesús resisteix les temptacions del diable durant un dejuni de quaranta dies i quaranta nits al desert de Judea.
130
131
El baptisme i la temptació de Jesús serveixen com a preparació a Jesús pel seu ministeri públic.
132
L'evangeli de Joan no menciona cap altre esdeveniment, però sí que inclou un testimoni del Baptista, que afirma que va veure com l'Esperit baixava sobre Jesús (
Jn
1:32
).
127
133
Vida adulta
Articles principals:
Ministeri de Jesús
Sermó de la muntanya
Paràboles de Jesús
Miracles de Jesús
, i
Transfiguració de Jesús
Ministeri públic
Una pintura del
segle
xix
sobre el
Sermó de la muntanya
, de
Carl Bloch
Els evangelis presenten Joan Baptista com el precursor de Jesús. A partir del seu baptisme, Jesús comença el seu ministeri a Judea, a prop del riu Jordà, quan tenia "uns trenta anys" (
Lc
3:23
). Després viatja, predica i fa miracles i amb el temps acaba el seu ministeri amb el Sant Sopar.
123
Al començament del seu ministeri, Jesús designa els dotze apòstols. Els evangelis de Marc i Mateu coincideixen que Jesús demana als quatre primers apòstols, pescadors, que el segueixin, i de seguida abandonen les seves xarxes i embarcacions (
Mt
4:18-20
Mc
1:16-20
). En l'
Evangeli segons Joan
s'exposa que quan
Joan Baptista
veu a Jesús l'anomena Anyell de Déu, i això fa que dos seguidors seus esdevinguin els primers dos primers deixebles de Jesús.
134
103
A més dels Dotze Apòstols, després del
Sermó de la Muntanya
s'identifica un grup molt més gran de persones com a deixebles (
Lc
6:17
). A més, a
Lc
19:1-16
Jesús envia setanta deixebles en parelles per a preparar les ciutats per la seva futura visita. Se'ls instrueix a acceptar l'hospitalitat, curar els malalts i anunciar que el
Regne de Déu
està arribant.
135
Els estudiosos divideixen el ministeri de Jesús en diverses etapes. Comença quan Jesús torna a Galilea des del desert de Judea després de rebutjar la temptació de Satanàs. Jesús predica al voltant de Galilea
Mt
4:18-20
, on forma els seus primers deixebles que finalment formaran el nucli de l'
Església primitiva
123
136
Aquest període inclou el Sermó de la Muntanya, un dels discursos més importants de Jesús,
136
137
l'aturada de la tempesta, l'alimentació dels 5.000 homes, la caminada de Jesús sobre l'aigua i diversos altres miracles i paràboles.
138
Acaba amb la Confessió de Pere i la Transfiguració.
139
140
Després del seu ministeri per la regió de
Perea
, situada a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta, torna a l'àrea on va ser batejat (
Jn
10:40-42
).
141
142
El ministeri final de Jesús a Jerusalem comença amb l'entrada triomfal a Jerusalem el
Diumenge de Rams
143
Als evangelis sinòptics, durant aquesta setmana Jesús expulsa els mercaders del Temple i pateix la traïció de Judes. Aquest període culminarà amb el Sant Sopar i el Discurs de Comiat.
121
143
144
Predicació i miracles
Jesús i el jove ric
, de Heinrich Hofmann, 1889
Entre els ensenyaments de Jesús hi ha «paraules i obres».
100
145
Les paraules inclouen una sèrie de sermons, així com paràboles que apareixen durant la narració dels evangelis sinòptics (al de Joan no hi ha paràboles). Les obres inclouen els miracles i altres actes realitzats durant el ministeri de Jesús.
100
Tot i que els evangelis canònics són la principal font dels ensenyaments de Jesús, les epístoles paulines ofereixen alguns dels relats més primerencs.
73
L'evangeli de Joan presenta els ensenyaments de Jesús, no només com la seva pròpia predicació, sinó com a revelació divina. Joan Baptista, per exemple, afirma a
Jn
3:34
: «Aquell que ha estat enviat per Déu diu les paraules de Déu, perquè té l'Esperit sense mesura.» A
Jn
7:16
Jesús hauria dit, «La meva doctrina no és meva, sinó del qui m'ha enviat.» Afirma el mateix a
Jn
14:10
: «No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi. Les paraules que us dic no surten de mi, sinó del Pare que és el pare que habita en mi qui fa les obres.»
146
147
El Regne de Déu (també anomenat el Regne dels Cels en Mateu) és un dels elements clau dels ensenyaments de Jesús al Nou Testament.
148
Jesús promet que els qui accepten el seu missatge entraran al Regne de Déu. Demana a la gent que es penedeixi dels pecats per a dedicar-se completament a Déu.
149
Jesús diu als seus seguidors que s'adhereixin estrictament a la
llei jueva
, tot i que alguns el perceben com el qui vol trencar aquesta llei, per exemple pel que fa al
dissabte
149
Quan se li pregunta quin és el manament més important Jesús diu: "Estima al Senyor el teu Déu amb tota l'ànima i amb tot el pensament... i el segon és semblant: Estima els altres com a tu mateix (
Mt
22:37-39
). Altres ensenyaments ètics de Jesús inclouen estimar els enemics, abstenir-se de l'odi i la luxúria, i parar l'altra galta (
Mt
5:21-44
).
150
Als evangelis hi ha unes trenta paràboles que signifiquen una tercera part dels ensenyaments de Jesús.
146
151
Les paràboles apareixen dins dels sermons més llargs i en altres llocs de la narració.
152
Sovint contenen simbolisme, i en general es refereixen al món físic per a parlar de l'
espiritual
153
154
Els temes més habituals de les paràboles són la bondat i la generositat de Déu i els perills de la transgressió.
155
Algunes de les paràboles, com la
Paràbola del fill pròdig
Lc
15:11-32
), són relativament simples, però d'altres, com la
Paràbola de la llavor que creix tota sola
Mc
4:26-29
), són més difícils d'entendre.
156
En els relats evangèlics, Jesús dedica gran part del seu ministeri fent miracles, especialment curacions.
157
Els quatre relats sumen 35 o 36 miracles.
158
Els miracles poden ser classificats en dues categories principals: miracles de sanació i miracles de la natura.
159
Els miracles de curació inclouen cures de malalties físiques, exorcismes i resurrecció dels morts.
160
Els altres miracles mostren el poder de Jesús sobre la natura i inclouen la
conversió de l'aigua en vi
, caminar sobre l'aigua i calmar la tempesta, entre d'altres. Jesús afirma que els miracles provenen de Déu. Quan els seus rivals l'acusen de fer exorcismes amb el poder de
Belzebú
, el príncep dels dimonis, Jesús replica que els fa per l'«Esperit de Déu». (
Mt
12:28
) o amb el "dit de Déu" (
Lc
11:20
).
149
161
En Joan, els miracles de Jesús són descrits com a "signes" per a provar la seva missió i divinitat.
162
163
No obstant això, en els Sinòptics, quan li pregunten que faci miracles per a provar la seva autoritat, Jesús s'hi nega.
162
A més, en els evangelis sinòptics la multitud respon regularment als miracles de Jesús amb sorpresa i el pressiona per a curar malalts. En l'evangeli de Joan, Jesús no rep pressions per la multitud, que respon als seus miracles amb confiança i fe.
164
Una característica compartida entre tots els miracles de Jesús en els relats dels evangelis és que ell els realitza lliurement i mai demana ni accepta cap forma de pagament.
165
Els episodis evangèlics que inclouen descripcions dels miracles de Jesús també solen incloure els ensenyaments, i els miracles per si sols sempre s'utilitzen per a ensenyar.
100
101
Molts dels miracles mostren la importància de la fe. En la curació dels deu leprosos i la
Resurrecció de la filla de Jaire
, per exemple, als que se'n beneficien se'ls diu que el motiu de la seva curació és que han tingut fe.
166
167
Transfiguració
Representació de Lodovico Carracci del 1594 sobre la
Transfiguració de Jesús
Aproximadament en la meitat de cadascun dels tres evangelis sinòptics hi ha dos episodis relacionats que marquen un punt d'inflexió en la narrativa: la confessió de Sant Pere i la transfiguració de Jesús.
140
168
Es produeixen a prop de
Banias
, al nord del Mar de Galilea, al començament del viatge final a Jerusalem que acabarà en la Passió i Resurrecció.
169
Aquests esdeveniments marquen el començament de la revelació gradual de la identitat de Jesús als seus deixebles i la seva predicció del seu propi sofriment i de la mort.
129
140
170
La confessió de Pere comença com un diàleg entre Jesús i els seus deixebles a
Mt
16:13
Mc
8:27
Lc
9:18
. En Mateu, Jesús pregunta als seus deixebles, "qui dieu que són jo?" Simó Pere respon, "Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu."
169
171
172
Jesús replica, "Feliç de tu, Simó de Jonàs! Perquè això no t'ho ha revelat ningú de carn i sang, sinó el Pare que està al cel." Amb aquesta benedicció Jesús afirma que els títols que Pere li ha posat són una revelació divina i, per tant, declara inequívocament que ell és tant Crist com el Fill de Déu.
173
174
El relat de la Transfiguració apareix a
Mt
17:1-9
Mc
9:2-8
, i
Lc
9:28-36
129
140
170
Jesús pren a Pere i a dos apòstols més fins a una muntanya sense nom on "es transfigurà davant d'ells: la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits es van convertir en un blanc enlluernador."
175
Un núvol brillant va aparèixer al seu voltant i una veu des del núvol va dir: "Aquest és el meu fill, l'estimat, amb qui m'ha complagut, escolteu-lo" (
Mt
17:1-9
).
129
La Transfiguració reafirma que Jesús és el Fill de Déu (com en el baptisme) i l'ordre "escolteu" l'identifica com a missatger i portaveu de Déu.
176
Mort i resurrecció
L'últim sopar, per Leonardo da Vinci
Articles principals:
Entrada triomfal a Jerusalem
Expulsió dels mercaders del Temple
Sant Sopar
Oració a l'hort de Getsemaní
Judici a Jesús
Corona d'espines
Crucifixió de Jesús
Enterrament de Jesús
, i
Ascensió de Jesús
La descripció de l'última setmana de la vida de Jesús (sovint anomenada Setmana de la Passió) ocupa al voltant d'una tercera part dels evangelis canònics,
97
començant amb la descripció de l'entrada triomfal a Jerusalem fins a la crucifixió.
121
143
L'última setmana a Jerusalem és la conclusió del viatge a través de
Perea
Judea
que Jesús començà a Galilea.
143
Just abans de l'entrada a Jerusalem, l'evangeli de Joan inclou la
Resurrecció de Llàtzer
, que fa augmentar la tensió entre Jesús i les autoritats.
143
Entrada final a Jerusalem
La pintura sobre Jesús 'Entrada triomfal a Jerusalem' de Jean-Léon Gérôme, 1897
En els quatre evangelis canònics, l'última entrada de Jesús a Jerusalem és al començament de l'última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar, que marca el començament de la narració de la Passió.
177
178
El dia de l'entrada a Jerusalem s'identifica com a diumenge segons Marc i Joan i com a dilluns segons Mateu, mentre que Lluc no l'identifica.
103
179
180
Després de sortir de
Betània
Jesús munta un pollí a Jerusalem i la gent del camí posen capes i petites branques dels arbres al davant seu com una estora mentre canten part dels
Sl
118:25-26
103
179
180
Les multituds aclamen la seva entrada a Jerusalem, el que afegeix tensió entre ell i el poder establert.
143
En els tres evangelis sinòptics l'entrada a Jerusalem és seguida per la purificació del temple; Jesús hi expulsa els mercaders, acusant-los de convertir el temple en una cova de lladres per les seves activitats comercials. Aquesta és l'única causa que porta Jesús a utilitzar la força física al llarg de tots els relats evangèlics.
181
182
Jn
2:13-16
inclou una narració similar molt abans, però entre els erudits no hi ha consens sobre si es refereix al mateix episodi.
181
182
Els sinòptics inclouen paràboles i sermons que ja apareixen en altres parts dels evangelis com la
Paràbola de l'ofrena de la vídua al temple
Marc
12:41-44
Lluc
21:1-4
) i la
Profecia de la
Parusia
o segona vinguda de Crist (
Mateu
24:1-31
Marc
13:1-27
Lluc
21:5-36
), però les situen una setmana més tard de l'entrada a Jerusalem.
103
180
Els sinòptics expliquen els conflictes entre Jesús i els ancians dels jueus que van tenir lloc durant la Setmana de Passió com els jueus qüestionant l'autoritat de Jesús, o les crítiques als fariseus, on Jesús els critica i els anomena hipòcrites.
103
180
Judes Iscariot, un dels
dotze apòstols
, comparteix part dels ensenyaments dels ancians jueus i arriba a un acord amb ells quan es compromet a lliurar-los a Jesús per
trenta monedes de plata
183
184
L'últim sopar
El
Sant Sopar
, representat en aquesta pintura de
Juan de Juanes
del segle XVI
L'Últim Sopar és l'últim àpat que Jesús comparteix amb els dotze apòstols a Jerusalem abans de la crucifixió. L'Últim sopar és mencionat als quatre evangelis canònics, i per Pau a la
Primera Epístola als Corintis
1 Co
11:23-26
).
185
74
186
Durant l'àpat, Jesús prediu que un dels seus apòstols el trairà.
187
Malgrat la negació de tots els apòstols, Jesús reitera que el traïdor seria un dels presents.
Mt
26:23-25
Jn
13:26-27
identifiquen específicament Judes com el traïdor.
185
74
187
Als sinòptics, Jesús pren el pa, el parteix i el dona als deixebles dient: «Aquest és el meu cos entregat per vosaltres». A continuació va prendre d'una copa i els va dir: «Aquesta copa és vessada per vosaltres per a ser la
nova aliança
amb la meva sang» (
Lc
22:19-20
).
185
188
El sagrament cristià de l'
eucaristia
es basa en aquest fet.
189
Tot i que l'evangeli de Joan no inclou cap descripció del ritual del pa i el vi en l'últim sopar, la majoria dels estudiosos coincideixen que les paraules de Joan (
Joan
6:58-59
) al discurs del Pa de Vida tenen un caràcter eucarístic i estan relacionades amb l'origen de l'eucaristia que hi ha als evangelis sinòptics i als escrits de Pau sobre l'Últim Sopar.
190
En els quatre evangelis Jesús prediu que Pere el negarà tres vegades abans que el gall canti tres vegades el matí de l'endemà.
