Ràdio - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ràdio - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dial de
receptor
de ràdio clàssic
Emissora de ràdio
La
ràdio
és la transmissió de senyals mitjançant la
modulació
d'
ones electromagnètiques
amb
freqüències
per sota de les de la
llum
visible.
La radiació electromagnètica es propaga per mitjà de
camps electromagnètics
oscil·lants que travessen l'aire i el buit de l'espai.
La
informació
és transportada
canviant de forma sistemàtica
modulant
) alguna propietat de les ones radiades, com ara l'
amplitud
, la
freqüència
, la
fase
, o l'amplada de pols. Quan les ones de ràdio arriben fins a un
conductor elèctric
, els
camps electromagnètics
oscil·lants indueixen un
corrent altern
en el conductor. Això pot ser
detectat
i transformat en senyals de so o en altres senyals que portin informació.
Història
modifica
Primeres transmissions per ràdio
modifica
Nikola Tesla
Guglielmo Marconi
El significat i l'ús de la paraula
ràdio
es va desenvolupar en paral·lel als progressos en el camp de les
comunicacions
. El seu desenvolupament el van influenciar dos invents: el
telègraf
i el
telèfon
, que són tecnologies que estan estrictament relacionades. Es poden diferenciar tres fases diferents en els inicis de la
història de la ràdio
Descobriment i experimentació amb les ones electromagnètiques.
Assoliment de la comunicació sense fils i el seu desenvolupament tècnic.
Aparició de la
radiodifusió
i la seva comercialització.
Van ser molts els individus, tals com inventors,
enginyers
, desenvolupadors i
empresaris
, els que van contribuir a crear la idea moderna de la ràdio i, com a resultat, els orígens i la seva invenció són múltiples i controvertits. Els primers dissenys de ràdio no podien transmetre cap mena de sons, es tractava de
radiotelègrafs
És difícil atribuir la invenció de la ràdio a una única persona. En diferents països es reconeix la paternitat en clau local:
Aleksandr Stepànovitx Popov
va fer les seves primeres demostracions a
Sant Petersburg
Rússia
Nikola Tesla
Saint Louis
Estats Units
) i
Guillermino Marconi
Anglaterra
Els primers experiments els van portar a terme
Thomas Edison
i els seus empleats de la
Menlo Park
. Edison va sol·licitar l'any
1885
, a l'Oficina de Patents dels EUA, una
patent
per a un acoblament
electroestàtic
. La patent va ser concedida amb el número 465.971 el
29 de desembre
de
1891
Anys més tard, la companyia de
Marconi
compraria els drets de la patent d'Edison per protegir-se legalment dels plets.
El
1893
Nikola Tesla
va descriure i va demostrar els principis del seu treball sobre la comunicació
sense fils
. La seva descripció contenia tots els processos i elements que serien incorporats posteriorment en els sistemes de ràdio abans del desenvolupament de la
vàlvula electrònica
. Tesla va començar a experimentar amb receptors magnètics, tot i l'existència dels
cohesors
(uns dispositius de detecció d'oscil·lacions elèctriques d'alta freqüència que consistien en tubs plens de llimadures de ferro i que aprofitaven la disminució sobtada de la
resistència
d'un conductor metàl·lic imperfecte en ésser sotmès a un
camp elèctric
d'alta freqüència) que havien estat inventats per
Temistocle Calzecchi Onesti
a Itàlia el
1884
, i eren utilitzats per Guglielmo Marconi i per altres dels primers pioners.
Reginald Aubrey Fessenden
també va ser una figura primordial en el procés.
El
14 d'agost
de
1894
, els professors
Oliver Lodge
Alexander Muirhead
van dur a terme una demostració de la telegrafia sense fils a l'auditori del Museu d'Història Natural de la
Universitat d'Oxford
. Un senyal de ràdio va ser enviat des de l'edifici veí del Laboratori Clarendon i va ser rebut per un giny a la sala de conferències.
