Mitologia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Mitologia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En la mitologia europea
sant Jordi
matà el
drac
. Portal de Sant Jordi de
Montblanc
La
mitologia
és el conjunt relativament coherent de
mites
i sobretot
símbols
que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de
valors
i de
creences
subjectiu
d'una persona o d'un grup sociocultural. Per alguns autors, els mites personals acaben convergint en algun punt amb els culturals. En
art
, la mitologia personal mostra la relació entre l'univers interior de l'artista i la seva forma de mostrar-lo. També s'estudia la mitologia personal a moltes branques de la
psicologia
, com per exemple la
psicologia de la Gestalt
. En el passat però, alguns autors, d'ideologies racionalistes o cientifistes per exemple, l'havien reduït al conjunt de relats (
ficcions
) i
personatges
que es mantenen en la
religió
cultura popular
o l'origen d'un estat, ciutat, poble o qualsevol altre espai.
La ciència social que estudia els mites també es diu "mitologia".
Un mite té com a característica principal ser una narració en què no es pot destriar fàcilment el contingut i la història. Els temes poden anar des d'explicar l'origen de l'
Univers
o de la
societat
humana, a costums o fets
nacionals
específics. No cal interpretar literalment tota la mitologia, la seva funció en principi és de representació simbòlica, poètica o figurativa. Popularment, per
mitologia
sovint s'entén al grup de llegendes o històries de religions antigues, com la
grega
o la
romana
A la
cultura popular
sobreviuen, de vegades de manera fragmentària, mites,
rondalles
llegendes
que poden ser d'origen molt antic o més recents. Algunes poden o no estar lligades a religions majoritàries en aquella cultura en temps moderns o anteriors. En moltes
societats
modernes es consideren un llegat
cultural
d'altres temps o una
tradició
. D'altra banda, hi ha obres contemporànies, com
Star Trek
, que comparteixen moltes de les característiques dels relats mitològics clàssics. Moltes
llegendes urbanes
també tenen trets en comú amb els relats mitològics.
Etimologia
modifica
El mite de
Prometeu
va ser tractat per primera vegada per
Hesíode
, posteriorment constituí la base d'una trilogia
tràgica
d'
obres
, possiblement d'
Èsquil
, i més tard inspirà el
Frankenstein
de
Mary Shelley
La paraula prové del
grec antic
tardà μυθολογία
(mythologia)
que significa "estudi d'un conjunt de
mites
". És compost de dues paraules:
μῦθος
(mythos)
, que en grec antic significa "discurs,
relat
, mite o
faula
i, per extensió, un "
acte de parla
ritualitzat
", com el d'un
cap
en una
assemblea
o el d'un
poeta
sacerdot
o un relat (Èsquil: «Ἀκούσει μῦθον ἐν βραχεῖ λόγῳ» la història completa que sentiràs en un breu lapse de temps).
λογία
(logia)
, que en l'origen significava "
col·lecta
, recaptació", i en derivatius erudits més recents "estudi,
ciència
".
Característiques
modifica
Article principal:
Mite
El terme
mitologia
pot fer referència a la ciència de l'estudi dels
mites
, o a un conjunt de mites.
El terme
mite
sovint es fa servir col·loquialment per a referir-se a una història falsa,
10
però l'ús acadèmic del terme general no emet cap judici sobre la seva veritat o falsedat.
10
11
En l'estudi del
folklore
, un mite és una narració sagrada que explica com funciona el món i com la humanitat ha arribat a ser com és actualment.
11
12
13
Molts especialistes d'altres disciplines del saber humà fan servir el terme
mite
de diferents maneres.
13
14
15
En un sentit molt ampli, la paraula pot referir-se a qualsevol història tradicional.
16
Els personatges principals en els mites solen ser
déus
herois
sobrenaturals.
17
18
19
Com les històries sagrades, els mites solen ser aprovats pels governants i els sacerdots, i estretament vinculats a la
religió
17
En la societat en la qual perviu el mite, aquest generalment és considerat com un veritable relat del passat remot.
17
18
20
21
De fet, moltes societats tenen dues categories de la narrativa tradicional: les "històries vertaderes" o mites, i les "històries falses" o faules.
