Transbordador espacial - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Transbordador espacial - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Transbordador espacial
Informació general
Tipus
model de coet
model de nau espacial
Fabricant
United Space Alliance
Alliant Techsystems
Thiokol
Lockheed Martin
Martin Marietta
Boeing
Pais d'origen
Retirat
Ús
vol espacial orbital
NSSDC ID
SHUTTLE
Combustible
combustible sòlid
(SRBs)
LH2
LOX
(orbitador)
Número de vols
125
Estat
Retirat
Càrrega útil
LEO
24.400 kg
Càrrega útil a
GEO
3.810 kg
Punt de sortida
complex de llançament 39
Trams
Especificacions
Format per
Orbitador del transbordador espacial
tanc extern
Coet accelerador sòlid del transbordador espacial
Dimensions
Alçada
2.209 in i 56,1 m
Diàmetre
343 in i 8,7 m
El
transbordador espacial
, oficialment denominat «Space Transportation System» (
STS
Sistema de Transport Espacial
), va ser un sistema de naus espacials
orbitals baixes
retirat, parcialment
reutilitzable
, operat des del 1981 fins al 2011 per la
National Aeronautics and Space Administration
(NASA) dels EUA com a part del
programa del transbordador espacial
. El seu nom oficial del programa era
Space Transportation System
(STS), extret d'un pla de 1969 per a un sistema de naus espacials reutilitzables on era l'únic element finançat per al desenvolupament.
El primer (
STS-1
) de quatre vols de prova orbital es va fer el 1981, i va donar lloc a vols operatius (
STS-5
) a partir del 1982. Es van construir i fer volar cinc vehicles orbitadors de transbordador espacial complets en un total de 135 missions des del 1981 fins al 2011. Es van llançar des del
Centre Espacial Kennedy
(KSC) de
Florida
. Les missions operatives van llançar nombrosos
satèl·lits
sondes interplanetàries
i el
telescopi espacial
Hubble
(HST), van fer experiments científics en òrbita, van participar en el
programa Shuttle-
Mir
amb Rússia i van participar en la construcció i el servei de l'
Estació Espacial Internacional
(EEI). El temps total de la missió de la flota del transbordador espacial va ser de 1.323 dies.
Els components del transbordador espacial inclouen el
vehicle orbitador
(OV) amb tres motors principals
Rocketdyne
RS-25
agrupats, un parell de
propulsors de coets sòlids
recuperables (SRB) i el
tanc extern
prescindible (ET) que conté
hidrogen líquid
oxigen líquid
. El transbordador espacial es va
llançar verticalment
, com un coet convencional, amb els dos SRB funcionant en paral·lel amb els tres
motors principals
de l'orbitador, que eren alimentats des de l'ET. Els SRB van ser llançats abans que el vehicle arribés a l'òrbita, mentre els motors principals van continuar funcionant, i l'ET va ser llançat després de l'aturada del motor principal i just abans de
la inserció de l'òrbita
, que utilitzava els dos motors del sistema de maniobra orbital (OMS) de l'orbitador. En acabar la missió, l'orbitador va disparar el seu OMS per desorbitar i
tornar a entrar a l'atmosfera
. L'orbitador estava protegit durant la reentrada pel seu
sistema de protecció tèrmica
, i va
planejar
com un
avió espacial
cap a l'aterratge d'una pista, en direcció cap a la
instal·lació d'aterratge de la llançadora
a KSC, Florida, o al llac Rogers Dry a la
base de la Força Aèria Edwards
Califòrnia
. Si l'aterratge es va produir a Edwards, l'orbitador va tornar a volar al KSC a sobre del Shuttle Carrier Aircraft (SCA), un
Boeing 747
especialment modificat dissenyat per portar el transbordador per sobre.
El primer orbitador,
Enterprise
, es va construir el 1976 i es va utilitzar en proves d'aproximació i aterratge (ALT), però no tenia cap capacitat orbital. Es van construir inicialment quatre orbitadors totalment operatius:
Columbia
Challenger
Discovery
Atlantis
. D'aquests, dos es van perdre en els accidents de les missions
Challenger
el 1986
Columbia
el 2003
, amb un total de 14 astronautes morts. Un cinquè orbitador operatiu (n'hi van haver sis en total),
Endeavour
, es va construir el 1991 per substituir
el Challenger
. Els tres vehicles operatius supervivents es van retirar del servei després de
l'últim vol
, i
l'Atlantis
el 21 de juliol de 2011. Els Estats Units van confiar en la
nau espacial russa Soiuz
per transportar astronautes a l'EEI des de l'últim vol de la llançadora fins al llançament de la missió
Crew Dragon Demo-2
el maig de 2020.