El
1895
Aleksandr Stepànovitx Popov
va construir el seu primer receptor de ràdio basat en un
cohesor
. Va perfeccionar aquesta detecció d'oscil·lacions elèctriques, esdevenint el que avui es coneix com a
detector de llamps
. El va presentar a la Societat Russa de Física i Química el
7 de maig
de
1895
. Una representació de detector de
llamps
de Popov va ser publicada a la
Revista
de la
Societat
del mateix any. El receptor de Popov va ser creat sobre la base del millor receptor d'Oliver Lodge i, originalment, destinat als seus experiments. Deu mesos després, el 24 de març de
1896
, amb un sistema complet de recepció-emissió de missatges
telegràfics
, va transmetre el primer missatge telegràfic entre dos edificis de la
Universitat de Sant Petersburg
situats a una distància de 250
. El text d'aquest primer missatge telegràfic va ser:
Heinrich Hertz
Marconi i la seva patent
modifica
En
1896
, Marconi va obtenir la primera patent del món sobre la ràdio, la Patent britànica 12039,
Millores en la transmissió d'impulsos i senyals elèctrics i un aparell per a això
(els equips que emprava eren: com a emissor un generador d'espurnes de molt alta tensió, similar a l'emprat per Hertz, que connectava per un extrem a una gran antena no sintonitzada i per l'altre a terra, amb el que produïa alguna cosa que es podria definir com "soroll electromagnètic" en un ampli marge de freqüències més que ones de ràdio d'una freqüència concreta. Com receptor utilitzava un cohesor o coherència, tampoc de la seva invenció, que consistia en un petit recipient de vidre ple de llimadures de metall ideat inicialment per protegir dels llamps les instal·lacions telegràfiques, ja que en condicions normals tal dispositiu tenia alta resistència elèctrica però aquesta disminuïa intensament en arribar a ell una descàrrega elèctrica d'un llamp. S'havia trobat que també els camps elèctrics intensos produïts pels raigs disminuïen així mateix la seva resistència elèctrica) però Països com
França
Rússia
van rebutjar reconèixer la seva patent per aquesta invenció, referint-se a les publicacions de Popov, prèvies en el temps. El rus va patentar un aparell molt similar que registrava les tempestes elèctriques i per això el seu país va rebutjar la ràdio de Marconi. L'any
1897
, Marconi
va muntar la primera estació de ràdio del món en l'
Illa de Wight
, al sud d'
Anglaterra
i el
1898
va obrir la primera factoria del món d'equips de
transmissió sense fils
a Hall Street (
Chelmsford
Regne Unit
) donant feina a unes 50 persones. Ja l'any
1899
Marconi va aconseguir establir una comunicació de caràcter telegràfic entre
Gran Bretanya
França
. Tan sols dos anys després, el 1901, això quedaria com una minúcia a l'aconseguir per primera vegada transmetre senyals de banda a banda a través de l'
oceà Atlàntic
L'aportació de Reginald Aubrey Fessenden
modifica
Com en la majoria d'invents del
segle
xix
, és més apropiat parlar de més d'un inventor. El canadenc Fessenden va conèixer els processos de Marconi i va començar a investigar sobre la ràdio a l'
Observatori Alleghueny
. Allà va construir un potent transmisor que permetia transmetre els senyals més complexos del codi
Morse
. Les seves aportacions van ser tan importants com les de Marconi, i per això se'l considera un dels inventors de la ràdio.
Els avenços d'Aleksandr Stepànovitx Popov
modifica
A partir de les seves investigacions va crear l'any 1895 un aparell de ràdio que enregistrava les alteracions electromagnètiques de l'atmosfera. L'any següent en va fer una demostració a l'Institut de física de Sant Petersburg en la qual es van col·locar diversos emissors a certs punts distants de l'edifici que transmetien un senyal electromagnètic. El missatge que s'enviava era: “
Heinrich Hertz
” i estava en codi
Morse
. Anys més tard es va dedicar a incrementar el rang d'acció de la transmissió, fet amb el qual va aconseguir l'any 1898 establir comunicació entre un vaixell i terra en una distància de 10 quilòmetres. A finals d'aquell mateix any va aconseguir assolir els 30 quilòmetres de distància entre l'emissor i el receptor.
Els primers anys de la invenció de la ràdio
modifica
Nikola Tesla
, per un camí diferent al de Hertz, havia arribat també a produir i detectar ones de ràdio buscant, més que transmetre senyals, transmetre energia elèctrica a llarga distància sense utilitzar conductors metàl·lics. Va fer la seva primera demostració pública de radiocomunicació a San Luis (Missouri, USA), a
1893
. Dirigint-se al
Franklin Institute
de
Filadèlfia
i a la
National Electric Light Association
va descriure i va demostrar en detall els principis de la radiocomunicació. Els seus aparells contenien ja tots els elements que van ser utilitzats en els sistemes de ràdio fins al desenvolupament dels
tubs de buit
Gràcies al suport econòmic de
Westinghouse
, Nikola Tesla va dissenyar i construir l'any 1891 unes bobines que produïen electricitat d'alta freqüència i voltatge. Amb aquest invent va descobrir que podia transmetre i rebre senyals de ràdio sempre que esteiguessin sintonitzades a la mateixa freqüència. L'any següent va crear un disseny bàsic per la ràdio. Els pròxims anys va seguir realitzant proves per poder transmetre un senyal de ràdio sense cables. L'any 1898 va realitzar una demostració pública a
Madison Square Garden
Nova York
), en la qual va mostrar un vaixell controlat per ones de ràdio. Aquest estava construït amb una antena que transmetia les ones de ràdio mitjançant un dispositiu sensible.