22
Els mites solen tenir lloc en una època més primitiva, quan el món no havia aconseguit encara la seva forma actual,
17
i serveixen per a explicar com el món va adoptar la seva forma actual,
11
12
13
23
i com les institucions i els tabús s'han anat establint.
17
23
Origen i teories explicatives
modifica
Episodi de l'epopeia hindú
Mahabharata
Les
orestíades
representen les muntanyes i el seu esperit
Minerva
etrusca
El mite es distingeix de la
faula
, la
llegenda
i el
conte
, totes aquestes formes de narracions
tradicionals
, pel seu caràcter explicatiu. Hi ha diversos corrents i tendències que cerquen interpretar o que treballen amb la mitologia:
Historicisme
: els mites tenen la seva base en la història real, magnificada pel pas del temps. Va ser un corrent predominant al
segle
xix
i abans hi havia la
interpretació
literalista, que creia en la veracitat exacta dels fets narrats.
Evolucionisme
: el mite és la forma intermèdia entre l'
animisme
sense relat i la religió estructurada, que absorbeix gran part dels
símbols
i narracions
mítiques
Simbolisme
: la mitologia és un
llenguatge
propi, proper a l'art, que escapa de la lògica i, per tant, ha de ser interpretat en clau emotiva, és una narració dirigida a l'
inconscient
Funcionalisme
: el mite serveix de justificació per a la situació present.
Evemerisme: aquesta teoria sosté que els mites queden distorsionats pel transcurs dels esdeveniments històrics reals.
24
25
Segons aquesta teoria, els narradors de manera reiterada conten relats històrics en els quals els personatges es transformen i arriben a assolir la condició de déus.
24
25
Per exemple, s'argumenta que el mite del déu del
vent
Èol
, és una figura que evolucionà a partir del relat històric d'un rei que va ensenyar la seva gent a fer servir veles en els vaixells i a interpretar els vents.
24
Heròdot
segle
aC
) i
Pròdic de Queos
van fer afirmacions d'aquest tipus.
25
Aquesta teoria s'anomena
evemerista
i es fonamenta en l'obra del mitòleg
Evemer
(c. 320 aC), que va suggerir que els déus grecs s'havien creat a partir de llegendes basades en éssers humans.
25
26
Al·legorisme
: el mite funciona com a paràbola o al·legoria, que és el mitjà per transmetre una veritat. Aquesta teoria, que va sorgir durant el
Renaixement
, proposa que els mites van començar basant-se en al·legories. Així, alguns creuen que els mites van començar com a al·legories dels fenòmens
naturals
Apol·lo
representa el
foc
Posidó
representa l'
aigua
, i així successivament.
25
Segons d'altres, els mites van començar com a al·legories però de conceptes
filosòfics
espirituals
Atenea
representa el
judici
savi,
Afrodita
representa el
desig
, etc.
25
Al
segle
xix
, l'especialista en
sànscrit
Max Müller va recolzar una teoria al·legòrica del mite segons la qual els mites van començar com a descripcions al·legòriques de la
natura
, però a poc a poc van arribar a ser interpretats literalment. Per exemple, una descripció
poètica
de la mar com un element "furiós" es va transferir literalment, i el déu era un déu furiós.
27
Personificació
: alguns especialistes creuen que els mites són el resultat de la personificació dels
objectes
inanimats i
forces
. Segons aquests pensadors, els antics adoraven els fenòmens naturals com el foc i l'aire, i amb el temps la descripció passava als déus.
28
Per exemple, segons la teoria del pensament creador de mites, els antics tendien a veure els elements com a persones, no com a mers objectes;
29
per tant, es descrivien els fenòmens naturals com els actes de déus personals, fet que donà lloc a diversos mites.
30
Ritualisme
: d'acord amb la teoria de mite ritual, l'existència del mite està lligada al ritual.
31
En la seva forma més extrema, aquesta teoria sosté que els mites van sorgir per explicar els rituals.
32
Aquesta afirmació és citada per primera vegada per l'erudit bíblic William Robertson Smith.
33
Segons Smith, la gent inicia l'execució de rituals per alguna raó que no està relacionada amb el mite, però més tard, després d'haver oblidat la raó originària del ritual, tractaven d'explicar el ritual tot inventant un mite. Després manifestaven que el ritual commemora els fets descrits en aquest mite.
