Vera Rubin - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vera Rubin
Biografia
Naixement
(en)
Vera Florence Cooper
23 juliol 1928
Filadèlfia (Pennsilvània)
Mort
25 desembre 2016
(88 anys)
Princeton (Nova Jersey)
Religió
Judaisme
Formació
Universitat de Georgetown
Philosophiæ doctor
Universitat Cornell
Vassar College
Director de tesi
George Gamow
Activitat
Camp de treball
Astronomia
astrofísica
cosmologia
matèria fosca
Ocupació
física
astrònoma
científica
Ocupador
Universitat de Georgetown
Membre de
National Science Board
(en)
(1996–2002)
Societat Filosòfica Americana
(1995–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
(1981–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Unió Astronòmica Internacional
Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència
Acadèmia Pontificia de les Ciències
Interessada en
Cosmologia física
Professors
Maud Worcester Makemson
Obra
Estudiant doctoral
Sandra Faber
Família
Cònjuge
Robert Joshua Rubin
(1948–2008)
mort del cònjuge
Fills
Judith Young
Karl Rubin
Premis
(2009)
Women in Space Science Award
(2008)
Premi Memorial Richtmyer
(2008)
Clarivate Citation Laureates
(2004)
Medalla James Craig Watson
(2003)
Medalla Bruce
(2002)
Premi Gruber de cosmologia
(2001)
Medalla John Scott
(1996)
Medalla d'or de la Royal Astronomical Society
(1996)
Weizmann Women & Science Award
(1994)
Henry Norris Russell Lectureship
(1994)
Premi Dickson de ciència
(1993)
Medalla Nacional de Ciència
Vera Cooper Rubin
Filadèlfia
EUA
23 de juliol
de
1928
Princeton
New Jersey
25 de desembre
de
2016
) fou una
astrònoma
estatunidenca, pionera en l'estudi de les
corbes de rotació galàctiques
. El seu descobriment de les denominades «corbes planes de rotació» és la prova més directa i robusta de l'existència de la
matèria fosca
Biografia
modifica
Rubin naixé a Filadèlfia i als deu anys es traslladà amb la seva família a
Washington DC
on desenvolupà un gran interès per l'astronomia. Son pare, un enginyer elèctric nascut a
Vílnius
Lituània
, de nom Pesach Kobchefski que el canvià per Philip Cooper, l'animà a seguir amb la seva passió, ajudant-la a construir un
telescopi
i acompanyant-la a les reunions dels astrònoms afeccionats.
Després d'obtenir el seu títol de
Bachelor of Arts
al
Vassar College
de l'Estat de
Nova York
el 1948, intentà inscriure's a la
Universitat de Princeton
, però no fou acceptada perquè fins al 1975 no permeté dones en el programa d'estudis graduats d'
astronomia
. Com a alternativa anà a la
Universitat Cornell
, també de l'estat de Nova York, on estudià un màster de Física, que completà el 1951, amb professors com
Philip Morrison
Richard Feynman
Hans Bethe
. El 1954 es doctorà a la
Universitat de Georgetown
, de Washington DC, sota la direcció de
George Gamow
, conegut per haver predit el
fons còsmic de microones
com una conseqüència del
big-bang
. En la dècada de 1950, Vera compaginà l'ensenyament i la investigació a la
Universitat de Georgetown
amb la seva vida familiar, ja que al llarg d'aquest període tingué els seus quatre fills.
Vera Rubin compta amb graus de doctor honoris causa de nombroses universitats, incloent
Harvard
Yale
. En els darrers anys de la seva vida Rubin fou astrònoma investigadora a la
Carnegie Institution de Washington
, membre de l
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
i de l
Acadèmia Pontifícia de les Ciències
. Escriví en coautoria 114 articles de recerca i és l'autora del llibre
Bright Galaxies Dark Matters
(Masters of Modern Physics), AIP Press, 1996,
ISBN 1-56396-231-4
Obra
modifica
Gran galàxia d'Andròmeda
Amb la seva tesi doctoral, Vera Rubin cercava respondre la pregunta de si les galàxies estan distribuïdes uniformement a l'Univers. Per això, desenvolupà un mètode de descripció estadística de la distribució de galàxies i ho aplicà a un petit catàleg que formava part de la cartografia del cel (el primer de la seva espècie que s'estava fent a l'
Observatori Lick
, a
Califòrnia
). Observant que existia un alt índex d'agrupació en la distribució de les galàxies, conjecturà que aquestes es concentraven en certes zones deixant espais buits entre elles. Aquests resultats no despertaren cap interès en el moment de la seva publicació, però foren confirmats quinze anys més tard i ara constitueixen la base de l'estudi de l'estructura a gran escala de l'Univers. En aquest treball demostrà la seva atracció per la ciència sense lligams als paradigmes convencionals i deixà entreveure l'originalitat del seu pensament. Estudià el moviment sistèmic i la brillantor en les galàxies espirals, concloent que espirals de magnitud aparentment semblant i, per tant, situades a distàncies semblants, pareixen viatjar més ràpidament en una direcció que en d'altra. Aquest resultat, molt criticat en l'època, fou allò que suggerí a
Gérard de Vaucouleurs
per a desenvolupar la idees del supercúmul.