191
192
En Lluc i Joan, la predicció es fa durant l'Últim Sopar (
Lc
22:34
Jn
22:33-34
). En Mateu i Marc, la predicció es fa després del Sopar, i Jesús també prediu que tots els seus deixebles l'abandonaran (
Mt
26:31-34
Mc
14:27-30
).
193
L'evangeli de Joan ofereix l'únic relat de Jesús rentant els peus als seus deixebles abans del menjar.
111
Joan també inclou un llarg sermó de Jesús preparant els deixebles (ara sense Judes) per a la seva partida.
Jn
14:17
es coneixen com el Discurs de Comiat i són significatius per a la
Cristologia
194
195
Detenció a Getsemaní
Una representació del
bes de Judes
i l'arrest de Jesús del
segle
xvii
, de Caravaggio
Article principal:
Detenció de Jesús
Després de l'Últim Sopar, Jesús, acompanyat dels seus deixebles, se'n va a pregar. Mateu i Marc identifiquen el lloc com l'hort de
Getsemaní
, mentre que Lluc diu que és al
Mont de les Oliveres
193
196
Judes apareix al jardí acompanyat per una multitud que inclou els sacerdots jueus, els ancians i persones armades. El
bes de Judes
serveix als soldats per identificar Jesús entre la multitud, i de seguida el van detenir.
193
197
En un intent d'aturar-los, un dels deixebles de Jesús utilitza una espasa per a tallar l'orella d'un home.
193
197
Lluc diu que Jesús cura miraculosament la ferida, i Joan diu que Jesús critica la violència dels seus i hauria ordenat els seus deixebles a no impedir que sigui arrestat. A
Mt
26:52
Jesús diu: «Qui viu amb l'espasa, mor amb l'espasa».
193
197
Després de l'arrest de Jesús, els seus deixebles van a la clandestinitat i Pere, quan és qüestionat,
nega tres vegades conèixer Jesús
193
Després de la tercera negació escolta el cant del gall, recorda la predicció de Jesús i el busca amb la mirada. Pere llavors plora amargament.
191
Judici
La Flagel·lació
, predel·la pintada per
Jaume Huguet
per a un retaule dedicat a Sant Marc (1436). Museu de Louvre
Després de la seva detenció, Jesús és portat al
Sanedrí
, a l'òrgan judicial jueu.
198
Els evangelis difereixen en els detalls dels judicis.
199
En
Mt
26:57
Mc
14:53
Lc
22:54
, Jesús és portat a la casa del gran sacerdot
Caifàs
, on és burlat i colpejat. L'endemà al matí els caps dels sacerdots i dels escribes el porten al consell.
197
200
201
Jn
18:12-14
afirma que Jesús primer és portat a
Annàs
, que està per sobre de Caifàs, i després al gran sacerdot.
197
200
201
Durant els judicis orals Jesús parla molt poc, gairebé no es defensa i dona respostes molt poc freqüents i indirectes a les preguntes dels sacerdots, propiciant que el colpegin. En
Mt
26:62
Caifàs li pregunta: «No tens resposta?»
197
200
201
En
Mc
14:61
el gran sacerdot li pregunta: «Ets tu el Messies, el Fill de Déu Viu?». Jesús replica «Jo sóc» i després prediu la vinguda del «fill de l'home».
149
Això provoca que Caifàs s'estripi la túnica amb ira i l'acusi de blasfèmia. En Mateu i Lluc, la resposta de Jesús és més ambigua:
149
202
Mt
26:64
respon «Tu ho has dit», i a
Lc
22:70
diu, «Tu dius que jo sóc».
203
204
Prenent Jesús a la cort de Pilat, els ancians jueus demanen al governador romà
Ponç Pilat
que jutgi i condemni Jesús, acusant-lo d'afirmar ser el rei dels Jueus.
201
L'ús de la paraula rei és central per entendre la discussió entre Jesús i Pilat. En
Jn
18:36
Jesús diu: "El meu regne no és d'aquest món", però no nega ser rei dels Jueus.
205
206
En
Lc
23:7-15
Pilat s'adona que Jesús és galileu i, per tant, està sota la jurisdicció d'Herodes.
207
208
Pilat envia Jesús a Herodes per a ser jutjat,
209
però Jesús no respon a les preguntes d'Herodes. Herodes i els seus soldats se'n burlen, li posen un vestit car per disfressar-lo de rei i li retornen a Pilat,
207
que llavors convoca els ancians jueus i anuncia: «No trobo cap culpa en aquest home».
209
Observant el costum de la Pasqua en aquell moment, Pilat permet que un presoner escollit pels ciutadans sigui alliberat. Per això demana a la gent que escullin entre Jesús i un assassí anomenat
Barrabàs
. Persuadit pels ancians (
Mt
27:29
), la multitud decideix deixar anar Barrabàs i crucificar Jesús.
210
Pilat escriu un rètol amb la inscripció «Jesús de Natzaret, el rei dels Jueus» (abreujat com
INRI
en les representacions) per a ser col·locat a la creu (
Jn
19:19
),
211
després
ordena que el flagel·lin
i que el crucifiquin. Els soldats li posen una
corona d'espines
al cap i el ridiculitzen. Després el colpegen i se'n mofen abans de portar-lo al Calvari,
212
també anomenat Gòlgota, on el crucifiquen.
197
201
213
Crucifixió
Representació de
Pietro Perugino
de la
Crucifixió de Jesús
, 1482
La crucifixió de Jesús es descriu als quatre evangelis canònics. Després dels judicis, Jesús és portat al Calvari carregant la seva creu en un recorregut que la tradició cristiana anomena el
Via Crucis
. Els tres evangelis sinòptics indiquen que
Simó de Cirene
l'ajuda després d'haver estat obligat a fer-ho pels romans.
214
215
Lc
23:27-28
Jesús els diu a les dones de la multitud que no plorin per ell, sinó per ells mateixos i pels seus fills.
214
Al Calvari, ofereixen a Jesús un analgèsic. Segons Mateu i Marc, el rebutja.
214
215
Després de crucificar Jesús, els soldats es van jugar a sorts la seva roba i tant els soldats com els qui passen per davant de Jesús se'n burlen. Jesús és crucificat entre dos lladres condemnats, un dels quals reprèn Jesús, mentre que l'altre el defensa.
214
216
Els soldats romans trenquen les cames dels dos lladres per accelerar la mort, però no trenquen les de Jesús perquè ja seria mort. A
Jn
19:34
, un soldat clava una llança al costat de Jesús, i surt sang i aigua.
216
Mateu
27:51-54
, quan Jesús mor, les cortines del temple s'esquincen i un terratrèmol esquerda el terra. Atemorit pels esdeveniments, un centurió romà afirma que Jesús era el Fill de Déu.
214
217
El mateix dia
Josep d'Arimatea
, amb el permís de Ponç Pilat, amb l'ajut de
sant Nicodem
, treuen el seu cos de la creu, l'emboliquen en un drap net i posen el cos en un nou sepulcre excavat a la roca.
214
L'endemà els jueus demanen permís a Pilat per a segellar el sepulcre amb una pedra i col·locar vigilància per assegurar-se que ningú s'endurà el cos (
Mateu
27:62-66
).
214
106
Resurrecció
L'ascensió de Jesús al Cel, representat per John Singleton Copley, 1775
Els relats del Nou Testament expliquen que el primer dia de la setmana després de la crucifixió (generalment interpretat com a diumenge), el sepulcre es descobreix que està buit i els seus seguidors es troben amb Jesús ressuscitat. Els seguidors arriben al sepulcre a primera hora del matí i troben un o dos homes o àngels vestits amb robes brillants.
Mc
16:9
Jn
20:15
indiquen que Jesús s'apareix primer a
Maria Magdalena
, i a
Lc
24:1
s'afirma que ella és una de les santes dones.
77
218
Després de descobrir la tomba buida, Jesús fa una sèrie d'aparicions als deixebles.
77
Inclouen l'episodi dels dubtes de Tomàs i els deixebles d'Emaús, on Jesús va trobar-se amb dos deixebles.
La pesca miraculosa
és un miracle al Mar de galilea, després que Jesús animi a Pere a servir els seus seguidors.
77
218
Abans de pujar al cel, Jesús anima els deixebles a difondre els seus ensenyaments a totes les nacions del món.
Lc
24:51
afirma que Jesús després és "portat a dalt del cel". L'Ascensió té lloc a
Ac
1:1-11
i es menciona a
1 Tm
3:16
. A
1 Pe
3:22
afirma que "havent pujat al cel, àngels, autoritats i potestats se sotmetran a ell".
77
Els Fets dels Apòstols descriuen diverses aparicions de Jesús després de la seva Ascensió.
Ac
7:55
descriu una visió de sant Esteve just abans de la seva mort.
219
En el camí a
Damasc
, l'apòstol Pau de Tars es converteix al cristianisme després de veure una llum encegadora i sentir una veu que deia: "Jo sóc Jesús, aquell qui persegueixes" (
Ac
9:5
).
220
221
Ac
9:10-18
, Jesús instrueix Ananies de Damasc per a curar a Pau. Aquesta és l'última conversa amb Jesús explicada a la Bíblia segons el
Llibre de l'Apocalipsi
220
221
on un home anomenat Joan rep la revelació de Jesús respecte a l'
escatologia cristiana
222
Interpretació històrica
Article principal:
Jesús històric
Els evangelis van ser considerats relats històrics precisos fins al
Segle de les llums
, quan se'n va qüestionar la fiabilitat i es va establir una distinció entre el Jesús descrit pels Evangelis i el Jesús de la història que es coneix a través també d'altres fonts.
223
Des del
segle
xviii
es van dur a terme tres estudis científics independents sobre el Jesús històric, cadascun amb característiques diferents i segons diversos criteris de recerca.
224
225
Els erudits han estudiat i debatut diverses qüestions relacionades amb el Jesús històric, com la seva existència, l'origen i fiabilitat històrica dels Evangelis i les altres fonts i el retrat exacte de la figura històrica.
Existència
L'edició del 1640 dels escrits del
segle
de Flavi Josep, on parla de Jesús
226
La teoria del
Mite de Jesús
, que va aparèixer al
segle
xviii
, qüestiona l'existència de Jesús. Els seus defensors sostenen que Jesús és un mite inventat pels primers cristians.
227
228
229
Els partidaris de la teoria diuen que hi ha una manca de referències conegudes escrites sobre Jesús durant la seva vida i poques referències no cristianes durant el
segle
, i per això qüestionen la veracitat dels textos existents.
230
Al principi del
segle
xx
, estudiosos com G. A. Wells, Robert M. Price, Thomas Brodie i Dollar van presentar diversos arguments a favor de la teoria del Mite de Jesús.
231
232
233
234
No obstant això, avui en dia pràcticament tots els estudiosos de l'antiguitat estan d'acord en la historicitat de Jesús i consideren plenament històrics esdeveniments com el seu bateig o la seva crucifixió.
235
236
Tant Robert E. Van Voorst com Michael Grant sostenen que hi ha consens entre els historiadors que actualment totes les teories sobre la no-existència de Jesús estan refutades.
15
Per a respondre si la manca de referències contemporànies implica que Jesús no va existir, Van Voorst ha escrit que «com tot bon estudiant d'història sap, l'
argument per silenci
és especialment perillós»
237
i generalment fracassen si no és que el fet és conegut per l'autor i és suficientment important i rellevant per a ser mencionat en el context d'un determinat document.
238
239
Bart D. Ehrman argumenta que, tot i que Jesús va tenir un gran impacte en les generacions futures, en la societat de la seva època l'impacte va ser «pràcticament nul». Per tant, seria erroni esperar relats de l'època del que va fer.
240
Per a Ehrman, els arguments que es basen en la falta de proves físiques o arqueològiques de Jesús i dels escrits sobre ell són pobres, ja que no hi ha evidència de «gairebé ningú» que hagi viscut al
segle
241
Teresa Okure escriu que l'existència de figures històriques s'estableix amb l'anàlisi de referències posteriors a ells, i no de relíquies o restes contemporànies.
242
Diversos estudiosos adverteixen contra l'ús dels arguments de la ignorància, que consideren poc concloents o fal·laços.
243
244
245
Douglas Walton afirma que els arguments de la ignorància només poden conduir a conclusions sòlides en els casos que es pot suposar que la nostra «base de coneixements és total».
246
Les fonts no cristianes utilitzades per establir l'existència històrica de Jesús inclouen les obres dels historiadors del
segle
Flavi Josep
Tàcit
247
226
248
Louis H. Feldman ha considerat que «pocs han dubtat de l'autenticitat» de les referències de Flavi Josep sobre Jesús a
book 20
de les
Antiguitats judaiques
, molt pocs estudiosos posen en dubte.
249
250
Tàcit parla de Crist i de la seva execució per Pilat a
book 15
de la seva obra anomenada
Annals
. En general els estudiosos consideren que la referència a Tàcit sobre l'execució de Jesús és autèntica i se li concedeix un valor històric com a font romana independent.
251
Historicitat dels fets
El senador romà i historiador Tàcit escrigué sobre la crucifixió de Jesús als Annals, una història de l'Imperi Romà durant el segle
Els treballs per a la reconstrucció històrica de la vida de Jesús han canviat l'enfocament maximalista del
segle
xix
, en el qual els relats dels evangelis eren acceptats com una evidència fiable, a l'enfocament "minimalista" de principis del
segle
xx
, que gairebé no accepta res com a històric.
252
A la dècada del 1950, en una segona fase de la
recerca del Jesús històric
, les aproximacions minimalistes es van esvair, i al
segle
xxi
, minimalistes com Price són minoria.
253
254
Tot i que la creença en la infal·libilitat dels evangelis no pot ser recolzada històricament, molts estudiosos des dels anys 1980 han sostingut que més enllà dels pocs fets que es consideren històricament certs alguns altres elements de la vida de Jesús són "històricament probables".
253
255
256
La investigació científica moderna sobre el Jesús històric se centra també en la identificació dels elements probables.
257
258
La majoria dels estudiosos moderns consideren que el baptisme i crucifixió de Jesús van ser fets clarament històrics James D.G. Dunn afirma que "generen un assentiment gairebé universal" i aquesta certesa és tan gran que "és gairebé impossible dubtar o negar" la seva historicitat tenint en compte a més que sovint són els punts de partida per a l'estudi del Jesús històric.
Els estudiosos fan servir també el criteri de la vergonya, segons el qual als primers cristians no se'ls hauria acudit inventar la dolorosa mort del seu líder
259
o un baptisme que podria implicar que Jesús hauria comès pecats i se n'hauria volgut penedir.
260
261
Els estudiosos utilitzen una sèrie de criteris, com el criteri de certificació múltiple, la coherència bíblica o el criteri de discontinuïtat per jutjar la historicitat dels esdeveniments.