Precedents
modifica
L'«X-20 Dyna-Soar» (concepte de la NASA).
Encara que el disseny i la construcció del transbordador espacial es va iniciar en la
dècada del 1970
, de fet la conceptualització va començar dues dècades abans, fins i tot abans del
programa Apollo
de la
dècada del 1960
La idea conceptual d'un vehicle espacial tornant des de l'espai en un aterratge horitzontal comença dins de la
National Advisory Committee for Aeronautics
(NACA), el 1954,
sota la forma d'un experiment de recerca
aeronàutica
més tard anomenat de «
X-15
». La proposta de la NACA va ser presentada per
Walter Dornberger
El 1957, el concepte X-15 es va desenvolupar en una altra proposta d'
avió espacial
de la
sèrie X
, anomenat «
X-20
», que mai va ser construït.
Neil Armstrong
va ser seleccionat per pilotar tant el X-15 com el X-20.
Encara que el X-20 mai es va construir, un altre disseny d'avió espacial de funció similar al X-20 va ser construït diversos anys després i va ser lliurat a la
NASA
el gener de 1966. Se li va anomenar l'«HL-10».
«HL» (
orizontal
anding
) designava la seva capacitat d'aterratge horitzontal després de retornar de l'espai.
A mitjans de la dècada de 1960 la
Força Aèria dels EUA
va dur a terme una sèrie d'estudis classificats en els sistemes de transport espacial de pròxima generació i va concloure que els dissenys semireutilitzables eren la millor opció basat en el cost total. Es va proposar un programa de desenvolupament amb inici immediat en un vehicle
Classe I
basat en impulsors consumibles, seguit d'un desenvolupament més lent d'una
classe II
de disseny semireutilitzable, i potser per una
classe III
de disseny totalment reutilitzable en un futur llunyà. L'any 1967
George Mueller
va realitzar un simposi d'un dia a la seu de la NASA per estudiar les opcions. Vuitanta persones van assistir i van presentar una àmplia varietat de dissenys possibles, inclosos els anteriors dissenys de la Força Aèria com el «Dyna-Soar» (X-20).
El 1968 la NASA oficialment va començar a treballar en el que es coneixia llavors com l'«Integrated Launch and Re-entry Vehicle» (ILRV).
Al mateix temps, una competència separada per al «
Motor Principal del Transbordador Espacial
» (SSME), es va dur a terme.
Les oficines de la NASA a
Houston
Huntsville
van publicar conjuntament una
Petició per proposta
(RFP) per als estudis d'ILRV, demanant idees per a una
nau espacial
que podria transportar una
càrrega útil
en òrbita, però també tornar a entrar a l'atmosfera i amb seguretat volar de tornada a la Terra.
Inclòs en es propostes ha estat un disseny de dos trams, presentant un impulsor gran i un petit orbitador, anomenat el «DC-3».
El 1969 el
president Nixon
va decidir seguir endavant amb el desenvolupament del transbordador espacial.
L'agost de 1973, l'
X-24B
va demostrar que un avió espacial sense motor podria reingressar a l'atmosfera de la Terra des de l'espai per un retorn segur amb aterratge horitzontal.
Història
modifica
Article principal:
Programa del transbordador espacial
El primer
orbitador
experimental va ser lliurat per als vols de prova el 1976,
10
i el primer llançament va tenir lloc el 12 d'abril de 1981, amb el
Columbia
i el
STS-1
, el primer vol orbital d'un transbordador.
11
El programa del transbordador espacial va acabar amb la seva última missió,
STS-135
, volat pel
Atlantis
, el juliol de 2011, retirant-se definitivament l'última llançadora de la flota.
12
13
El programa del transbordador espacial va acabar formalment el 31 d'agost de 2011.
14
En
17 de novembre
de
2020
la
SpaceX Crew-1
, que s'havia enlairat el dia anterior, es va acoblar a l'EEI,
15
sent el primer llançament d'aquest tipus realitzat per una empresa privada i marcant el retorn de la capacitat dels
Estats Units
d'enviar astronautes a l'espai després de la retirada del programa transbordador espacial en 2011.
16
Descripció
modifica
STS-1 a la
plataforma de llançament
(1981).
El transbordador espacial va ser el primer
vehicle espacial
orbital dissenyat per a la seva reutilització. Va traslladar diferents càrregues útils a l'
òrbita terrestre baixa
, proporciona la rotació de la tripulació per a l'
Estació Espacial Internacional
(ISS), i realitza missions de servei. L'orbitador també pot recuperar
satèl·lits
i altres càrregues útils des d'òrbita i tornar a la
Terra
. Cada transbordador va ser dissenyat per a una vida útil projectada de 100 llançaments o deu anys de vida útil, encara que això més tard va ser estès.