A l'esquerra moviment d'una galàxia espiral sense considerar la matèria fosca. A la dreta amb matèria fosca.
Posteriorment es traslladà a la
Carnegie Institution for Science
de Washington DC, on començà a col·laborar amb
W. Kent Ford, Jr.
(1931) el qual havia desenvolupat un
espectrògraf
molt sensible que permetia mesurar la velocitat de les estrelles en les
galàxies espirals
en funció de la seva distància al centre de la galàxia. Rubin ja s'havia interessat pel moviment intern del gas i les estrelles en les galàxies espirals durant la seva estada a la Universitat de Califòrnia, però no fou fins aquesta col·laboració en l'estudi de la rotació de les estrelles i del gas en els discs de galàxies espirals quan el treball assolí tot el seu significat. La primera galàxia que examinaren fou la
Gran galàxia d'Andròmeda
. D'ella agafaren mesures de com es movia el gas en el disc. Fins aquest moment es creia que la distribució de la massa d'una galàxia era la mateixa que la distribució de la llum emesa per les estrelles. En una galàxia espiral es troba una part central més lluminosa i un disc en el qual la seva lluminositat minva exponencialment cap a les parts exteriors. La part central, més brillant, conté la major part de la massa; per tant, les velocitats de rotació de les estrelles deurien ser més altes en el centre i diminuir a mesura que s'allunyen del centre de la galàxia. Però les observacions de Rubin indicaven que la velocitat no disminuïa, sinó que es mantenia més o manco constant. Al principi van pensar que seria una anomalia de la galàxia d'Andròmeda.
Però, després d'analitzar molts més objectes, van concloure que era una característica comuna a totes les galàxies espirals, com seria el cas de la galàxia NGC 1300.
En els anys 1930 l'astrofísic suís
Fritz Zwicky
(1898-1974) indicà que faltava massa per poder explicar el moviment de les galàxies del
cúmul de Coma
i conclogué que deuria haver-hi matèria que no es veia.
El seu treball no tingué repercussió en el seu moment i no es continuà aquesta línia d'investigació. A la reunió de la Societat Estatunidenca d'Astronomia de 1975, Vera Rubin i Ken Ford anunciaren a tota la comunitat científica que la meitat de la massa continguda en les galàxies espirals no era visible sinó que estava en forma de
matèria fosca
Al principi, aquest resultat fou rebut amb escepticisme. Però, ràpidament aparegueren altres treballs que ho corroboraren. Des de 1978 Vera i el seu equip han observat més de 200 galàxies i han calculat que aproximadament el 90% de la matèria de l'Univers és matèria fosca, no visible, però detectable per l'efecte gravitacional que produeix.
Referències
modifica
Vera Rubin | enciclopedia.cat
».
[Consulta: 1r febrer 2026].
Arroyo
, Lidia.
Remembering the astronomer Vera Rubin the International Day of Women and Girls in Science
(en anglès).
Genport,
11-02-2018.
[Consulta: febrer 2026].
Bauer
, Patricia.
Vera Rubin
(en anglès).
Encyclopaedia Britannica.
[Consulta: 27 maig 2020].
«Rotation of the Andromeda Nebula from a Spectroscopic Survey of Emission Regions».
Astrophysical Journal
159,
1970,
p.
379.
Bibcode
1970ApJ...159..379R
DOI
10.1086/150317
Zwicky
, F.
«Die Rotverschiebung von extragalaktischen Nebeln».
Helvetica Physica Acta
6,
1933,
p.
110–127.
Bibcode
1933AcHPh...6..110Z
Zwicky
, F.
«On the Masses of Nebulae and of Clusters of Nebulae».
The Astrophysical Journal
86,
1937,
p.
217.
Bibcode
1937ApJ....86..217Z
DOI
10.1086/143864
Zwicky
, F.
«Die Rotverschiebung von extragalaktischen Nebeln».
Helvetica Physica Acta
6,
1933,
p.
110–127.
See also
Zwicky
, F.
«On the Masses of Nebulae and of Clusters of Nebulae».
Astrophysical Journal
86,
1937,
p.
217.
DOI
10.1086/143864
Rubin
, V. C.;
Thonnard
, N.;
Ford
, W. K. Jr.
Extended rotation curves of high-luminosity spiral galaxies. IV - Systematic dynamical properties, SA through SC
».
The Astrophysical Journal Letters
225,
01-11-1978,
p.
L107–L111.
Bibcode
1978ApJ...225L.107R
DOI
10.1086/182804
ISSN
0004-637X
«Rotational Properties of 21 Sc Galaxies with a Large Range of Luminosities and Radii from NGC 4605 (R=4kpc) to
UGC
2885 (R=122kpc)».
Astrophysical Journal
238,
1980,
p.
471.