262
La historicitat d'un esdeveniment també depèn de la fiabilitat de la font. L'
Evangeli segons Marc
, el més antic, generalment és considerat el més fiable des d'un punt de vista històric.
263
L'
Evangeli segons Joan
, l'últim en ser escrit, difereix considerablement dels
evangelis sinòptics
i, per tant, generalment es considera menys fiable. Per exemple, molts experts no consideren que la resurrecció de Llàtzer fos un esdeveniment històric, en part perquè només apareix en Joan.
264
Amy-Jill Levine considera que hi ha un consens en la trajectòria bàsica de la vida de Jesús, ja que la majoria d'estudiosos estan d'acord que Jesús va ser batejat per Joan Baptista, jutjat per les autoritats jueves acusat de voler-se fer passar per Déu, va fer algunes curacions, va ensenyar paràboles, tenia seguidors que anaven amb ell i va ser crucificat per ordre de Ponç Pilat.
17
Retrats de Jesús
La investigació moderna sobre el Jesús històric no ha donat lloc a una imatge unificada de la figura històrica, en part a causa de la varietat de les tradicions acadèmiques representades pels estudiosos.
265
Ben Witherington afirma que «ara hi ha tants retrats del Jesús històric com pintors acadèmics».
266
Tant Bart Ehrman com Andreas Köstenberger sostenen que donada l'escassetat de fonts històriques, en general és difícil per a qualsevol estudiós de construir un retrat de Jesús que es pugui considerar vàlid històricament més enllà dels elements bàsics de la seva vida.
267
268
Els retrats de Jesús construïts en aquests estudis sovint difereixen entre si, i tampoc coincideixen del tot amb la imatge retratada als evangelis.
269
270
Els perfils principals del tercer intent de trobar un retrat de Jesús es poden agrupar en funció de si representen Jesús principalment com un profeta apocalíptic, un sanador carismàtic, un filòsof cínic, el veritable Messies o un profeta igualitari del canvi social.
271
18
Cadascun d'aquests tipus presenta una sèrie de variants, i alguns erudits rebutgen els elements bàsics d'alguns retrats.
272
No obstant això, els atributs que es descriuen en els retrats de vegades se superposen, i els estudiosos que difereixen en alguns atributs de vegades estan d'acord amb d'altres.
273
Llenguatge i aparença
Les representacions de l'etnicitat de Jesús han estat influenciades per motius culturals.
274
275
Jesús va créixer a Galilea, on va tenir lloc gran part del seu ministeri.
276
Els idiomes que es parlaven a Galilea i Judea al
segle
inclouen l'
arameu
, que era la llengua predominant, l'
hebreu
i el
grec
277
278
La majoria dels estudiosos coincideixen que a principis del
segle
l'arameu era la llengua materna de gairebé totes les dones de Galilea i Judea.
279
La majoria dels erudits recolzen la teoria que Jesús va parlar tant arameu com hebreu i grec.
277
278
280
Dunn afirma que hi ha un "consens substancial" que Jesús va fer-la transmetre la major part dels seus ensenyaments en arameu.
281
Els erudits moderns estan d'acord que Jesús era jueu.
282
No obstant això, en una revisió de l'estat dels estudis moderns, Levine escriu que tota la qüestió de l'etnicitat és "plena de dificultats" i que "més enllà de reconèixer que Jesús era jueu" poques vegades els investigadors tenen en compte què vol dir que fos jueu.
283
El Nou Testament no dona cap descripció de l'aparença física de Jesús abans de la seva mort, en general és indiferent a les aparences racials i no es refereix a les característiques de les persones que esmenta.
284
285
286
El llibre de l'Apocalipsi descriu les característiques d'un Jesús glorificat en una visió(
Ap
1:13-16
), però es refereix a Jesús en forma celestial després de la seva mort i resurrecció.
287
288
Jesús probablement semblava un jueu típic del seu temps i d'acord amb alguns estudiosos és probable que hagués tingut una aparença vigorosa a causa de la seva ascètica i l'estil de vida itinerant.
289
James H. Charlesworth indica que és "molt probable" que el rostre de Jesús fos «marró fosc i bronzejat», i la seva estatura "hauria estat d'entre 1,65m i 1,70m".
290
Arqueologia
L'antiga sinagoga, al costat del Mar de Galilea
Malgrat l'absència de restes arqueològiques específiques associades inequívocament amb Jesús, al
segle
xxi
ha crescut l'interès dels estudiosos en l'arqueologia com a font per comprendre millor la situació socioeconòmica i política de l'època i la vida de Jesús.
291
292
293
Charlesworth afirma que alguns erudits moderns volen ignorar els descobriments arqueològics que aporten llum sobre la vida a Galilea i Judea en l'època de Jesús.
293
Jonathan Reed indica que la principal aportació de l'arqueologia a l'estudi del Jesús històric és la reconstrucció del seu món social.
294
David Gowler estableix que un estudi acadèmic interdisciplinari de l'arqueologia, l'anàlisi textual i el context històric pot aportar llum sobre Jesús i els seus ensenyaments.
295
Un exemple són els estudis arqueològics a
Cafarnaüm
. Malgrat les freqüents referències a Cafarnaüm en el Nou Testament, se'n diu poc.
296
Tanmateix, l'evidència arqueològica recent mostra que, contràriament a les creences anteriors, Cafarnaüm era pobre i petita, sense ni tan sols un fòrum romà o una àgora.
295
297
Aquest descobriment arqueològic té sentit a la llum de la visió acadèmica que considera que Jesús defensava que les persones que vivien en aquesta zona de Galilea es poguessin moure lliurement.
295
Relíquies de Jesús
Article principal:
Relíquies relacionades amb Jesús
Diverses
relíquies
s'han atribuït a Jesús durant la història del cristianisme. Tot i que algunes persones creuen en l'autenticitat d'algunes relíquies, altres la posen en dubte. Per exemple, el teòleg catòlic del
segle
xvi
Erasme
va escriure sarcàsticament sobre la proliferació de les relíquies i el nombre d'edificis on se'n guarden de la fusta de la
creu utilitzada en la crucifixió
298
De la mateixa manera, mentre que els experts debaten sobre si Jesús va ser crucificat amb tres claus o amb quatre, n'hi ha trenta que continuen essent venerats com a relíquies a tot Europa.
299
Algunes relíquies, com les suposades restes de la corona d'espines, només reben la visita d'un modest nombre de pelegrins, mentre que d'altres com el
Sant sudari
, associat amb la devoció catòlica a la
Santa Faç de Jesús
, han rebut milions de persones
300
inclosos els papes
Joan Pau II
Benet XVI
301
302
Les investigacions no han trobat proves definitives de l'autenticitat de les restes atribuïdes a Jesús.
303
Interpretació religiosa
A més dels seus propis deixebles i seguidors, els jueus de l'època de Jesús generalment el van rebutjar com a Messies, igual que la majoria de jueus fan actualment. Els teòlegs cristians, els que participaren en els concilis ecumènics, els reformadors i altres han escrit molt sobre Jesús. L'anomenada secta cristiana o els cismes sovint s'han definit o es caracteritzen per tenir una manera particular de descriure Jesús. Mentrestant, els
maniqueus
, els
gnòstics
, els
musulmans
, els
bahá'ís
i altres han situat a Jesús en un lloc destacat de les seves religions.
304
305
306
307
El Jesús cristià
Crist crucificat
de
Diego Velázquez
segle
xvii
).
Article principal:
Cristologia
Jesús és la figura central del cristianisme
308
, on s'anomena
Crist
. Tot i que les opinions sobre Jesús no són unànimes, es poden resumir les creences fonamentals compartides entre les principals branques, com indiquen els seus catecismes o textos confessionals.
307
309
310
Les opinions cristianes sobre Jesús deriven de diverses fonts, inclosos els evangelis canònics i les cartes del Nou Testament, com les epístoles paulines i els escrits joànics. Aquests documents descriuen les creences fonamentals dels cristians sobre Jesús, inclosa la seva divinitat, la humanitat i la vida terrenal, i que ell és el Crist, l'anomenat Fill de Déu.
311
Malgrat que comparteixen moltes creences, no tots els cristians estan d'acord en totes les doctrines, i tant els cristians ortodoxos com els catòlics mantenen diferències sobre els ensenyaments i creences que han perdurat a través del cristianisme.
312
El Nou Testament sosté que la resurrecció de Jesús és el fonament de la fe cristiana. (
1 Co
15:12-20
313
Els cristians creuen que a través de la seva mort i resurrecció, els éssers humans poden ser reconciliats amb Déu i participen d'aquesta manera en la salvació i la promesa de la
vida eterna
314
Recordant les paraules de Joan el Baptista l'endemà del baptisme de Jesús, aquestes doctrines de vegades es refereixen a Jesús com l'Anyell de Déu, que va ser crucificat per a complir amb el seu paper com a servent de Déu.
315
316
Jesús és vist també com el nou Adam, amb una obediència que contrasta amb la desobediència d'Adam.
317
Els cristians veuen a Jesús com un model a seguir, i se'ls encoratja a imitar-lo.
308
La majoria dels cristians creuen que Jesús era humà de veritat i fou el Fill de Déu. Hi ha hagut controvèrsies teològiques sobre la seva naturalesa des del debat a l'
Església primitiva
. La cristologia va ser un focus important d'aquests debats que es va tractar a cadascun dels primers set concilis ecumènics, on es va tractar la Trinitat. Els cristians en general creuen que Jesús és el
Logos
que s'ha encarnat essent el Fill de Déu, i que és tant diví com humà. No obstant això, la doctrina de la Trinitat no és universalment acceptada entre els cristians.
318
319
Al principi del cristianisme no només es venerava a Jesús sinó també el seu nom amb devocions
320
321
que actualment existeixen tant al cristianisme oriental com a l'occidental.
321
El Jesús jueu
Article principal:
Jesús en el judaisme
El corrent principal del
judaisme
rebutja que Jesús sigui Déu o una part d'una
Trinitat
322
Sosté que Jesús no és el messies jueu, argumentant que no va complir amb les profecies messiàniques del
Tanakh
ni es va encarnar amb les característiques personals del messies.
323
Segons la tradició jueva, el darrer profeta va ser
Malaquies
324
al
segle
abans de Crist.
325
Un grup conegut com els
jueus messiànics
consideren que Jesús fou el messies, però es discuteix si aquesta comunitat és una secta del judaisme.
326
La crítica jueva de Jesús és molt antiga. El Nou Testament va establir que Jesús fou criticat per les autoritats jueves del seu temps. Els
fariseus
i els
escribes
van criticar Jesús i els seus deixebles per no observar la llei de Moisès, per no rentar-se les mans abans de dinar (
Marc 7:1-23
Mt 15:1-20
), i per la recol·lecció del gra en dissabte (
Marc 2:23-3:6
).
327
El
Talmud
, escrit i compilat des del
segle
iii
al
328
inclou històries que alguns consideren relats de Jesús. En una d'aquestes històries,
Jeixu ha-nozri
Jesús el cristià
, descrit com un
apòstata
lasciu, és executat pel poder jueu perquè pretenia estendre la idolatria i la pràctica de la màgia.
329
Hi ha moltes opinions entre els estudiosos sobre aquestes històries.
330
Diversos historiadors contemporanis consideren que aquest material no proporciona informació sobre el Jesús històric.
331
La
Torà Mixné
, una obra del
segle
xii
de la llei jueva escrita per
Moisès Maimònides
, afirma que Jesús és un obstacle que fa errar a la major part del món i servir a un déu diferent de Déu.
332
El Jesús de l'islam
Article principal:
Jesús a l'islam
Muhammad lidera la pregària de Jesús, Abraham, Moisès i altres. Miniatura persa medieval
Jesús, anomenat en
àrab
Issa
en un context musulmà o bé
Yasu
333
en un context cristià, és un dels principals missatgers de Déu (
Al·là
) o
profetes
de l'
islam
. Segons l'
Alcorà
, fou un dels profetes més estimats per Déu, un messies enviat per a guiar els israelites.
20
334
Els musulmans consideren que el Nou Testament no és autèntic i creuen que el missatge original de Jesús es va perdre i que
Muhàmmad
va venir després per a recuperar-lo.
335
La fe en Jesús i la resta de missatgers de Déu és un requisit per a ser musulmà.
336
L'Alcorà esmenta a Jesús pel seu nom 25 vegades, més sovint que Muhàmmad
337
338
i remarca que Jesús era un home mortal que com els altres profetes havia estat escollit per Déu per a difondre el seu missatge.
339
L'islam considera que Jesús no va ser el Fill de Déu encarnat. Els texts islàmics emfatitzen la noció de
monoteisme
i prohibeixen associar res a Déu, el que consideren una idolatria.
340
L'Alcorà diu que el mateix Jesús mai va afirmar la seva divinitat,
341
i prediu que al Judici final Jesús negarà haver fet mai tal afirmació (Alcorà 5:116).
342
Com tots els profetes de l'islam, Jesús és considerat un 'musulmà' i es creu que els seus seguidors haurien d'adoptar el camí recte ordenat per Déu.
343
344
L'Alcorà no esmenta Josep, però sí que descriu l'anunciació a Maria per un àngel. La virginitat de Maria abans i després del naixement de Jesús està plenament reconeguda i s'atribueix a la voluntat de Déu (Alcorà, 3,41; 5,19; 19,22 i ss).
345
346
347
L'Alcorà exposa que Déu va infondre l'Esperit Sant a Maria mantenint-la verge.
345
346
347
Per a l'islam, Jesús s'anomena l
Esperit de Déu
perquè va néixer a través de l'acció de l'Esperit,
345
però aquesta creença no inclou la doctrina de la seva preexistència, tal com passa en el cristianisme.
348
349
Els musulmans creuen que Jesús va ser l'últim
profeta
enviat per Déu per guiar els israelites.
350
Per ajudar en el seu ministeri al poble jueu a Jesús se li va donar la possibilitat de fer
miracles
amb el permís de Déu, i no per al seu propi poder.
341
351
Jesús és vist per l'islam com un precursor de Mahoma.
339
352
Els musulmans neguen que Jesús fos crucificat, que ressuscités d'entre els morts i que expiés els pecats de la humanitat.
341
D'acord amb les tradicions musulmanes, Jesús no va ser crucificat, però va ressuscitar físicament al cel.