17
La persona encarregada de dissenyar el STS va ser
Maxime Faget
, qui havia supervisat també els dissenys dels vehicles espacials
Mercuri
Gemini
Apollo
18
El factor crucial en la grandària i forma de l'
orbitador del transbordador
va ser el requisit que sigui capaç d'acomodar els satèl·lits comercials i classificats més grans, i tenir una capacitat de recuperació que va satisfer els requisits per a missions classificades de l'
USAF
, sent capaç d'entrar a una
òrbita polar
a partir d'un llançament avortat. Factors que van intervenir en l'opció per als coets sòlids i un tanc de combustible descartable incloïen el desig del
Pentàgon
per obtenir un vehicle de càrrega de gran capacitat per al desplegament de satèl·lits, i el desig de l'administració
Nixon
de reduir els costos de l'
exploració espacial
mitjançant el desenvolupament d'un vehicle espacial amb components reutilitzables.
19
Retirada i exposició
modifica
Els transbordadors espacials supervivents estan en exposició, l
Atlantis
al the Kennedy Space Center Visitor Complex,
Discovery
a l'Udvar-Hazy Center,
Endeavour
al California Science Center, i
Enterprise
a l'Intrepid Sea-Air-Space Museum.
20
Cultura popular
modifica
Música
modifica
Transbordador espacial
és el nom donat a una música gravada el 2010 pel grup pop
barceloní
Fred i Son
». La banda també ha gravat una cançó instrumental (
Comandant Collins
) en homenatge a
Eileen Collins
, la primera dona comandant d'un transbordador.
21
Videojocs
modifica
En els
simuladors de vol
existeixen una o més variants del transbordador espacial, com el simulador de vol de
codi obert
FlightGear
, així com en el sector comercial.
22
Referències
modifica
Launius
, Roger D.
Space Task Group Report, 1969
».
NASA,
1969. Arxivat de l'
original
el 14 gener 2016.
[Consulta: 22 març 2020].
Malik, Tarik
NASA's Space Shuttle By the Numbers: 30 Years of a Spaceflight Icon
».
Space.com,
21-07-2011. Arxivat de l'
original
el 16 octubre 2015.
[Consulta: 18 juny 2014].
Smith
, Yvette.
Demo-2: Launching Into History
».
NASA
01-06-2020. Arxivat de l'
original
el 21 febrer 2021.
[Consulta: 18 febrer 2021].
Jim Banke.
The X-15, the Pilot and the Space Shuttle
(en anglès).
NASA
[Consulta: 31 març 2010].
Bill Dana.
Dryden Flight Research Center - History
(en anglès).
NASA
. Arxivat de l'
original
el 2010-03-16.
[Consulta: 31 març 2010].
HL-10 Aircraft Photo Gallery Contact Sheet
(en anglès).
NASA
[Consulta: 31 març 2010].
Portree
, David S. F.
Assuming Everything Goes Perfectly Well: NASA's 26 January 1967 AAP Press Conference
(en anglès).
Wired
ISSN
1059-1028
The Space Shuttle: Development of a New Transportation System
(pdf)
(en anglès).
NASA
. Arxivat de l'
original
el 2010-05-27.
[Consulta: 31 març 2010].
Past Projects - Lifting Bodies - X-24
(en anglès).
NASA
. Arxivat de l'
original
el 2010-03-17.
[Consulta: 31 març 2010].
L'Enterprise s'exposa en un museu de Nova York
».
elperiodico.cat,
06-06-2012.
[Consulta: 23 juny 2012].
Evans
, Ben.
Space Shuttle Columbia: Her Missions and Crews
(en anglès).
Springer,
2005,
p.457.
ISBN Springer
La NASA posa fi a l'era dels transbordadors
».
ara.cat,
08-07-2011.
[Consulta: 23 juny 2012].
L'Atlantis s'acomiada de les estrelles i tanca una era de l'exploració espacial
».
ara.cat,
21-07-2011.
[Consulta: 23 juny 2012].
Space shuttle program officially ends Aug. 31
(en anglès).
cbsnews.com,
19-08-2011.
[Consulta: 23 juny 2012].
Davenport
, Christian.
SpaceX’s ‘Resilience’ capsule docks with the International Space Station
(en anglès).
Washington Post,
17-11-2020.
[Consulta: 17 novembre 2020].
Space shuttle program officially ends Aug. 31
(en anglès).
cbsnews.com,
19-08-2011.