34
L'antropòleg James Frazer defensava una teoria similar. Frazer creia que l'humà primitiu creia en lleis màgiques. Més tard, quan l'ésser humà va començar a perdre la fe en la
màgia
, inventà mites sobre els déus i arriba a afirmar que els seus antics rituals màgics són els rituals religiosos destinats a apaivagar els déus.
35
Funcions
modifica
Al
Llibre de les Portes
s'explica el pas de la vida a la mort
Article principal:
Simbolisme
Mircea Eliade
va argumentar que una de les funcions més importants del mite és la d'establir
models
de
comportament
36
37
ja que els mites també poden proporcionar una experiència religiosa. Quan es conten o recreen mites, els membres de les societats
tradicionals
es desprenen del present i tornen a l'edat mítica; d'aquesta manera s'apropen a les divinitats.
20
37
38
Larui Honk afirma que, en alguns casos, en una
societat
es recrea un mite en un intent de reproduir les condicions de l'època primitiva. Per exemple, es recrea la
curació
realitzada per un déu en el principi dels temps per tal de curar algú en el present.
39
De la mateixa manera,
Roland Barthes
afirma que la cultura moderna explora l'experiència religiosa perquè una experiència religiosa és un intent de connectar amb la percepció d'un passat moral, que està en contrast amb el present tecnològic.
40
Joseph Campbell defineix en els mites quatre funcions bàsiques: la funció
mística
, que ha experimentat la sorpresa de l'Univers; la funció
cosmològica
, que explica la forma de l'Univers; la funció
sociològica
, que representa el suport i la validació d'un determinat ordre social; i, finalment, la funció
pedagògica
, de com viure una vida humana en qualsevol circumstància.
41
Mite, conte i llegenda
modifica
Valquíries
La
nimfa
Dafne
Articles principals:
Llegenda
Conte
La llegenda i el conte popular estan estretament relacionats amb el mite. Mites, llegendes i contes populars són diferents tipus d'històries tradicionals.
42
A diferència dels mites, els contes populars poden produir-se en qualsevol moment i en qualsevol lloc, i les societats que els transmeten no els consideren unes històries veritables o sagrades.
17
En canvi, de la mateixa manera que els mites, les llegendes són històries que, de manera tradicional, es consideren com a verdaderes, però se situen en un temps més recent, quan el món era molt més semblant a l'actual.
17
Les llegendes, en general, tenen éssers humans com els seus personatges principals, mentre que els mites tracten generalment sobre personatges sobrehumans.
17
La distinció entre mite, llegenda i conte popular s'entén simplement com una eina útil per a la classificació o agrupació dels contes tradicionals.
43
En moltes cultures, és difícil traçar una línia clara entre el que són mites i el que són llegendes.
44
En lloc de dividir les seves històries tradicionals en mites, llegendes i contes populars, algunes cultures els divideixen en dues categories: l'una que correspon aproximadament als contes populars, i una altra que combina els mites i les llegendes.
45
Fins i tot, els mites i els contes populars no són completament diferents. Una història pot ser considerada veritable en una societat —i per tant, ser un mite—, però pot ser considerada com a ficció en una altra societat —i, per tant, és un conte popular.
46
47
De fet, quan un mite perd el seu estatus com a part d'un sistema religiós, sovint adquireix trets més típics dels contes populars amb els seus protagonistes que anteriorment eren de naturalesa divina i que ara han estat reinterpretats i són herois humans, gegants o fades, personatges de caràcter fantàstic.
18
Mite, llegenda i conte són només algunes de les categories dels contes tradicionals. Altres categories inclouen les anècdotes i alguns tipus d'acudits.
43
Les històries tradicionals, al seu torn, són només una categoria dins del
folklore
d'una cultura, que també inclou elements com ara els gestos, el vestuari i la música.