341
352
El moviment musulmà dels
ahmadiyya
considera que Jesús va ser un home mortal que va sobreviure a la seva crucifixió i va morir de mort natural a 120 anys al
Caixmir
353
354
La majoria dels musulmans creuen que Jesús retornarà a la terra poc abans del Dia del
Judici Final
i derrotarà l'
Anticrist
20
352
Altres interpretacions religioses
Els ensenyaments del
bahaisme
consideren Jesús com una manifestació de Déu, com un profeta
355
que serveix d'intermediari entre Déu i la humanitat, que serveix com a missatger i reflecteix les qualitats i atributs de Déu.
356
Aquest concepte emfatitza les qualitats que simultàniament es consideren pròpies de la humanitat i la divinitat;
356
Per tant, és similar a la concepció cristiana de l'encarnació.
355
El bahaisme també accepta que Jesús fou el Fill de Déu
357
i l'encarnació perfecta dels atributs de Déu. Aquests ensenyaments, però, rebutgen la idea que la divinitat es manifestés en un cos humà perquè argumenta que Déu sosté la realitat física.
355
El fundador del bahaisme,
Bahà'u'llàh
, va escriure que cada manifestació de Déu té els mateixos atributs divins, que es poden veure com el retorn espiritual de totes les manifestacions anteriors de Déu i l'aparició de cada nova manifestació de Déu inaugura una religió que substitueix les anteriors, un concepte conegut com la revelació progressiva.
356
Aquestes creences consideren que el pla de Déu es desenvolupa gradualment a través d'aquest procés de maduració de la humanitat i que algunes de les manifestacions arriben quan es completen missions anteriors. Per tant, creuen que
Bahà'u'llàh
és el promès retorn de Jesús.
358
Aquests ensenyaments coincideixen amb els evangelis en gran part, però no en tot. Creuen en el naixement virginal i en la crucifixió,
359
360
però veuen la Resurrecció i els miracles de Jesús com a simbòlics.
357
360
Segons els
gnòstics
, una religió que es considera extingida,
361
Jesús va ser enviat des del reialme diví per donar a conèixer que el secret del coneixement gnòstic és necessari per a salvar-se. La majoria dels gnòstics creien que Jesús era un home que va arribar a ser posseït per l'esperit de Crist en el baptisme. L'esperit deixà el cos de Jesús durant la crucifixió però després va aixecar el cos d'entre els morts. Per alguns gnòstics, anomenats
docètics
, Jesús no tenia un cos físic, sinó que semblava físic.
362
Els
maniqueus
, una secta gnòstica, acceptaven que Jesús era un profeta, al costat del
Buda Gautama
Zoroastre
363
364
Alguns
hindús
consideren a Jesús com un
avatar
o un
sadhu
i troben similituds entre els ensenyaments hindús i els de Jesús.
365
366
El
gurú
hindú Paramahansa Yogananda considera que Jesús era la reencarnació d'Eliseu i un estudiant de Sant Joan Baptista, la reencarnació d'Elies.
367
Alguns
budistes
, incloent-hi
Tenzin Gyatso
, el catorzè Dalai Lama, Jesús va dedicar la seva vida al benestar de les persones.
368
La teoria
New Age
té una àmplia varietat de punts de vista sobre Jesús.
369
370
L'
ateisme
rebutja la divinitat de Jesús, però alguns ateus com
Richard Dawkins
en tenen una valoració positiva; aquest el considera "un gran mestre moral".
371
Entre les interpretacions religioses crítiques cal anomenar
Cels
, del
segle
ii
, i
Porfiri
, que va escriure un atac de quinze volums sobre el cristianisme en el seu conjunt.
372
373
Al
segle
xix
el filòsof i escriptor
Nietzsche
va fer una dura crítica dels ensenyaments de Jesús, que va titllar d'antinaturals.
374
Al
segle
xx
Bertrand Russell
va escriure
Per què no sóc cristià
, on exposa que Jesús no ha estat la persona amb més saviesa.
375
Interpretació artística
Pantocràtor envoltat per la
màndorla
, a l'església
romànica
de
Sant Climent de Taüll
Jesús en la pintura
Tot i la manca de referències bíbliques o registres històrics, han aparegut una gran varietat de representacions de Jesús durant els darrers dos mil·lennis, sovint influenciades pels valors culturals, circumstàncies polítiques i contexts teològics.
274
275
285
376
Tal com passa també en altres mostres de l'
art cristià
, les representacions més antigues daten de finals del segon o principis del tercer, i les imatges que es conserven es troben sobretot en les
Catacumbes romanes
376
En un primer moment, l'art cristià va preferir evocar la seva figura mitjançant símbols, tals com el
monograma
format per les lletres gregues
, inicials del nom grec
Χριστός
Crist
), en unió de vegades de
, primera i última lletra, respectivament, de l'
alfabet grec
, per indicar que Crist és el principi i el fi; el símbol del peix
ΙΧΘΥΣ
«ikhthis», en grec
acròstic
de
Ἰησοῦς Χριστός, Θεοῦ Υἱός, Σωτήρ
, (
Iesous Khristos Theos uios Soter
; Jesucrist fill de Déu Salvador"); l
anyell de Déu
; o fins i tot mitjançant símbols antropomòrfics, com el del
Bon Pastor
La
iconoclàstia
romana d'Orient va actuar com una barrera a l'evolució a l'est, però al segle novè, l'art es va tornar a permetre.
274
La Transfiguració va ser un tema important en l'art cristià oriental, i els monjos ortodoxos que s'havien format per a fer icones havien de demostrar la seva vàlua pintant-ne icones per a representar-ho.
377
El
Renaixement
va comportar que diversos artistes se centressin a pintar representacions de Jesús.
Fra Angelico
i altres seguidors com
Giotto di Bondone
van fer de manera sistemàtica representacions clares.
274
La
Reforma Protestant
va comportar un renaixement en contra de les icones, però la prohibició total era atípica, i les objeccions dels protestants a les imatges es van reduir al
segle
xvi
. Tot i que s'evitaven imatges grans, hi ha protestants que actualment s'oposen a les il·lustracions que representen Jesús als llibres.
378
379
D'altra banda, l'ús de les representacions de Jesús es veuen bé pels
anglicans
i els
catòlics
380
381
382
i és un element clau en la tradició ortodoxa oriental.
383
384
Jesús en la literatura
Des de finals del
segle
xix
, són nombrosos els autors literaris que han donat la seva interpretació personal de la vida de Jesús. Entre les obres més destacades que han tractat el tema es pot citar:
Mirza Ghulam Ahmad
Jesús a l'Índia
(1899)
Fiódor Dostoievski
Els germans Karamàzov
Mikhaïl Bulgàkov
El mestre i Margarida
(escrit entre 1928 i 1940, publicat el 1967).
Robert Graves
Rei Jesús
(1947).
Nikos Kazantzakis
Crist crucificat
(1948) i
L'última temptació de Crist
, en la qual es basaria
Martin Scorsese
per a la seva pel·lícula homònima.
Fulton Oursler
La història més gran mai no contada
(1949). En la que es va basar la pel·lícula de
George Stevens
Anthony Burgess
L'home de Natzaret
(1979), va servir de base per a la sèrie
Jesus of Natzaret
de
Franco Zeffirelli
José Saramago
L'Evangeli segons Jesucrist
(1991).
Norman Mailer
L'Evangeli segons el Fill
(1997).
Fernando Sánchez Dragó
Carta de Jesús al Papa
(2001).
Gore Vidal
En directe des del Gòlgota
(1992); també parcialment basat en la història de Jesús de Natzaret 1955.
Andreas Faber-Kaiser
Jesús va viure i va morir a Caixmir
Juan José Benítez
Caballo de Troya
(1984-2006; saga de diversos volums).
Fida Hassnain
La història de Jesús
(1995)
Jesús en el cinema
La Passió de Crist
és una pel·lícula sobre Jesús del director
Mel Gibson
La vida de Jesús segons els relats del Nou Testament, i generalment des d'una perspectiva cristiana, ha estat un tema freqüent en el cinema gairebé des de la seva mateixa aparició. De fet, Jesús de Natzaret és un dels personatges més interpretats en el cinema. Ja el 1898 la vida de Jesús va ser portada a la pantalla per Georges Hatot i
Louis Lumière
, en un film titulat
La vie et la passion de Jésus-Christ
. En el
cinema mut
destaca la superproducció
Rei de reis
, de
Cecil B. DeMille
El tema va ser abordat després en diverses ocasions, i des de punts de vista molt diversos:
385
des de les superproduccions de Hollywood, com
Rei de reis
Nicholas Ray
, 1961) i
The Greatest Story Ever Told
George Stevens
, 1965), fins a les visions més austeres de cineastes com
Pier Paolo Pasolini
L'evangeli segons sant Mateu
, 1964), la molt clàssica
Jesus of Nazareth
de
Franco Zeffirelli
o més intel·lectuals com la de
The Man from Earth
, on va conèixer a
Buda
. També van donar la seva personal interpretació de la figura de Jesús autors com
Buñuel
Nazarín
, 1958) o
Dreyer
Ordet
, 1954).
Algunes de les pel·lícules més recents sobre la vida de Jesús no han estat exemptes de polèmica: és el cas de
L'última temptació de Crist
Martin Scorsese
, 1988) basada en la novel·la homònima de
Nikos Kazantzakis
, molt criticada en general per la seva interpretació de Jesús, bastant apartada del punt de vista cristià tradicional. El film
La Passió de Crist
Mel Gibson
, 2004) va suscitar en canvi l'aprovació d'amplis sectors cristians, però va ser titllada d'
antisemita
per alguns membres de la comunitat jueva.
Tampoc falten aproximacions paròdiques a la figura de l'iniciador del cristianisme, com
La vida de Brian
Terry Jones
, 1979), musicals com el cèlebre
Jesus Christ Superstar
(Norman Jewison, 1973), i fins i tot films d'animació, com
The Miracle Maker
(Derek W. Hayes i Stanislav Sokolov, 2000).
Jesús al teatre musical
La vida de Jesús també ha estat convertida en
musical
i portada als escenaris en llocs com
Broadway
. Entre les aproximacions líriques a la vida i obra de Jesús destaquen
Jesus Christ Superstar
, òpera-rock amb música d'
Andrew Lloyd Webber
i llibret de
Tim Rice
, representada per primera vegada el 1970. Molt més alternativa és l'obra
Godspell
, amb música de
Stephen Schartz
i llibret de
John-Michael Tebelak
, representada per primera vegada el 1971.
Notes
John P. Meier situa el seu naixement entre el 7 i el 6 aC.
Rahner
i Sanders
afirmen que entre els historiadors hi ha un consens que nasqué el 4 aC. Basant-se en les tradicions cristianes primitives, Finegan diu que podria haver nascut el 3 o 2 aC.
La majoria dels estudiosos estimen que la Crucifixió de Jesús va ser entre l'any 30 i el 33 dC.
James D.G. Dunn escriu que el baptisme i la crucifixió de Jesús «tenen l'assentiment universal» i «entre tots els fets històrics formen part dels més impossibles de dubtar o negar».
Bart Ehrman diu que la crucifixió de Jesús a les ordres de Ponç Pilat és l'element més cert que hi ha sobre ell.
John Dominic Crossan i Richard G. Watts defensen que la crucifixió de Jesús és el fet històric més fiablement cert que hi pot haver.
Paul R. Eddy i Gregory A. Boyd diuen que la confirmació del fet pels no cristians «estableixen clarament» la historicitat de la crucifixió.
En una revisió de l'estat dels estudis moderns del 2011, Bart Ehrman va escriure que «Ell certament va existir, pràcticament tots els erudits competents de l'antiguitat, cristians o no cristians, hi estan d'acord».
10
Richard A. Burridge afirma: "N'hi ha que sostenen que Jesús és un producte de la imaginació de l'Església, que segur que mai hi va haver un Jesús. He de dir que jo no conec a cap erudit crític respectable que digui mai".
11
Robert M. Price no creu que Jesús existís, però està d'acord que aquesta perspectiva va en contra de l'opinió de la majoria dels erudits.
12
James D.G. Dunn considera que les teories de la no existència de Jesús són "una tesi morta".
13
Michael Grant va escriure el 1977: «En els últims anys, cap erudit seriós no s'ha aventurat a postular la no historicitat de Jesús, o almenys molt pocs, i no han tingut èxit quan han intentat eliminar els arguments més forts, molt abundants, que proven el contrari».
14
Robert E. Van Voorst afirma que els erudits bíblics i els historiadors clàssics consideren que les teories de la no existència de Jesús estan totalment refutades.
15
Els Evangelis sinòptics i l'Evangeli de Joan difereixen de si Jesús va ser crucificat abans o després del sopar de la Pasqua, que marca l'inici de la Pasqua.
Referències
Meier
, John P.
A Marginal Jew: The roots of the problem and the person
Yale University Press,
1991,
p.
407.
ISBN 978-0-300-14018-7
Rahner, 2004
, p.
732.
Sanders, 1993
, p.
10 i 11.
Finegan
, Jack.
Handbook of Biblical Chronology, rev. ed.
Hendrickson Publishers,
1998,
p.
319.
ISBN 978-1-56563-143-4
Humphreys
, Colin J.;
Waddington
, W.G.
The Jewish Calendar, a Lunar Eclipse and the Date of Christ's Crucifixion
».
Tyndale Bulletin
43,
2,
1992,
p.
340. Arxivat de l'
original
el 2018-09-30
[Consulta: 8 novembre 2013].
Dunn, 2003
, p.
339.
Ehrman, 1999
, p.
101.
Crossan i Watts, 1999
, p.
96.
Eddy i Boyd, 2007
, p.
173.
Ehrman
, Bart.
Forged: writing in the name of God – Why the Bible's Authors Are Not Who We Think They Are
HarperCollins,
2011,
p.
285.
ISBN 978-0-06-207863-6
Burridge
, Richard A.;
Gould
, Graham.
Jesus Now and Then
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2004,
p.
34.
ISBN 978-0-8028-0977-3
Price
, Robert M.
«Jesus at the Vanishing Point». A:
James K.
The Historical Jesus: Five Views
InterVarsity,
2009,
p.
55, 61.
ISBN 978-0-8308-7853-6
Sykes
, Stephen W.
«Paul's understanding of the death of Jesus». A:
Sacrifice and Redemption
Cambridge University Press,
2007,
p.
35–36.
ISBN 978-0-521-04460-8
Grant
, Michael.
Jesus: An Historian's Review of the Gospels
Scribner's,
1977,
p.
200.
ISBN 978-0-684-14889-2
Van Voorst, 2000
, p.
16.
Powell, 1998
, p.
168–173.
Levine, 2006
, p.
4.
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
124–125.
Grudem, 1994
, p.
568–603.
Glassé
, Cyril.
Concise Encyclopedia of Islam
Rowman & Littlefield,
2008,
p.
270–271.
ISBN 978-0-7425-6296-7
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Evangeli segons Mateu
».