[Consulta: 23 juny 2012].
Williams
, Matt.
The Space Shuttle was Originally Hoped to be a Fully Reusable two-Stage Rocket
(en anglès).
Universe Today,
05-02-2022.
[Consulta: 9 octubre 2022].
Maxime Faget, engineer, inventor
(en anglès). Arxivat de l'
original
el 2011-08-09.
[Consulta: 27 febrer 2011].
Uri
, John.
50 Years Ago: President Nixon Directs NASA to Build the Space Shuttle
(en anglès).
Round Up Reads,
04-01-2022.
[Consulta: 9 octubre 2022].
Beth Laura O’Leary, P. J. Capelotti.
Archaeology and Heritage of the Human Movement into Space
(en anglès).
Springer,
2014,
p.
62.
ISBN 3319078666
Transbordador espacial, de l'àlbum "Diu que no sap què vol" (Fred i Son)
».
ViaSona.
[Consulta: 9 octubre 2022].
Transbordador espacial al wiki de FlightGear
(en anglès).
Comunitat de FlightGear.
[Consulta: 16 juny 2017].
Vegeu també
modifica
Transbordadors de la NASA.
Programa de guerxament
Space Shuttle Orbiter Vehicle
Transbordador espacial Atlantis
Transbordador espacial Challenger
Transbordador espacial Discovery
Transbordador espacial Enterprise
Transbordador espacial Endeavour
Boeing X-37
Enllaços externs
modifica
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Transbordador espacial
Manual de referència NSTS (1988)
(anglès)
Com la llançadora espacial funciona
(anglès)
NASA Human Spaceflight - Shuttle
Arxivat
2005-11-06 a
Wayback Machine
(estatus actual de missions de llançadores)
(anglès)
Llistes i cronologies d'
exploració espacial
General
Tots els vols espacials
rècords
Tecnologia de coets i míssils
Exploració espacial
fites de 1957–1969
resum
cronologia
Cursa Espacial
Vol espacial tripulat
General
Nau espacial tripulada
cronologia
Vols espacials
1961–1970
1971–1980
1981–1990
1991–2000
2001–2010
2011–2020
per programa
Soviètic
Rus
Mercury
Gemini
Apollo
Shenzhou
Nau tripulada de nova generació
Saliut
Expedicions
Vols espacials
tripulats
no tripulats
Passeigs espacials
Visitants
Mir
Expedicions
Vols espacials
tripulats
no tripulats
Passeigs espacials
Visitants
Tiangong
Programa Tiangong
Expedicions
Vols espacials
tripulats
no tripulats
Passeigs espacials
Visitants
EEI
Expedicions
Vols espacials
tripulats
no tripulats
Passeigs espacials
Visitants
Transbordador
Tripulacions
Missions
cronologia
Rollbacks
Persones
Astronautes
per nom
per any de selecció
Apollo
Cosmonautes
Matrimonis entre els viatgers de l'espai
Viatgers espacials per nom
Viatgers espacials per nacionalitat
cronologia
EVA
1965–1999
2000–actualitat
Rècords acumulatius de passeigs espacials
Passejadors espacials
Exploració del
sistema solar
Cronologia
Viatges interplanetaris
Aterratges en altres planetes
Objectes artificials
Objectes en punts de Lagrange
Sondes
actives
escapant-se
lunar
cronologia
Satèl·lits
orbitant la Terra
Investigació climàtica
Primícies de satèl·lits de comunicacions
CubeSats
Satèl·lits d'observació terrestre
cronologia
Òrbita geosíncrona
GOES
Kosmos
Magnetosfèrics
NRO
TDRS
USA
Vehicles
Sistemes de llançament orbital
Comparació
Coets sonda
Naus espacials
no tripulades
tripulades
Trams superiors
Llançaments per tipus de coet
Ariane
Atlas
Black Brant
Llarga Marxa
Protó
R-7
Thor i Delta
Titan
Proves de V-2
Agències, empreses
i instal·lacions
Empreses de satèl·lits de comunicacions
Majors operadors de satèl·lits fixos
Empreses privades de vol espacial
Zones de llançaments de coets
Agències espacials
Fabricants de naus espacials
Ports espacials
Altres llistes i cronologies
de missions
Missions Constellation
Primers llançaments orbitals per país
Missions de la NASA
Missions lunars actuals i properes
Registres d'autoritat
GND
LCCN
NDL
Bases d'informació
GEC
Britannica
Obtingut de «
Categoria
Transbordadors espacials de la NASA
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Control d'autoritats
Transbordador espacial
Afegeix un tema