47
Mitologia religiosa
modifica
Ésser mitològic, segons una
escultura gòtica
a la
seu de Manresa
Els tres reis d'Orient
Deessa
Isis
Article principal:
Religió
La mitologia apareix de manera prominent en la majoria de les
religions
i, de la mateixa manera, la majoria de les mitologies estan relacionades amb, almenys, alguna religió. El terme se sol utilitzar més sovint en aquest sentit i es fa servir per a referir-se a les religions fundades per societats de l'antiguitat, com la
mitologia grega
, la
mitologia romana
i la
mitologia escandinava
. Tanmateix, és important recordar que, mentre algunes persones veuen els panteons escandinau i celta com meres
faules
, d'altres les consideren religions (
neopaganes
).
Generalment, no es consideren els relats que envolten l'origen i desenvolupament de religions com el
cristianisme
judaisme
islamisme
com a
cròniques
literals de fets, sinó com a representacions figuratives o
simbòliques
dels seus sistemes de valors. Tot i així, de la mateixa manera, moltes persones —entre elles,
ateus
agnòstics
, o creients d'algunes d'aquestes mateixes religions—, empren les paraules
mite
mitologia
per a poder caracteritzar com a falses o dubtoses, les històries que apareixen en una o més religions, o en les diferents religions de què són creients. D'aquesta manera, els individus que pertanyen a la majoria de les religions vigents en l'actualitat s'ofenen quan es pren la seva
fe
com un conjunt de mites, ja que, per a ells, això equival a dir que la seva religió pot ser interpretada com una mentida, cosa que va en contra de les seves creences. Un exemple d'això s'observa en relació als relats de la Bíblia segons diversos grups cristians; els creients d'aquests grups no consideren, generalment, que alguns dels seus relats siguin de caràcter mitològic, i que tan sols es fa servir aquesta paraula per a referir-s'hi en un sentit pejoratiu.
Tanmateix, la majoria de la gent està d'acord que cada religió engloba un conjunt de mites que s'han desenvolupat al voltant de les seves escriptures religioses; ja que, en si, la paraula
mite
es refereix a fets que no poden ser verificats de manera objectiva. D'aquesta manera, es considera que es pot parlar de
mitologia jueva
mitologia cristiana
mitologia islàmica
, per referir-nos als elements mítics que hi ha dins d'aquestes creences. Tot això, sense haver de parlar de la veracitat dels principis de la fe o de les diferents versions de la seva història, ja que la creença de qualsevol religió com una cosa
verdadera
és una competència de la fe i de les creences de cada persona, i no és el camp d'estudi de la mitologia.
Un exemple d'això s'observa en els
sacerdots
i els
rabins
dels moviments jueus i cristians més liberals d'avui en dia, a més dels neopagans, que no tenen problemes per a admetre que els seus texts religiosos contenen mites. Així, consideren els seus texts sagrats com a veritats religioses, revelades per la inspiració divina, però mostrades en el llenguatge del gènere humà. Tot i així, com succeeix en tantes qüestions, d'altres no hi estan d'acord amb aquesta manera de pensar. Per tant, cal usar la paraula
mitologia
per a referir-nos a les històries que, encara que poden pertànyer o no a la
realitat
, revelen veritats i visions fonamentals sobre la naturalesa humana, sovint gràcies a l'ús dels
arquetips
. A més, els relats que analitza la mitologia expressen els punts de vista i les creences d'un país, una època, una
cultura
o una religió que els van originar.
Temes
modifica
Llegenda de les quatre barres
El jardí de les delícies
Els mites sempre responen a una veritat considerada transcendental; per això van més enllà de la simple narració. Els temes són comuns a totes les cultures, encara que variïn en la forma o en el relat.
Mites sobre l'origen
, que inclouen relats sobre la
creació
del món o la fundació d'una ciutat o d'una ètnia.
Mites
rituals
, que expliquen el perquè de determinades pràctiques, usualment utilitzats per a acontentar un
déu
o recordar un fet per tal d'evitar desgràcies.
Mites del
culte
a una divinitat, en què s'explica la seva vida i el seu poder.
Mites de
prestigi
, que parlen del llinatge reial o d'
herois
nacionals; estan molt relacionats amb l'
èpica
i són posteriors a la resta dels relats.
Mites
escatològics
, que expliquen la fi del món o de la mateixa civilització.
Mites
socials
, que justifiquen determinades pràctiques socials i dels valors imperants; solen ser semblants als cultes i recorden als individus el risc que suposa la transgressió de la norma.