Nou Testament
Bíblia catalana. Arxivat de l'
original
el 15 de desembre 2013.
[Consulta: 6 novembre 2013].
Evangeli segons Lluc
4,22
».
Nou Testament
Bíblia catalana. Arxivat de l'
original
el 15 de desembre 2013.
[Consulta: 6 novembre 2013].
Evangeli segons Joan
1,45
».
Nou Testament
Bíblia catalana. Arxivat de l'
original
el 15 de desembre 2013.
[Consulta: 6 novembre 2013].
Evangeli segons Marc
6,3
».
Nou Testament
Bíblia catalana. Arxivat de l'
original
el 15 de desembre 2013.
[Consulta: 6 novembre 2013].
Maas
, Anthony J.
Origin of the Name of Jesus Christ
». A:
Charles Herbermann.
Catholic Encyclopedia
Nova York:
Robert Appleton Company,
1913.
Joshua
».
Merriam-Webster. Arxivat de l'
original
el 8 de juliol 2013.
[Consulta: 4 agost 2013].
Brown Driver Briggs
Brown-Driver-Briggs Hebrew and English Lexicon; Hendrickson Publishers 1996
ISBN 1-56563-206-0
Hare
, Douglas.
Westminster John Knox Press.
Matthew
2009,
p.
11.
ISBN 978-0-664-23433-1
Eddy i Boyd, 2007
, p.
129.
France, 2007
, p.
53.
Doninger, 1999
, p.
212.
Heil
, John P.
Philippians: Let Us Rejoice in Being Conformed to Christ
Society of Biblical Lit,
2010,
p.
66.
ISBN 978-1-58983-482-8
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Gwynn
, Murl E.
Conflict: Christianity's Love Vs. Islam's Submission
iUniverse,
2011,
p.
92.
ISBN 978-1-4620-3484-0
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Vine, 1940
, p.
274–275.
Pannenberg, 1968
, p.
30–31.
Bultmann
, Rudolf K.
Theology of the New Testament
Baylor University Press,
2007,
p.
80.
ISBN 1-932792-93-7
Mills i Bullard, 1998
, p.
142
G5546 Χριστιανός
».
Strong's Greek Lexicon. Arxivat de l'
original
el 9 de febrer 2023.
[Consulta: 22 juliol 2013].
Jesus as a Figure in History: How Modern Historians View the Man from Galilee
by Mark Allan Powell 1998
ISBN 0-664-25703-8
page 181
Amy-Jill Levine
in the
The Historical Jesus in Context
edited by Amy-Jill Levine et al. 2006 Princeton Univ Press
ISBN 978-0-691-00992-6
pages 1-2
Jesus Remembered
by James D. G. Dunn 2003
ISBN 0-8028-3931-2
page 339 states of baptism and crucifixion that these "two facts in the life of Jesus command almost universal assent".
Prophet and Teacher: An Introduction to the Historical Jesus
by William R. Herzog (4 Juliol 2005)
ISBN 0-664-22528-4
pages 1-6
Crossan, John Dominic.
Jesus: A Revolutionary Biography
HarperOne,
1995,
p.
145.
ISBN 0-06-061662-8
«Que va ser crucificat és tant segur com qualsevol fet històric ho pot ser, ja que tant Josep com Tàcit (...) estan d'acord amb els relats cristians almenys en els fets bàsics que expliquen.»
Jesus and His Contemporaries: Comparative Studies
by Craig A. Evans 2001
ISBN 0-391-04118-5
pages 2-5
Christopher M. Tuckett
In
The Cambridge Companion to Jesus
edited by Markus N. A. Bockmuehl 2001
ISBN 0-521-79678-4
pages 122-126
Jesus: Apocalyptic Prophet of the New Millennium
by Bart D. Ehrman (23 Sep 1999)
ISBN 0-19-512473-1
Oxford Univ Press pages ix-xi
Authenticating the Activities of Jesus
by Bruce Chilton and Craig A. Evans 2002
ISBN 0-391-04164-9
pages 3-7
Bockmuehl
, Markus N. A..
The Cambridge Companion to Jesus
(en anglès),
2001,
p.
121-125.
ISBN 0521796784
Chilton
, Bruce;
Evans
, Craig A.
Studying the Historical Jesus: Evaluations of the State of Current Research
(en anglès),
1998,
p.
460-470.
ISBN 9004111425
Brown
, Raymond E.
The birth of the Messiah: a commentary on the infancy narratives in Matthew and Luke
Doubleday,
1977,
p.
513.
ISBN 978-0-385-05907-7
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
114.
Maier, 1989
, p.
124.
Borg
, Marcus J.
Eisenbrauns,
2006,
p.
303.
ISBN 978-1-57506-100-9
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Maier, 1989
, p.
115–118.
Niswonger, 1992
, p.
121–122.
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
137–138.
Niswonger, 1992
, p.
122–124.
Vermes
, Géza.
The Nativity: History and Legend
Random House Digital,
2010,
p.
81–82.
ISBN 978-0-307-49918-9
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Dunn, 2003
, p.
324.
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
140.
Freedman, 2000
, p.
249.
Maier, 1989
, p.
120–121.
Maier, 1989
, p.
123.
Evans
, Craig.
The Historical Jesus in Context
Princeton University Press,
2006,
p.
55–58.
ISBN 978-0-691-00992-6
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Gillman
, Florence M.
Herodias: at home in that fox's den
Liturgical Press,
2003,
p.
25–30.
ISBN 978-0-8146-5108-7
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
398.
Theissen i Merz, 1998
, p.
81–83.
Green
, Joel B.
The gospel of Luke: New International Commentary on the New Testament Series
(en anglès).
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1997,
p.
168.
ISBN 978-0-8028-2315-1
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Carter, 2003
, p.
44–45.
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
398–400.
Barnett
, Paul.
Jesus & the Rise of Early Christianity: A History of New Testament Times
InterVarsity Press,
2002,
p.
21.
ISBN 978-0-8308-2699-5
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Pratt
, J. P.
Newton's Date for the Crucifixion
(en anglès).
Journal of the Royal Astronomical Society
32,
1991,
p.
301–304. Arxivat de l'
original
el 2010-01-16
[Consulta: 8 novembre 2013].
Blomberg, 2009
, p.
441-442.
Evans, 2003
, p.
465–477.
Bruce
, Frederick F.
The Book of the Acts
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1988,
p.
362.
ISBN 978-0-8028-2505-6
Rausch, 2003
, p.
77.
Evans, 2003
, p.
521–530.
Brown, 1997
, p.
835–840.
Chilton i Evans, 1998
, p.
482.
Roberts
, Mark D.
Can We Trust the Gospels?: Investigating the Reliability of Matthew, Mark, Luke, and John
Crossway,
2007,
p.
58.
ISBN 978-1-4335-1978-9
Humphreys
, Colin J.
The Mystery of the Last Supper: Reconstructing the Final Days of Jesus
Cambridge University Press,
2011,
p.
7–8.
ISBN 978-1-139-49631-5
Haffner
, Paul.
New Testament Theology
2008,
p.
135.
ISBN 978-88-902268-0-9
Scroggie
, W. Graham.
A Guide to the Gospels
Kregel Publications,
1995,
p.
128.
ISBN 978-0-8254-9571-7
Moloney
, Francis J.;
Harrington
, Daniel J.
The Gospel of John
Liturgical Press,
1998,
p.
3.
ISBN 978-0-8146-5806-2
Ladd
, George E.
A Theology of the New Testament
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1993,
p.
251.
ISBN 978-0-8028-0680-2
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Licona
, Michael R.
The Resurrection of Jesus: A New Historiographical Approach
(en anglès).
InterVarsity Press,
2010,
p.
210–212.
ISBN 978-0-8308-2719-0
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Sanders, 1993
, p.
73.
Sanders, 1993
, p.
3.
Crossan i Watts, 1999
, p.
108.
Dunn, 2003
, p.
779–781.
Funk
, Robert W.
The acts of Jesus: the search for the authentic deeds of Jesus
Harper,
1998,
p.
449–495.
ISBN 978-0-06-062979-3
Grudem, 1994
, p.
90–91.
Teeple
, Howard M.
«The Oral Tradition That Never Existed».
Journal of Biblical Literature
89,
1,
1970,
p.
56–68.
Rahner, 2004
, p.
730–731.
O'Collins
, Gerald.
Christology: A Biblical, Historical, and Systematic Study of Jesus
OUP Oxford,
2009,
p.
1–3.
ISBN 978-0-19-955787-5
Wiarda
, Timothy.
Interpreting Gospel Narratives: Scenes, People, and Theology
B&H Publishing Group,
2010,
p.
75–78.
ISBN 978-0-8054-4843-6
Turner
, David L.
Matthew
Baker Academic,
2008,
p.
613.
ISBN 978-0-8010-2684-3
Lockyer
, Herbert.
All the Parables of the Bible
Zondervan,
1988,
p.
174.
ISBN 978-0-310-28111-5
Green, McKnight i Marshall, 1992
, p.
302.
Pentecost
, J. Dwight.
The words and works of Jesus Christ
(en anglès).
Zondervan,
1981,
p.
212.
ISBN 978-0-310-30940-6
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Twelftree, 1999
, p.
95.
Brown
, Raymond E.
Mary in the New Testament
(en anglès).
Paulist Press,
1978,
p.
163.
ISBN 978-0-8091-2168-7
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Boring i Craddock, 2004
Mills i Bullard, 1998
, p.
556.
Marsh
, Clive;
Moyise, Steve.
Jesus and the Gospels
(en anglès).
Clark International,
2006,
p.
37.
ISBN 978-0-567-04073-2
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Morris, 1992
Jeffrey
, David L.
A Dictionary of biblical tradition in English literature
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1992,
p.
538–540.
ISBN 978-0-85244-224-1
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Cox i Easley, 2007
, p.
30–37.
Brownrigg
, Ronald.
Who's Who in the New Testament
Taylor & Francis,
2002,
p.
96–100.
ISBN 978-0-415-26036-7
Talbert
, Charles H.
Matthew
Baker Academic,
2010,
p.
29–30.
ISBN 978-0-8010-3192-2
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Harris
, Stephen L.
Understanding the Bible
Mayfield,
1985,
p.
272–85.
ISBN 978-0-07-296548-3
Schnackenburg
, Rudolf.
The Gospel of Matthew
Wm.B. Eerdmans Publishing,
2002,
p.
9–11.
ISBN 978-0-8028-4438-5
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Perrotta
, Louise B.
Saint Joseph: His Life and His Role in the Church Today
(en anglès).
Our Sunday Visitor Publishing,
2000,
p.
21, 110–112.
ISBN 978-0-87973-573-9
Bromiley
, Geoffrey W.
International Standard Bible Encyclopedia: A–D
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1995,
p.
551.
ISBN 978-0-8028-3781-3
Vine, 1940
, p.
170.
Liddell
, Henry G.;
Scott
, Robert.
An Intermediate Greek–English Lexicon: The Seventh Edition of Liddell and Scott's Greek–English Lexicon
Clarendon Press,
1889,
p.
797.
Dickson, 2008
, p.
68–69.
Fiensy
, David.
Jesus the Galilean
Gorgias Press,
2007,
p.
74.
ISBN 978-1-59333-313-3
Evans
, Craig A.
«Context, family and formation». A:
Markus N. A. Bockmuehl.
Cambridge companion to Jesus
Cambridge University Press,
2001,
p.
14, 21.
ISBN 978-0-521-79678-1
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Ross
, Leslie.
Medieval art: a topical dictionary
Greenwood Publishing Group,
1996,
p.
30.
ISBN 978-0-313-29329-0
Blomberg, 2009
, p.
224–229.
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
141–143.
McGrath, 2006
, p.
16–22.
Nichols
, Lorna D.
Big Picture of the Bible – New Testament
WinePress Publishing,
2009,
p.
12.
ISBN 978-1-57921-928-4
Sloyan
, Gerard S.
John
Westminster John Knox Press,
1987,
p.
11.
ISBN 978-0-664-23436-2
Dunn
, James D.G.;
Rogerson
, John W.
Eerdmans commentary on the Bible
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2003,
p.
1010.
ISBN 978-0-8028-3711-0
Zanzig
, Thomas.
Jesus of history, Christ of faith
(en anglès).
Saint Mary's Press,
2000,
p.
118.
ISBN 978-0-88489-530-5
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Majerník, Ponessa i Manhardt, 2005
, p.
27–31.
Lee, 2004
, p.
21–30.
Niswonger, 1992
, p.
143
–146.
Redford, 2007
, p.
95
–98.
Sheen
, Fulton J.
Life of Christ
Random House,
2008,
p.
65.
ISBN 978-0-385-52699-9
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Boring i Craddock, 2004
, p.
292
Brown, 1988
, p.
25–27.
Patella
, Michael F.
«The Gospel According to Luke». A:
Daniel Durken.
New Collegeville Bible Commentary: New Testament
Liturgical Press,
2009.
ISBN 978-0-8146-3260-4
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Redford, 2007
, p.
117–130.
Vaught
, Carl G.
The Sermon on the mount: a theological investigation
Baylor University Press,
2001,
p.
xi–xiv.
ISBN 978-0-918954-76-3
Redford, 2007
, p.
143–160.
Nash
, Henry S.
«Transfiguration, The». A:
Samuel M. Jackson.
The New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Thought: Son of Man-Tremellius V11
Funk & Wagnalls Company,
1909.
ISBN 978-1-4286-3189-2
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Barton
, Stephen C.
The Cambridge companion to the Gospels
Cambridge University Press,
p.
132–133.
ISBN 978-0-521-80766-1
Cox i Easley, 2007
, p.
137.
Redford, 2007
, p.
211–229.
Cox i Easley, 2007
, p.
155–170.
Redford, 2007
, p.
257–274.
Walvoord i Zuck, 1983
, p.
346.
Osborn
, Eric F.
The emergence of Christian theology
Cambridge University Press,
1993,
p.
98.
ISBN 978-0-521-43078-4
Köstenberger
, Andreas J.
The missions of Jesus and the disciples according to the Fourth Gospel
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1998,
p.
108–109.
ISBN 978-0-8028-4255-8
France, 2007
, p.
102.
«Jesus Christ». A:
Encyclopædia Britannica
[Consulta: 13 abril 2013].
Arxivat
3 de maig 2015 a
Wayback Machine
Stassen
, Glen H.;
Gushee
, David P.
Kingdom Ethics: Following Jesus in Contemporary Context
InterVarsity Press,
2003,
p.
102–103, 138–140, 197–198, 295–298.
ISBN 978-0-8308-2668-1
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Pentecost
, J. Dwight.