Als
Estats Units
, alguns desenvolupaments clau en els inicis de la història de la ràdio van ser creats i patentats el
1897
per Tesla. Tanmateix, l'Oficina de Patents dels Estats Units revocar la seva decisió en
1904
i va adjudicar a Marconi una patent per la invenció de la ràdio, possiblement influenciada pels patrocinadors financers de Marconi als Estats Units, entre els quals es trobaven
Thomas Alva Edison
Andrew Carnegie
. Anys després, en la dècada dels seixanta el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla, reconeixement de forma legal com a inventor d'aquesta, si bé això no va transcendir a l'opinió pública, que segueix considerant a Marconi com el seu inventor.
El 12 de desembre de 1901, Marconi va transmetre, per primera vegada, senyals
Morse
per ones electromagnètiques.
El
1899
el valencià
Julio Cervera Baviera
va començar a col·laborar amb
Guglielmo Marconi
i el seu ajudant,
George Kemp
, resolent diferents problemes de la telefonia sense fils
i obtenint les primeres patents abans de finalitzar l'any. Entre aquestes, una de les més destacades és la del
telecomandament d'equips i sistemes
, antecessor del comandament a distància.
Descobriment de les ones electromagnètiques
modifica
James Clerk Maxwell
en un document adreçat a la
Royal Society
titulat
Una teoria dinàmica del camp electromagnètic
, que descrivia els seus treballs entre els anys
1861
1865
, exposava la seva teoria. Bàsicament postulava que els camps elèctrics variables creen camps magnètics variables, i viceversa, que els camps magnètics variables creen camps elèctrics variables amb el que uns o altres crearan al seu torn nous camps elèctrics o magnètics variables amb els quals aquests camps es propagaran per l'espai en forma de camps electromagnètics variables successius que s'allunyen de la font on es van originar en forma d'ones electromagnètiques.
Heinrich Rudolf Hertz
, entre
1886
1888
, va ser el primer a validar experimentalment la teoria de Maxwell, en idear com "crear" artificialment tals ones electromagnètiques i com detectaria continuació duent a la pràctica emissions i recepcions d'aquestes ones i analitzant les seves característiques físiques que demostra que les ones creades artificialment tenien totes les propietats de les ones electromagnètiques "teòriques" i descobrint que les equacions electromagnètiques podien ser reformulades en una equació diferencial parcial denominada
equació d'ona
. El dispositiu que va dissenyar per crear ones electromagnètiques consistia en dues barres metàl·liques de la mateixa mida alineades i molt properes per un dels seus extrems; sobre una d'aquestes barres eren injectats "paquets d'electrons" a molt alta tensió que a la vegada eren extrets de l'altra barra; dels intensos canvis en el nombre d'electrons que això provocava en les barres donava origen a descàrregues d'electrons d'una a una altra barra en forma d'espurnes a través de l'estret espai que les separava, descàrregues que es produïen d'una forma que es podria qualificar d'elàstica o oscil·lant, ja que després d'una "injecció" d'electrons en una barra es produïen descàrregues alternades d'electrons d'una a una altra barra cada vegada de menor intensitat fins a desaparèixer al cap per les resistències elèctriques. Aquests canvis alternants en el nombre d'electrons que tenia cada barra, electrons que es difonien per elles d'acord amb la seva longitud, feia que al llarg d'elles es produïssin variacions periòdiques de la càrrega elèctrica el que donava origen al seu torn a camps elèctrics variables al voltant d'elles d'un diàmetre similar a la longitud d'ambdues barres. Aquests camps elèctrics variables donaven origen al seu torn a camps magnètics variables amb el que es produïen ones electromagnètiques que es difonien des d'aquestes barres. Les "injeccions" i "subtraccions" de "paquets d'electrons" s'aconseguien mitjançant intensos impulsos elèctrics provocats per una bobina d'un gran nombre d'espires que tenia els seus extrems units cadascun a una de les dues barres i que tenia una altra bobina d'un petit nombre d'espires concèntrica a ella. Aquesta segona bobina rebia breus impulsos elèctrics en baixa tensió que induïa a la bobina de gran nombre d'espires la qual els transformava en impulsos de molt alta tensió. El receptor era una barra metal·lica circular, d'una mida que li feia ressonant per als camps electromagnètics originats en els dos barres emissores, que estava oberta en un punt en el qual els corrents d'electrons provocats en tal barra receptora pels camps magnètics variables captats causaven petites descàrregues d'electrons visibles així mateix en forma de petites espurnes. Hertz va fer un pas de gegant en afirmar i provar que les ones electromagnètiques es propaguen a una velocitat similar a la
velocitat de la llum
i que tenien les mateixes característiques físiques que les ones de llum, com les de reflectir-se en superfícies metàl·liques, desviar-se per prismes, estar polaritzades, etc., establint així les bases per a l'enviament de senyals de ràdio. Com a homenatge a Hertz per aquest descobriment, les
ones electromagnètiques
van passar a denominar hertzianes.