La
mitologia comparada
ha identificat una sèrie d'històries comunes a diferents cultures, que són, en primer lloc, un panteó tripartit comú als pobles indoeuropeus (descendent del
Dyeus
originari); narracions sobre el
diluvi universal
o altres formes de destrucció i recreació de la Terra; la mort d'un déu o
heroi
per salvar els humans; el descens a l'
inframon
; l'
axis mundi
o centre del món (encarnat per un arbre o muntanya), etc. Aquests paral·lelismes entre pobles sense contacte entre si s'expliquen per la necessitat psicològica de respondre a les mateixes qüestions
metafísiques
de l'ésser humà.
Mitologia comparada
modifica
Bitllet
antic
belga
, que representa
Ceres
Neptú
i el
caduceu
Article principal:
Mitologia comparada
La
mitologia comparada
és la comparació sistemàtica dels mites de diferents
cultures
48
per descobrir-ne els temes fonamentals que són comuns als seus mites.
48
En alguns casos, els mitòlegs comparatius utilitzen les similituds entre diferents mitologies per a argumentar la teoria que totes tenen un origen comú. Aquesta font comuna pot ser una font d'
inspiració
compartida —com, per exemple, un fenomen natural que va inspirar certs mites similars en diferents cultures—, o una
protomitologia
comuna que posteriorment va divergir en la diversitat de mitologies que coneixem actualment.
48
Durant el
segle
xix
, les interpretacions dels mites sovint eren molt de tipus comparatiu, a la
recerca
d'un origen comú per a tots.
49
No obstant això, en relació amb els mites, els especialistes actuals tendeixen a ser més cauts en els enfocaments comparatius, i eviten plantejaments mitològics excessivament generals o universals.
50
Una excepció a aquesta tendència moderna és el llibre de
Joseph Campbell
L'heroi de les mil cares
51
en què l'autor afirma que tots els mites sobre herois segueixen el mateix patró subjacent. Aquesta teoria d'un
monomite
s'aparta del corrent principal de la mitologia actual.
50
Mitologies d'arreu del món
modifica
El
Kappa
de la
mitologia japonesa
Els següents articles contenen descripcions de mitologies de diverses cultures o religions. Pel que fa a les religions, aquests articles se centren només en les històries i personatges que deriven de la seva tradició; vegeu l'article
religió
per a una explicació sobre la doctrina de cada fe.
Mitologia àrab
Mitologia asteca
Quetzalcoatl
Metztli
Mitologia basca
Mari
Mitologia britànica
Mitologia bushongo
Bumba
Mitologia catalana
52
Mitologia celta
Dana
Mitologia dinka
Juok
Mitologia efik
Abassi
Atai
Mitologia egípcia
Ra
Thoth
Osiris
Horus
Mitologia escandinava
Asa
Mitologia fenícia
Baal
Tanit
Mitologia germànica
Thor
Mitologia grecoromana
Mitologia grega
Zeus
Mitologia romana
Júpiter
Mitologia guaraní
Jurupari
Mitologia inca
Viracocha
Mitologia hindú
Mitologia ibo
Mitologia inuit
Mitologia isoko
Mitologia japonesa
Mitologia lotuko
Mitologia lugbara
Adroa
Mitologia maia
Mitologia persa
Mitologia siberiana
Mitologia sumèria
Mitologia xinesa
Referències
modifica
Mitologia
».
Gran Enciclopèdia Catalana
Barcelona:
Grup Enciclopèdia
Mitologia
».
Gran Enciclopèdia Catalana
Barcelona:
Grup Enciclopèdia
Bruguera i Talleda
, Jordi;
Fluvià i Figueras
, Assumpta.
«mite II. comp. 6. mitologia». A:
Diccionari etimològic
Barcelona:
Enciclopèdia Catalana,
1996 (2004, 4a edició),
p.
603.
ISBN 9788441225169
Pabón, 2011
, p.
402.
«Volumen: Hellas', Article: Greek Mythology'». A:
Encyclopaedic Dictionary The Helios
1952.
Èsquil,
Els perses
713
Pabón, 2011
, p.
370.
Mitologia
».