The parables of Jesus: lessons in life from the Master Teacher
Kregel Publications,
1998,
p.
10.
ISBN 978-0-8254-9715-5
Howick
, E. Keith.
The Sermons of Jesus the Messiah
WindRiver Publishing,
2003,
p.
7–9.
ISBN 978-1-886249-02-8
Lisco
, Friedrich G.
The Parables of Jesus
(en anglès).
Daniels and Smith Publishers,
1850,
p.
9–11.
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Oxenden
, Ashton.
The parables of our Lord?
William Macintosh Publishers,
1864,
p.
6.
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Blomberg
, Craig L.
Interpreting the Parables
InterVarsity Press,
2012,
p.
448.
ISBN 978-0-8308-3967-4
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Boucher
, Madeleine I.
The Parables
».
BBC. Arxivat de l'
original
el 26 d'abril 2021.
[Consulta: 3 juny 2013].
Green, McKnight i Marshall, 1992
, p.
299.
Phillips
, John.
Jesus Our Lord: 24 Portraits of Christ Throughout Scripture
Kregel Publications,
2007,
p.
102.
ISBN 978-0-8254-9617-2
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Twelftree, 1999
, p.
350.
Green, McKnight i Marshall, 1992
, p.
300.
Hindson
, Edward E.;
Mitchell
, Daniel R.
Zondervan King James Version Commentary: New Testament
Zondervan,
2010,
p.
100.
ISBN 978-0-310-25150-7
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Achtemeier
, Paul J.;
Green
, Joel B.;
Thompson
, Marianne M.
Introducing the New Testament: Its Literature and Theology
(en anglès).
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2001,
p.
198.
ISBN 978-0-8028-3717-2
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Ehrman
, Bart D.
Jesus, Interrupted: Revealing the Hidden Contradictions in the Bible (And Why We Don't Know About Them)
HarperCollins,
2009,
p.
84.
ISBN 978-0-06-186328-8
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Twelftree, 1999
, p.
236.
van der Loos
, Hendrik.
The Miracles Of Jesus
Brill,
1965,
p.
197.
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Donahue i Harrington, 2002
, p.
182.
Lockyer
, Herbert.
All the Miracles of the Bible
Zondervan,
1988,
p.
235.
ISBN 978-0-310-28101-6
Kingsbury
, Jack D.
The Christology of Mark's Gospel
Fortress Press,
1983,
p.
91–95.
ISBN 978-1-4514-1007-5
Karris
, Robert J.
The Collegeville Bible Commentary: New Testament
Liturgical Press,
1992,
p.
885–886.
ISBN 978-0-8146-2211-7
Harding
, Mark;
Nobbs
, Alanna.
The Content and the Setting of the Gospel Tradition
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2010,
p.
281–282.
ISBN 978-0-8028-3318-1
Kingsbury
, Jack D.;
Powell
, Mark A.;
Bauer
, David R.
Who do you say that I am? Essays on Christology
Westminster John Knox Press,
1999,
p.
xvi.
ISBN 978-0-664-25752-1
Donahue i Harrington, 2002
, p.
336.
Yieh
, John Y. H..
One teacher: Jesus' teaching role in Matthew's gospel
Walter de Gruyter,
2004,
p.
240–241.
ISBN 978-3-11-018151-7
Pannenberg, 1968
, p.
53–54.
Lee, 2004
, p.
72–76.
Andreopoulos
, Andreas.
Metamorphosis: the Transfiguration in Byzantine theology and iconography
St Vladimir's Seminary Press,
2005,
p.
47–49.
ISBN 978-0-88141-295-6
Boring i Craddock, 2004
, p.
256–258.
Evans, 2005
, p.
114–118.
Majerník, Ponessa i Manhardt, 2005
, p.
133–134.
Evans, 2003
, p.
381–395.
Evans, 2005
, p.
49.
Anderson
, Paul N.
The Fourth Gospel And the Quest for Jesus
Continuum,
2006,
p.
158.
ISBN 978-0-567-04394-8
Lockyer
, Herbert.
All the Apostles of the Bible
Zondervan,
1988,
p.
106–111.
ISBN 978-0-310-28011-8
Hayes
, Doremus A.
The Synoptic Gospels and the Book of Acts
HardPress,
2009,
p.
88.
ISBN 978-1-313-53490-1
Fahlbusch
, Erwin.
The Encyclopedia of Christianity
(en anglès). 4.
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2005,
p.
53–56.
ISBN 978-0-8028-2416-5
Cox i Easley, 2007
, p.
180–191.
Cox i Easley, 2007
, p.
182.
Cross
, F. L.;
Livingstone
, E. A..
«Eucharist». A:
Oxford Dictionary of the Christian Church
Oxford University Press,
2005.
ISBN 978-0-19-280290-3
Pohle
, Joseph.
The Blessed Eucharist as a Sacrament
». A:
Charles Herbermann.
Catholic Encyclopedia
Nova York:
Robert Appleton Company,
1913.
Freedman, 2000
, p.
792.
Perkins
, Pheme.
Peter: apostle for the whole church
Fortress Press,
2000,
p.
85.
ISBN 978-1-4514-1598-8
Lange
, Johann P.
The Gospel according to Matthew, Volume 1
Charles Scribner Co,
1865,
p.
499.
Walvoord i Zuck, 1983
, p.
83–85.
O'Day
, Gail R.;
Hylen
, Susan.
John
Westminster John Knox Press,
2006,
p.
142–168.
ISBN 978-0-664-25260-1
Ridderbos
, Herman.
The Gospel according to John
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1997,
p.
546–576.
ISBN 978-0-8028-0453-2
Majerník, Ponessa i Manhardt, 2005
, p.
169.
Evans, 2003
, p.
487–500.
Brown, 1997
, p.
146.
Bromiley
, Geoffrey W.
International Standard Bible Encyclopedia: E–J
(en anglès).
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1988,
p.
1050–1052.
ISBN 978-0-8028-3782-0
Blomberg, 2009
, p.
396–400.
Holman Concise Bible Dictionary
B&H Publishing Group,
2011,
p.
608–609.
ISBN 978-0-8054-9548-5
Evans, 2003
, p.
495.
Blomberg, 2009
, p.
396–398.
O'Toole
, Robert F.
Luke's presentation of Jesus: a christology
Editrice Pontificio Istituto Biblico,
2004,
p.
166.
ISBN 978-88-7653-625-0
Binz
, Stephen J.
The Names of Jesus
Twenty-Third Publications,
2004,
p.
81–82.
ISBN 978-1-58595-315-8
Ironside
, H. A..
John
Kregel Academic,
2006,
p.
454.
ISBN 978-0-8254-9619-6
Niswonger, 1992
, p.
172.
Majerník, Ponessa i Manhardt, 2005
, p.
181.
Carter, 2003
, p.
120–121.
Blomberg, 2009
, p.
400–401.
Brown, 1988
, p.
93.
Senior
, Donald.
The Passion of Jesus in the Gospel of Matthew
Liturgical Press,
1985,
p.
124.
ISBN 978-0-8146-5460-6
Blomberg, 2009
, p.
402.
Evans, 2003
, p.
509–520.
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
211–214.
Doninger, 1999
, p.
271.
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
213–214.
Cox i Easley, 2007
, p.
216–226.
Frederick F.
, Bruce.
The Acts of the Apostles
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1990,
p.
210.
ISBN 978-0-8028-0966-7
Wiersbe
, Warren W.
The Wiersbe Bible Commentary: The Complete New Testament
David C Cook,
2007,
p.
350–352.
ISBN 978-0-7814-4539-9
Johnson
, Luke T.;
Harrington
, Daniel J.
The Acts of the Apostles
Liturgical Press,
1992,
p.
164–167.
ISBN 978-0-8146-5807-9
Van den Biesen
, Christian.
Apocalypse
». A:
Charles Herbermann.
Catholic Encyclopedia
Nova York:
Robert Appleton Company,
1913.
Levine, 2006
, p.
5.
Witherington, 1997
, p.
9–13.
Powell, 1998
, p.
19–23.
Blomberg, 2009
, p.
431–436.
Theissen
, Gerd.
A theory of primitive Christian religion
SCM Press,
2003,
p.
23–27.
ISBN 978-0-334-02913-7
Habermas
, Gary.
The historical Jesus: ancient evidence for the life of Christ
College Press,
1996,
p.
27–31, 47–51.
ISBN 978-0-89900-732-8
Van Voorst, 2000
, p.
7–8.
Eddy i Boyd, 2007
, p.
162.
Dollar
, Jason;
Pinkerton
, Bradley.
Contend: A Survey of Christian Apologetics on a High School Level
(en anglès).
Jason Dollar,
2009,
p.
49-50.
ISBN 1593305834
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Wells
, G. A..
The New Encyclopedia of Disbelief
Prometheus Books,
2007,
p.
446.
ISBN 978-1-59102-391-3
Stanton, 2002
, p.
143.
Eddy i Boyd, 2007
, p.
24–27.
Brown
, Raymond E.
The Death of the Messiah: from Gethsemane to the Grave: A Commentary on the Passion Narratives in the Four Gospels
Doubleday,
1994,
p.
964.
ISBN 978-0-385-19397-9
Stanton, 2002
, p.
145.
Van Voorst, 2000
, p.
14.
Howell
, Martha C.;
Prevenier
, Walter.
From Reliable Sources: An Introduction to Historical Methods
Cornell University Press,
2001,
p.
73–74.
ISBN 978-0-8014-8560-2
Chitnis
, Krishnaji.
Research Methodology in History
Atlantic Publishers & Dist,
2006,
p.
56.
ISBN 978-81-7156-121-6
Ehrman, 1999
, p.
56.
Ehrman
, Bart D.
Did Jesus Exist?: The Historical Argument for Jesus of Nazareth
HarperOne,
2012,
p.
29.
ISBN 978-0-06-208994-6
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Teresa
, Okure.
Handbook for the Study of the Historical Jesus
Brill,
2011,
p.
953–954.
ISBN 978-90-04-16372-0
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
van Eemeren
, Frans H.;
Grootendorst
, Rob.
A Systematic Theory of Argumentation
Cambridge University Press,
2003,
p.
182.
ISBN 978-0-521-53772-8
Bunnin
, Nicholas;
Yu
, Jiyuan.
The Blackwell Dictionary of Western Philosophy
John Wiley & Sons,
2009,
p.
48.
ISBN 978-0-470-99721-5
Walton
, Douglas.
Arguments from Ignorance
Pennsylvania State University Press,
2009,
p.
1–4.
ISBN 978-0-271-01474-6
Walton
, Douglas
«Nonfallacious arguments from ignorance».
American Philosophical Quarterly
29,
4,
1992,
p.
381–387.
Tuckett
, Christopher.
Cambridge Companion to Jesus
Cambridge University Press,
2001,
p.
123–4.
ISBN 978-0-521-79678-1
«Tot això fa que les teories sobre que l'existència de Jesús va ser una invencó cristiana és, almenys, altament inversemblant i absurda. El fet que Jesús va existir, que va ser crucificat sota Ponç Pilat (per alguna raó) i que tenia un grup de seguidors que van continuar donant suport a la seva causa, sembla part de la base segura de la tradició històrica. Si no hi ha res més, l'evidència de les fonts no cristianes ens pot donar la certesa de la realitat dels fets.»
Van Voorst, 2000
, p.
39–53.
Van Voorst, 2000
, p.
83.
Maier
, Paul L.
Josephus, the essential works: a condensation of Jewish antiquities and The Jewish war
1995,
p.
285.
ISBN 978-0-8254-3260-6
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Evans
, Craig A.
Jesus and His Contemporaries: Comparative Studies
Brill,
2001,
p.
42.
ISBN 978-0-391-04118-9
Keener
, Craig S.
The Historical Jesus of the Gospels
William B. Eerdmans Publishing,
2012,
p.
163.
ISBN 978-0-8028-6292-1
Chilton i Evans, 1998
, p.
27.
Evans, 2012
, p.
4–5.
Borg
, Marcus J.
Jesus in Contemporary Scholarship
Continuum,
1994,
p.
4–6.
ISBN 978-1-56338-094-5
Theissen i Winter, 2002
, p.
142–143.
Anderson
, Paul N.;
Just
, Felix;
Thatcher
, Tom.
John, Jesus, and History, Volume 1: Critical Appraisals of Critical Views
Society of Biblical Lit,
2007,
p.
131.
ISBN 978-1-58983-293-0
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Meier, 2006
, p.
124.
Meier, 2006
, p.
126–128.
Powell, 1998
, p.
47.
Murphy
, Catherine.
John the Baptist: Prophet of Purity for a New Age
Liturgical Press,
2003,
p.
29–30.
ISBN 978-0-8146-5933-5
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Rausch, 2003
, p.
36–37.
Anderson
, Paul N.;
Just
, Felix;
Thatcher
, Tom.
John, Jesus, and History, Volume 2
Society of Biblical Lit,
2007,
p.
291.
ISBN 978-1-58983-293-0
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Bauckham
, Richard.
Jesus and the Eyewitnesses: The Gospels as Eyewitness Testimony
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2006,
p.
196.
ISBN 978-0-8028-3162-0
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Theissen i Winter, 2002
, p.
4–5.
Witherington, 1997
, p.
77.
Köstenberger, Kellum i Quarles, 2009
, p.
117–125.
Ehrman, 1999
, p.
22–23.
Theissen i Winter, 2002
, p.
5.
Oxford Dictionary of the Christian Church
Oxford University Press,
p.
775.
ISBN 978-0-19-280290-3
Mitchell
, Margaret M.;
Young
, Frances M.
The Cambridge History of Christianity
(en anglès). 1.
Cambridge University Press,
2006,
p.
23.
ISBN 978-0-521-81239-9
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Rausch, 2003
, p.
127.
Brown
, Colin.
Handbook for the Study of the Historical Jesus
(en anglès).
Brill,
2011,
p.
1416.
ISBN 978-90-04-16372-0
Houlden, 2006
, p.
63–99.
Erricker
, Clive.
Teaching Christianity: a world religions approach
James Clarke & Co,
1987,
p.
44.
ISBN 978-0-7188-2634-5
Green, McKnight i Marshall, 1992
, p.
442.
Barr
, James
Which language did Jesus speak
».
Bulletin of the John Rylands University Library of Manchester
53,
1,
1970,
p.
9–29. Arxivat de l'
original
el 2018-12-03
[Consulta: 8 novembre 2013].
Porter
, Stanley E.
Handbook to exegesis of the New Testament
Brill,
1997,
p.
110–112.
ISBN 978-90-04-09921-0
Hamp
, Douglas.