Aquests científics van posar les bases teòriques i tècniques perquè la ràdio tirés endavant, ja que la propagació de les ones electromagnètiques va ser essencial per a desenvolupar el que posteriorment s'ha convertit en un dels grans mitjans de comunicació de masses.
Dates rellevants
modifica
1873: El físic escocès
James Clerk Maxwell
obté les equacions generals de la propagació de les ones electromagnètiques.
1887: El físic alemany
Heinrich Rudolf Hertz
aconsegueix demostrar l'existència de les ones electromagnètiques. A més, descobreix l'efecte fotoelèctric per mitjà d'un descarregador o ressonador.
1890: El físic francès
Edouard Branly
inventa un aparell que rep els senyals de la telegrafia sense utilitzar fils.
1896:
Guglielmo Marconi
aconsegueix la primera patent mundial de la ràdio.
1896: L'enginyer rus
Aleksandr Stepànovitx Popov
inventa la primera antena radioelèctrica. També construeix el primer receptor d'ones electromagnètiques.
1897: Es munta la primera estació de ràdio del món a l'
Illa de Wight
1900:
Reginald Fessenden
envia per ràdio la primera transmissió d'àudio.
1901: Primera transmissió transatlàntica sense fils.
1906: Primer programa de veu i música emès a Amèrica, per Reginald Fessenden, que consistí en una lectura de la bíblia i una nadala.
1908: A
Califòrnia
té lloc la primera emissió radiofònica de caràcter privat de la mà de CH.D.Herrold.
1914-1918: L'ús de la ràdio com a element comunicatiu comença a utilitzar-se entre els exèrcits durant la
Primera Guerra Mundial
. La utilitat d'aquest mitjà rau en el seu valor estratègic de la comunicació sense fils i serveix per mantenir el caràcter reservat de les comunicacions.
1918:
Edwin Armstrong
patenta el
receptor superheterodí
1920: Primeres transmissions radiodifoses per entreteniment. Això passa el 27 d'agost des de la terrassa del
Teatre Coliseo
de la Ciudad de
Buenos Aires
. El projecte va ser encapçalat pel
Dr. Enrique Telémaco Susini
i els seus tres col·laboradors: César Guerrico, Luis Romero Carranza i Miguel Mujica, després anomenats «Els bojos del terrat».
Comença a funcionar a la ciutat Nord-americana de Pittsburg la KDKA, coneguda per ser la primera estació de ràdio que emet una programació regular i continuada.
1922: El francès
Maurice Vinot
emet des de
París
els primers butlletins d'informació amb notícies d'actualitat general i esports. Això és possible gràcies a l'emissora Radiolé i l'agència de notícies
Havas
1922: Fundació de la
BBC
1924: Neix
Ràdio Barcelona
, primera emissora dels Països Catalans.
La ràdio als Països Catalans
modifica
Article principal:
Història de la ràdio a Catalunya
La ràdio als
Països Catalans
neix durant els anys 20 del
segle
xx
, moment en el qual la conjuntura governamental, la dictadura del general
Primo de Rivera
, obliga a emetre en
castellà
i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa. Durant els anys 30 del
segle
xx
, la ràdio esdevé un mitjà d'informació massiu i una eina política compromesa amb la recuperació cultural i lingüística. En completar-se l'ocupació feixista, els
franquistes
utilitzen la ràdio per aniquilar la
cultura
i la
llengua catalanes
10
Llenguatge radiofònic
modifica
L'actualitat, la rapidesa, la simultaneïtat i la immediatesa presten un gran servei a la informació.
La ràdio, com a mitjà informatiu, no només aporta immediatesa en la informació, sinó que també augmenta la comprensió pública a través de l'explicació i l'anàlisi. Aquest mitjà es caracteritza per aprofundir les informacions gràcies a la participació dels coneixedors de cada notícia o bé dels periodistes, a través del
reportatge
, l'
entrevista
, la taula rodona, l'explicació; en definitiva, la ràdio en profunditat.
D'aquesta manera la ràdio s'oposa a les teories que la situen com que és incapaç d'una comunicació de major nivell que la simple transmissió de notícies, quan la capacitat ha erradicat sempre en el desconeixement de la naturalesa del fenomen radiofònic.
— Faus, 1973
La ràdio té la capacitat de comunicar una informació a un públic que no necessita una formació específica per descodificar el missatge. Aquest fet és rellevant, per exemple, davant d'un públic que no sap llegir, però sobretot adquireix major importància per a tots aquells que no volen o no tenen temps per llegir. Així, la ràdio, té un paper informatiu rellevant en totes les societats.