Gran Diccionari de la llengua catalana
Barcelona:
Grup Enciclopèdia Catalana
Armstrong, p. 7
Eliade,
Myth and Reality
, p. 1
Dundes, Introduction, p. 1
Dundes, "Binary", p. 45
Dundes, "Madness", p. 147
Doty, p. 11-12
Segal, p. 5
Kirk, "Defining", p. 57; Kirk,
Myth
, p. 74; Simpson, p. 3
Bascom, p. 9
"myths",
A Dictionary of English Folklore
O'Flaherty, p.19: "I think it can be well argued as a matter of principle that, just as 'biography is about chaps', so mythology is about gods."
Eliade,
Myths, Dreams and Mysteries
, p. 23
Pettazzoni, p. 102
Eliade,
Myth and Reality
, p. 10-11; Pettazzoni, p. 99-101
Eliade,
Myth and Reality
, p. 6
Bulfinch, p. 194
Honko, p. 45
"Euhemerism",
The Concise Oxford Dictionary of World Religions
Segal, p. 20
Bulfinch, p. 195
Frankfort, p. 4
Frankfort, p. 15
Segal, p. 61
Meletinsky p. 19-20
Meletinsky pp.19-20
Segal, p. 63
Frazer, p. 711
Eliade,
Myth and Reality
, p. 8
Honko, p. 51
Eliade,
Myth and Reality
, p. 19
Honko, p. 49
Roland Barthes,
Mythologies
Campbell, p. 22-23
Bascom, p. 7
Bascom, p. 10
Kirk,
Myth
, p. 22, 32; Kirk, "Defining", p. 55
Bascom, p. 17
Bascom, p. 13
Doty, p. 114
Littleton, p. 32
Leonard
Northup, p. 8
Joseph Campbell,
The Hero with a Thousand Faces
Soler i Amigó
, Joan
Martín Saurí
, Josep Maria
Mitologia Catalana. Dracs, gegants i dones d'aigua
Barcelona:
Barcanova
1990,
p.
123.
ISBN 84-7533-527-6
Bibliografia
modifica
Armstrong
, Karen.
A Short History of Myth
Canada:
Knopf,
2006.
Bascom
, William
«The Forms of Folklore: Prose Narratives»
(en anglès).
Sacred Narrative: Readings in the Theory of Myth
[Berkeley: University of California Press],
Ed. Alan Dundes,
1984,
p.
5-29.
Bulfinch
, Thomas.
Bulfinch's Mythology
Whitefish:
Kessinger,
2004.
Campbell
, Joseph
The Power of Myth
Nova York:
Doubleday,
1988.
The Hero with a Thousand Faces
(1949). Pantheon Books. Princeton University Press 1968:
ISBN 0-691-01784-0
; Bollingen 2004 commemorative hardcover:
ISBN 0-691-11924-4
; New World Library, 3a edició, 2008:
ISBN 978-1-57731-593-3
Doty
, William.
Myth: A Handbook
Greenwood:
Westport,
2004.
Dundes
, Alan
«Binary Opposition in Myth: The Propp/Levi-Strauss Debate in Retrospect».
Western Folklore
56,
Hivern, 1997,
p.
39-50.
Dundes
, Alan.
Sacred Narrative: Readings in the Theory of Myth: Introduction
Berkeley: University of California Press:
Ed. Alan Dundes,
1984,
p.
1-3.
Dunes
, Alan.
«Madness in Method Plus a Plea for Projective Inversion in Myth». A:
Myth and Method
Charlottesville: University of Virginia Press:
Laurie Patton and Wendy Doniger,
1996.
Eliade
, Mircea
Myth and Reality
(en trad. anglesa de willard r. trask).
Nova York:
Harper & Row,
1963.
Eliade
, Mircea
Myths, Dreams and Mysteries
(en trad. anglesa de philip mairet).
Nova York:
Harper & Row,
1967.
«Euhemerism». A:
John Bowker.
Oxford Reference Online
The Concise Oxford Dictionary of World Religions
Berkeley:
Oxford University Press. UC - Berkeley Library,
2000
[Consulta: 20 març 2009].
Fabiani
, Paolo.
The Philosophy of the Imagination in Vico and Malebranche
(PDF)
(en anglès).
F.U.P. (Florence UP),
2009. Arxivat de l'
original
el 12 de maig 2011.