Discovering the language of Jesus
Calvary Chapel Publishing,
2005,
p.
3–4.
ISBN 978-1-59751-017-2
Hoffmann
, R. Joseph.
Jesus in history and myth
Prometheus Books,
1986,
p.
98.
ISBN 978-0-87975-332-0
Dunn, 2003
, p.
313–315.
Holmen
, Tom.
The Jewishness of Jesus in the 'Third Quest'
Continuum,
2004,
p.
146.
ISBN 978-0-567-04200-2
Levine, 2006
, p.
10.
Jensen
, Robin M.
The Blackwell Companion to Jesus
John Wiley & Sons,
2010,
p.
477–502.
ISBN 978-1-4443-5175-0
Perkinson
, Stephen.
The likeness of the king: a prehistory of portraiture in late medieval France
University of Chicago Press,
2009,
p.
30.
ISBN 978-0-226-65879-7
Kidd
, Colin.
The forging of races: race and scripture in the Protestant Atlantic world
Cambridge University Press,
2006,
p.
48–51.
ISBN 978-1-139-45753-8
Pender
, William C.
Revelation
Westminster John Knox Press,
1998,
p.
14–16.
ISBN 978-0-664-22858-3
MacArthur
, John.
Revelation 1–11
Moody Publishers,
1999,
p.
37–39.
ISBN 978-1-57567-613-5
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Gibson
, David
What Did Jesus Really Look Like?
».
New York Times
21-02-2004.
Arxivat
25 de desembre 2022 a
Wayback Machine
Charlesworth
, James H.
The Historical Jesus: An Essential Guide
Abingdon Press,
2008,
p.
72.
ISBN 978-0-687-02167-3
Reed
, Jonathan L.
The Historical Jesus in Context
Princeton University Press,
2006,
p.
40–47.
ISBN 978-0-691-00992-6
Evans, 2012
, p.
1.
Charlesworth
, James H.
Jesus and archaeology
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2006,
p.
11–15.
ISBN 978-0-8028-4880-2
Reed, 2002
, p.
18.
Gowler
, David B.
What are they saying about the historical Jesus?
Paulist Press,
2007,
p.
102.
ISBN 978-0-8091-4445-7
Reed, 2002
, p.
139–156.
Jesus and archaeology
(en anglès).
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2006,
p.
127.
ISBN 978-0-8028-4880-2
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Dillenberger, 1999
, p.
5.
Thurston
, Herbert.
«Holy Nails». A:
Charles Herbermann.
Catholic Encyclopedia
Nova York:
Robert Appleton Company,
1913.
Delaney
, Sarah
Shroud exposition closes with more than 2 million visits
».
Catholic News Service
24-05-2010.
Arxivat
8 de juny 2010 at the
Library of Congress
Còpia arxivada
». Arxivat de l'
original
el 2010-06-08.
[Consulta: 5 novembre 2013].
Wojtyła
, Karol J.
Pope John Paul II's address in Turin Cathedral
».
Vatican Publishing House,
24-05-1998. Arxivat de l'
original
el 11 de maig 2000.
[Consulta: 5 novembre 2013].
Squires
, Nick
Pope Benedict says Shroud of Turin authentic burial robe of Jesus
».
Christian Science Monitor
03-05-2010.
Arxivat
1 April 2013
[Date mismatch]
Wayback Machine
Nickell
, Joe.
University Press of Kentucky.
Relics of the Christ
2007,
p.
191.
ISBN 978-0-8131-3731-5
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Watson
, Francis.
Cambridge companion to Jesus
Cambridge University Press,
2001,
p.
156–157.
ISBN 978-0-521-79678-1
Arxivat
2024-05-31 a
Wayback Machine
Evans
, C. Stephen.
The historical Christ and the Jesus of faith
Oxford University Press,
1996,
p.
v.
ISBN 978-0-19-152042-6
Delbert
, Burkett.
The Blackwell Companion to Jesus
John Wiley & Sons,
2010,
p.
1.
ISBN 978-1-4443-5175-0
Leith
, John H.
Basic Christian doctrine
Westminster John Knox Press,
1993,
p.
1–2.
ISBN 978-0-664-25192-5
McGrath, 2006
, p.
4–6.
Jackson
, Gregory L.
Catholic, Lutheran, Protestant: a doctrinal comparison
Christian News,
1993,
p.
11–17.
ISBN 978-0-615-16635-3
McGuckin
, John A.
The Orthodox Church: An Introduction to Its History, Doctrine
(en anglès).
John Wiley & Sons,
2010,
p.
6–7.
ISBN 978-1-4443-9383-5
Schreiner
, Thomas R.
New Testament Theology: Magnifying God in Christ
Baker Academic,
2008,
p.
23–37.
ISBN 978-0-8010-2680-5
Oxford Dictionary of the Christian Church
Oxford University Press,
2005.
ISBN 978-0-19-280290-3
Encyclopædia Britannica
[Consulta: 26 juny 2013].
Arxivat
12 de maig 2013 a
Wayback Machine
Metzger
, Bruce M.;
Coogan
, Michael D.
Oxford Companion to the Bible
Oxford University Press,
1993,
p.
649.
ISBN 978-0-19-974391-9
Cullmann
, Oscar.
The Christology of the New Testament
Westminster John Knox Press,
1959,
p.
79.
ISBN 978-0-664-24351-7
Deme
, Dániel.
The Christology of Anselm of Canterbury
Ashgate Publishing,
2004,
p.
199–200.
ISBN 978-0-7546-3779-0
Pannenberg
, Wolfhart.
Systematic Theology
. 2.
Continuum,
2004,
p.
297–303.
ISBN 978-0-567-08466-8
Friedmann
, Robert.
Global Anabaptist Mennonite Encyclopedia
[Consulta: 24 octubre 2012].
Arxivat
20 October 2012
[Date mismatch]
Wayback Machine
Joyce
, George H.
Blessed Trinity
». A:
Charles Herbermann.
Catholic Encyclopedia
Nova York:
Robert Appleton Company,
1913.
Hunter
, Sylvester.
Outlines of dogmatic theology
. 2.
Nabu Press,
2010,
p.
443.
ISBN 978-1-177-95809-7
Houlden, 2006
, p.
426.
Kessler
, Ed.
Jesus the Jew
».
BBC. Arxivat de l'
original
el 7 de desembre 2012.
[Consulta: 18 juny 2013].
Norman
, Asher.
Feldheim Publishers.
Twenty-six reasons why Jews don't believe in Jesus
2007,
p.
59–70.
ISBN 978-0-9771937-0-7
Simmons
, Shraga.
Why Jews Do not Believe in Jesus
».
Aish.com,
06-03-2004. Arxivat de l'
original
el 16 de març 2006.
[Consulta: 5 novembre 2013].
Jewish Encyclopedia
[Consulta: 3 juliol 2013].
Arxivat
18 de maig 2013 a
Wayback Machine
Haberman
, Clyde
Jerusalem Journal; Jews Who Call Jesus Messiah: Get Out, Says Israel
».
New York Times
11-02-1993.
Arxivat
14 de novembre 2013 a
Wayback Machine
Baggett
, John.
Seeing Through the Eyes of Jesus
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2008,
p.
145.
ISBN 978-0-8028-6340-9
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Jewish Encyclopedia
[Consulta: 3 juliol 2013].
Arxivat
6 de setembre 2011 a
Wayback Machine
Kessler
, Edward;
Wenborn
, Neil.
A Dictionary of Jewish-Christian Relations
Cambridge University Press,
2005,
p.
416.
ISBN 978-1-139-44750-8
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Van Voorst, 2000
, p.
108.
Theissen i Merz, 1998
, p.
74–75.
Jeffrey
, Grant R.
Heaven: The Mystery of Angels
Random House Digital,
2009,
p.
108.
ISBN 978-0-307-50940-6
Agwan
, A. R.;
Singh
, N. K..
Encyclopaedia of the Holy Qurʼân
(en anglès). 1a ed..
Delhi:
Global Vision Pub. House,
2000,
pàg. 669.
ISBN 9788187746003
[Consulta: 15 desembre 2013].
Arxivat
1 de juny 2024 a
Wayback Machine
Esposito
, John L.
The Oxford Dictionary of Islam
Oxford University Press,
2003,
p.
158.
ISBN 978-0-19-975726-8
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Paget
, James C.
Cambridge companion to Jesus
Cambridge University Press,
2001,
p.
183.
ISBN 978-0-521-79678-1
The Muslim Jesus
ITV Productions,
19 agost 2007.
Jesus, Son of Mary
».
Oxford Islamic Studies Online. Arxivat de l'
original
el 2 de juliol 2014.
[Consulta: 3 juliol 2013].
Aboul-Enein
, Youssef H.
Militant Islamist Ideology: Understanding the Global Threat
Naval Institute Press,
2010,
p.
20.
ISBN 978-1-61251-015-6
Fasching
, Darrell J.;
deChant
, Dell.
Comparative Religious Ethics: A Narrative Approach
(en anglès).
John Wiley & Sons,
2001,
p.
241, 274–275.
ISBN 978-0-631-20125-0
George
, Timothy.
Is the Father of Jesus the God of Muhammad?: Understanding the Differences Between Christianity and Islam
Zondervan,
2002,
p.
150–151.
ISBN 978-0-310-24748-7
Morgan
, Diane.
Essential Islam: A Comprehensive Guide to Belief and Practice
ABC-CLIO,
2010,
p.
45–46.
ISBN 978-0-313-36025-1
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Understanding Islam: Basic Principles
Garnet & Ithaca Press,
2000,
p.
71–73.
ISBN 978-1-85964-134-7
Shedinger
, Robert F.
Fortress Press.
Was Jesus a Muslim?: Questioning Categories in the Study of Religion
2009,
p.
ix.
ISBN 978-1-4514-1727-2
Caner
, Emir F.;
Caner
, Ergun M.
Kregel Publications.
More Than a Prophet: An Insider's Response to Muslim Beliefs About Jesus and Christianity
2003,
p.
114.
ISBN 978-0-8254-9682-0
Burns
, Robert A.
Christianity, Islam, and the West
University Press of America,
2011,
p.
32.
ISBN 978-0-7618-5560-6
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Peters
, F. E..
Islam: A Guide for Jews and Christians
(en anglès).
Princeton University Press,
2003,
p.
23.
ISBN 978-0-691-11553-5
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Jestice
, Phyllis G.
Holy people of the world: a cross-cultural encyclopedia
ABC-CLIO,
2004,
p.
558–559.
ISBN 978-1-57607-355-1
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Ankerberg i Caner, 2009
, p.
32.
Cooper
, Anne;
Maxwell
, Elsie A.
Ishmael My Brother: A Christian Introduction To Islam
Monarch Books,
2003,
p.
59.
ISBN 978-0-8254-6223-8
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Wheeler
, Brannon.
«Isra'iliyyat». A:
Oliver Leaman.
The Qurʼan: An Encyclopedia
Routledge,
2006.
ISBN 978-0-203-17644-3
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Ankerberg i Caner, 2009
, p.
19.
Campo
, Juan E.
Encyclopedia of Islam
Infobase Publishing,
2009,
p.
397.
ISBN 978-1-4381-2696-8
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices
ABC-CLIO,
p.
55.
ISBN 978-1-59884-203-6
O'Collins
, Gerald;
Kendall
, Daniel.
Focus on Jesus
(en anglès).
Mercer University Press,
1998,
p.
169.
ISBN 978-0-85244-360-6
Stockman
, Robert
Jesus Christ in the Bahá'í Writings
».
Bahá'í Studies Review
2,
1,
1992. Arxivat de l'
original
el 2019-06-07
[Consulta: 5 novembre 2013].
Cole
, Juan
The Concept of Manifestation in the Bahá'í Writings
».
Bahá'í Studies
9,
1982,
p.
1–38. Arxivat de l'
original
el 2019-05-17
[Consulta: 5 novembre 2013].
Smith
, Peter.
«peace». A:
A concise encyclopedia of the Bahá'í Faith
Oneworld Publications,
2000.
ISBN 978-1-85168-184-6
Smith
, Peter.
An Introduction to the Baha'i Faith
Cambridge University Press,
2008,
p.
128.
ISBN 978-0-521-86251-6
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Lepard
, Brian D.
In the Glory of the Father: The Bahai Faith and Christianity
(en anglès).
Bahai Publishing,
2008,
p.
118.
ISBN 978-1-931847-34-6
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Cole
, Juan R. I.
«Behold the Man: Baha'u'llah on the Life of Jesus».
Journal of the American Academy of Religion
65,
1,
1997,
p.
51, 56, 60.
McManners
, John.
The Oxford Illustrated History of Christianity
Oxford University Press,
2001,
p.
27.
ISBN 978-0-19-285439-1
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Ehrman
, Bart D.
Lost Christianities: The Battles For Scripture And The Faiths We Never Knew
Oxford University Press,
2003,
p.
124–125.
ISBN 978-0-19-518249-1
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Bevan
, A. A..
Manichaeism
. 8.
Kessinger Publishing,
1930.
ISBN 978-0-7661-3666-3
Brown
, Peter R. L..
Augustine of Hippo: A Biography
University of California Press,
2000,
p.
43.
ISBN 978-0-520-22757-6
Rishi Das
, Shaunaka.
Jesus in Hinduism
».
BBC,
24-03-2009. Arxivat de l'
original
el 25 de novembre 2018.
[Consulta: 5 novembre 2013].
Lal Goel
, Madan.
RELIGIOUS TOLERANCE AND HINDUISM
».
University of West Florida. Arxivat de l'
original
el 3 de novembre 2013.
[Consulta: 4 juny 2013].
Yogananda
, Paramahansa.
Autobiography of a Yogi
Diamond Pocket Books,
2008.
ISBN 978-81-902562-0-9
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Beverley
, James A.
Hollywood's Idol
».
Christianity Today,
11-06-2011. Arxivat de l'
original
el 29 de març 2019.
[Consulta: 5 novembre 2013].
Pike
, Sarah M.
New Age and neopagan religions in America
Columbia University Press,
2004,
p.
56.
ISBN 978-0-231-12402-7
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Bailey
, Alice;
Khul
, Djwhal.
Lucis Publishing Company.
A Treatise on Cosmic Fire
2005,
p.
678, 1150, 1193.
ISBN 978-0-85330-117-2
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Hallowell
, Billy.
Richard Dawkins: 'Jesus Would Have Been an Atheist if He Had Known What We Know Today'
».
TheBlaze,
25-10-2011. Arxivat de l'
original
el 29 de juny 2017.
[Consulta: 5 novembre 2013].
Contra Celsum
Cambridge University Press,
1980,
p.
xxviii.