L'estructura radiofònica que s'utilitza per transmetre la informació es caracteritza per la brevetat i la senzillesa. El text periodístic de la ràdio és redactat per ser escoltat, i no per ser llegit. Per tant, s'utilitzen frases breus, senzilles i es simplifica la informació. Aquesta tècnica afecta tres aspectes: la puntuació, l'estructura gramatical i el
llenguatge
Puntuació
modifica
En la ràdio, la puntuació serveix per associar la idea expressada a la seva unitat sonora i, per tant, per marcar unitats fòniques i no gramaticals com és usual en la cultura impresa. Així doncs, la puntuació en la ràdio no s'utilitza igual que en el llenguatge escrit. Per marcar les unitats fòniques només es necessiten dos signes d'àmplia gamma: la
coma
i el
punt
Coma
La coma, en el text radiofònic, marca una pausa final i un canvi d'entonació.
Punt
És el senyal que indica el final d'una unitat fònica completa. La resolució d'entonació que marca el punt pot ser de caràcter parcial (en el cas dels punts que marquen el final d'una frase) i de caràcter total (en els punts que marquen el final d'un paràgraf). El punt assenyala una resolució d'entonació més, que és la corresponent al punt que indica el final del discurs i que té caràcter culminant. :Si s'apliquen correctament aquests signes, la respiració no presentarà dificultat.
La resta de signes són tots gairebé innecessaris. Cap raó justifica la utilització del punt i coma (;), els dos punts (:) o el punt i guió (.-). Pel que fa als parèntesis i els guions, cal tenir en compte que, en la major part dels casos, s'introdueixen idees addicionals que podrien pertorbar la comprensió de la idea principal que tractem d'expressar.
Estructura gramatical
modifica
La ràdio utilitza l'estructura gramatical per aconseguir claredat i senzillesa expressiva. La claredat ha de ser la principal característica de la redacció en la ràdio, ja que respon al que
Núñez Ladeveze
anomena "
Funcions periodístiques de la comunicació"
: màxima concentració informativa, rapidesa de lectura i mínim esforç d'interpretació. En aquest mitjà, la descodificació es realitza en present i no hi ha possibilitat de revisió. La redacció també ha de tenir en compte la diversitat del públic i les diferents situacions d'audiència.
L'atenció que presta l'audiència a la informació emesa per la ràdio no és total, per aquest motiu és molt important utilitzar frases curtes i estructures gramaticals senzilles (subjecte + verb + complement). No és recomanable la utilització de frases subordinades, però sí que ho són les coordinades, ja que introdueixen la redundància temàtica; una categoria positiva en el discurs radiofònic.
L'estil més utilitzat en la ràdio és el registre col·loquial.
Llenguatge radiofònic
modifica
El llenguatge radiofònic es refereix al llenguatge oral, però també s'inclou la música, el soroll, el silenci i els efectes especials.
El llenguatge oral ha d'utilitzar un vocabulari d'ús corrent, optant sempre per l'acceptació més comuna d'un terme. És recomanable que el llenguatge radiofònic eviti l'ús adjectius i adverbis.
El temps verbal dels verbs té un paper molt important en la informació radiofònica. En la redacció de la notícia de ràdio, el verb cal utilitzar-lo en present d'indicatiu i en veu activa. El passat no és notícia en ràdio. El present denota immediatesa i per tant, actualitat. En cas de no poder utilitzar el present es recorrerà al pretèrit més proper, que és el perfecte. Com a últim recurs, l'indefinit.
L'actualitzat i la immediatesa de la ràdio s'aconsegueixen a partir de tres grans grups: recursos tècnics, redaccional i de programació.
Recursos tècnics
Es pot assenyalar la utilització del
telèfon
, les unitats mòbils i els enregistraments en el lloc dels fets.
Recursos redaccionals
La utilització del verb en temps present, així com l'ús de paraules i frases que denoten actualitat, com per exemple: "
en aquests moments...
", "
en iniciar aquesta transmissió...
", etc.
Recursos de programació
La inclusió de nous aspectes de les notícies donades en anteriors serveis informatius. No n'hi ha prou en modificar el redactat de les notícies, sinó que s'han d'oferir noves dades, nous angles i repercussions al llarg del dia.
Pel que fa als guions, en la ràdio s'utilitzen els guions indicatius o pautes. Aquest tipus de guions contenen les indicacions tècniques i temàtiques imprescindibles per aconseguir l'acoblament del realitzador i l'editor-presentador. El guió indicatiu inclou el cronometratge de cada intervenció, la persona que la realitzarà i totes les fonts d'àudio que intervindran.