Bibcode
1980ApJ...238..471R
DOI
10.1086/158003
Bibliografia
modifica
Vera Rubin y Robert Rubin en
Out of the Shadows: Contributions of 20th Century Women to Physics
, Nina Byers and Gary Williams, ed., Cambridge University Press 2006.
Abetti, Giorgio (1992).
Historia de la astronomía
. México: FCE.
Levi-Montalcini, Rita (2011).
Las pioneras
. Barcelona: Crítica.
Moreno Luquero, Ricardo (1998).
Breve historia del universo
. Madrid: Rialp.
North, John (2001).
Historia Fontana de la astronomia y la cosmologia
. México: FCE.
Sánchez del Río, Carlos (2004).
Los principios de la física en su evoluación històrica
. Madrid: Instituto de España.
Solís, Carlos y Sellés, Manuel (2007).
Historia de la ciencia
. Madrid: Espasa-Calpe.
Udías Vallina, Agustín (2004).
Historia de la física. De Arquímedes a Einstein
. Madrid: Síntesis.
Enllaços externs
modifica
Vera Rubin i la matèria fosca, Museu nord-americà d'Història Natural
Arxivat
2004-02-16 a
Wayback Machine
Vera Rubin en la Fundación Peter Gruber
Arxivat
2002-12-24 a
Wayback Machine
Vera Rubin a la Revista Digital de l'IES Andreu Sempere d'Alcoi
Arxivat
2016-03-03 a
Wayback Machine
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Vera Rubin
Cosmologia física
Conceptes generals
Big-bang
Univers
Edat de l'Univers
Cronologia de l'Univers
Univers primitiu
Cronologia del big-bang
Època de Planck
Època de la gran unificació
Època electrofeble
Època de la inflació
Reescalfament
Bariogènesi
Època dels quarks
Època hadrònica
Època leptònica
Època fotònica
Nucleosíntesi primordial
Domini de la matèria
Recombinació
Edats fosques
Época habitable
Reionització
Fons
Radiació còsmica de fons
(CBR)
Ona gravitatòria còsmica de fons
(GWB)
Fons còsmic de microones
(CMB)
Fons còsmic de neutrins
(CNB)
Fons còsmic d'infraroig
(INB)
Expansió i futur
Constant de Hubble
Desplaçament cap al roig
Expansió de l'Univers
Expansió accelerada de l'Univers
Mètrica FLRW
Equacions de Friedmann
Cosmologia inhomogènia
Futur d'un univers en expansió
Destí final de l'Univers
Mort tèrmica de l'Univers
Big Rip
Big Crunch
Big Bounce
Components
Energia
Energia del buit
Energia fantasma
Energia fosca
Matèria bariònica
Matèria fosca
Matèria fosca freda
Matèria fosca tèbia
Matèria fosca calenta
Model Lambda-CDM
Quinta essència
Radiació
Radiació fosca
Estructures
Forma de l'Univers
Reionització
Formació d'estructures
Formació i evolució de les galàxies
Estructures a gran escala
Cúmul de quàsars
Filament galàctic
Grans estructures galàctiques
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies
Grup Local
Buit
Experiments
BOOMERanG
Cosmic Background Explorer
(COBE)
Projecte Illustris
Planck
Dark Energy Survey
(DES)
Euclid
Large Synoptic Survey Telescope
(LSST)
Sloan Digital Sky Survey
(SDSS)
2dF Galaxy Redshift Survey
(2dFGRS)
Wilkinson Microwave Anisotropy Probe
(WMAP)
Científics
Aaronson
Alfvén
Alpher
Bharadwaj
Copèrnic
de Sitter
Dicke
Ehlers
Einstein
Ellis
Frídman
Galilei
Gamow
Guth
Hawking
Hubble
Lemaître
Linde
Mather
Newton
Penrose
Penzias
Rubin
Schmidt
Siuniàiev
Smoot
Starobinski
Steinhardt
Suntzeff
Tolman
Wilson
Zeldóvitx
Història de la cosmologia
Descobriment de la radiació de fons de microones
Història de la teoria del big-bang
Interpretacions religioses de la teoria del big-bang
Cronologia de la cosmologia
Vegeu també:
Astrofísica
Astronomia
Astronomia observacional
Cosmogonia
Cosmologia
Física de partícules
Gravetat quàntica
Relativitat general
Registres d'autoritat
CANTIC
BNE
BNF
GND
LCCN
VIAF
ISNI
SUDOC
BIBSYS
NLA
NKC
ICCU
Bases d'informació
GEC
SNL
Treccani
Obtingut de «
Categories
Científics de Filadèlfia
Astrònoms estatunidencs
Professors de la Universitat de Georgetown
Alumnes de la Universitat Cornell
Alumnes de la Universitat de Georgetown
Alumnes del Vassar College
Naixements del 1928
Morts a Princeton
Morts el 2016
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Infotaula persona sense paràmetres
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb identificador CANTIC
Control d'autoritats
Vera Rubin
Afegeix un tema