ISBN 978-0-521-29576-5
Arxivat
2024-06-01 a
Wayback Machine
Stevenson
, J.
A New Eusebius: Documents illustrating the history of the Church to AD 337
SPCK,
1987,
p.
257.
ISBN 978-0-281-04268-5
Nietzsche
, Friedrich.
Twilight of the Idols, Morality as Anti-nature
Digireads.com Publishing,
2010.
ISBN 978-1-4209-3717-6
Russell
, Bertrand.
Why I am Not a Christian: And Other Essays on Religion and Related Subjects
Routledge Classics,
2004,
p.
13.
ISBN 978-0-671-20323-8
Benedetto
, Robert.
The New Westminster Dictionary of Church History
Westminster John Knox Press,
2006,
p.
51–53.
ISBN 978-0-664-22416-5
Bigham
, Steven.
The image of God the Father in Orthodox theology and iconography
St Vladimir's Seminary Press,
1995,
p.
226–227.
ISBN 978-1-879038-15-8
Michalski
, Sergiusz.
Reformation and the Visual Arts
Routledge,
1993,
p.
195.
ISBN 978-1-134-92102-7
Payton
, James R.
Light from the Christian East: An Introduction to the Orthodox Tradition
InterVarsity Press,
2007,
p.
178–179.
ISBN 978-0-8308-2594-3
Williams
, Rowan.
The Dwelling of the Light: Praying with Icons of Christ
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2003,
p.
83.
ISBN 978-0-8028-2778-4
Wojtyła
, Karol J.
General audience 29 October 1997
».
Vatican Publishing House. Arxivat de l'
original
el 3 de març 2013.
[Consulta: 20 abril 2013].
Ratzinger
, Joseph A.
General audience 6 May 2009
».
Vatican Publishing House. Arxivat de l'
original
el 3 de març 2013.
[Consulta: 20 abril 2013].
Doninger, 1999
, p.
231.
Casiday
, Augustine.
Routledge.
The Orthodox Christian World
2012,
p.
447.
ISBN 978-0-415-45516-9
Claveras Pérez
, Montserrat.
La Pasión de Cristo en el cine
Encuentro,
2010.
ISBN 9788499200323
Bibliografia
Ankerberg
, John;
Caner
, Emir.
The Truth about Islam and Jesus
(en anglès).
Harvest House Publishers,
2009,
p.
19.
ISBN 978-0-7369-3663-7
Blomberg
, Craig L.
Jesus and the Gospels: An Introduction and Survey
(en anglès).
B&H Publishing Group,
2009.
ISBN 978-0-8054-4482-7
Boring
, M. Eugene;
Craddock
, Fred B.
The people's New Testament commentary
(en anglès).
Westminster John Knox Press,
2004.
ISBN 978-0-664-22754-8
Brown
, Raymond E.
The Gospel and Epistles of John: A Concise Commentary
(en anglès).
Liturgical Press,
1988.
ISBN 978-0-8146-1283-5
Brown
, Raymond E.
An Introduction to the New Testament
(en anglès).
Doubleday,
1997.
ISBN 978-0-385-24767-2
Carter
, Warren.
Pontius Pilate: portraits of a Roman governor
(en anglès).
Liturgical Press,
2003.
ISBN 978-0-8146-5113-1
Chilton
, Bruce;
Evans
, Craig A.
Studying the Historical Jesus: Evaluations of the State of Current Research
(en anglès).
Brill,
1998.
ISBN 978-90-04-11142-4
Cox
, Steven L.;
Easley
, Kendell H.
Harmony of the Gospels
(en anglès).
B&H Publishing Group,
2007.
ISBN 978-0-8054-9444-0
Crossan
, John D.;
Watts
, Richard G.
Who Is Jesus?: Answers to Your Questions About the Historical Jesus
(en anglès).
Westminster John Knox Press,
1999.
ISBN 978-0-664-25842-9
Dickson
, John.
Jesus: A Short Life
(en anglès).
Kregel Publications,
2008.
ISBN 978-0-8254-7802-4
Dillenberger
, John.
Images and Relics
: Theological Perceptions and Visual Images in Sixteenth-Century Europe: Theological Perceptions and Visual Images in Sixteenth-Century Europe
(en anglès).
Oxford University Press,
1999.
ISBN 978-0-19-976146-3
Donahue
, John R.;
Harrington
, Daniel J.
The Gospel of Mark
(en anglès).
Liturgical Press,
2002.
ISBN 978-0-8146-5804-8
Doninger
, Wendy.
Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions
(en anglès).
Merriam-Webster,
1999.
ISBN 978-0-87779-044-0
Dunn
, James D.G..
Jesus Remembered
(en anglès).
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2003.
ISBN 978-0-8028-3931-2
Eddy
, Paul R.;
Boyd
, Gregory A.
The Jesus legend: a case for the historical reliability of the synoptic Jesus tradition
(en anglès).
Baker Academic,
2007.
ISBN 978-0-8010-3114-4
Ehrman
, Bart.
Jesus: Apocalyptic Prophet of the New Millennium
(en anglès).
Oxford University Press,
1999.
ISBN 978-0-19-983943-8
Evans
, Craig A.
The Bible Knowledge Background Commentary: Matthew-Luke
(en anglès).
David C Cook,
2003.
ISBN 978-0-7814-3868-1
Evans
, Craig A.
The Bible Knowledge Background Commentary: John's Gospel, Hebrews-Revelation
(en anglès).
David C Cook,
2005.
ISBN 978-0-7814-4228-2
Evans
, Craig A.
Jesus and His World: The Archaeological Evidence
(en anglès).
Westminster John Knox Press,
2012.
ISBN 978-0-664-23413-3
France
, by R. T..
The Gospel of Matthew
(en anglès).
Wm. B. Eerdmans Publishing,
2007.
ISBN 978-0-8028-2501-8
Maier
, Paul L.
Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies
(en anglès).
Eisenbrauns,
1989.
ISBN 978-0-931464-50-8
Freedman
, David N.
Eerdmans Dictionary of the Bible
(en anglès).
Amsterdam University Press,
2000.
ISBN 978-0-8028-2400-4
Green
, Joel B.;
McKnight
, Scot;
Marshall
, I. Howard.
Dictionary of Jesus and the Gospels
(en anglès).
InterVarsity Press,
1992,
p.
442.
ISBN 978-0-8308-1777-1
Grudem
, Wayne.
Systematic Theology: An Introduction to Biblical Doctrine
(en anglès).
Grand Rapids, MI:
Zondervan,
1994.
ISBN 978-0-310-28670-7
Houlden
, J. Leslie.
Jesus: the complete guide
(en anglès).
Continuum,
2006.
ISBN 978-0-8264-8011-8
Köstenberger
, Andreas J.;
Kellum
, L. Scott;
Quarles
, Charles L.
The Cradle, the Cross, and the Crown: An Introduction to the New Testament
(en anglès).
B&H Publishing Group,
2009.
ISBN 978-0-8054-4365-3
Lee
, Dorothy A.
Transfiguration
(en anglès).
Continuum,
2004.
ISBN 978-0-8264-7595-4
Levine
, Amy-Jill.
The Historical Jesus in Context
(en anglès).
Princeton Univ Press,
2006.
ISBN 978-0-691-00992-6
Maier
, Paul L.
Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies
(en anglès).
Eisenbrauns,
1989.
ISBN 978-0-931464-50-8
Majerník
, Ján;
Ponessa
, Joseph;
Manhardt
, Laurie W.
The Synoptics: Matthew, Mark, Luke
(en anglès).
Emmaus Road Publishing,
2005.
ISBN 978-1-931018-31-9
McGrath
, Alister E.
Christianity: An Introduction
(en anglès).
John Wiley & Sons,
2006,
p.
4–6.
ISBN 978-1-4051-0899-7
Meier
, John P.
The Historical Jesus in Recent Research
(en anglès).
Eisenbrauns,
2006.
ISBN 978-1-57506-100-9
Mills
, Watson E.;
Bullard
, Roger A.
Mercer dictionary of the Bible
(en anglès).
Mercer University Press,
1998.
ISBN 978-0-86554-373-7
Morris
, Leon.
The Gospel according to Matthew
(en anglès).
Wm. B. Eerdmans Publishing,
1992.
ISBN 978-0-85111-338-8
Niswonger
, Richard L.
New Testament History
(en anglès).
Zondervan,
1992.
ISBN 978-0-310-31201-7
Pannenberg
, Wolfhart.
Jesus—God and Man
(en anglès).
S.C.M. Press,
1968.
ISBN 978-0-334-00783-8
Powell
, Mark A.
Jesus as a Figure in History: How Modern Historians View the Man from Galilee
(en anglès).
Westminster John Knox Press,
1998.
ISBN 978-0-664-25703-3
Rahner
, Karl.
Encyclopedia of theology: a concise Sacramentum mundi
(en anglès).
Continuum,
2004.
ISBN 978-0-86012-006-3
Rausch
, Thomas P.
Who is Jesus?: an introduction to Christology
(en anglès).
Liturgical Press,
2003.
ISBN 978-0-8146-5078-3
Redford
, Douglas.
The Life and Ministry of Jesus: The Gospels
(en anglès).
Standard Publishing,
2007.
ISBN 978-0-7847-1900-8
Reed
, Jonathan L.
Archaeology and the Galilean Jesus: a re-examination of the evidence
(en anglès).
Continuum,
2002.
ISBN 978-1-56338-394-6
Sanders
, Ed P.
The Historical Figure of Jesus
(en anglès).
Allen Lane Penguin Press,
1993.
ISBN 978-0-7139-9059-1
Stanton
, Ghraham.
The Gospels and Jesus
(en anglès).
Oxford University Press,
2002.
ISBN 978-0-521-00802-0
Theissen
, Gerd;
Merz
, Annette.
The historical Jesus
: a comprehensive guide
(en anglès).
Fortress Press,
1998.
ISBN 978-1-4514-0863-8
Twelftree
, Graham H.
Jesus the miracle worker: a historical & theological study
(en anglès).
InterVarsity Press,
1999.
ISBN 978-0-8308-1596-8
Van Voorst
, Robert E.
Jesus Outside the New Testament: An Introduction to the Ancient Evidence
(en anglès).
Eerdmans Publishing,
2000.
ISBN 978-0-8028-4368-5
Walvoord
, John F.;
Zuck
, Roy B.
The Bible Knowledge Commentary: New Testament
(en anglès).
David C Cook,
1983.
ISBN 978-0-88207-812-0
Theissen
, Gerd;
Winter
, Dagmar.
The Quest for the Plausible Jesus: The Question of Criteria
(en anglès).
Westminster John Knox Press,
2002.
ISBN 978-0-664-22537-7
Vine
, William E.
Expository Dictionary of New Testament Words
(en anglès).
Fleming H. Revell Company,
1940.
ISBN 978-0-916441-31-9
Witherington
, Ben.
The Jesus Quest: The Third Search for the Jew of Nazareth
(en anglès).
InterVarsity Press,
1997.
ISBN 978-0-8308-1544-9
Vegeu també
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Jesús de Natzaret
The Chosen (sèrie de televisió)
Enllaços externs
La veritable història de Jesús de Natzaret
En guàrdia!
, de Catalunya Ràdio
Vida de Jesús
Infància
Anunciació
Visitació
Nativitat
Naixement virginal
Adoració dels pastors
Adoració dels Reis Mags
Circumcisió
Presentació al temple
Fugida a Egipte
Massacre dels innocents
Retorn a Natzaret
Jesús al temple amb els doctors
Ministeri
Baptisme
Temptació
Recerca dels apòstols
Sermó de la muntanya
Miracles
Paràboles
Rebuig
Transfiguració
Passió
Diumenge de Rams
Entrada triomfal a Jerusalem
Expulsió dels mercaders del temple
Predicció de la segona vinguda
Unció
Últim sopar
Anunci de l'Esperit Sant
Oració a l'hort de Getsemaní
Traïció de Judes
Detenció
Judici del Sanedrí
Burles
Cort d'Herodes
Cort de Pilat
Flagel·lació
Corona d'espines
Via Dolorosa
Crucifixió
Davallament de la Creu
Enterrament
Resurrecció
Tomba buida
Aparicions
Aparició a Maria Magdalena
Aparició al camí d'Emaús
Comissió als apòstols
Ascensió
Després de l'Ascensió
Aparició a Pau
Aparició a Joan
Temes relacionats
Cristologia
Jesús al Nou Testament
Jesús a l'islam
Jesús en el judaisme
Mite de Jesús
Jesús històric
Retrats del Jesús històric
relíquies
denominacions
Cristianisme
Jesús de Natzaret
Cristologia
Jesús al Nou Testament
Jesús històric
mite de Jesús
denominacions de Jesús
Història
Apòstols
Església primitiva
Pares de l'Església
concilis ecumènics
heretgies
Gran Cisma d'Orient
missions
croades
inquisició
Reforma Protestant
Contrareforma
Concili del Vaticà II
Teologia cristiana
Trinitat
Decàleg
benaurances
sagrament
pecat
salvació
Sants
màrtirs
Mare de Déu
Escriptures
Rotlles de Qumran
La Bíblia
cànon
Antic Testament
Nou Testament
Evangelis
fets dels Apòstols
epístoles
Apocalipsi
Llibres apòcrifs
Divisions
Església Assíria Oriental
catolicisme
romà
oriental
cristianisme ortodox
oriental
grec
protestantisme
anabaptisme
anglicanisme
luteranisme
restauracionisme
Ritus
i costums
Parenostre
baptisme
eucaristia
homilia
devocions cristianes
Advent
Nadal
Quaresma
Setmana Santa
Pasqua
Ascensió
Pentecosta
Corpus
Assumpció
Cultura i societat
Art
paleocristià
romà d'Orient
romànic
gòtic
música
arquitectura
Altres nocions
Església
símbols del cristianisme
any litúrgic
ecumenisme
clergat
ordes religiosos
filosofia cristiana
Registres d'autoritat
CANTIC
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ISNI
ORCID
SELIBR
SUDOC
BIBSYS
ULAN
NLA
NDL
NCL
NKC
RLS
Bases d'informació
GEC
Britannica
Larousse
Lur
SNL
Treccani
LIR
Obtingut de «
Categoria
Jesús
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Articles que incorporen una citació de l'Enciclopèdia Catòlica de 1913 amb referència a Wikisource
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Altres arxius de la plantilla Webarchive
Articles amb avisos de la plantilla Webarchive
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Llista d'articles de qualitat
Articles amb identificador CANTIC
Control d'autoritats
Articles de qualitat dels 1000
Articles de qualitat de ciències socials
Jesús de Natzaret
Afegeix un tema