Tecnologia radiofònica
modifica
Emissora de Ràdio Liberty de propaganda capitalista dirigida als països d'Europa de l'est
Les ones de so de
freqüència àudio
s'han de transformar en
ones portadores
per poder ser emeses per la
ràdio
. És necessari modificar la
freqüència
(ritme d'oscil·lació) o l'amplitud (alçada) de l'ona sonora mitjançant un procés anomenat
modulació
. Aquestes
ones portadores
són
ones electromagnètiques
que es propaguen per l'espai. Generalment s'identifiquen mitjançant la seva freqüència:
MF (Freqüència Mitjana) d'entre 300-3000
kHz
amb una
longitud d'ona
de 1000-100
UHF (Freqüència Ultraelevada) d'entre 300-3000
MHz
amb una longitud d'ona d'1
- 10
cm
Els dos components bàsics d'una ràdio són el transmissor i el
receptor
El transmissor genera oscil·lacions elèctriques amb una freqüència de ràdio anomenada
portadora
. Es pot amplificar l'amplitud o la mateixa freqüència per variar l'ona portadora. Un senyal modulat en amplitud es compon de la freqüència portadora i
dues bandes laterals
producte de la modulació. La Freqüència Modulada (FM) produeix més de dues bandes laterals per a cada freqüència de modulació, gràcies a la qual són possibles les complexes variacions que s'emeten en forma de veu o qualsevol altre so en la radiodifusió. La capacitat no usada addicional és utilitzada per algunes emissores per transmetre funcions d'utilitat com ara música de fons per a àrees públiques, senyals GPS auxiliars o dades del mercat financer.
11
12
Com a resposta de la creixent popularitat de les estacions estèreo de ràdio FM a finals del 1980 i principis del 1990, algunes estacions nord-americanes van començar a transmetre en estèreo AM, tot i que això mai va guanyar popularitat.
13
Gèneres radiofònics
modifica
La ràdio és el mitjà en el qual alguns gèneres del periodisme clàssic assoleixen la seva màxima expressió. Un exemple és l'entrevista, el debat i la tertúlia. L'adaptació dels gèneres periodístics a la ràdio es caracteritzen per la riquesa expressiva i el caràcter personal que s'incorpora al missatge transmès. Les claus per a una bona comunicació són continguts concisos, clars i directes. D'aquesta manera es produirà un major efecte d'atracció sobre l'audiència.
Els gèneres radiofònics es podrien classificar de la següent manera:
El
reportatge
La
crònica
La
crítica
El comentari
L'
editorial
L'
entrevista
La tertúlia
El
debat
La
falca
Els
esports
Un altre gènere que no s'hauria de deixar exclòs és la música, ja que no només és present en tots els gèneres anteriors, sinó que la relació entre la música i la ràdio és tan estreta que difícilment podríem fer-nos una idea de com seria aquest mitjà sense l'existència d'aquest component del llenguatge radiofònic.
14
Estudi de ràdio
modifica
Estudi radiofònic Catalunya Ràdio (Sala de control)
Un
estudi radiofònic
estudi de ràdio
és un espai on s'enregistren o s'emeten en directe els programes de
ràdio
. Aquests es divideixen en la cabina, on es controla la gravació i el locutori, lloc on s'enregista i s'actua. Aquests dos espais estàn separats per un
vidre
doble.
15
L'espai d'un estudi d'aquestes característiques pot ser variable, n'existeixen de molts tipus, des dels propis de petites emissores locals amb un o dos locutoris, a grans espais amb la possibilitat de tenir una
orquestra
i espectadors. Aquest espai requereix un condicionament semblant a un
estudi o plató de vídeo
, tot i que aquest últim precisa molt més material com càmeres, il·luminació o attrezzo. Per altra banda, el personal que hi teballa queda reduït al necessari i imprescindible a la sala de control.
Tauler d'insonorització d'estudi
L'estudi de producció de ràdio és un espai únic, la sala física afectarà al so que s'hi produeix. Per això, en el disseny de l'estudi s'han de tenir en compte diverses característiques del so, l'objectiu és manipular aquestes característiques per crear un entorn sonor adequat pel treball de producció.
16
Ha d'estar equipat amb aïllament
acústic
com revestimient amb moquetes o elements aïllants així com una porta massissa de tancament heritmètic, no es pot situar en un lloc que no pugui ser afectat per les vibracions de vehicles, en aquest cas, a vegades s'apliquen
paviments
flotants i en el cas que l'estudi tingui finestres, aquestes han de seguir tots els requirements anteriors.
Quan el
so
colpeja una superfície (com ara una paret d'estudi), una part d'aquest so rebota, mentre que l'altre s'absorbeix o es transmet a través del material de la superfície. La major part del so que colpeja una superfície dura i plana es reflectirà de nou. Tanmateix, si la superfície és irregular, trencarà l'ona sonora i dispersarà aquestes reflexions restants, un fenomen conegut com a difusió. El so que s'absorbeix a la superfície es dissipa dins d'ella, però la penetració es produeix quan el so passa per una superfície i es transmet a través de l'espai a l'altre costat.