[Consulta: 7 febrer 2010].
Frankfort
, Henri
et al.
]..
The Intellectual Adventure of Ancient Man: An Essay on Speculative Thought in the Ancient Near East
Chicago:
University of Chicago Press,
1977.
Frazer
, James George.
The Golden Bough
Nova York:
Macmillan,
1922.
Graf
, Fritz.
Greek Mythology
(en anglès (trad. thomas marier)).
Baltimore:
Johns Hopkins University Press,
1993.
Grimal
, Pierre.
Mitologías: Del Mediterráneo al Ganges
Editorial Gredos,
2008.
ISBN 978-84-249-2885-8
Honko
, Lauri.
«The Problem of Defining Myth». A:
Alan Dundes.
Sacred Narrative: Readings in the Theory of Myth
Berkeley:
University of California Press,
1984,
p.
41-52.
Kirk
, G.S..
Myth: Its Meaning and Functions in Ancient and Other Cultures
Berkeley:
Cambridge University Press,
1973.
Kirk
, G.S..
«On Defining Myths». A:
Alan Dundes.
Sacred Narrative: Readings in the Theory of Myth
Berkeley:
University of California Press,
1984,
p.
53-61.
Leonard
, Scott.
The History of Mythology: Part I
». A:
Scott A. Leonard's Home Page
Youngstown State University,
agost de 2007
[Consulta: 17 novembre 2009].
Littleton
, Covington.
The New Comparative Mythology: An Anthropological Assessment of the Theories of Georges Dumezil
Berkeley:
University of California Press,
1973.
Meletinsky
, Elea.
The Poetics of Myth
(en anglès (trad. guy lanoue i alexandre sadetsky)).
Nova York:
Routledge,
2000.
Simpson
, Jacqueline;
Roud, Steve
Oxfordreference.com myths
».
A Dictionary of English Folklore
[Oxford University Press, 2000. Oxford Reference Online. Oxford University Press. UC - Berkeley Library]
[Consulta: 20 març 2009].
Encyclopædia Britannica Online myth
».
Encyclopædia Britannica
2009.
[Consulta: 21 març 2009].
Northup
, Lesley
«Myth-Placed Priorities: Religion and the Study of Myth».
Religious Studies Review
32.1,
2006,
p.
5-10.
O'Flaherty
, Wendy.
Hindu Myths: A Sourcebook
Londres:
Penguin,
1975.
Pabón S. de Urbina
, José M.;
Reglà i Jiménez et alii
, Vicenç.
«μυθολογία». A:
Diccionari manual grec clàssic-català
Barcelona:
Larousse,
2011,
p.
717.
ISBN 978-84-7153-909-0
Pettazzoni
, Raffaele.
«The Truth of Myth». A:
Alan Dundes.
Sacred Narrative: Readings in the Theory of Myth
Berkeley:
University of California Press,
1984,
p.
98-109.
Segal
, Robert.
Myth: A Very Short Introduction
Oxford:
Oxford UP,
2004.
Simpson
, Michael.
«Introduction. Apollodorus». A:
Gods and Heroes of the Greeks
(en anglès (trad. michael simpson)).
Amherst:
University of Massachusetts Press,
1976,
p.
1-9.
Enllaços externs
modifica
En altres projectes de
Wikimedia
Commons
Commons
Viccionari
Viccionari
Portal de la Mitologia
Dossier Mitologia
Enllaços sobre art i mitologia
Arxivat
2008-09-20 a
Wayback Machine
Leonard, Scott. "The History of Mythology: Part I"
Arxivat
2012-12-27 a
Wayback Machine
, Youngstown State University.
Myths and Myth-Makers
. Old Tales and Superstitions Interpreted by comparative mythology by John Fiske.
Porphyry on the Homer's Cave of the Nymphs, tr. Thomas Taylor
Arxivat
2015-10-15 a
Wayback Machine
Registres d'autoritat
BNF
GND
LCCN
NDL
NKC
Bases d'informació
GEC
Larousse
SNL
Obtingut de «
Categories
Mitologia
Religió
Creences
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
100 articles fonamentals
1.000 articles fonamentals
Control d'autoritats
Mitologia
Afegeix un tema