Sala de control
modifica
Des d'aquest espai es controlen totes les fonts sonores i s'hi situen tots els tècnics de so i directors del programa. En la sala de control hi ha la
taula de mescles
, considerada el cor d'una emissora. Des d'aquest dispositiu es seleccionen les fonts sonores, es regulen els seus peràmetres o s'hi afegeixen els efectes necesàris.
Per efectuar la barreja de sons es procedeix al control dels mateixos mitjançant els
vúmetres
que marquen les pujades i baixades brusques del nivell sonor gràcies a la seva extrema capacitat de reacció a les variacions de guany.
En
radiodifusió
és imprescindible observar els nivells màxim i mínim de
modulació
. Quan el nivell és molt baix, es poden crear dificultats d'audició en llocs allunyats de l'estació trans missora. Si, per contra, el nivell és excessivament elevat, poden aparèixer distorsions en la reproducció del so; es pot arribar, en aquest cas, a sobrecarregar el transmissor fins al punt de produir avaríes.
17
Personal
modifica
Com en tota
producció audiovisual
professional, el
treball en equip
és essencial, per tant, dins d'un estudi és important tenir als següents professionals:
17
El director és el principal responsable del producte final i moltes vegades és el mateix
guionista
i creador del programa. Situat en la sala de control darrere el
muntador
, s'encarrega de donar totes les instruccions necessàries del muntatge en el moment desitjat i ordenar el que cregui necessari als professionals de la sala.
El responsable de la presa de so i mescla és el responsable de la manipulació de la consola de mescla, control dels nivells d'entrada i sortida, incorpora efectes, selecciona fonts sonores, equalitza els senyals i controla els seus paràmetres. Segueix les ordres del realitzador i té el
guió
(si existeix) com a referència.
El muntador musical, també anomenat tècnic de musicalització, és l'encarregat dels fons musicals i la selecció de cortines que seran incorporades segons les necessitats expressives del programa.
El sonidista és un tècnic en efectes sonors que fa la realització d'efectes de so ambientals o especials o de la selecció d'aquests.
el cronometrador, situat en la cabina, és l'encarregat de controlar el temps amb exactitud.
A causa de la sintetització de moltes de les eines tradicionals d'un estudi radiofònic en un
ordinador
i la condencació dels processos d'
enregistrement
, edició i
reproducció
, ha conduït a una variació del tipus de professionals necessitats, per exemple, la desaparició de figures com el realitzador i el muntador musical en moltes emissores, degut que el tècnic de so pren part d'aquestes feines o bé perquè el comunicador és qui ho acaba fent. És a dir, el mateix
presentador
i/o director del programa, gràcies a la
digitalització
portada a terme als anys 90, pot realitzar el programa pràcticament sol. Aquest procés comporta el corresponent estalvi econòmic per a l'emissora, la qual per aquest motiu, tendeix a fer programes unipersonals i d'autocontrol tècnic.
La ràdio a la televisió i internet
modifica
La ràdio, un mitjà comunicatiu que s'incorpora a les noves tecnologies:
A través de les
televisions
: avui en dia amb la
TDT
podem sintonitzar diverses emissores i escoltar-les, així doncs, podem escoltar programes radiofònics en directe prescindint de l'aparell radiofònic, també podem guardar i organitzar les emissores que escoltem.
Internet
: les emissores de ràdio han incorporat les seves emissions radiofòniques a les pàgines web, per tant, podem escoltar-les on-line sense importar el país on siguem.
A través del
podcàsting
: els podcasts són una eina que possibilita l'enregistrament de programes de ràdio o d'àudio d'Internet. Podem escoltar-los directament des de l'
ordinador
o bé descarregar-los i escoltar-los des de qualsevol lloc a través d'un reproductor d'àudio (mp3, Ipod...). A Catalunya, l'origen dels podcàsting es remunta a l'any 2005 amb la col·laboració entre dos mitjans de comunicació:
Vilaweb
(Vilassar de Mar) i Vilassar Ràdio.
A través de Youtube, Twitter, Facebook...: podem seguir programes de ràdio a través de xarxes socials.
Com s'ha esmentat anteriorment, els mitjans audiovisuals, per poder escoltar la ràdio actualment són múltiples i diversos, així doncs, avui en dia ja no cal tenir un aparell radiofònic, la tecnologia ha evolucionat de tal manera que ens facilita la seva escolta a través de diversos formats. Cal doncs, utilitzar el més adient per cadascú.
Referències
modifica
Diccionari d'Electrònica de Rudolf. F. Graf (1974). Pàgina 467
MEANS FOR TRANSMITTING SIGNALS ELECTRICALLY
(en anglès).
[Consulta: 5 febrer 2012].
Dyer
, Frank Lewis;
Thomas Commerford Martin.
Edison: His Life and Inventions
L. Corum
, Kenneth;
James F. Corum.
TESLA'S COLORADO SPRINGS RECEIVERS
(PDF)
(en anglès),
2003.
[Consulta: 10 febrer 2011].
Biografías y vidas
(en espanyol).
[Consulta: 8 gener 2016].
Popov, Aleksandr Stepánovich (1859-1906)
(en espanyol).
[Consulta: 9 gener 2016].
Tesla y el descubrimiento de la radio
(en espanyol).
[Consulta: 9 gener 2016].
Les primeres emissores de ràdio a Espanya.
». Arxivat de l'
original
el 2010-01-27.
[Consulta: 26 maig 2009].
Gil Grande
, Rocio.
La primera retransmisión musical de la radio fue de la Biblia y con un villancico en la Nochebuena de 1906
(en castellà).
Día Mundial de la Radio
RTVE,
13-02-2018.
[Consulta: 15 setembre 2022].
La ràdio a Catalunya fins al franquisme
».
Culturcat (
Generalitat de Catalunya
). Arxivat de l'
original
el 2013-05-25.
[Consulta: 23 novembre 2012].
John Shepard's FM Stations
».
[Consulta: 16 desembre 2021].
FM Broadcasting Chronology
».
[Consulta: 16 desembre 2021].
Types of Technology, FM vs AM
»,
13-07-2012. Arxivat de l'
original
el 2012-07-13.
[Consulta: 16 desembre 2021].
La música
(en castellà).
[Consulta: 16 gener 2011].
Niqui
, Cinto.
Fonaments i usos de tecnologia audiovisual digital
Barcelona:
Editorial UOC,
2007.
ISBN 978-84-9029-739-1
E. Reese
, David.
Radio Production Worktext: Studio and Equipment
(en anglès).
Oxford:
Elsevier,
2006.
Martínez Abadía
, José.
Introducción a la tecnología audiovisual
: televisión, vídeo, radio
. Nueva ed. rev. y amp.
Barcelona:
Paidós Ibérica,
2003.
ISBN 84-493-0606-X
Vegeu també
modifica
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ràdio
Pertorbador de freqüències
Ona llarga
Receptor de ràdio
Diexisme
Ràdio comunitària
Ràdio lliure
Llista d'emissores de ràdio en català
Dia mundial de la Ràdio
Estudi radiofònic
Classificació
de les Arts
(1a) Arquitectura
(2a) Escultura
(3a) pintura
(4a) Música
(5a) Literatura
(6a) Arts escèniques
(7a) Cinema
- (8a) Arts mèdia (
ràdio
televisió
fotografia
) -
(9a) Còmics
(10a) Arts digitals
Periodisme
Tòpics principals
Article principal
Història
Mitjans de comunicació
Periòdic
Diari digital
Revista
Ràdio
Televisió
Cinema
Agència de notícies
Sindicat
Pòdcasting
Mitjans de massa
Contrainformació alternativa
Mitjans independents
Llenguatge
Fotoperiodisme
Periodisme radiofònic
Noticiari televisiu
Radialisme
Periodisme digital
Documentari (periodisme cinematogràfic)
Funcions i processos
Pauta
Reportatge
Poliment
Redacció
Redacció
Edició
Diagramació
Infografia
Fotografia
Càmera
Videoreportatge
Locució
Noticiari televisiu
Corresponsal
de Guerra
Crítica
Editorial
Ombudsman
Cabinet de premsa
Freelance
Columnista
Anuncis
Impressió
Distribució
Quiosquer
Especialització i estils
Internacional
Política
Economia
Local
Ciència
Cultura
Esports
Turisme
Medi Ambient
Educació
Comportament
Policíac
Investigatiu
Alternatiu
Jurídic
Legislatiu
Institucional
Empresarial
Sindical
Cívic
De proximitat
Comunitari
De Barris
De servei
Nou periodisme
Gonzo
Premsa groga
Llibre-reportatge
Metajornalisme
Conceptes
Notícia
Premsa
Mitjans de comunicació
Comunicació
Matèria
Article
Titular
Entrada
Cos
Cinc W
Primícia
Fonts
Entrevista
Conferència de premsa
Ètica
Frau
Sensacionalisme
Paparazzi
Successos
Valor-notícia
Piràmide invertida
Censura
Llibertat de premsa
Concentració dels Mèdia
Convergència tecnològica
Democratització de la comunicació
Fluxos d'informació
Imperialisme cultural
Inclusió digital
Societat de la informació
Postmodernitat
Formats
Berlinès
Gran format
Tabloide
Compacte
Vegeu també
Escola de periodisme
Tècnica de redacció
Op-Ed
Notícia d'última hora
Premi Pulitzer
RSF
Newsroom
Registres d'autoritat
BNF
LCCN
NDL
NKC
Bases d'informació
GEC
SNL
Viccionari
Obtingut de «
Categoria
Ràdio
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Cultura i oci (Els 1000 de META)
Control d'autoritats
Ràdio
Afegeix un tema